business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

septembre 2010 Archives

Diada castellera al Pedró, Cornellà

| No Comments

DSC05250Avui eren les festes del Pedró, barri de Cornellà. Ahir havia estat passant tota la tarda fent birres al local de Castells; a l'hora del Barça va arribar l'Emili i em va confirmar la notícia: els Castellers de Cornellà havien descarregat tot el que havien anunciat que pretenien fer: tres i quatre de set amb agulla i cinc de set. El tres amb agulla era el primer de la seva història; el cinc de set era el primer en dos anys, l'any en què els vam superar. Per això, amb aquestes dues actuacions --la d'ahir al Prat i la d'avui a Cornellà-- semblen obrir-se nous temps a la comarca. Els de Cornellà recuperaran el nivell perdut i viurem un frec a frec interessant al Baix? Jo els veia avui amb poca pinya però moltes ganes i troncs molt ferms. Vist el panorama, aposto perquè almenys per la seva Diada podran repetir l'actuació del Prat, tot i que haurien d'aconseguir mobilitzar més camises per poder anar més folgats.

Doncs això, avui he baixat al Pedró, un barri que no conec gens però que m'ha semblat força ben cuidat i ben urbanitzat. La plaça era força maca però, tot i que eren les festes del barri, la gent devia estar a una altra banda, perquè la majoria dels que hi érem érem castellers. Els Castellers de Cornellà obrien plaça amb el tres de set amb agulla, el segon de la seva història i el segon en dos dies. D'acord amb el que m'han dit, ha anat pràcticament igual que el del Prat: l'enxaneta del pilar encara és una mica matossera i lenta, el tronc del tres aguanta bé, però a l'hora de passar al pilar el fa brandar moltíssim. Per sort, tenen un segon que és una bèstia que atura tot el moviment, i així han completat el castell amb relativa facilitat. A segona ronda em sorprenien amb el quatre de set amb agulla, que m'ha semblat obert per dalt però, en general, molt ferm i sense problemes al pilar. Han plegat amb el tres de set, que sembla que tenia novetats al tronc i que s'ha remenat a terços i quarts i que ha calgut defensar-lo una mica; ja és curiós que el castell més senzill de tots hagi sigut el més mogut. Han acabat, com la resta de colles, amb un pilar de cinc, al que han afegit tres pilars de quatre.

DSC05255Amb els liles hi havien els Castellers de Sabadell i els de Sant Cugat. Conec força saballuts perquè molts han passat per Ganàpies i així sempre que me'ls trobo tinc per enraonar una estona. Avui el Porxo m'explicava coses molt interessants que es poden aplicar a Esplugues. Bé, els Saballuts encara tenen baixes per l'hòstia amb el tres de vuit carregat, i eren pocs i els ha minat el repertori. Han començat amb el cinc de set, que malgrat la poca pinya ha arrelat fort i s'ha completat amb seguretat. Han seguit amb el quatre de set amb agulla, que també han fet amb la punta de la polla. Degut a les absències, el tres de set no l'han pogut aixecar per sota, com volien, i l'han aixecat de forma "estàndard", amb molts canvis també, i també amb molts nervis: les mides eren dolentes i s'ha bellugat força, però s'ha aturat bé. Em deien els Saballuts que avui les sensacions eren estranyes, com d'estranyament existencialista envers una realitat inaprehensible als sentits humans, esmunyedissa, llenegosa; vaja, com si tinguessin el cap a una altra banda, no gaire concentrats, potser, qui ho sap. El dia també era estrany, hi havia núvols i vent de tempesta però quan sortia el sol feia calor, i etcètera.

Els Castellers de Sant Cugat, que ara es fan dir "Gausacs" com a marca propagandística sui generis, hi anaven també quatre piules, encara més limitats que els altres, i s'han dedicat a fer el tres de set, el de sis aixecat per sota i la torre de sis més el pilar de cinc, tot plegat sense gaires maldecaps però sense anar sobrats, una actuació discreta i tranquil·leta i fins una altra.

Doncs això era la Diada del Pedró. Ara aviam si Cornellà segueix per aquest camí i recupera el nivell de fa uns anys: seria de puta mare per a ells, i per a nosaltres també, així com per a la comarca en general. Dues colles amb tot l'arsenal de set i mig davant per davant... tant de bo!

Fotos.

