Hi ha gent que beu per oblidar, i d'altres que ja han oblidat per què beuen. No recordo d'on ho vaig llegir. Hi ha coses que es volen oblidar, tot i que l'alcohol sovint és proditori i et fa recordar. He minvat la freqüència de les borratxeres (ja no compro l'ampolla de ginebra setmanal) però encara algun cop tinc més alcohol etílic que eritròcits i el cap empantanegat. I no sou vosaltres, no és déu ni es sa puta mare, sóc jo, i per això bec, per oblidar-me, bec per no veure i no veure'm sobretot a mi. Aleshores, hoc, allavòrens orxego el quim (que faig què amb qui?) i la fel i els budells sencers, em gito a sobre i ruixo els altres, que m'observen astorats un moment, i a l'instant ja es relaxen: un altra buidarada d'en Josep, no és pas la primera. Ofereixo gintònic a una nena de deu anys que em vacil·lava. I em recullen la motxilla, pujo a la bici i a una cantonada caic i m'escairo una incisiva.
Anava gat, anava moix, però ho he recordat tot.
Jo no bec, i quan vull oblidar dormo, dooormo moooooooooltíssim. Jajajajaj... Sembla que no és tan dur pels budells i la dentadura al menys queda intacte.
Cuida't, i espero veure't el dissabte!
Jordina
Molt bó el títol del post!xD
Hahaha, quina canya!
jo tb he reaccionat sempre així amb la ginebra especialment. Però ja fa molt de temps que no passo per això.
I tu Jordina, qualsevol diria que ets tan desgraciada noia. Què tens tu per oblidar i que t'amargui la sang, angelet? No fotem! si de debò tinguessis penes, ni dormir podries
de fet quan passes ansia et mossegues les ungles i això no és tan bo per les dents tampoc, ja ho saps hehehe. Aqui t'he enganxat noia ;)