La diada de Santa Úrsula (Sant Úrsula en endavant) va ser la primera que vaig seguir amb interès, per la tele, això sí, i també va ser la primera sobre la qual en vaig fer una crònica. Aleshores no entenia ben bé el significat d'un dos de vuit net carregat, esclar, però bé, la crònica tampoc no estava tan malament. És aquesta.
Sant Úrsula és per a molts la diada més important del calendari casteller: és quan les dues colles de Valls es baten a casa seva i posen tota la carn a la graella per vèncer el rival, arriscant al màxim i donant tot de si mateixes.
Ahir era Sant Úrsula a Valls i, per descomptat, hi vaig anar. La plaça era plena com un ou, però amb la meva samarreta de la Joves m'era molt més fàcil passar entre la gent. Faltava poc per a la una i la Vella havia d'obrir plaça. El dia estava tapadot i núvols gris plom amenaçaven rere les muntanyes. Potser hagués calgut fer-ne via, però la Vella ahir no tenia pressa.
Van muntar el peu del cinc de nou tres cops per enlairar una supercatedral que tremolava aquí i allà i per tot arreu. Coneixent-los, però, jo crec que si més no la podrien haver carregat, o fins i tot descarregat treballant-la fins el final. Però l'aixecador del tres es va encallar a nivell de sisens i per molt que ho va provar no va poder enfilar-s'hi. Després d'uns segons de lluita aferrissada tot se'n va anar avall.
No cal dir que al cantó de la Joves tot eren somriures i comentaris alegres. Estar allà enmig escoltant les converses d'aquests frikis és impagable. Mentre s'anava muntant la pinya del dos de vuit muixerrillo la Vella va preparar el quatre de nou amb folre, molt a poc a poc. Diria que no el van alçar a la primera, ara no ho sabria dir. Es va anar aixecant força bé, però un cop feta l'aleta allò es va anar fent molt tremoladís alhora que es dibuixava el somriure a les cares dels de la Joves. I va petar, esclar: un dos que tenia pressa per baixar va acabar catalitzant un desastre que, al meu parer, era qüestió de temps, malgrat que, repeteixo, coneixent la Vella, és possible que l'haguessin defensat fins descarrega'l. Però ahir no era el seu dia.
Així, amb un quatre rosat carregat, la Joves va tirar el dos de vuit net amb molta il·lusió. Vem tancar la pinya, la vem desmuntar, i la vem tornar a tancar. Amb rapidesa i tècnica de precisió es va anar bastint l'estructura dels dos pilans, com ells diuen, i es va col·locar l'acotxador. La torre començava a oferir símptomes de què allò trigaria poc en estimbar-se, i el tret de gràcia el va disparar l'enxaneta, que es va escagarrinar a nivell de quarts. Va fer-se enrere i, quan ja era massa tard, va tornar a pujar. De res no va servir. L'objectiu principal de Sant Úrsula s'esmunyia, un castell que havia suposat la victòria l'any passat i que ja havien intentat a Reus un mes abans. Tot eren cares llargues i l'únic que els aconhortava eren els demèrits d'una Vella patètica en el pitjor moment de forma des de fa molt de temps.
La Colla Joves va tirar el cinc de vuit per assegurar i tornar a agafar confiança. En porten enguany dotze, després de quatre anys de sequera i de dificultats. Es tracta ara d'un valor segur quan fins fa poc era només el trist record d'una greu lesió. D'una altra banda, se sentia tota l'estona que es tornaria a provar el dos de vuit més endavant, la qual cosa il·lusionava una mica, sobretot perquè el cinc de nou vermell ja estava descartat.
La Vella, demostrant fins a quin punt fa pena aquesta temporada, va intentar un quatre de vuit amb el pilar al mig denigrant pel món casteller, obnubilada per l'obsessió de superar la catedral de la Joves (el quatre amb l'agulla val una mica més que el cinc de vuit). El resultat va ser un intent penós, decadent, vergonyant, on a més a més un membre del pom de dalt va sortir disparat cap a la paret *, una estampa esborronadora que va glaçar els cors dels assistents. De fet, la construcció havia pujat molt malament des de l'inici. Les dues llenyes anteriors passaven factura i van haver de fer mans i mànigues per trobar canalla que pogués (o que volgués) pujar. No ho van aconseguir: la petitíssima enxaneta va haver de ser ajudada a tots els pisos fins que a dosos el castell va dir prou. Aquell castell de cartes es va ensorrar com d'una bufada, l'enxaneta va volar cap a la paret de l'Ajuntament i la plaça va proferir un esgarip de commoció.
Després d'això la Vella va haver de muntar ràpidament alguna cosa amb el que li quedava, i finalment va tenir preparat un peu de dos de vuit amb folre, que anaven a desmuntar. Tanmateix, després de l'esbroncada general de la plaça, i en especial de la Joves, que n'estava farta d'aguantar els seus peus desmuntats, el van tirar amunt. La torre va pujar una mica desmanegada però encara la van poder descarregar. Els rosats eren com una bèstia ferida però encara tenien orgull propi.
Portàvem ja dues hores a plaça i de tant esperar va començar a plovisquejar. La Joves va armar en temps rècord un quatre de nou amb folre que va elevar desquadrat però sense masses problemes a la primera. Un cop completat, van haver-hi paraules encreuades entre muixerrillus i vellacus. Alguna empenta i molts exabruptes, i la policia al mig. Finalment, però, un xàfec generós va acabar d'apaivagar els ànims. La diada va ser suspesa veient que no remetia.
En definitiva, la pitjor Vella dels darrers anys i una Joves que ara mateix, sense estar al seu millor moment, sí que està en el millor estat de forma dels darrers cinc anys. Es va tornar a mostrar a anys llum d'una Colla Vella que ahir s'arrossegava i que fotia pena, i que finalment es va guanyar l'esbroncada general. Encara sort de la pluja, perquè haguessin pogut sortir-ne ben humiliats. És el segon any consecutiu que guanya la Joves, i per molts anys.
Diada de Sant Úrsula 2005
Joves: i2d8, 5d8, 4d9f
Vella: i5d9f, 4d9f(c), i4d8a, 2d8f
Suspesa per la pluja
[Aquí hi ha fotos, però com sempre me'n falten del dos de vuit net]
[* Segons el Menestral em comenta, pel que sembla no va ser un membre del pom de dalt, i encara menys l'enxaneta, qui va sortir disparat. D'acord amb la seva versió seria un quart que, malgrat la sensació a plaça, ni tan sols hauria tocat la paret, sinó que hauria anat directe a terra i s'hauria fet força mal. De tota manera, fos qui fos qui se la fotés, la caiguda va ser molt lletja i esperem que l'afectat es recuperi i que, sobretot, no es tirin més bogeries com aquella a plaça]
Homenatjaven avui el President màrtir, en Lluís Companys. Un senzill acte consensuat i asèptic apte per a peperos (per als fills dels botxins), molt light, que ha consistit en la lectura d'un petit text molt poc punyent, on s'ha vingut a dir que Esplugues està per la democràcia. S'ha interpretat del Cant dels Ocells i els Segadors i ha tingut lloc una ofrena floral. No sé si s'ha arribat a condemnar l'assassinat, potser només ho han lamentat... Llei de partits i tots fora.