Diada de Festa Major d'Esplugues 2010

| No Comments

DSC05214

I ahir diumenge em llevava sense gaire ressaca però força cansat, pujava a la bici i en un tres i no res em plantava a l'Ajuntament, on actuàvem amb els Minyons de Terrassa i els Castellers de Sants. En fi, els Minyons havien anunciat a mitjans i per tot arreu que volien fer castells de nou per preparar-se per als gammes extres de la Mercè de la setmana vinent, per poder rebentar el Concurs, sembla ser. El cas és que pel que he sentit --parlo sense conèixer els fets de primera mà-- havien tingut sembla que algun problema amb un assaig o una actuació molt recent i, a més, anaven potser un pèl justos per a castells de nou. El cas és que no els van fer, i no és res criticable perquè és evident que hi van anar a fer el màxim que podien i que, en aquest sentit, ens van tractar de puta mare, però teníem l'estúpida il·lusió que per una vegada la nostra plaça fos de nou, que l'altre dia em mirava la revista Castells i totes les places mínimament dignes han vist algun cop un castell de nou, llevat de la nostra, que molt sovint ha vist com colles grans hi anaven a passar l'estona sense cap respecte per nosaltres. No és el cas, ni de bon tros, de les dues que hi eren ahir.

Doncs això, que el dia començava amb una mala notícia, però això no impediria que nosaltres sí que anéssim al màxim de les nostres possibilitats objectives. Amb moltes camises i moltes ganes començàvem amb el cinc de set, un castell que fa uns tres anys que tenim i que ja fa algun temps que tenim completament dominat i ens permet començar una diada amb ell amb molta calma. El cinc va anar força bé, de fora estava molt bé i des de dins no vaig sentir res d'estrany, i al vídeo surt clavat.

A segona ronda anàvem amb l'objectiu del dia i segurament un dels dos objectius principals per aquesta temporada, que suposo que eren el tres per sota i consolidar la torre. El tema de la torre jo suposo que el reprendrem a partir d'aquesta setmana per mirar de recuperar-la per aquest segon tram de temporada. El tema del tres per sota era una cosa que a mi se'm feia difícil de creure, perquè és un castell que necessita una certa fidelitat de la pinya als assajos i molta tècnica de la pinya, i vistos els resultats és, ara per ara, un dels encerts més lluminosos d'aquesta Tècnica, perquè ha aconseguit més o menys fidelitzar la pinya i tecnificar-la una mica, unir moltíssim més la colla i que tot plegat sigui cada cop més una colla unida, una pinya. El tres d'ahir va pujar molt acompassadament, molt tranquil, molt bé de mides, rodonet i ferm, perfecte, no semblava pas el primer intent que portàvem a plaça i ens va fer trempar d'allò més. L'estàvem descarregant i els terços i els quarts estaven rient, i tota la pinya ja cridava d'alegria, i va ser tan bonic que no sé com dir-ho i és això, que podria haver durat aquell dia tres mesos per poder-lo assaborir com es mereixia.

Vam plegar amb el quatre de set amb agulla, que vam intentar fer una mica centrats tot i que teníem el cap amb el tres per sota. Sembla que un dels rengles --el que pujava per mi-- estava força més alt que els altres tres, les mides no eren les millors però encara es va fer l'aleta amb una certa agilitat; el pilar va aguantar bé i castell al sac. En pilars, el vano de cinc, girat a banda i banda, i ja per acabar els pilars al balcó per on passa tota la canalla, un dels quals va fer llenya --acostuma a passar.

I res, els Minyons de Terrassa, que no podien portar els castells de nou però que van anar a fer el màxim que podien, cinc de vuit, torre de vuit i quatre de vuit amb agulla, aquest darrer només carregat, i un espectacular pilar de set per plegar. Podria comentar els castells, però després se m'emprenyen els quatre minyons que llegeixen això; en fi: des d'on jo era, la catedral va anar força remenada però va aguantar bé, la torre de vuit va ser de postal, i el quatre amb agulla va pujar malament de mides, el moviment devia encomanar-se al pilar i va caure. El pilar de set era el primer que feien enguany. Tot plegat, molt bé, però bé, què hi farem, haurem d'esperar un altre any aviam si tenim sort i ens fan el tres de nou abans que el fem nosaltres. Els Borinots van fer dos, tres i quatre de vuit; força bé tot plegat i vano per comiat. No vaig veure gaire els seus castells perquè en general estava a les seves pinyes; diria que la torre va anar un pèl remenada, i apa.

