business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

octobre 2005 Archives

Santa Úrsula 2005

| 11 Comments

La diada de Santa Úrsula (Sant Úrsula en endavant) va ser la primera que vaig seguir amb interès, per la tele, això sí, i també va ser la primera sobre la qual en vaig fer una crònica. Aleshores no entenia ben bé el significat d'un dos de vuit net carregat, esclar, però bé, la crònica tampoc no estava tan malament. És aquesta.

Sant Úrsula és per a molts la diada més important del calendari casteller: és quan les dues colles de Valls es baten a casa seva i posen tota la carn a la graella per vèncer el rival, arriscant al màxim i donant tot de si mateixes.

Ahir era Sant Úrsula a Valls i, per descomptat, hi vaig anar. La plaça era plena com un ou, però amb la meva samarreta de la Joves m'era molt més fàcil passar entre la gent. Faltava poc per a la una i la Vella havia d'obrir plaça. El dia estava tapadot i núvols gris plom amenaçaven rere les muntanyes. Potser hagués calgut fer-ne via, però la Vella ahir no tenia pressa.

Van muntar el peu del cinc de nou tres cops per enlairar una supercatedral que tremolava aquí i allà i per tot arreu. Coneixent-los, però, jo crec que si més no la podrien haver carregat, o fins i tot descarregat treballant-la fins el final. Però l'aixecador del tres es va encallar a nivell de sisens i per molt que ho va provar no va poder enfilar-s'hi. Després d'uns segons de lluita aferrissada tot se'n va anar avall.

No cal dir que al cantó de la Joves tot eren somriures i comentaris alegres. Estar allà enmig escoltant les converses d'aquests frikis és impagable. Mentre s'anava muntant la pinya del dos de vuit muixerrillo la Vella va preparar el quatre de nou amb folre, molt a poc a poc. Diria que no el van alçar a la primera, ara no ho sabria dir. Es va anar aixecant força bé, però un cop feta l'aleta allò es va anar fent molt tremoladís alhora que es dibuixava el somriure a les cares dels de la Joves. I va petar, esclar: un dos que tenia pressa per baixar va acabar catalitzant un desastre que, al meu parer, era qüestió de temps, malgrat que, repeteixo, coneixent la Vella, és possible que l'haguessin defensat fins descarrega'l. Però ahir no era el seu dia.

Així, amb un quatre rosat carregat, la Joves va tirar el dos de vuit net amb molta il·lusió. Vem tancar la pinya, la vem desmuntar, i la vem tornar a tancar. Amb rapidesa i tècnica de precisió es va anar bastint l'estructura dels dos pilans, com ells diuen, i es va col·locar l'acotxador. La torre començava a oferir símptomes de què allò trigaria poc en estimbar-se, i el tret de gràcia el va disparar l'enxaneta, que es va escagarrinar a nivell de quarts. Va fer-se enrere i, quan ja era massa tard, va tornar a pujar. De res no va servir. L'objectiu principal de Sant Úrsula s'esmunyia, un castell que havia suposat la victòria l'any passat i que ja havien intentat a Reus un mes abans. Tot eren cares llargues i l'únic que els aconhortava eren els demèrits d'una Vella patètica en el pitjor moment de forma des de fa molt de temps.

La Colla Joves va tirar el cinc de vuit per assegurar i tornar a agafar confiança. En porten enguany dotze, després de quatre anys de sequera i de dificultats. Es tracta ara d'un valor segur quan fins fa poc era només el trist record d'una greu lesió. D'una altra banda, se sentia tota l'estona que es tornaria a provar el dos de vuit més endavant, la qual cosa il·lusionava una mica, sobretot perquè el cinc de nou vermell ja estava descartat.

La Vella, demostrant fins a quin punt fa pena aquesta temporada, va intentar un quatre de vuit amb el pilar al mig denigrant pel món casteller, obnubilada per l'obsessió de superar la catedral de la Joves (el quatre amb l'agulla val una mica més que el cinc de vuit). El resultat va ser un intent penós, decadent, vergonyant, on a més a més un membre del pom de dalt va sortir disparat cap a la paret *, una estampa esborronadora que va glaçar els cors dels assistents. De fet, la construcció havia pujat molt malament des de l'inici. Les dues llenyes anteriors passaven factura i van haver de fer mans i mànigues per trobar canalla que pogués (o que volgués) pujar. No ho van aconseguir: la petitíssima enxaneta va haver de ser ajudada a tots els pisos fins que a dosos el castell va dir prou. Aquell castell de cartes es va ensorrar com d'una bufada, l'enxaneta va volar cap a la paret de l'Ajuntament i la plaça va proferir un esgarip de commoció.

