Trobada del Baix

Les expectatives eren molt bones, tothom sabia que tiraríem el tres i quatre de set (només se'n fan dues rondes, més repetició i pilars), i jo estava engrescat i portava tota la setmana esperant el moment, que bé, ha estat agredolç.

Anàvem quarts a l'ordre d'actuació. Hem muntat el peu del quatre de set, diria que l'hem desmuntat, l'hem tornat a muntar i au, amunt. Pel que sembla, tenim un lleuger problema de segons, que estan una mica cremats, i els desajustos sempre comencen pel mateix lloc. Expliquen els terços que els hi fa por mirar avall... alguns encara ho fan i tot. Bé, en realitat no estava tan malament, però quan ha passat l'enxaneta el castell ha fet una rebrincada enorme que hem hagut de suar per aturar. Ja ho vaig dir, els castells se'ns fan molt lents i molt pesats i així hem de lluitar-los massa.

El tres de set ha gaudit de pitjor sort. N'hem muntat el peu però l'hem desfet quan semblava que estava de conya perquè no sé qui remugava. A la segona l'hem tirat amunt però quan l'acotxador ja era a darrera dels dosos la cap de colla l'ha manat desmuntar i hem passat ronda. Jo estava de crossa i no hi guipava res, així que he hagut d'anar preguntant el motiu als que he anat trobant. Un segon m'ha comentat que patia un petit moviment incontrolat. Deia que el problema no era el bellugueig, sinó que fos incontrolat. Un quart m'explicava que el castell es movia, però que es podria haver descarregat, depèn de com hagués passat l'enxaneta. Els terços hi coincidien.

Des de la meva posició a la pinya, no gaire bona per opinar, el trobava força bé i ha estat una gerra d'aiga freda. En sentir aquestes opinions, encara m'he emprenyat més, i he cantat i bescantat el nom del porc a tot déu, blasmant i blastomant fins l'exhauriment de totes les imprecacions conegudes. La maledicció de Sant Andreu tornava.

A la ronda de repetició, i contra els meus pitjors pronòstics, hem repetit el tres de set. Això m'ha tret una mica la mala llet de sobre, hem ocupat el mateix lloc, hem tancat la pinya i a la primera s'ha enlairat el fantàstic tres. Un cop tot consumat també he preguntat a tort i a dret les causes del desastre, que no s'han acabat d'esclarir fins que no he vist el vídeo d'en Paco. Macagondéu.

El castell no estava parat com a una foto, no, però tampoc no estava tan malament. Potser era el lleuger moviment incontrolat d'abans, però ni crec ni es creu que representés cap perill mortal. La canalla no ha pujat ràpida però tampoc excessivament lenta. N'hem fet l'aleta i s'ha començat a descarregar, i ha estat aleshores quan ha fet llenya. La nostra enxaneta, que per alçada hauria d'entrar a quarts, en baixar a nivell de dosos n'ha arrossegat un cap avall i s'han despenjat. La resta del pom de dalt i del tronc l'ha seguit, esmorteint una caiguda que podria haver estat fotuda.

Un dels terços ens explicava aquesta percepció seva de les llenyes: entrar al castell és com venir del paradís. A mesura que va avançant el temps la construcció es va complicant i van apareixent flamarades, tortures, dimonis, de manera que a poc a poc es va entrant a l'infern. Quan s'arriba al paroxisme del patiment, però, existeix un moment on es resta en suspensió a l'èter, com si s'estigués al llimbe. És un moment on no es pateix, on sures com un núvol aliè a la llenya que ve immediatament després.

Sota l'aixella del baix, ja fos per fatiga, nervis o per l'estat general de la colla, no creia que el descarreguéssim. De fet notava el meu baix millor que a l'intent desmuntat, no es bellugava ni remugava tan sovint. Però al final, inopinadament, després de les batzegades amplificades en fer l'aleta al tres, i després del moment de quietud còsmica, el castell ha batzegat per darrera vegada, ha caigut al meu cap i m'he cagat en déu i en sa puta mare.

Jo no puc estar content després d'una llenya. Era el segon que fèiem i ens ha anat per terra; i ara què? És molt important el factor anímic. Si ara anem amb la por a les ventallades encara ens costarà més, i és possible que el famós quatre amb agulla es quedi per un altre any. Però no ho crec pas, entre aquesta setmana i la propera aixecarem el cap fàcilment i a Figueres fotrem la millor actuació de la nostra història...

I bé, puc comentar per sobre la resta de colles. Cornellà ha completat el dos i el cinc de set més un vano de cinc. Molt bé, Cornellà. Els amfitrions han descarregat el tres i el quatre de set més el primer vano de cinc de la seva història. Felicitats també. Les altres colles han fet castells de sis.

Acabant encara més positivament, dir que m'ha agradat el segon intent de tres de set. Em pensava que provaríem una cosa de sis pisos (com va passar l'any passat a la mateixa diada), però si més no hem estat valents i l'hem tornat a tirar, malgrat hagi caigut. A més a més, veient el vídeo, em sembla clar que el podríem haver descarregat.

[Fotos aquí]

XI Trobada del Baix a St Andreu
Esplugues: Pd4, 4d7, id3d7, 3d7(c), Pd4.
Cornellà: Pd4, 2d7, 5d7, vano de 5
Sant Andreu: Pd4, 4d7, 3d7, Vano de 5.
Sant Feliu: Pd4, 2d6, 4d6a, Pd5.
Jove de L'H: Pd4, id2d6, id2d6, id4d6a, Pd4.
Matossers: Pd4, 2d6, 3d6, Pd5.