Doncs això eren els castells. Estàvem molt contents. Vam dinar paella que havien fet els de "la vella" d'Esplugues; després van emborratxar amb porró de cava tots els joves i no tan joves de la Colla. Vam passar a veure els vídeos i van rapar uns quants. Vaig anar fent birres, va començar el Barça i jo vaig passar del Barça i vaig quedar-me a fora, que estaven en la fase xirucaire-kumba. Després es van fotre a cantar garrotins; jo no en canto mai, no sé per on començar, però vaig descobrir que el Martí ho fa de puta mare, i el Pau va acabar rimant i tot. Alguns van anar a sopar, jo vaig mirar l'hora i no sé ben bé què vaig fer però vaig pujar a les barraques. M'havia costat moltíssim arribar del local als concerts en bici; vaig decidir desemborratxar-me a còpia de coca-cola, una cosa que no havia fet mai, jo. Cap allò de les dues vaig reprendre a un ritme raonable la cervesa, però aleshores va acabar el grup que tocava, així rotllo funky dels companys del Cau de les Arts, que ho van fer molt i molt bé i va servir per acabar un dia que podria haver durat... tres mesos.

Fotos.

DSC05126Dissabte hi havia tot d'activitats programades per Festa Major, però jo només vaig viure les relacionades amb castells. Havíem quedat cap allò de les 18h al Pou d'en Fèlix per fer la cercavila interminable de cada any, però enguany, per comptes de baixar per Isidre Martí, vam seguir recte per Àngel Guimerà fins al Brillas, on després d'una estona vam començar la Prediada castellera acompanyats pels Castellers de Sabadell. La nostra actuació va ser força ràpida i neta: tres de set, tres de set amb agulla, quatre de set i dos o tres pilars de quatre. La veritat és que com que ha passat una mica el temps i no en vam veure els vídeos i com que estava molt cansat i tota la pesca, no vaig fer l'esforç d'informar-me sobre els castells, i per això fins i tot dubto sobre l'ordre dels castells. En fi, en general van anar bé, ens van ajudar a calmar els nervis una mica i a agafar confiança per l'endemà, que era el dia clau.

Per la seva banda, els Saballuts van fer exactament el mateix que nosaltres però en un ordre una mica diferent, que tampoc no recordo, i amb el pilar de cinc de comiat. Els van fer amb molta solvència i etcètera. Conversava amb alguns saballuts, m'explicaven com han anat els seus castells de vuit, els dos quatres de vuit descarregats i el tres només carregat. Sembla que, partint de la mateixa base d'abans, la nova tècnica ha fet creure a tota la colla que els objectius que proposaven, que eren els mateixos de sempre, eren una cosa possible: els castells de vuit. Doncs bé, potser això és una mica el que va passar amb la nostra tècnica d'ara, que si fa no fa va començar amb els mateixos objectius d'abans, l'embranzida ja hi era, i el que han canviat és una mica la mentalitat i la forma de fer. Potser, no ho sé. I segurament caldria que definitivament desembarquessin a la Junta.

Doncs això era l'actuació de Prediada, i almenys jo estava molt nerviós per l'endemà. Vaig sopar a casa, que era l'aniversari de ma mare, i en acabat vaig tornar a pujar als concerts. Vaig beure moltíssima cervesa, vaig tornar abans que no pogués tornara a pujar a la bici, i fins l'endemà.

Fotos.

Festa Major: Pregó 2010

| No Comments

Avui és Sant Eustaqui i ja ben bé ha acabat la Festa Major. No l'havia esperada mai tant com fins enguany, tot l'estiu esperant el setembre i tot aquest mes esperant aquest cap de setmana, i ara ja ha passat i ens ho hem passat de puta mare. Ahir a la tarda, al local i havent dinat, hauria aturat el temps dos o tres mesos i m'hauria oblidat de tot i només hauria estat fent cervesetes al local tot aquell temps. Però el temps passa.

DSC05081En fi, divendres era el dia del pregó. Per fortuna tenia la tarda lliure a la feina i vaig poder ser-hi des de les sis. Aviat van començar a aparèixer els cargolins dels seus respectius caus, potser atrets per l'amenaça de pluja que presidia la tarda. Al matí havia plogut, a la tarda s'aguantava, però ja se sap que per Sant Mateu sempre plou.

