business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

juillet 2007 Archives

Diada del Gall 2007, al núvol Kinton

| 2 Comments

N'hi ha que, quan no saben com descriure alguna cosa, diuen que "no hi ha paraules per fer-ho", o que és "indescriptible", etc. A mi ja se m'han acabat les paraules, ja no sé què esprémer del meu cap. Realment, sento que els castells em regalimen per les orelles, la qual cosa demostra que m'he espremut massa el cap pensant en aquestes coses. Però bé, ara solquem els aires en un núvol oníric, com si diguéssim, i ens dirigim cap el nostre anhel i el nostre Olimp. Anit, mentre no podia dormir, pensava que potser d'aquí uns anys recordarem aquests dies amb nostàlgia d'uns temps millors. La Colla va tan bé, i sembla que haurem de fer coses tan grans aquest any, i el següent, que de pensar-ho m'emociono i la llagrimeta malda per sortir, i desitjo que tot continuï així i cada cop millor.

leviathanDoncs res, ja hem dit les mariconades de rigor, posem fil a l'agulla. De sortida hem plantat, per fi, la Bèstia Negra de l'any passat, el 3de7. Ara, recordant la Bèstia Negra, m'adono de què hi havia moltes maneres de tornar-la a escometre, i potser hem decidit la que donava més garanties. Hem estat domesticant el Monstre, el Leviathan, el Llop assassí, durant molts mesos, amb l'sprint final d'aquestes últimes setmanes, a mort. Fins i tot, quan semblava que ja teníem el Llop amansit totalment, i arraulit en un racó per passejar-lo pel Vallès com un gosset estúpid, vem decidir que encara calia ensinistrar-lo millor perquè dongués la poteta també a les altres colles. El cas és que, per fi, al Gall l'hem tret a passejar, i ha donat la poteta i s'ha assegut quan l'hem dit que s'assegués, i ha anat tan de puta mare que al final ha semblat que potser no calia domesticar-lo tant.

Però l'hem descarregat! L'any passat, només en vem fer un, a Figueres, que va anar molt bé. La primera temporada de la Sílvia en va ser un de descarregat i un altre de carregat. Enguany ja el tenim al sac abans d'istiu, amb molta confiança i molt maco, esperant poder-lo exhibir pertot arreu, de Montblanc a Figueres. Estem fins i tot pensant en descarregar tres castells de set en una sola diada, cosa que no hem fet mai, a més del pilar de cinc. Tot sembla tan idíl·lic... Ja torna la llagrimeta.

CIMG1985_2

A segona ronda hem descarregat el 4de7, que pel que sigui també ha anat bé, i tot i que podria haver anat millor, com sempre, repeteixo que ha anat bé i aquest cop sense batzegades perilloses. Ara ja despatxo els 4de7 com si fossin 4de6... Recordo que l'any passat només a Figueres vem aconseguir descarregar dos castells de Set en una sola diada, i que no és cosa que féssim gaire sovint —fins ara!

CIMG1998

A tercera ronda el 2de6, i estàvem a un pas d'igualar la nostra millor actuació, la de Figueres de l'any passat. Només —només!— ens mancava el Pde5. El Pde5 és cosa sèria, sempre ens ha costat força, i li tenim gran respecte. També l'havíem estat assajant, però jo no havia notat tanta insistència com amb el Tres. Tanmateix, les darreres setmanes el Pilar havia avançat molt, amb proves importants descarregades (pilars de quatre nets), amb la cirereta de divendres: Pilar de Cinc descarregat a assaig, al carrer de l'Església, gairebé sense buscar-lo, més tard de les onze de la nit. L'enxaneta va posar-se dreta, a l'assaig, i va fer-ne l'aleta i vam completar-lo com aquell qui res, entre incrèduls i exultants.

Doncs res, el 2de6 s'ha entregirat una mica, però tot molt bé. Al Pilar, però, ja s'ensumava la tensió. Ha anat pujant, jo notava el Ramon una mica enrera, estava massa recte potser. Ha anat pujant i veritablement estava molt parat fins l'aleta. Llavors, tot baixant-lo, han començat les tremolors fins que el pilaret ha petat cap endavant i adéu-siau.

