Diada a Rubí. Negres tempestes alenaven els aires, fosques nuvolades ens impedien de veure el sol, mes lo sol era a Plaça i era de color blau elèctric. Enmig de llamps i trons i un inici de gotellada amenaçador; enmig dels pixats del Cel i els àngels i Déu i tota la patuleia de sants i fills de puta que viuen de renda a costa d'explotar la classe treballadora; enmig d'aquest bàratre, deia, de llamps i trons, el rampell blau elèctric va alçar el quart 4de7 de la temporada, que passa per ser el més bonic i llampant de l'any.
El petit monstre, ja més alt que no pas ample, va aixecar-se en tercera ronda entre les primeres gotes del xàfec imminent. El peu es va quadrar, malgrat tot, a poc a poc, amb la meva impaciència insubornable que em rosegava per dins. Quan la pinya era cantada i col·locada, per qüestió de mides i desnivells van rotar els baixos i tota la pinya cap a la dreta, en un moviment més propi de colla sardanista que no pas castellera. Si només hagués estat el cas d'avui, encara, però res més lluny de la realitat: diria que és almenys el quart o cinquè peu que ha de rotar talment fos cathalanesca sardana. Així ben posats, com deia, en Quique va quadrar la pinya, de mica en mica però amb precisió de rellotge suís. Pinya tancada i barrada, segons dalt, i les mides un xic desarranjades. Però el cel era negre, i no estava tan malament... El meu rengle el veia més tancat. Els terços amunt i gralla refilant i timbal tamborinejant, alhora que la pluja espurnejava i el castell s'alçava, a poc a poquet però força segur. Amb dosos col·locats, com és costum, la canalla lenta va demorar la cosa. Els segons i terços sembla que es desquadraven, però amb tot, el tronc estava ben arrelat i fermat a terra. Acotxadora, enxaneta, aleta, descarregada, suor i crits de joia i gotes de suor i pluja.
Havíem començat la diada amb un pilar de quatre on en Tono va prendre el lloc a en Jaume Baix de forma inopinada i espectacular, en un hàbil moviment de gran estrateg que denota tècnica depurada per una llonga experiència. Aplaudiments ben sincers per ell.
A primera ronda, 3de6 amb alineació pensant en altres coses, que en tot cas s'ha deformat molt entre plena i buida, obrint-se i agafant mides lletjotes. Comptat i debatut, un 3de6 tramitat sense massa maldecaps (vaja, més ressaca tenia jo, i no en tenia gaire). A segona ronda, 2de6 que es va entregirar una mica cap a la meva esquerra. La canalla també va tenir algun problemet per grimpar per la baluerna. Segons van dir-me, van quedar-se totes dues encallades alhora al mateix pis, relliscant simpàticament a idèntica alçada sense poder ascendir als cels. Jo no ho he vist, i no sé fins a quin punt és cert, però la visió em fa certa gràcia.
A tercera ronda l'espurnejant i llampant 4de7 i les llampegades de rerefons. Per acabar, Pde4 a corre-cuita i xarbotada que es descarrega entre els castellers que cercaven aixopluc.
Els Tirallongues de Manresa van fer castells de sis normalets. Al 2de6, l'acotxadora, poc traçuda, va fer una motxilla molt accentuada que va balandrejar la torre a bandades que ens mantenien amb l'ai al cor. Finalment, després de molt batallar, va culminar l'escalada i, malgrat el trontoll neguitós de la davallada, no va semblar mai sentenciat al daltabaix. Van acabar amb dos intents desmuntats de 4de6, que es poden aTxAkAr a la pluja llanegosa.
I els de Rubí, que ja van venir a no fer gaire gatzara a Finestrelles, avui tampoc no és que hagin millorat gaire el nivell; tanmateix, han fet el que poden fer, ço és: 3de6, 4de6 i 2de5. Al 4de6, dos dels segons eren més gruixuts i rabassuts que el terç del pilar de 7 de Vilafranca. Al 3de6 la rengla es va obrir tant que el dos estava molt acotxat, i el terç s'esfreixurava de valent. Al final, després de fer-nos patir, l'han descarregat. Algú m'ha dit que això només es descarrega un cop de cada 50, però aquesta temporada diria que és el tercer castell (de sis) que veig descarregar-se després d'hitriòniques contorsions del tronc, que sembla de goma. Hom ja està curat d'espants, malgrat que aquests castells, semblants als mig enrunats dels pobles abandonats, desvetllin en mi un sentiment romanticista d'atracció i empatia irracional però cert.
I això és tot.
Fotos.
Esplugues: Pde4, 3de6, 2de6, 4de7, Pde4
Tirallongues: Pde4, 3de6, 2de6, id4de6, id4de6, Pde4
Rubí: Pde4, 4de6, 3de6, 2de5, Pde4
Jo no pararé de dir que m'encanten les teves cròniques.. ja saps.. jo m'engrescaria.. ;)
En serio, i de tot cor, no només ens expliques la crònica del cap de setmana sinó que a més ho fas amb un estil literari senzillament genial. Segueix així!