business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

novembre 2004 Archives

Diumenge sense diada

| No Comments

Un diumenge sense diada és com una tardor sense llanegues ni reigs bords, sense pluges. Un diumenge sense anar a plaça és com una nit sense lluna ni estels, és la foscor més impenetrable, és un diumenge sense santificar. Quan Jesucrist pronuncià el tercer manament no pensava en res més que no fos en fer castells tots els caps de setmana. L'única manera de fer la setmana rodona és, com si diguéssim, anar a Vila-Rodona després de Santa Úrsula.

Oh, descreguts vosaltres, que no heu anat mai a plaça! Oh blasfems que blastomeu als quatre vents, que negueu tres cops i els que calguin el toc de castells! Oh, reteu-vos de genollons a la incommensurable efígie dels Castells de nou i deu a plaça! Com més alt és un castell, més a tocar del Cel es troba; quan l'enxaneta fa l'aleta grata el Cel i se n’emporta un bocí a plaça. Descarregar-ne un de ben parat i ben maco és com tornar de dret del Paradís. Una diada castellera és el paradís de qualsevol català.

La diada de diumenge acomiada la setmana com el rotet de després de beure moscatell del porró i que fa de més bon pair el dinar. No sé pas què faré fins el febrer amb tantes setmanes de diumenges eclipsats, d'hivern de fred esquerp i sec sense el caliu de la faixa i el mocador i la pinya, de setmanes escapçades brutalment per una aturada de tres mesos. Per sort i per ventura, tenim els Ganàpies.

No us amoïnéssiu pas massa: la temporada vinent ens espera amb candeletes. És la llum al fons del túnel, el redòs que espera darrera l'inhòspit puig gebrat que cal escalar. És com un camí de tres mesos a través del desert que porta cap a l'Edèn. Mentrestant, anirem trampejant com podrem.

L'any vinent pinta molt bé. Us ho dic jo: ampliarem l'espectre de set en la seva totalitat. L'any vinent serà l'Any, i Déu nostrossenyó serà amb nosaltres. Amén. Friso per l'inici de la nova temporada. Però seré capaç d'aguantar tants diumenges pel desert?

Ahir es va celebrar la festa del primer aniversari de Cal Suís. Resumint: Cal Suís era una masia abandonada per l'Ajuntament com tantes d'altres, que els veïns d'Esplugues sempre havíem demanat que tingués un ús social pel poble. Tanmateix, l'Ajuntament, després de mentir reiteradament durant tres o quatre legislatures, va cedir la masia a una entitat privada i religiosa. Els veïns de Finestrelles, el barri on és Cal Suís, davant aquesta iniquitat, van okupar la casa ara fa un any i van començar a habilitar-la per a què qualsevol que volgués hi pogués participar de les activitats o proposar-ne de noves. L'Ajuntament va denunciar alguns dels okupants de forma aleatòria, i com a solidaritat l'assemblea va endegar una campanya d'autoinculpacions arribant-ne a més de 150. Finalment, l'Ajuntament va seure a parlar i ara per ara sembla que Cal Suís, gràcies al poble, serà del poble. Perquè ara mateix

CAL SUÍS JA ÉS DEL POBLE!

A la festa del primer aniversari, a més, es van recordar els fets succeïts ara fa una setmana, dissabte dia 20, a Barcelona. Dos espluguencs han estat detinguts només per protestar contra el Pla Caufec, un pla que pretèn soterrar sota ciment Collserola, bastint pisos, hotels i centres comercials amb el pretext d'ordenar urbanísticament Finestrelles i ¿arreglar? aquella part de muntanya.

Ponents de la Coordinadora contra el Pla Caufec, la plataforma Salvem la Vall de Sant Just i la Coordinadora Diagonal Ponent van explicar el seu punt de vista a davant de Sacresa, a l'Illa Diagonal, empresa promotora del desgavell constructiu que ens volen cardar a la muntanya. Policies de paisà hi voltaven per allà, i premonitzaven el que passaria poc després. En acabar les ponències van plantar arbres morts amb ciment de Sacresa a les portes de l'empresa, i van pujar al Trambaix per tornar al poble.