Va començar a córrer el licor de ginjoler i les cerveses i va marxar el sol completament i van començar a caure algunes gotes. Vam fer l'homenatge al roure d'Esplugues (a la foto, el Pastor li posa el mocador de Festes), vam fer un pilar i cada entitat de cultura popular el seu ball, i quan hauríem hagut de començar a baixar a l'Ajuntament la tempesta va esclatar amb tota la seva fúria i va estar plovent dos o tres hores seguides amb una gran intensitat: la cortina d'aigua semblava de vegades un mur en el qual t'hi havies d'estavellar si el volies travessar. Així i tot, alguns van anar a veure el pregó, que es va fer dins l'Ajuntament, mentre que molts altres fotien el camp i d'altres ens quedàvem a la barraca del Brillas fent birres i esperant que es fes el Ferro Ferro dins el Casal DSC05090de Cultura. Arribada que fou l'hora, el Marcel Casellas i la banda de música van glossar la vida cultural d'Esplugues amb la seva gràcia acostumada; les entitats hi fèiem petits lluïments quan ens cantava a nosaltres. Així, vam fer un pilar de quatre dins la sala, una mica ajupit perquè tocava el sostre --aquest cap de setmana els nostres sostres han tornat a quedar-se petits--, que l'Adal va fer ballar una mica. Com que els geganters no hi podien entrar, alguns diables van agafar una taula i la van fer dansar com si fos un cavall de gegants. I els bastoners van picar els bastons mentre els diables se n'enfotien, i després els diables cremaven a dins de la sala i els tècnics de l'Ajuntament s'esveraven. En tot cas, era ja pràcticament el final i no va passar res. En acabat, el Marcel li va demanar al Pau Riba que fes un pregó alternatiu; el Pau, nét de Carles Riba i Clementina Arderiu, fill de la burgesia catalana benestant i «transgressor», estava completament col·locat i era l'artista convidat. Els versos que cantava ell no s'entenien gens ni mica, i quan va improvisar el seu pregó feia tanta i tanta pena que vaig sortir del Brillas a prendre l'aire, que entretant havia deixat de ploure.

DSC05100Això havia estat per a mi el dia del pregó. Vaig passar per casa per menjar alguna cosa i vaig pujar a barraques, que hi havia relativament poca gent i tocava un grup de punk que ja havia vist a la primavera al Robert Brillas i que a mi m'havia agradat, però eren una mica sorollosos. Potser m'estic equivocant de dia i això va ser dissabte. No ho sé, el cas és aquest.

Fotos.

DSC05072PostDiada a Roquetes, Sant Pere de Ribes, una plaça on havíem actuat quatre anys abans, en què els de Sitges havien fet un peu de quatre de vuit que em va semblar molt criticable; era l'època en què el casc casteller era imminent, malauradament. Avui, suposo que com aleshores, hi anàvem amb la Festa Major al davant, i per tant estàvem una mica esvalotats.

Començàvem amb el tres de set. Haig de dir que jo només he vist les fotos dels castells, ja que no hem fet quarta ronda al local. Era diumenge ja molt tard, la gent tenia gana i demà treballa i així, com que la gent és tan responsable, a Catalunya, no he vist els castells al vídeo. Així que diré el poc que he sentit i l'encara menys que he vist.

El tres de set, a la meva foto, surt tancat al segon de la buida i a quarts assajant d'obrir-la, però tot plegat recte com un pal; la resta no es veu tan bé. En general, no era el millor tres de la història però passava bé, tot i que se m'ha fet etern. En segona ronda tocava el peix gros del cove, el quatre de set amb agulla. A la foto surt molt tancat de quarts; jo, de baix, sentia que el meu rengle anava una mica tort; la sensació és que les mides del quatre no eren òptimes però que eren, també, passables; ara bé, amb el que no comptava ningú era amb els problemes amb el pilar del mig: segons m'expliquen, ha sigut cosa de dalt, que ha fet com massa motxilla i el dos/acotxador ha caigut endavant. Jo no en tinc ni idea. A la foto no es veu res d'estrany. Hem acabat amb el tres de sis per sota, un simple assaig del de set, que ha sigut avorridíssim i que clamava un pis més. El pilar de cinc amb què hem plegat no l'he vist gens i no en sé res de res de res. En tot cas, ha demostrat que això del quatre amb agulla ha sigut un simple entrebanc quàntic, Heisenberg.

Ara hauria de parlar de les altres colles, però no tinc apuntats els castells que han fet i no sé què dir-ne. Castelldefels m'ha sorprès gratament amb castells de sis més o menys ben fets; diria que han començat amb el tres de sis, que al segon peu ha pujat amb decisió i amb mides correctes però una mica lent; han seguit amb el tres o el quatre amb agulla, que també han assolit amb una certa folgança; i han plegat amb un dos de sis desmuntat, que podria considerar-se el primer castell de set i que, des de molt lluny, no he sabut apreciar bé: amb dosos col·locats i els més menuts pujant, l'han fet baixar, semblava que tremolava força.