Ha estat, però, la segona millor diada de la nostra història, pel que tinc entès. Com diuen, ens hem tornat tan exigents que estàvem, almenys jo, una mica pansits pel pilar. Però, oh quins dos dies més feliços, divendres i dissabte! Quines perspectives s'albiren! Com creix la Colla! Quines pinyes més maques, més ben tancades, més serioses! Quins troncs tan macos! Que n'és de maco, tot! Que en seran de grans, les coses que farem aquest any!

Solcant l'aire en el núvol oníric...

Diada del Gall 2007
Esplugues: Pde4, 3de7, 4de7, 2de6, Pde5(c)
Cornellà: Pde4, 3de7, 2de6, 4de6a, Pde4
Torraires de Montblanc: Pde4, 3de6, 4de6, 3de6a, Pde4

[Més fotos, aquí]

CIMG2053_2

Diada a Mirasol (Sant Cugat), 2007

| 2 Comments

He recordat el meu primer castell de set. Va ser a la trobada del Baix de fa tres anys, amb en Jaume I de cap de colla al seu primer mandat. Recordo que per aquella època jo no diferenciava gaire entre tres i quatre de set, i em pensava que el salt al quatre de vuit era bufar i fer ampolles. També recordo que aquell primer castell de set em va emocionar molt i em va mantenir en un núvol durant unes setmanes (rellegint aquelles primeres cròniques em moro de vergonya).

I avui hem descarregat el cinquè quatre de set de la temporada. El contrast és gran perquè llavors el castell de set em semblà l'excepció, però el d'avui no m'ha dit res. Avui no he sortit volant en un núvol d'eufòria, sinó que estic emprenyat amb tot, amb el món, i amb tota cosa feta.

No sé què dir del 4de7, perquè l'he vist bé i sense gaire cosa remarcable. Des de la meva privilegiada posició l'he vist bé, més àgil que el de Rubí, i potser no tan ben quadrat, però sí força segur. A la descarregada un quart ha relliscat i m'he vist el castell al cap; però només ha estat una badada. En general, un castell que malgrat tot estava bé. Com aquell dia de fa tres anys, també me n'he sentit molt orgullós, del meu 4de7.

Podria haver anat millor? Sens dubte.

4de7
[imatge cortesia de Quints Amunt, blog casteller]

A segona ronda 4de6a, del qual només dic que no hi he entrat d'agulla al pilar.

A tercera ronda el 3deX. Quin castell més estrany. Se'n feien apostes: de 6, de 7? Ningú no sabia, el dubte surava des de divendres. Però en Jaume I s'ha ficat dins la rotllana del 3 i ens ha adreçat uns semblants mots: «Ara en farem el de sis, perquè el de set el podríem tirar però li manca un xic d'assaig, un pèl de figa, un bri de cosa, un no-res de no gaire.»

I ha estat el de 6, que no té història. Potser sí, no ho sé, potser n'ha tingut. Però per mi, no. I aguantava el segon amb un sol braç i amb l'altre podria haver estat fent fotos del pou, però em gratava el [clatell].

OcàsEn resum, i per censurar-me i no esplaiar-me, dir que si el dia d'avui m'ha deixat aquesta sensació negativa ha estat perquè les meves expectatives eren més elevades del que la realitat ens ha ofert, i tot i que la Colla va bé —de fet cada cop va millor—, sempre volem que tot vagi millor encara. Quan no fèiem castells de set, un 4de7 era el Paradís; ara que el fem gairebé a cada sortida, esclar, demanem encara més.

Fotos.

Diada de Mirasol (Sant Cugat), 2007
Esplugues: Pde4, 4de7, 4de6a, 3de6, Pde5
Saballuts: Pde4, 5de7, 4de7a, 3de7, Pde4
Sant Cugat: Pde4, 3de7, 4de7, 3de6s, Pde5s

Diada a Rubí 2007

| 1 Comment

Diada a Rubí. Negres tempestes alenaven els aires, fosques nuvolades ens impedien de veure el sol, mes lo sol era a Plaça i era de color blau elèctric. Enmig de llamps i trons i un inici de gotellada amenaçador; enmig dels pixats del Cel i els àngels i Déu i tota la patuleia de sants i fills de puta que viuen de renda a costa d'explotar la classe treballadora; enmig d'aquest bàratre, deia, de llamps i trons, el rampell blau elèctric va alçar el quart 4de7 de la temporada, que passa per ser el més bonic i llampant de l'any.