Dins el tramvia es van dedicar a repartir octavetes i enganxar cartells. Entesos que això darrer es pot considerar un acte vandàlic, però permeteu-me que us digui que no em sembla gens proporcionada l'actuació policial posterior. Els Gossos de Quadra van aturar el convoi a Can Rigalt, hi van entrar i van carregar contra ells de manera absolutament desproporcionada, amb violència desfermada. Se'n van emportar deu joves a la comissaria de l'Hospitalet, vuit dels quals foren alliberats unes hores després.

L'endemà, en un judici ràpid, la fiscal va acusar als altres dos joves d'atemptat amb pena d'un any i mig. A un d'ells li demanen un altre any de presó per un delicte de lesions i 1.800 € d'indemnització a un mosso que diu haver-se trencat un dit mentre l'arrossegava al cotxe. A l'altre, per falta de lesions, li demanen una pena-multa de 40 dies a 8 euros/dia.

Més informació:
Liberinfo: Dos destinguts contra el Pla Caufec

Odio aquest Ajuntament. Porten vint-i-cinc anys destruint el patrimoni, com ja he dit mil cops aquí. Amb Cal Suís no han tingut més remei que rectificar. I el tema del Pla Caufec.

Com poden ser els espluguencs tan cecs i seguir votant aquesta colla de fills de puta?

Highway to Hell

| 1 Comment

Highwway to Hell, d'AC-DC: la cançó que sonava al cotxe per l'autopista camí de Lleida. Veritablement no sabia fins a quin punt era premonitòria: Ain't nothing I would rather do. Going down, party time, my friends are gonna be there too. I'm on the Highway to Hell.

Una diada universitària no té res a veure amb una diada castellera normal. En primer lloc, l'hora. Tot i que normalment es fan pel matí, la diada dels marracos es va fer a les set de la tarda. No és que sigui massa tard, però hòstia, són freds i humits els vespres a la Terra Ferma. Qualsevol va descalç per allà. D'altres elements les distingeixen: per exemple, la plaça era un claustre interior del Rectorat, el claustre de la Pensadora, em sembla. Allà les gralles sonen molt més fortes que a una plaça normal perquè les parets empresonen les melodies, que només poden escapolir-se en vertical cap amunt. En una plaça normal els edificis són molt més separats i les notes musicals s'amaguen i es perden per tots els racons que troben.

Una altra diferència cabdal és la mentalitat dels castellers: allò no són castellers, sinó farrers. Farrers, no ferrers, perquè aquesta trepa no crec que hagi fet mai ni brot. Per molts castellers, anar de diada universitària és només l'excusa per anar de farra, una farra que acaba només quan trenca l'alba i tanca el bar. I si demà hi ha classes, tant és.

Doncs sobre quarts de vuit, si no m'equivoco, que pot ser, nosaltres els grans Ganàpies de l'Autònoma començàvem amb el pilar d'entrada. Els pilars solen ser de quatre, i no sé si Arreplegats en van fer de cinc. Però nosaltres érem només catorze, comptant novençans com jo que encara no pugen i grallers. El pilar va caure. I els dels troncs havien begut kali i fumat petes al cotxe. Així, encara més. No tenen vergonya!

Si no érem capaços ni de fer un pilar de quatre ja ni ens plantejàvem fer cap castell més. En Juanele de Cerdanyola volia fer una torre de quatre, o de cinc pidolant, però poca gent s'hi va sumar. Ens vem limitar a fer pinya amb les altres colles. El nivell va ser... universitari. Castells de sis i em penso que algun de set d'Arreplegats. I el cinc de cinc, o vint-i-cinc que jo en dic, d'algunes colles. No sé quantes colles érem, però fent memòria i ordenant pel nivell de les actuacions que recordo de dijous, érem Arreplegats, Marracos, Xoriguers, Emboirats i Ganàpies, i si me'n deixo cap ho sento, de les universitats de la Zona Universitària de BCN (UB, UPC i UPF), Lleida, Girona, Vich i Autònoma, respectivament.

