Avui hem finit el «famós» mes casteller al barri de Finestrelles, a una plaça deserta a trenta graus eixarreïts i amb uns castellers de Rubí amb quatre piules, que en diuen. Aquesta diada, pel meu gust, ha estat una puta merda, i diria que de les que recordo és de les que pitjor regust m'han deixat. Diria que un gust repulsiu, vomitiu. I mira que érem força gent a les pinyes, i que havíem de fer tremolar els fonaments d'aquella banda d'Esplugues. Però no.
En fi, portem dues setmanes tràgiques en general, no parlo de castells només. La setmana passada vem descarregar el tercer 4de7 i va estar bé, malgrat actuar a un barri de merda del Baix Llobregat més caspós. En suma, tenim que jo estic com mig depre —més pansit del costum—, que la feina m'està cremant, que les eleccions van anar molt malament, que estic molt cansat i encara arrossego el baldament de quan vaig anar a córrer a més de les dues hores de bici que vaig fer ahir per Barcelona, a més va perdre el Barça la Lliga en un minut i tinc ressaca i res no em surt massa bé. No em surten ni les paraules i m'està costant molt escriure això.
A sobre, avui era la diada del Corpus a Cornellà, i Vilafranca ha descarregat el primer 3de9f mentre que els Minyons n'han desmuntat un intent. Mentre al poble veí veien els primers castells de nou del 2007, nosaltres ens assecàvem com bacallans al sol de Finestrelles, en una diada certament per oblidar.
Siguem més optimistes, però. Hem obert plaça amb un 3de6 que he vist molt parat i amb molt bones mides, i només s'ha alentit un xic quan l'acotxadora, pel que sembla, ha dubtat en col·locar-se on tocava. En tot cas, segons m'han dit, ha estat el millor 3de6 en molt de temps, uns quants anys, i jo, malgrat no tenir tanta memòria, corroboro que ha anat de puta mare.
A segona ronda he tornat a pujar al 4de6a, però jo ja sabia que no aniria bé. Suposo que pujar amb aquesta mentalitat és un factor que contribueix a què vagi malament, però és un fet constatable que les cames em tremolen totes soles sense necessitat de pujar enlloc, que tinc ressaca i estic cansat. Haig de descansar una mica, de debò.
L'estructura del 4 estava molt malament, per variar, i jo no mantenia gaire la posició. A terços només he vist bé l'Eugènia. Jo, des que m'ha començat a pujar el dos, ja he vist que patiria. El peu dret se m'ha descol·locat i no podia parar una mena de moto constant. Bé, el cas és que n'han fet la primera aleta, han coronat el pilar, i hem baixat malgrat tot. Tanmateix, però, la Cris estava molt enrera al pilar del 4de6a, i quan ja els segons s'havien deixat anar la cosa no ha aguantat més i d'una darrera batzegada l'espadat s'ha estimbat. La primera llenya de la temporada.
A tercera ronda un 2de6 que ha anat força bé malgrat que es torcia una mica cap a la meva dreta (banda muntanya). Estava molt bé, però. Hem acabat amb un Pde4 ràpid, i a córrer.
Parlant dels de Rubí, diré que és la segona setmana consecutiva que l'altra colla exhibeix un nivell molt baix. Han començat amb un 4de6 amb molts de problemes que si més no han pogut solventar, i que ha estat força celebrat. Tot seguit han provat dos cops el 3de6, però tenia unes mides raríssimes, la canalla era molt matussera, i en tots dos casos l'han desmuntat. En el primer, encara ha estat més o menys normal. Al segon intent ha passat l'acotxadora i l'enxaneta s'ha quedat pel camí i ha baixat. Algú m'ha dit que l'acotxadora ha fet l'aleta... aconxaneta? Els esperits de les colles universitàries els han sobrevolat una mica més, i han acabat amb una esplèndida torre de cinc, amb la pinya lligada. En fi...
Abans de marxar en Jaume I ens ha adreçat uns mots sobre algunes qüestions; primer ha parlat del tema assegurança, Mariona i actuació a Vall d'Hebron, i després ens ha donat les gràcies per l'esforç i ens n'ha demanat més pel que ha de venir, que ha de ser molt maco i hem de trencar registres aquesta temporada.
Hem passat llavors a Cal Suís i hem menjat una mica. Jo m'he passat per la biblioteca popular que hi tenen i després de mirar-me-la uns quinze o vint minuts, he pres un llibre d'Habermas, autor molt conegut entre els politòlegs. He sortit i he fet un parell de birres i m'he tornat a casa amb mon pare.
En resum, una diada horrible a un lloc, un dia i un hora molt dolents, amb una colla molt limitada al costat i jo amb les cames fent-me figa. M'han dit que ens ho hem de creure, que hi hem d'estar forts i parar-ho, i que ho puc fer... Ja ho sé, però avui no tenia el dia.
I res, salut.
He penjat fotos aquí.
Leave a comment