business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

juillet 2013 Archives

Festes de Santa Magdalena, 2013

| No Comments

Amb una mica de retard escric la whole chronicle of Santa Magdalena's party and whore.

Tot va començar, per a nosaltres, fa molt de temps, juntaires tots i pinyaires que sempre ho donem tot etzètera. Però realment va començar divendres, amb un assaig a la fresca fora de la Nau en què vem tornar a passar el quatre net i vem fer profitoses proves de moltes coses. Però d'això ja n'havia parlat.


DSC08707

El mateix divendres hi havia concert a les Tres Esplugues. Després del pica-pica en què em vaig fotre tres birres així pel morro, vaig pujar-hi i tot va ser bonic i llardós com solen ser les coses que no tenen gaire sentit (hahaha!). I m'hi sentia força bé i no gaire borratxo, si no vaig ebriat.

Dissabte hi havia diversos actes a partir de l'hora del vermut. Jo hi vaig arribar després de la becaina, que havia dormit molt poc perquè havia treballat i etz. Vaig arribar a l'hora que acaba el Tour i com que les partides de botifarra ja estaven començades i no hi havia gaire ambient, vaig entaforar-me a l'Avenç amb el Sergi i la Marta a veure qui guanyava l'etapa, que ja no ho recordo i me la bufa entre molt i bastant. I després al Triviados tinc un percentatge d'esports que cau al 50% gairebé (el percentatge va enganxat al numbru?).


Image00003


Enguany, a diferència de l'any passat, no es va allargar la sobretaula/carajillada i es va fer plegar a tothom i anar a muntar coses, molt malauradament. Jo vaig aprofitar per passar per casa i no fotre brot i vaig tornar una mica més tard a l'hora de la Processó del Ferro. La Processó va estar molt bé i m'ho vaig passar molt bé. Vaig acabar amb una ceba important. Vaig enraonar amb el Rai per què havíem fet un pilar light i no un de més complicat i etz. També vaig estar xerrant molta estona a l'Eulàlia, que semblo el seu fill adoptiu, i el sopar i la musiqueta va estar molt bé i tothom en fou molt content llevat del nostre estimat mossèn Joan, que Jaume Barri el beneeixi.


20130720_pilar carrer montserrat_04


L'endemà era la diada castellera de Santa Magda, de què ja he parlat en el seu just moment exacte. Vaig deixar-me el mòbil a carregar dins la Closca a causa d'una desaforada ingesta cervesera i l'endemà, a l'hora de l'aplec de colles pel seguici de Santa Magda el vaig retrobar al seu just puestu exacte.


Image00025


Com tothom sap, les festes de Santa Magda m'agraden especialment. M'havia demanat festa a la puta feina per poder-hi ser i va estar molt bé. L'Orriols va pronunciar l'homenatge al ginjoler, arbre de fusta mirífica per fer gralles, i tot seguit les colles van anar fent els seus balls propis. Els bastoners estrenaven abillament de gala, l'esbart va remenar-se una mica, nosaltres vem fer el nostre adret pilarot, els diables van cremar a fora, i hi havia els gegants i capgrossos etz.


DSC09000


I vem anar fent via. Els pilarots del camí els feia gent poc habitual, que exhibien rostres somrients com sols i etz. Va ser bonic. El Rai va fer el pilar caminat de davant l'església, el que els Diables ens fan el passadís i se'n foten de nosaltres. De bon començament aquell pilar ja es veia que patiria, estava molt esquenat i va acabar petant enrere. La Susa, que hi pujava, ja hi havia caigut fa dos anys, i els diables per la seva banda seguien enfotent-se'n i etz.


DSC09082


Després de la llenya, foto típica de grup.


DSC09085


El mossèn ens havia amenaçat de no deixar-nos entrar a l'església perquè el dia abans els diables havien cremat enmig o després o jo què putes sé de la missa. Alguns i jo estàvem en contra d'entrar-hi, però el vem acabar fent, em penso que amb un regalet per al mossèn des del pilar. L'Adrià exhibia també un radiant somriure espetegant. I d'altra banda, no vaig poder deixar de pensar en tu, maco, et seguim trobant a faltar.


20130722_pilar esglesia santa magdalena_13


I a fora els Diables van fer els versots. Feien deu anys: quan jo vaig començar a bellugar-me més pel poble, fa uns deu anys, la colla va néixer, exacte. Eren els temps del Caufec i etz. El moment dels versots m'agrada especialment tot i que potser enguany en esguard de l'any passat van ser una mica més fluixos, tot i que els que es van fer van estar bé. El Jofre no sé què coi va fotre amb les estelades, es van cagar en el mossèn, el Pastor va recitar de memòria any rere any millor, etz. I al nostre president, el Ramon, li van regalar uns cinturons perquè no s'abaixi els pantalons com els seus antecessors. En fi, l'any vinent ja li dedicaran un versot de debò, suposo.