[Hoc, jo escric Vich]

Una altra diferència amb les colles de tota la vida és que hi ha més castellers porucs de la dutxa. Ja ho dic jo ara: em nego rotundament a fer pinya amb una colla on l'aixella d'algun casteller seu canti pel seu compte el toc de castells. Per música, la de les gralles, no necessitem aixelles pudents.

Un cop acabada l'actuació, desenfaixats i amb la revista marraca sota el braç, vem pujar als cotxes i cap als barracons d'Agrònoms a sopar. Si l'ambient ja havia estat força mogudet fins aleshores, d'aquell moment ençà la situació va degenerar exponencialment, alhora que les garrafes de kalimotxo i les llaunes de birra es buidaven. Van venir les patates i els ganxitos, les pizzes, olives sense pinyol i embotit sense pa àdhuc. Cançons populars castelleres: que si Xoriguers abstemis, ser Ganàpia és lo millor que hi ha o el cant dels maulets, en Serrallonga (hi corria la Nyerra per allà) o àdhuc els Segadors, aquella gent no hi toca. Les olives i les pizzes volaven, es feien castells amb les llaunes, es vessaven gots, s'apagaven els llums, s'insultaven les altres colles, etcètera.

Un cop fora, cap la Gimcama. Temps feia que no en participava en cap, i aquella va ser denigrant. No sé quantes proves n'hi havia, perquè anava molt moix, però si Descartes veiés en què s'han convertit els universitaris es moriria d'un atac de cor: el futur més brillant del País arrossegant-se despullat per terra. D'algunes de les proves que encara me'n recordo: en una havíem de menjar només amb la boca un flam que reposava sobre el cul d'un del grup, en una altra havíem de fer el pom de dalt d'un cinc, en una altra una construcció innovadora, en una altra ens havíem de vestir amb la roba del del costat però vaig acabar pixant damunt del banc a un gotet de plàstic per sumar un gumet més. En una altra férem un pilar de tres ajudant-nos d'una farola, però vem acabar fent l'helicòpter pixant. Jo vaig perdre un jersei negre però vaig arreplegar un de blau: si algú té el meu jo li canvio.

Tot seguit vem anar a la panera, que es troba a prop del Rectorat. És una zona de bars universitaris, ja podeu immaginar el grau de degenerats que hi corrien. I dues hores després, devien ser prop de les set, vem pujar al cotxe i de camí cap a Barcelona. Tot i la boira vaig dormir una estoneta, i un cop a Esplugues em vaig treure els llardosos pantalons, vaig engegar l'ordinador i vaig fer en mitja hora la pràctica de Dret que vaig entregar una hora després, a les deu, a Bellaterra.

Puc bramar amb orgull al vent: jo, Ganàpia, he sobreviscut a Marracos. A veure si vosaltres, Marracos, sobreviviu a Ganàpies aquesta setmana!

X Trobada Castellera del Baix

Doncs avui ha estat la darrera diada de la temporada, la X Trobada Castellera del Baix Llobregat. Les actuacions han estat les següents:

Castellers de Sant Boi: 3d6c, p4
Castellers de Cornellà: 2d7, 5d7, 3p4
Castellers de Sant Feliu: 3d7, 4d6a, p5c.
Castellers de Sant Andreu de la Barca: 2d6, 4d6a, p5.
Castellers d'Esplugues: 4d7, id3d7, 5d6, p4s.
Colla Jove de l'Hospitalet: 2d6, 5d6, 2p4.
Matossers de Molins de Rei: 5d6, 4d6a, p4s.

