Diada de l'Onze de Setembre

Ahir era Onze de Setembre, però jo ni tan sols vaig penjar la senyera. El que sí fiu foren castells a Roquetes, que depèn de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Heus ací lo mapa.

Jo encara estava una mica emprenyat per allò, però ja més relaxat. Això d'esbravar-se va de conya, si més no encara ens resta el dret al pataleo. Segurament, però, ahir vem fer la darrera actuació sense el casc dels pebrots farcits de corrúpies de... Ahir se'n va parlar força del casc. Detecto un ambient d'hostilitat generalitzat, llevat d'algun sector més procliu a aquesta mesura de seguretat encara en estudi. Però tant se val, al cap i a la fi jo també crec en la democràcia elitista, censitària o tecnocràtica, i per tant no tinc cap raó de queixar-me. Segur que això és el millor que podríem fer.

I bé, tot escoltant la meva banda sonora castellera, Nachtfalke, em vaig trobar davant l'Ajuntament de Roquetes, de quan Roquetes encara era independent, suposo. L'edifici de l'Ajuntament és modern, blanc i amb molt de vidre, i fa patxoca. La plaça és grossa i hi havia canalla cantant cançons oblidables que algun desaprensiu vomitava damunt d'una tarima. Jo vaig fer la birra pre-diada, que sempre té millor tast, i cap a les set tocades va començar el motiu d'aquesta mena de crònica estranya.

Vem obrir plaça amb un tres de sis que vaig veure bé, tot i que no massa bé, i tot i que si més no em va semblar fet amb la punta de la polla. A segona ronda vem engegar un quatre de set a la primera que, vist des de la posició d'agulla, em va semblar gairebé perfecte, molt parat, molt quiet, molt aturat, molt assentat, etc. De mides estava força bé, la pinya feia molt bé la feina, el meu baix gairebé no posava la cara d'anar a cagar, etc. En vaig sortir feliç i content, em va agradar molt. Després del daltabaix del Gall i de la merda del casc estava una mica moix, però aquest quatre de set ha resultat balsàmic. Doncs això, estava molt feliç.

I per acabar, un quatre de sis amb l'agulla, en el que no m'hi vaig fixar massa, però que em va semblar ràpid i tranquil. Ara els nostres castells, com vaig dir no sé quan, i com em van recordar ahir, semblen més ràpids. El mateix quatre de set ja tenia dosos col·locats quan vaig mirar amunt per primera vegada. Sembla que tornen les bones sensacions d'abans del Gall. Fins i tot es comentava que de tan bé com havia anat podríem haver provat el tres de set, tot i que segurament era massa agosarat.

Afegir que vem acabar amb un pilar de quatre amb senyera desplegada per l'enxaneta. També que vaig ser a punt d'encolomar-los l'estelada que encara duia del matí, però no volia més problemes. I tot comentant l'altra colla convidada, la Jove de Sitges, va aixecar un tres de sis amb l'agulla (un castell, per mi, lleig lleig), tres i quatre de set, i dos pilars de quatre, un d'ells també amb les quatre barres. Van acabar amb la típica xarlotada de l'assaig a plaça, aquest cop una prova de quatre de vuit sense pom de dalt. Però a mi no em veureu pas en aquella pinya.

I això és tot. Ara miraré de pair el casc (difícil, perquè és de metacrilat) i pensar en el web dels cargolins, que l'hauria d'engegar com cal.

[Fotos aquí]

Diada de l'Onze de Setembre a Roquetes
Esplugues: 3d6, 4d7, 4d6a, Pd4
Jove de Sitges: 3d6a, 3d7, 4d7, Pd4 i Pd4s