Image00110


I això va ser tot. Vaig fer la retransmissió via truiter des de @cargolins, que va a petar també a Facebook. És divertit però entre les birres i l'atabalamenta és una mica embullat. A l'Avenç em recriminaven que m'havia discuidat la «i» de «president»: Pep, always drunk.

Santa Magda ja ha passat i ahir va ser el sopar d'istiu de la colla i ara ja comença aquesta putíssima merda d'agost en què hauré de treballar tot el mes 45 hores la setmana etz. una feina de merda etz. que odio visceralment etz.

A lot of photos here i més pel Facebook i altres indrets d'Internet.

A més, teniu els vídeos oficials al canal Youtube de la nostra gloriosa colla cargolina.

2013, IV Memorial David Carreras

| No Comments

Ahir era l'actuació de Santa Magdalena, que de fa uns anys és el Memorial David Carreras, un dels fundadors de la colla i qui més va fer per tirar-la endavant, tal com deia al web o a la pàgina web del web o com putes sigui. Jo vaig entrar a la colla el 2004, cosa d'un any i mig després que morís el 2003. Recordo el pregó del 2003 molt emotiu tot i que desconeixia força el tema de la colla. En entrar-hi encara era una institució amb molt de pes, i la seva ombra encara ens aombra i segueix sent una figura molt destacada, deu anys més tard i amb bona part de la colla actual que no el va conèixer.

La idea per al diumenge era portar el 3de7 aixecat per sota, que havíem fet per darrer cop a l'octubre o novembre del 2011. L'any passat se'ns va entravessar, hi vem caure tres o quatre vegades i el vem deixar estar per centrar-nos en el 4de8. Recordo quan es va anunciar que el deixàvem aparcat. Era una mena de derrota que la tècnica del moment va vendre, si més no tàcitament, com un fracàs estentori. A mi em va tocar molt els collons però ja em va estar bé abandonar-lo perquè el 4de8 era un castell que necessitàvem i va estar molt bé i blabla.

Fins divendres no es va acabar de descartar el 4de8. Tot i que a mi em semblava ben palmari que no el faríem, la tècnica va deixar enlaire el tercer castell (7de7, 3de7s més una incògnita). No sé què pensaven fer, però parlant amb algú de la colla em va semblar força emprenyat perquè pensava que s'havia jugat una mica a la puta i la ramoneta amb aquesta possibilitat. És probable, i si l'haguéssim tirat a tercera ronda m'hauria semblat un despropòsit, de manera que no sé com interpretar això. Diria que en vaig parlar enmig del terbolí alcòholic a la tarda a la Closca amb el Lluís o el Jonàs, i no sé què em van dir. En fi, tant se val.

Arribàvem a plaça cap a les 12.30 després d'una mena de cercavila menada pels Diables, que van cremar davant l'església, acció que va esborrifar l'imbècil del mossèn (suposo que no llegirà això i, si ho fa, cosa molt improbable, que pensi que això només ho escric a títol individual i que la meva colla no comparteix en cap cas les meves estúpides opinions i que si vol em pot excomunicar), que va eixir esperitat de la rectoria o de no sé on amenaçant-nos de no deixar-nos entrar avui al Gran Temple Catòlic i blabla. Malauradament, jo no hi era i m'ho vaig perdre, però m'ho imagino de manera molt còmica i paròdica i penso que se'n pot anar a menjar merda de bolquers de nadons batejats.

Image00020

Després dels dos pilars de quatre d'entrada per totes tres colles (ens acompanyaven Saballuts i Lleida) nosaltres obríem plaça amb el 7de7. I aquí tornem amb els mateixos problemes: no sé exactament com van anar els castells perquè només veia la meva part de pinya i tronc, el vídeo de la Quarta Ronda no em va aprofitar gaire i els comentaris a plaça eren diversos. En tot cas, el tres, que és on jo era, estava molt bé, la pinya no era tan claustrofòbica com les de l'any passat i així Truita de Ceps al sac.

Image00033

Val a dir que al món casteller hi ha uns quants detractors de les truites, lobby en el qual m'arrenglero. Aquest castell vem començar a assajar-lo no sé si el mateix dimarts o molt poc abans i només vem fer-ne un parell de pinyes a l'assaig de divendres, o potser només una. És un castell que s'aguanta sol i on puja molta gent i me n'alegro, però és una petita aberració que ja m'està bé fer-la en comptades ocasions.