Per fi hem fet un castell de set. Des que hi sóc encara no n'havíem fet cap, i em sap molt de greu l'intent desmuntat de tres de set. Quan el cap de colla ha anunciat que el tiraríem, a alguns ja els hi tremolaven les cames. Potser manca valor, rauxa, a aquesta colla; parlant amb una castellera que porta molt més temps que jo he acabat de veure-ho clar: si no fem castells millors és per falta de compromís general i, potser, autoconfiança (orgull, creure-s'ho). Força, valor, equilibri i seny; serà perquè sóc jove i novell, i tot i que reconec que es necessita seny, crec més encara que la força i el valor són fonamentals. Si t'ho creus, ho pots fer. O millor potser, si no t'ho creus, segur que no ho pots fer.

Avui m'he sentit orgullós del quatre de set, i m'ha decebut molt el tres desmuntat. Ha estat una sensació molt estranya, de l'absurda eufòria al neguit posterior. El cinc de sis tenia gust agre, molt agre, i allà a la pinya, entre braços peluts, ni feia l'esforç de mirar cap amunt. Estava segur que el desmuntaríem, perquè no he vist mai que tinguéssim cap problema per fer castells de sis. Tant me fa que el cinc de sis sigui "casi de set", és de sis i prou.

[PD: M'he assabentat que en el 3d6 dels de Sant Boi un casteller de la seva colla ha pres mal al coll. Des d'aquí esperem que et recuperis!]
[PD2: Un dels motius pels quals hem hagut de desmuntar el 3d7 ha estat perquè ens faltava una noia molt bregada del tronc, que no ha vingut per culpa d'un muntatge policial ideat pels mossos d'esquadra, els quals han detingut dos joves d'Esplugues només per protestar contra el Pla Caufec. Aquesta noia és de la Plataforma, i un dels detinguts és el seu xicot. Més informació a la plana principal, cerqueu la categoria "Esplugues", o al web de la Plataforma].

Diada al Clot

| No Comments

Doncs avui quinze de novembre és el dia sense alcohol. Quan he contemplat bocabadat l'anunci de la tele només m'ha assaltat una ideia: veure cervesa. Aquesta nit, a les dotze i dos minuts, per celebrar-ho, amb mon germà hem fet dos cubates amb un parell de petes. Fem petar el fetge i els pulmons.

Garlant de petes, mai no havia anat en cap cotxe on el conductor anés fumant-se'n un. I encara deia que anava estressat quan ens encaminàvem cap al parc del Clot, el desgraciat. Allà hem fet si fa no fa la mateixa actuació que la setmana passada: 2de6, 4de6a, 3de6. Resulta que un tal Eric és un aficionat o casteller de Barcelona i avui estava per la plaça. Felicitats per la vostra actuació, llàstima potser el quatre de vuit que se us ha encreuat. Els set pilars de quatre m'han corprès i ullprès, he fruït amb el delit que em deixondia esguardar-los, sóc novençà en el fet casteller i això no ho havia vist mai. Molt bufó el vailet que feia d'enxaneta que no deu fer gaire més de cinc anys.

Doncs res, diumenge vinent acabem la temporada amb la trobada del Baix, a Molins. Aviam com va, però de moment no em sembla que sigui massa diferent d'aquestes dues.

[PD. L'actuació ha estat la següent:

Festa Major del Clot
Esplugues: Pde4, 2de6, 3de6, 4de6a, Pde4s
Barcelona: 2Pde4, 3de8, 5de7, 4de7, Pde4, 7Pde4]

