janvier 2005 Archives

Ahir va ser el judici dels dos detinguts per protestar contra el Pla Caufec. Vaig rebre un correu electrònic ahir mateix que explicava que n'havien demanat l'absolució per manca de proves. És curiós, perquè la jutgessa havia impedit la presentació de proves, com un vídeo gravat pels acusats que es troba en poder de la policia i havia reduït els testimonis a només dos, quan eren més de deu els que anaven al Trambaix.

Pel que sembla, els mossos no van poder demostrar res i es van contradir amb freqüència. El fiscal no sabia què fer i al final en va demanar l'absolució. Malgrat el muntatge policial i la criminalització, al final no se n'han pogut sortir amb la seva.

Moltes gràcies a tots els que han signat el manifest de suport (més de set-centes persones). Naturalment, ja no cal que el signeu.

Avui 26 de gener s'ha celebrat el judici contra els detinguts per protestar contra el Pla Caufec d'Esplugues

Les flagrants contradiccions dels mossos d'esquadra han arribat a desesperar el propi fiscal que ha acabat aconsellant l'absolució dels dos joves encausats.

L'intent judicial de negar les proves que desmentien les acusacions no han pogut amb la incompetència dels mossos que han afavorit la defensa en tot moment. Un cop més, es revela la jerarquització policial fins al punt d'obeir ordres dels superiors a l'hora de testificar en un judici.

Així, una prova que ens han negat des d'un principi (un video requisat a un company) ha estat l'evidència final que ha desmuntat el llistat de mentides policials. Sense totes les proves que demanàvem no han pogut mostrar cap agressió.

La repressió policial-judicial no ens aturarà... aturarem el Pla Caufec

Estigues atent-a a les mobilitzacions!!

www.noalplacaufec.net

Sobre la costa hi ha una remor d'escuma bruta, tèrbola. De tota manera, les barrabassades geològiques em carreguen. A la mar hi ha un llagut que pesca –sol, inútil, sobrer. Passant per dins de les pinedes, la remor dels pins fa l'efecte com si algú us mirés –invisible. Sobre la badia de Palamós, la mar fa un blau que sembla artificial, un blau llaminer, amb aigües més pàl·lides... (no trobo l'adjectiu). És un blau de contrallum, d'anunciació, un blau... (impossible de trobar l'adjectiu). És un blau que neguiteja, fisiològic, extramarí, un blau que només es pot veure a través de les aigües d'un verd... (fracàs total).

El Quadern Gris, Josep Pla

He recordat aquest fragment del Quadern Gris, pertanyent a l'onze de novembre de 1918, tot esperant el tren a l'estació de l'Autònoma. Contemplava el cel blau immaculat, net, ventilat... El blau estúpid del cel hivernal.

La meva colla no fa els millors castells
La meva colla no és la més nombrosa
La meva colla no és la més "fiestera"
La meva colla –potser– no té la millor història
La meva colla té un malnom no gaire ben trobat
La camisa de la meva colla és d'un color que no m'agrada
La meva colla mai no ha fet cap castell de vuit
La meva colla mai no en farà de gamma extra
La meva colla no és de la zona tradicional
La meva colla no millora el nivell de construccions

I, tanmateix, la meva colla és la millor de totes, perquè és la meva. Li dec tantes coses als Cargolins... És el clàssic raig de llum en la foscor; si fa cinc anys hi hagués entrat potser la meva vida hagués estat completament diferent. I només porto des del Correllengua passat als Castellers...

De vegades em fa por entrar a l'assaig. És la meva sociofòbia inherent. Com algú altre ha dit, jo m'he obligat a canviar, tot i que no és gens fàcil i no crec que ho hagi aconseguit. Em fa basarda d'entrar a l'assaig però m'ho passo força bé (també depèn del dia) quan hi sóc a dins.

La meva colla és la millor.

Hi ha un videojoc que es diu Sims i que tracta de conduir la vida d'un personatge per tal que creï una família i tingui èxit laboral. Quan et relaciones amb un altre personatge pots realitzar diverses accions: xerrar, jugar, veure la tele, nedar a la piscina o ballar. Si l'altre «Sim» no té prou confiança amb tu i li fas pessigolles, per exemple, s'emprenyarà i baixarà tres o quatre punts el nivell d'amistat. Per exemple, imagineu que esteu parlant dels vostres gustos:

–...i estic escoltant un programa de Heavy.
–No m'agrada el Heavy, més aviat el hip hop, el rock català i espanyol i tal. (-2)
[...]
–A mi no m'agraden les matemàtiques.
–Doncs a mi sí, molt. Quan acabi el Científic faré Biotecnologia o Enginyeria Industrial. (-1)
–Doncs aleshores fes Biotecnologia, que aniràs a la UAB.
–I per què vols que vagi amb tu?
–Ehh... fes el que vulguis (-2), però aquí podries unir-te als Ganàpies.
–Ui, però a mi m'agraden més els Arreplegats de la Zona Universitària.
–Què dius? (-4) Si són els pitjors, ens van fer boicot a la nostra diada, [són una mica prepotents (això únicament ho va pensar el Sim en qüestió...)] i a més a més són abstemis.
–I què hi ha de dolent en això?
–Bé, en realitat, no hi ha res de dolent en ser abstemi, però està mal vist en l'ambient universitari.
–Doncs quin fàstic! (-4)
-A tu no t'agrada l'alcohol?
-Gens ni mica.
–Doncs és força bo i, de tant en tant, alguna borratxera cau.
–Si et sents bé així... (-5)

Després d'això, el Sim abstemi va acabar la conversa i se'n va tornar cap a casa seva. Esperem que la propera sàpiguen trobar més punts en comú.

PD: No funcionen els comentaris. Un altre error de ZL; problemes diversos amb el nombre màxim simultani de visites. No acabarem mai. A senkreu.blogspot.com trobareu el mateix post totalment operatiu.

Hui (avui escriurem una estoneta en valencià), al pobble (i afusellarem una mica en Fabra) —i bé, ací dubto de com presentar la crònica, des de quin punt de vista—, hi ha hagut un acte de suport als detinguts per protestar contra el Pla Caufec i, a més a més, els castellers hem fet la primera actuació de l'any.

A les dotze estava previst que comencés un acte al qual totes les colles d'Esplugues hi eren convidades; finalment, però, únicament nosaltres i els diables hem actuat. Jo hi he pogut assistir gràcies a que el meu cap de la feina és molt bon home, i a més és de Valls. Finalment, i amb més de mitja hora de retard, en Marfany, cap de la CAL a Esplugues i, casualment, militant d'ERC, ha agafat el micròfon i ha començat a xerrar. En Jose, un bon noi que, com sempre expliquen a les cròniques de successos, no mataria ni una mosca i mai no ha fet mal a ningú, m'ha comentat que s'ha retardat perquè l'Ajuntament tenia expressament tancat el Casal Robert Brillas i que, per art de màgia, no trobaven les claus.

Doncs res, quan l'equip de so era ja muntat, en Marfany ha donat pas a un seguit de gent que havien estat al Tramvia el dia 20 de novembre i que, vés per on, tots es deien Oriol i Jose. Alguns d'ells han dit quatre paraules, han sortit els detinguts, i bé, han vingut a cantar la mateixa cançó de sempre.

Després de què en Marcel Casellas toqués una jota antisistema, carregant contra l'especulació i la repressió policial, però això sí, amb la típica tornada de les agulles de cap i de ganxo, els grans Castellers d'Esplugues hem fet la primera actuació d'enguany. Ha estat, més aviat, el primer assaig d'enquany, però ha estat molt bé: jo m'esperava un trist pilaret de quatre, i n'hem fet dos a més d'un tres de cinc net i un quatre de cinc net amb agulla. N'Albert n'ha fet fotos, però la veritat és que són força dolentes. Al pilar de sortida hem desplegat una pancarta contra el Pla Caufec.

Tot seguit, el torn dels diables, que han ballat una mica i no han recitat els versots. Després de l'experiència de Santa Magdalena, amb aquells versots tan ingeniosos i divertits, m'esperava una cosa semblant, menys extensa, però igual de sagnant amb el PSC i els Mossos... i me n'he quedat amb les ganes. Tant se val, dic jo, perquè per la propera diada de Santa Magdalena, que és d'aquí sis mesos, segur que no defrauden.

Resumint: he trobat a faltar moltes colles. Bastoners, Atabalats, Geganters, l'Esbart, i àdhuc els que ballen Sevillanes; on éreu? Jo, almenys, us he trobat a faltar. També he vist poca gent del poble... potser és per la poca publicitat que poden fer, pel nul suport institucional (més aviat, pals a les rodes), i perquè, en definitiva, la gent passa molt del tema. La mateixa gent que, de ben segur, va donar diners per la Marató o ajuts pel Tsunami, en els temes que els hi afecten de debò no es mullen. Jo no entendré mai aquest estrany concepte de solidaritat.

Un que hi era al Tram. Oi que té estètica "okupa"?

[I em penso que l'he encertada en triar aquesta perspectiva]