DSC08240

En segona ronda portàvem el coi de 3de7 aixecat per sota, que hem assajat en temps rècord i que jo no les tenia totes que el descarreguéssim. Hi havia una certa tensió blau elèctric i era important per desempallegar-nos dels fantasmes de l'any passat, per tenir una part de la feina feta de cara al setembre i perquè collons, ja tocava, macagondéuisaputamare. El castell va pujar compassat i tot el que s'acostuma a dir. En les dues darreres aixecades, que com tothom diu són les xungues etc., es va desquadrar una mica i almenys a la buida, que és on jo habito normalment d'agulla, li va costar una mica redreçar-se i aturar el moviment.

3de7 aixecat per sota

En Jaume I, segon a la buida, deia que havia patit com un verro, però amb quarts fora la celebració ja s'havia estès i és que li teníem ganes, al putu castell dels pebrots. Estava tan content que vaig perdre el mocador de Ganàpies, que com que no en tenim cap més a la colla em va ser retornat en qüestió de minuts, amb una birra pel mig.

3s AdriÃ

Així, amb la feina feta, vaig anar a fer la primera birra i cap al 5de7 d'agulla altra vegada. No el recordo gaire, no em va semblar gaire problemàtic. Sisè 5de7 al sac i apa.

5de7 Castellers d'Esplugues

Per acabar, dos pilars de cinc d'esquena a l'església per ofrenar els nostres culs al mossèn, i a cagar a la via.

2 pilars de 5

Les altres colles van fer la seva. Lleida va assolir un 4de8 del tot estrafet amb un segon que s'enfonsava. Era a la pinya, me'l mirava de cua d'ull i patia força. Havien començat amb un 2de7 força maco, seguint la tradició de plantar-nos-el a la cara cada diumenge, i van plegar crec que amb el 5de7, que vaig veure de lluny. Bona actuació dels lleidatans, que també van fer els deures abans de vacances.

DSC08828

Pel que fa a Saballuts, com és tradició seva, portaven poques camises però proutes per plantar castells de vuit una mica pels pèls. Van fer el 3de8 força bé i van desmuntar el 4de8 tot seguit a causa de manca d'efectius. Van acabar amb 5de7 i 4de7a. El 5de7 se sol dir que era el castell d'en David Carreras i ahir totes tres colles el vem fer. Estaria molt content...

DSC08793

Dinàvem al Lola Anglada amb una calor escanyant i passàvem per la Closca a empitofar-nos. Volíem fer una mena de festa d'estiu però va ser una sessió de Quarta Ronda habitual. I jo vaig descuidar-m'hi el mòbil carregant-se, llamp de déu. Algú el té? Gràcies, cabrons. (etc.)

DSC08891

Doncs res, després d'aquesta actuació, sense mirar resultats, podria dir que estem millor que l'any passat en el sentit de castells descarregats, amb el 4de8 amb força números de poder-se repetir i amb canalla nova que va polint-se i que ens hauria de permetre de fer el 2de7 en el segon tram, si tot va bé. Si tot va bé, ara mateix que estem un pèl estancats, podrem esbotzar registres al setembre etc. Caldrà que hi siguem tots etc. Ja veurem, etc.

Fotos.

Diada del Raval, 2013

| No Comments

I per fi escric la crònica de diumenge, tres dies més tard, a la franja en què la memòria comença a dissipar-se irreversiblement. Així que anem per feina i esperem que em deixin tranquil a aquesta puta hora de la nit.

Actuàvem amb Barcelona, Cerdanyola i els Minyons de Terrassa a la Rambla del Raval com l'any passat, una diada en què ens va caure el 3de7s. Enguany amb quatre colles i començant a les 12.30 en ple període canicular tot semblava indicar que les passaríem putes, i així va ser.

Tal com no deia la nota de premsa, teníem les baixes de cinc vents més o menys titulars, de manera que malgrat ser prouta pinya i força colla en general, no vem poder plantar el 5de7, que és el que hauríem volgut i el que havia anunciat el cap de colla al final de l'assaig de divendres amb el «però» aquest de «si som prous». (Prous i prouta són antinormatius com tothom sap; d'altra banda prous vol dir «pròcer» o «prohom» i dir «si som prous» significa ser gent així amb dos collons tal com fou en Tirant lo Blanch etc.) (No he sapigut mai puntuar aquests parèntesis i tal.)

