Hui (avui escriurem una estoneta en valencià), al pobble (i afusellarem una mica en Fabra) —i bé, ací dubto de com presentar la crònica, des de quin punt de vista—, hi ha hagut un acte de suport als detinguts per protestar contra el Pla Caufec i, a més a més, els castellers hem fet la primera actuació de l'any.
A les dotze estava previst que comencés un acte al qual totes les colles d'Esplugues hi eren convidades; finalment, però, únicament nosaltres i els diables hem actuat. Jo hi he pogut assistir gràcies a que el meu cap de la feina és molt bon home, i a més és de Valls. Finalment, i amb més de mitja hora de retard, en Marfany, cap de la CAL a Esplugues i, casualment, militant d'ERC, ha agafat el micròfon i ha començat a xerrar. En Jose, un bon noi que, com sempre expliquen a les cròniques de successos, no mataria ni una mosca i mai no ha fet mal a ningú, m'ha comentat que s'ha retardat perquè l'Ajuntament tenia expressament tancat el Casal Robert Brillas i que, per art de màgia, no trobaven les claus.
Doncs res, quan l'equip de so era ja muntat, en Marfany ha donat pas a un seguit de gent que havien estat al Tramvia el dia 20 de novembre i que, vés per on, tots es deien Oriol i Jose. Alguns d'ells han dit quatre paraules, han sortit els detinguts, i bé, han vingut a cantar la mateixa cançó de sempre.
Després de què en Marcel Casellas toqués una jota antisistema, carregant contra l'especulació i la repressió policial, però això sí, amb la típica tornada de les agulles de cap i de ganxo, els grans Castellers d'Esplugues hem fet la primera actuació d'enguany. Ha estat, més aviat, el primer assaig d'enquany, però ha estat molt bé: jo m'esperava un trist pilaret de quatre, i n'hem fet dos a més d'un tres de cinc net i un quatre de cinc net amb agulla. N'Albert n'ha fet fotos, però la veritat és que són força dolentes. Al pilar de sortida hem desplegat una pancarta contra el Pla Caufec.
Tot seguit, el torn dels diables, que han ballat una mica i no han recitat els versots. Després de l'experiència de Santa Magdalena, amb aquells versots tan ingeniosos i divertits, m'esperava una cosa semblant, menys extensa, però igual de sagnant amb el PSC i els Mossos... i me n'he quedat amb les ganes. Tant se val, dic jo, perquè per la propera diada de Santa Magdalena, que és d'aquí sis mesos, segur que no defrauden.
Resumint: he trobat a faltar moltes colles. Bastoners, Atabalats, Geganters, l'Esbart, i àdhuc els que ballen Sevillanes; on éreu? Jo, almenys, us he trobat a faltar. També he vist poca gent del poble... potser és per la poca publicitat que poden fer, pel nul suport institucional (més aviat, pals a les rodes), i perquè, en definitiva, la gent passa molt del tema. La mateixa gent que, de ben segur, va donar diners per la Marató o ajuts pel Tsunami, en els temes que els hi afecten de debò no es mullen. Jo no entendré mai aquest estrany concepte de solidaritat.
Un que hi era al Tram. Oi que té estètica "okupa"?
[I em penso que l'he encertada en triar aquesta perspectiva]
Leave a comment