Després d'això la Vella va haver de muntar ràpidament alguna cosa amb el que li quedava, i finalment va tenir preparat un peu de dos de vuit amb folre, que anaven a desmuntar. Tanmateix, després de l'esbroncada general de la plaça, i en especial de la Joves, que n'estava farta d'aguantar els seus peus desmuntats, el van tirar amunt. La torre va pujar una mica desmanegada però encara la van poder descarregar. Els rosats eren com una bèstia ferida però encara tenien orgull propi.

Portàvem ja dues hores a plaça i de tant esperar va començar a plovisquejar. La Joves va armar en temps rècord un quatre de nou amb folre que va elevar desquadrat però sense masses problemes a la primera. Un cop completat, van haver-hi paraules encreuades entre muixerrillus i vellacus. Alguna empenta i molts exabruptes, i la policia al mig. Finalment, però, un xàfec generós va acabar d'apaivagar els ànims. La diada va ser suspesa veient que no remetia.

En definitiva, la pitjor Vella dels darrers anys i una Joves que ara mateix, sense estar al seu millor moment, sí que està en el millor estat de forma dels darrers cinc anys. Es va tornar a mostrar a anys llum d'una Colla Vella que ahir s'arrossegava i que fotia pena, i que finalment es va guanyar l'esbroncada general. Encara sort de la pluja, perquè haguessin pogut sortir-ne ben humiliats. És el segon any consecutiu que guanya la Joves, i per molts anys.

Diada de Sant Úrsula 2005
Joves: i2d8, 5d8, 4d9f
Vella: i5d9f, 4d9f(c), i4d8a, 2d8f
Suspesa per la pluja

[Aquí hi ha fotos, però com sempre me'n falten del dos de vuit net]

[* Segons el Menestral em comenta, pel que sembla no va ser un membre del pom de dalt, i encara menys l'enxaneta, qui va sortir disparat. D'acord amb la seva versió seria un quart que, malgrat la sensació a plaça, ni tan sols hauria tocat la paret, sinó que hauria anat directe a terra i s'hauria fet força mal. De tota manera, fos qui fos qui se la fotés, la caiguda va ser molt lletja i esperem que l'afectat es recuperi i que, sobretot, no es tirin més bogeries com aquella a plaça]

Trobada del Baix

| No Comments

Ahir va ser la Trobada del Baix. A la comarca hi ha vuit colles actualment, però Sant Boi encara no ha aixecat cap castell de sis aquesta temporada (està a punt de desaparèixer) i Esparreguera mai no ve. Així, n'érem sis: Cornellà, Jove de l'Hospitalet, Matossers, Sant Andreu, Sant Feliu i nosaltres.

Primer any

| 5 Comments

Avui fa un any que vaig anar al meu primer assaig de castells. El baix de qui feia de crossa al quatre de set de Molins, segons diu, va ser el primer que em va parlar, però jo no ho recordo gaire. Sé que vaig entrar una mica perdut i em van demanar a qui buscava. Vaig contestar que als castellers, i bé, eren ells, esclar. Una noia va dir-me el nom de totes les persones que m'ajudarien, uns noms que no vaig acabar d'aprendre fins molt més tard. D'aleshores ençà he millorat molt amb els noms i també en la tècnica castellera. Era un dimarts i vaig poder fer les primeres proves. Aprendre a pujar no em va ser tan fàcil, i encara avui tinc molts problemes per mantenir la posició en segons quines estructures. Poc temps després vaig caure per primer cop a un assaig: va ser a una torre, i encara me'n recordo de tot plegat.

No sé, des que hi sóc sóc una altra persona: ja no sóc en Josep d'Esplugues; tampoc no sóc independentista, ni heavy, ni universitari, ni caixer al Guissona. Tampoc no sóc un casteller. Sóc casteller. La meva cosmovisió del món s'ha capgirat com un mitjó, professo la religió dels castells i encara en faig proselitisme. Això és pitjor que una secta.

Tothom que és a una secta deu dir el mateix: que el que t'aporta rebassa amb escreix els recursos que tu hi esmerces. Malgrat tot, considero que ha fet molt de bé per la sostenibilitat de la meva vida, els valors intrínsecs d'aquesta activitat (des del seny al mateix valor, passant pel famós postmaterialisme: integració, relacions socials, autoconfiança i realització personal, superació s'un mateix però també del grup, treball en equip, amistat...) han de ser com una pedra pels liberals individualistes com en Rajoy.