No vem ser prous en el sentit que vulgueu i per tant vem descartar el 5de7. En aquest moment és quan tots els dubtes m'assalten i podria visualitzar el vídeo que ahir va penjar el Ramsès al nostre eximi canal de Youtube, però la resposta és no. Així que me la jugo i dic que vem començar amb el 4de7a, i seguint jugant-me-la diria que va anar relativament bé sense gaires problemes de cap mena, però ho recordo molt vagament malgrat que malgrat que era ja més de la una encara anava sobri. (Potser va ser aquí que el tronc era lleuger estil terços de quatre de vuit a segons; probablement.)


DSC_1033


El 3de7a va ser el nostre segon castell si no vaig gaire errat. La pinya va ser encara més infernal que l'anterior: moltíssima calor, uns castells que es munten molt a poc a poc, diria que aquest al segon peu, i molts etcèteres. Recordo aquella pinya especialment nefanda, però a banda d'això em penso que tota la resta va anar raonablement bé, però no en tinc ni idea.


DSC_1070


La diada s'havia allargat força sobretot a la primera ronda, amb intents desmuntats si no m'erro de Barcelona i Minyons. Feia moltíssima calor, érem quatre colles i nosaltres com de costum anàvem a poc a poc. A més a més hi havia un speaker. En aquell moment vem enlairar el nostre 4de7 amb una alineació experimental amb molts canvis, suposo que per curtir (això és catanyol; hauria de dir «bregar» o el que fos) gent de tronc com el Sergi, que anava a segons, o el Jonàs, a terços, i vés a sapiguer qui a quints. El cas és que fos pel motiu que fos el tronc es va rebregar moltíssim; el meu segon, que era dels habituals, a la descarregada estava molt malament, molt tort i no sé si assegut i tenia molts números de saltar. Es va poder descarregar, però... SORPRESA! Intent desmuntat la tècnica va anunciar.


DSC_1095


Tothom amb qui vaig parlar em va confirmar que allò era descarregat o, a molt estirar, en l'estil minyonístic, només carregat, atès que l'enxaneta va baixar pel mateix cantó que s'havia enfilat. Mirant les fotos, veig que l'acotxadora no tenia ben posat el peu. A més a més, com que hi havia nervis, sembla que diverses ordres de baixar es van superposar i, malgrat que l'enxaneta estava ben col·locada tot i que no havia fet l'aleta, es va prendre aquesta insòlita decisió en la història moderna del fet casteller. Els Cargolins, sempre innovadors. A la foto, agafada d'Instagram (bitxo1970), el Jonàs esfreixurant-se.


IG_bitxo1970


Com que la diada era una puta merda i com que fotia una calda de collons i no s'acabava mai, quan vaig sentir que havíem de repetir el coi de 4de7 dels trons em vaig cagar en tota la puta cort celestial, que deu ser una cort de porcs. Vaig enviar el tweet oficial que confirmava la malaurada nova i vaig esperar el torn de repetició per tornar a la caldera de l'avern a fer la pinya d'un altre 4de7 del dimoni. Un castell que no va oferir més resistència, amb una alineació molt més habitual, i a la merda. A la foto es veu que aquí sí que vem fer l'aleta...


DSC_1105


I per acabar portàvem a plaça la gran notícia de la jornada, el segon pilar de cinc. Fruit de força assaig, el Macis va parar a segons el pilar de cinc. Després de la retirada del Ferran havíem perdut el segon pilar i és una notícia boníssima per si mai falla el Jordi o el que sigui. Estava de segon o tercer lateral del pilar del Macis i el vaig veure molt tranquil i de puta mare i de puta mare, doncs.


DSC08633


En fi, llevat de les fotos d'IG i dels dos pilars, avui he fet servir les que em va enviar la Gemma després que li passés l'emprenyada per la nostra nota de premsa, que contenia un lleuger error sibil·lí sobre la causa d'haver descartat el 5de7. Un error molt més petit dels que dec haver comès en aquesta hòrrida chrònica sense solta ni volta, demagògica i plena d'estultícia.

De les altres colles em sap greu no parlar però ha passat el temps, estic molt cansat i no tinc ganes d'escriure. Només destaco el pilar de 7 final dels Minyons, bestial. I bona nit.

Esperava la crònica de Saballuts Digitals per fer la meva, però tenen problemes amb els vídeos i fins que no els resolguin no la penjaran. Jo, per la meva banda, no tinc gaire cosa a dir, o sigui que aniré per feina. [Quan ja la tenia l'han penjada i per tant ara retoco la meva]

Actuàvem a una hora força intempestiva, les set del vespre d'un diumenge. És una bona hora per a la gent que surt a passejar: la plaça era a petar i aplaudia molt, fins i tot els nostres modestos castells. Era una plaça allò que se'n diu poc entesa, però amb alguns que sí que en sabien; hi havia l'ambient típic de festes metropolitanes, amb cinquanta paradetes que venien birra i entrepans i escenaris on feien proves de so enmig de les gralles. L'ambient era acollidor però el to tendia a allò de «Compra en Sabadell». Hi havia també un speaker que per sort va parlar poc i que també per sort era dels Castellers de Sabadell. Per cert, el Pujo em va dir que hi havia la Fresita, que no sé qui cony és, i algun altre personatge llardós d'aquests.


