Encara no és oficial però jo ja ho sé per vies oficioses: a la meva colla castellera portarem també el casc dels pebrots farcits de corrúpies de gossa petanera rabiosa i pollosa. Seré imparcial i subjectiu en el que ara diré.
Podríem entaforar-nos el casc per seguretat, per obligació o mimetisme. No el portarem per la mort d'una nena, ni per la campanya mediàtica esbiaixada, alarmista, oportunista, morbosa i estupiditzant a què ens tenen acostumats la tele i els mass media en general. Tampoc portarem el casc perquè hagi estat decidit democràticament entre els deu pares de la canalla de la colla. En aquesta colla, per desplegar una estelada en l'acte de l'Onze de Setembre cal una assemblea extraordinària per decidir-ho (la colla és apolítica pels estatuts), però per decidir quelcom tan essencial com ara el casc, només cal la decisió de deu o quinze persones.
Com deia, portarem el casc, però no per seguretat, evidentment, sinó per la pressió d'una societat estòlida, poruga, que ret honor a Déu, l'Estat, i té un altar a casa on s'hi passa dues hores diàries pregant, la messiànica Tele, no fos cas que pensessin sense droga.
Però els existencialistes ens ensenyen que nosaltres som amos de les nostres accions, nosaltres decidim què volem ser. Culpar la societat és una feblesa pròpia dels que han de morir sense atènyer la Glòria. La Colla és societat civil, la colla és poruga, la colla és estòlida, la colla s'entafora el casc perquè tothom el porta, perquè tothom està alarmat, perquè és toixa, enza, tanoca, impressionable, perquè ret comptes a Déu, perquè depèn de Déu, perquè som la mateixa merda.
Si ens l'encasquetéssim per prudència, seguretat, ho entendria. Però vem decidir no entrar a l'estudi. Per què ara sí? Perquè els mitjans ens han espaordit, perquè la societat ens ha vençut.
Ara, quan farem els apoteòsics, titànics, herculis, astoradors castells de sis amb casc, ca segur ca'm sentiré! Quina tranquil·litat saber que no ens matarem!
Això sí que és desfogar-se!
Com m'agrada aquest blog !!
Aquí si que estic amb tu noi, és el mateix per tot arreu: aquesta colla dimbècils esporuguits que ja tenen por fins i tot de viure i amb la seva por ens amarguen la vida als que anem pel món somrient o ho intentem al menys. I és perquè no creuen en res encara que diguin que sí que tenen por, per cert. La por aquesta que esta enverinant la societat sencera i que sestà convertint en la raó i el motiu de quasi tot el que passa. Por perquè la gent està sola i se sent sola ai abandonada davant un univers hostil o així el percep.
Aquesta por que espatlla la bellesa de tant. Ja no pots fer res sense haver de dur aquest casc dels collons. Jo hi estic en contra per raons purament estètiques també o principalment. Però també de principi. Si tenen por de caure que no pugin ja que ningú els força. I si ho fan és perquè creuen que val la pena el risc.
Jo sentia el mateix amb la moto. Com pots comparar el sentir la velocitat al rostre i els cabells enlairats amb laparença nefasta de formiga atòmica, quan fins i tot vas en bici? Aviat fins i tot per sortir al carrer obligaran a la gent a posar-se el casc. Per què no ens deixen tranquils? Per què hi ha una colla que shan cregut que és el seu deure vetllar per la seguretat de la gent fins i tot al preu de llur llibertat, i amargar-los la vida.
Que posin matalassos al voltant si cal! O sigui que aniran vestits de catalanets/es i el casc, on encaixa? El vestit tradicional català no va amb casc! Aleshores ja per què no posar-se genolleres i colzeres i equipar-se com els que fan skateboard o futbol americà. No fotem!!
Cada vegada és tot plegat més absurd i menys estètic. Aquesta societat dida que ens tracta com merdetes que no sabem ni caminar. Amb aquestes condicions el ser humà va cap a la involució física més total. Ja som uns febles en comparació amb els nostres avant passats. No sé on acabarem. Però el romanticisme de lexistència està sent sistemàticament i inexorablement anorreat i genocidat.
Per això m'agrada la India a mi, i ja ho he expressat en el meu blog, perquè allà per no haver no hi ha ni les línies divisòries de la calçada. I si hi són, com si no hi fossin.
Gràcies Joan
Jaume, jo opino com tu, ho he dit moltes vegades en aquest blog, sembla que la gent no s'adona de què cada cop és menys lliure, i va acceptant increïbles intromissions de l'Estat dins la seva vida sense ni adonar-se, contents, somrients. Per què collons m'han d'obligar a portar el cinturó? Per què collons m'obliguen al casc?
Això també ho vaig dir fa poc al blog: de vegades nant en bici gairebé m'atropellen. Són els moments on més viu em sento, per contrast: de tan aprop que has vist la mort, més valores la vida.
En fi, no vull reproduir els arguments contra el casc, només vull dir que la manera de posar-nos-el, després del rebombori mediàtic i l'arronsament de melic consegüent, no m'ha agradat gens.
BRAVO!!!
(sóc de poques paraules, jo)
PS: ens veiem al vespre!