Bé, que no ho canviaria per res del món. Visc per fer castells, sóc també a Ganàpies (colla universitària) i quan puc faig pinya amb la Joves per les places. El que no sé és què cony fots gratant-te els collons davant l'ordinador i no estàs fent castells amb la colla del teu poble, barri o ciutat.

Au, Josep, per molts anys.

Diada a Molins de Rei

| No Comments

De vegades estàs pletòric però el dia no acompanya i acabes igualment xafat. Avui el dia ha estat pletòric però jo estava fet caldo per la farra d'ahir, i no he gaudit gaire de la bona diada.

Homenatge a Companys a Esplugues

| No Comments

discursHomenatjaven avui el President màrtir, en Lluís Companys. Un senzill acte consensuat i asèptic apte per a peperos (per als fills dels botxins), molt light, que ha consistit en la lectura d'un petit text molt poc punyent, on s'ha vingut a dir que Esplugues està per la democràcia. S'ha interpretat del Cant dels Ocells i els Segadors i ha tingut lloc una ofrena floral. No sé si s'ha arribat a condemnar l'assassinat, potser només ho han lamentat... Llei de partits i tots fora.

En Lluís Ortega, del PP, encara hi feia conya. Encara no sé què collons hi fotia el representat d'un partit que no ha condemnat mai el franquisme ni l'afusellament d'en Companys. La Pilar Díaz, primera tinent d'alcalde, del PSC, que es nota que és de ciències, ha llegit com al parvulari i amb la seva cara habitual de fàstic. M'ho creia, quan malparlaves de la dictadura, potser fins i tot senties el que significa la mort del President. Llàstima que aquests actes sempre estiguin edulcorats.

Si pel consens amb el PP s'han d'anar buidant de contingut totes les iniciatives que podrien arribar a estar bé, que el PP se'n quedi fora, com a l'Estatut. El que no pot ser és que l'assassí enalti cínicament la víctima i que el reconeixement sigui a mitges, perquè a cap altra nació de l'Europa occidental moderna li han mort el seu president o cap d'estat, i perquè allò va simbolitzar la fi de les nostres llibertats magrament recuperades després del Decret de Nova Planta. Perquè un Estat feixista va matar en Lluís Companys i això, Espanya, jo no t'ho perdono. Si em demanessis perdó, però, potser te'l concediria.

M'agrada la UAB

| 1 Comment

Havia oblidat la boira matinal de l'Autònoma quan el sol està tapat. O que el senyor Molins no sap fer classe en català. Feia temps que no veia els meus companys, ja portem dos anys i aquest n'és el tercer. He vist moltes rastes, molts heavies i la inconfusible flaire de porro als passadissos de la Facultat i a l'Autònoma en general. Tot de pancartes, enganxines, cartells i pintades i propaganda política de tota mena abunda a la meva Universitat. És un ambient on m'hi sento molt còmode, tot i que faci riure tanta gent disfressada i tanta demagògia junta. M'agrada molt més això que no pas l'ambient piju i prepotent de la Facultat de Dret de la UB.

Bé, he tornat a recordar moltes coses. No ho sembla, però ja porto dos anys. Quan anava a la biblioteca m'han envaït mil records: les farres de Ganàpies, companys que s'han quedat pel camí del quals ja no en sé res, assignatures suspeses, campanes, hores avorrides, etc. Imagineu quan he anat al bar de la Cívica...

He tornat a la UAB perquè és ja com casa meva, perquè em conec força bé el Campus, perquè hi tinc els amics i perquè hi tinc la colla. Perquè m'agrada el pla d'estudis, perquè ja conec molts professors, perquè m'atenen en català, perquè odio el centralisme que regalima la UB (amb una classe en vaig tenir més que prou). Perquè quan vaig visitar l'Autònoma al Batxillerat ja em va agradar, i perquè ara ja m'hi he enamorat, malgrat els defectes que pugui tenir.

I així avui he començat segon cicle i m'hi estic posant al dia. Ara que no treballo a les tardes tinc molt més de temps lliure per estudiar i descansar, i suposo que podré treure'm la carrera amb molta més facilitat. Fins que no abandones casa teva no t'adones del que has perdut. Abans que fos massa tard, he preferit tornar-hi. M'agrada la UAB i m'agrada autojustificar-me per convènce'm.

Diada del Mercadal a Reus

| 4 Comments

Avui a Reus actuava el G4 al complet (vallencs, vilafranquins i minyons) més els amfitrions, els Xiquets de Reus. Es tracta d'una mena de Sant Fèlix amb cinc colles però sense la mateixa èpica, on els convidats no premen tant l'accelerador.

About this Archive

This page is an archive of entries from octobre 2005 listed from newest to oldest.

septembre 2005 is the previous archive.

novembre 2005 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en