El petit monstre, ja més alt que no pas ample, va aixecar-se en tercera ronda entre les primeres gotes del xàfec imminent. El peu es va quadrar, malgrat tot, a poc a poc, amb la meva impaciència insubornable que em rosegava per dins. Quan la pinya era cantada i col·locada, per qüestió de mides i desnivells van rotar els baixos i tota la pinya cap a la dreta, en un moviment més propi de colla sardanista que no pas castellera. Si només hagués estat el cas d'avui, encara, però res més lluny de la realitat: diria que és almenys el quart o cinquè peu que ha de rotar talment fos cathalanesca sardana. Així ben posats, com deia, en Quique va quadrar la pinya, de mica en mica però amb precisió de rellotge suís. Pinya tancada i barrada, segons dalt, i les mides un xic desarranjades. Però el cel era negre, i no estava tan malament... El meu rengle el veia més tancat. Els terços amunt i gralla refilant i timbal tamborinejant, alhora que la pluja espurnejava i el castell s'alçava, a poc a poquet però força segur. Amb dosos col·locats, com és costum, la canalla lenta va demorar la cosa. Els segons i terços sembla que es desquadraven, però amb tot, el tronc estava ben arrelat i fermat a terra. Acotxadora, enxaneta, aleta, descarregada, suor i crits de joia i gotes de suor i pluja.

4de7

Havíem començat la diada amb un pilar de quatre on en Tono va prendre el lloc a en Jaume Baix de forma inopinada i espectacular, en un hàbil moviment de gran estrateg que denota tècnica depurada per una llonga experiència. Aplaudiments ben sincers per ell.

CIMG1715_2A primera ronda, 3de6 amb alineació pensant en altres coses, que en tot cas s'ha deformat molt entre plena i buida, obrint-se i agafant mides lletjotes. Comptat i debatut, un 3de6 tramitat sense massa maldecaps (vaja, més ressaca tenia jo, i no en tenia gaire). A segona ronda, 2de6 que es va entregirar una mica cap a la meva esquerra. La canalla també va tenir algun problemet per grimpar per la baluerna. Segons van dir-me, van quedar-se totes dues encallades alhora al mateix pis, relliscant simpàticament a idèntica alçada sense poder ascendir als cels. Jo no ho he vist, i no sé fins a quin punt és cert, però la visió em fa certa gràcia.

A tercera ronda l'espurnejant i llampant 4de7 i les llampegades de rerefons. Per acabar, Pde4 a corre-cuita i xarbotada que es descarrega entre els castellers que cercaven aixopluc.

Els Tirallongues de Manresa van fer castells de sis normalets. Al 2de6, l'acotxadora, poc traçuda, va fer una motxilla molt accentuada que va balandrejar la torre a bandades que ens mantenien amb l'ai al cor. Finalment, després de molt batallar, va culminar l'escalada i, malgrat el trontoll neguitós de la davallada, no va semblar mai sentenciat al daltabaix. Van acabar amb dos intents desmuntats de 4de6, que es poden aTxAkAr a la pluja llanegosa.

I els de Rubí, que ja van venir a no fer gaire gatzara a Finestrelles, avui tampoc no és que hagin millorat gaire el nivell; tanmateix, han fet el que poden fer, ço és: 3de6, 4de6 i 2de5. Al 4de6, dos dels segons eren més gruixuts i rabassuts que el terç del pilar de 7 de Vilafranca. Al 3de6 la rengla es va obrir tant que el dos estava molt acotxat, i el terç s'esfreixurava de valent. Al final, després de fer-nos patir, l'han descarregat. Algú m'ha dit que això només es descarrega un cop de cada 50, però aquesta temporada diria que és el tercer castell (de sis) que veig descarregar-se després d'hitriòniques contorsions del tronc, que sembla de goma. Hom ja està curat d'espants, malgrat que aquests castells, semblants als mig enrunats dels pobles abandonats, desvetllin en mi un sentiment romanticista d'atracció i empatia irracional però cert.

I això és tot.
Fotos.

Esplugues: Pde4, 3de6, 2de6, 4de7, Pde4
Tirallongues: Pde4, 3de6, 2de6, id4de6, id4de6, Pde4
Rubí: Pde4, 4de6, 3de6, 2de5, Pde4

About this Archive

This page is an archive of entries from juillet 2007 listed from newest to oldest.

juin 2007 is the previous archive.

août 2007 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en