Nostàlgia d'un món que no he conegut

| No Comments
escut

Aquest escut el trobareu arreu on aneu. És un escut de disseny, del segle XXI, esquemàtic i modernet. És un escut que vol ser simpàtic i amable per tothom. És la versió socialista de l'escut de debò, que és aquest:

esplugues

Les diferències són flagrants. Evidentment, m'agrada molt més el tradicional. Recordo el rebombori que causà el tema de l'escut de Barcelona, però la immensa majoria dels municipis catalans en tenen dos: un d'oficial i un per fer bonic. L'escut maco s'empra com si fos l'únic existent i s'imprimeix a tots els documents que emanen de l'Ajuntament i a publicacions de tota mena: propaganda, informació, invitacions, revistes, webs, etcètera. El tradicional s'amaga dins un calaix i resta a l'oblit, i només algun torrecollons com jo el recorda i el reivindica com a ensenya veritable del poble. En tot cas, accepto una nova versió del tradicional que respecti els elements heràldics i el timbre. El castell no es pot fer fonedís, el blau cel no es pot enfosquir, la mà ha de ser semblant i les quatre barres han de ser quatre barres sobre fons groc com cal.

Si més no, la reconstrucció del nostre escut és coherent amb la política dels socialistes aquests vint-i-cinc anys d'Ajuntament espluguenc democràtic. Esplugues era un poble rural a tocar de Barcelona, poc industrialitzat, que amb la massiva immigració espanyola va créixer exponencialment. Nous barris sencers, abans vinyes o camps oberts, foren bastits desordenadament, sense cap preocupació per conservar l'essència. A més a més, anys abans es construí l'autopista A-2, o AP-2, al damunt d'un dels dos barris històrics, el Raval. Esplugues esdevingué ciutat en deu anys i tot el que representava l'antic escut fou sebollit sota l'asfalt. El poble és mort, igual que l'escut. La ciutat hostil es desenvolupa de bracet amb els nous símbols imposats per la dictadura de la democràcia socialista. Per només cinquanta vots més el PSC hagués perdut la majoria absoluta. Qui perd els orígens per la identitat. No hi ha identitat espluguenca perquè els orígens s'han perdut amb l'escut. I això m'entristeix i em fa plorar.

El primer cop és especial

| 2 Comments

castellers de sant cugatDoncs avui ha estat la meva primera diada castellera. Hem actuat a la diada de Ripollet amb els Vailets i els Castellers de Sant Cugat. Com ens faltaven dues persones importants del tronc (excusa) ens hem hagut d'acontentar amb castells de sis, però pel proper cap de setmana, al Clot, les coses pinten millor. Hem descarregat amb bastanta solvència una torre de sis, un quatre de sis amb agulla i un tres de sis, i finalment dos pilarets simultanis de quatre. Jo he estat tota l'estona a la pinya, fent de contrafort o de qualsevol cosa, i des d'aquesta perspectiva no es pot contemplar el castell (quina llàstima...) i no tinc cap foto, per tant. Us comentaria la resta d'actuacions, però segurament m'equivocaria. Tanmateix, la resta de construccions han estat de sis tret de dos dels Vailets, una d'elles desmuntada i que no he vist gaire perquè estava fent pinya. A més han acabat amb dos pilars de cinc. Demà, a l'Avui

Doncs res, avui ha estat la meva estrena per les places. En acabat, als tres nous ens han agafat i ens han fet volar pels aires, ja veus. Hem fet un pica-pica amb cervesa Damm, el patrocinador de les colles castelleres. És trist que per comptes d'una senyera, el que onegés fos una bandera de la Damm, però bé, per criticar quelccccccom. Ens han regalat una ampolla enorme de cava i una collonada per la canalla, i apa, cap a casa.

Per cert, m'he assabentat de què els Deicide han cancel·lat el concert d'avui a Barcelona.

[PD. L'actuació ha estat la següent:

8a Diada dels Vailets de Ripollet
Esplugues: 2de6, 4de6a, 3de6, Pde4, Pde4
Vailets: 3de7, 4de7a(id), 2de6, 4de7a(id), 4de6a, Pde5, Pde5
Sant Cugat: 3de6s, 4de6a, 2de6, Pde5]

About this Archive

This page is an archive of entries from novembre 2004 listed from newest to oldest.

octobre 2004 is the previous archive.

décembre 2004 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en