La Jove de Sitges crec que començaven amb el tres de set, han seguit amb el quatre amb agulla, una mica tancat de dalt i amb el pilar com un espadat de marbre, i el quatre de set per acabar, que s'ha obert força de quarts per alguna raó i que en algun moment ha perillat i bli bla blu. Si no m'he perdut res, tant els grocs com els bruns han pres comiat amb un pilar de quatre amb senyera.

Fotos aquí. Aquí sota, homenatge a les gralleres que, a casa dels de Sitges, que tenen una escola intergalàctica de grallers, ens tocaven amb gràcia subtil les nostres aletes.

DSC05043

Diada de l'Onze de Setembre, 2010

| No Comments

DSC_0582Avui baixàvem o pujàvem a Hostalets de Pierola, a tocar de Piera, més amunt d'Esparreguera, amb vistes a Montserrat i al mig de la muntanya, entre una fira medieval.

Al costat de l'Ajuntament actuàvem amb els Moixiganguers d'Igualada, que fa quatre dies que són colla de vuit, diria que la primera colla que el descarrega al seu primer intent --suposo que sense comptar els universitaris. En fi, com sempre, hi he anat sense esmorzar i amb el cap enterbolit, però deixant la bici a casa --en tot cas, he viscut l'actuació tan intensament com sempre; tot i que en aquest cas potser més que altres vegades, que m'han fotut de baix en tots els castells.

Començàvem amb el tres de set, que sembla que ha anat rodonet i ben parat. Al vídeo surt molt ben plantat, i a plaça sembla que també, i que ha sigut un dels més macos de l'any. A segona ronda hem tirat el cinc de set, no sé quants en portem enguany, que ha pujat d'allò més bé, ha anat perdent mides una mica al tres i sembla que l'enxaneta en fer la segona aleta a la torre ha acabat de destarotar el tres. Aleshores, mentre es feia la segona aleta i es començava a desmuntar el dos, sobretot els terços del tres s'han rebregat molt, la rengla i la plena assenyaladament, i hi ha hagut un moment que semblava que havia de caure. Vist al vídeo, tanmateix, no és res de l'altre món, una simple rebregada; a plaça, però, tothom assegurava que havíem salvat una llenya segura. Trobo que en feien un gra massa. Hem plegat amb el quatre de set, que jo diria que res de res, tramitat sense res a dir. I el pilar de cinc, de puta mare.

L'actuació ha sigut força bona i tots els cargolins en tornàvem feliços. Al local comentàvem la jugada, i tothom era feliç. Tenim la festa major aquí a la vora i hi ha una miqueta d'inquietud saludable per si farem el tres per sota, etcètera. Molt bé. Érem força pinya (diguem-ne dos cordons i mig) i hem sortit molt satisfets de l'actuació. De puta mare, en efecte.

Estic molt cansat, com és costum, a aquesta hora d'aquest Onze de Setembre. De baix sentia el patiment estoic nihilista que cal sofrir si t'hi fiquen. El món, la ressaca, tota la puta vida, em queia a sobre, i dues crosses molt simpàtiques m'ajudaven a aguantar. Tinc el coll masegat, vòmit al peu dret i l'esquena em grinyola. El Barça ha perdut al Camp Nou. Catalunya no és lliure. La colla va bé.

En fi, he vist els nostres castells al vídeo, i els d'Igualada no els he vist gens perquè, com que no tenia la càmera de retratar, m'hi ficava a les pinyes; al cinc de sis, per exemple, estava de segones lateral a la seva rengla. Per tant, dono la veu al Paco, que m'ha dit això: «El tres de set ha patit una mica a la rengla, el baix, però ha aguantat bé sense cap problema especial. El quatre de set, igual, sense problemes. El cinc de sis, lent però sense patiments, bones mides i res més». També han plegat amb el pilar de cinc. Jo diria que, després dels dos quatres de vuit, avui anaven sense apretar gaire, en un poble perdut entre les muntanyes, i que suposo que deuen haver aprofitat per rodar castellers i tota la pesca. Doncs molt bé, això és tot, demà més.

Fotos.

About this Archive

This page is an archive of entries from septembre 2010 listed from newest to oldest.

août 2010 is the previous archive.

octobre 2010 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en