Image00022


Jo hi havia anat, com és habitual, amb bici. Si la població on anem és a menys de 40 km gairebé sempre hi vaig. Si no, m'ho penso força: l'any passat només vaig fer així Arenys de Mar, i a sobre vem haver de tramuntar carenes i etc. A Barberà vaig anar sol: la calor va escagarrinar els pocs cargolins que haurien gosat fer-ho, i els altres o no hi eren o tenien altres excuses. Vaig fer el clàssic camí de les Aigües per Can Borni i vaig baixar per l'ermita de Sant Medir de Sant Cugat i Can Carbonell, per on vaig tombar cap a Cerdanyola. Allí vaig perdre'm un moment, però vaig retrobar-me de seguida: havia mirat el camí per Google Maps i l'Street View i era força fàcil. Hora i mitja per fer uns 30 km no està malament.


I a plaça vaig mudar-me de roba i vaig esperar que comencés la gresca. Vem fer un pilar d'entrada en què la... Izar? hi va pujar per primera vegada, sense comptar un d'aixecat per sota anterior. Per la seva banda, els Saballuts en van fer tres i Xics de Granollers dos: ordenat segons el nivell a plaça, suposo...


Image00035


Nosaltres érem els tercers, i sembla que darrerament sempre ho som. Començàvem amb el 4de7, que va anar molt tranquil i que tenia el meu segon, el Sergi, estrenant-s'hi. Estava molt clavat i gens nerviós i és digne d'admirá. Felicitats, noi!


DSC08367


En segona ronda enfilàvem el 4de7a, que sembla que també va ser molt tranquil malgrat que hi havia algun desarranjament per la pinya. Per acabar, el 3de7, que es veia molt rodonet però que va patir per algun baix i que també sembla que va anar lent, com la resta de castells i com és habitual darrerament, amb la canalla que es va polint i amb tota la pesca. I pilar de cinc de l'hora dels adéus.


DSC08409


En resum, una actuació amb poques camises a plaça, uns vuitanta no sé si comptant el tronc i segur que no la canalla, amb alguns canvis pels troncs i en posicions de pinya i amb l'Ignasi que va parar els tres castells a segons per primera vegada. És evident que estem una mica estancats i també és palmari que, si seguim assajant com la setmana passada i ens posem les piles, aquest juliol per Santa Magdalena podrem fer alguna cosa de profit. Però caldrà veure-ho.


DSC08376


Pel que fa als Saballuts, no es pot pas dir tampoc que fossin gran nombre de camises però això no els va impedir de repetir l'actuació del dia abans: 4de8, 2de8f, 3de8. Dels castells, no sé ben bé què dir; el primer 4de8 es va desfigurar una mica per quarts i quints, però no va patir gens; el 2de8f, amb una bigarrada soca, es va estirar molt a quarts però es va poder aturar el remolí en una descarregada treballada; el 3de8 el recordo força rodonet i sense res a dir. Van plegar amb el vano de cinc.


DSC08384


I pel que fa als Xics, van seguir la tradició de descarregar el 2de7 als nostres nassos, aquest cop completament clavat; van seguir amb un 4de8 esplèndid i amb un 5de7 d'aquells que són avorrits de veure de tan ben plantats. I com la resta, van fer el pilar de cinc de comiat.


Image00118


Com a nota curiosa, després que els Saballuts fessin el seu pilar de quatre al balcó al final de tot (em deien que Barberà és la seva tercera plaça i que són, per tant, els amfitrions) nosaltres també en vem fer un, fora de tota lògica.


I poca cosa més. Sembla que seguim sense posar-nos gaire en les pinyes de les altres colles, que no acabem d'engegar mai i que muntem les pinyes i fem els castells una mica massa a poc a poc. Tot va a ritme de cargolí. A diferència del que va passar a la Closca: hi vem arribar força tard i, per tant, el Sergi va posar tan aviat com va poder, sense avisar els que érem a fora, els castells. Vem plegar a les onze i cap a casa a penjar fotos. Informació més verídica amb fotos i vídeos al nostre lloc web.

About this Archive

This page is an archive of entries from juillet 2013 listed from newest to oldest.

juin 2013 is the previous archive.

août 2013 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en