business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

août 2011 Archives

Sang Fèlix 2011

| No Comments

Diada de Sant Fèlix avui. Enguany no hi he anat amb bici perquè la tinc un altre cop esgavellada, així que via autopista saltant-se els peatges hem arribat a les dotze tocades i hem entrat a la plaça de la Vila just quan els Falcons feien el típic pilar de 6. L'han carregat, i quan els quedava poc per descarregar-lo s'ha trencat.

Hem ocupat el nostre lloc habitual, a la façana de l'Ajuntament entre les pinyes de la Joves i els Minyons. Els primers en l'ordre d'actuació eren els Verds, que volien fer per avui la torre de nou sense manilles. Han començat amb un quatre de nou amb l'agulla que és el seu castell insígnia però que aquest cop ha pujat molt nerviós, s'ha tancat molt per dalt i crec recordar que el pilar del mig ha brandat força. En tot cas, si aquest castellàs, que és molt complicat però que tenien molt apamat, ha anat així, semblava que les vibracions no eren les millors.

Per això tirar el 2de9f sense manilles semblava una mica agosarat; si el repte hagués estat descarregar per fi el 3de10fm, suposo que l'haurien d'haver avançat una ronda. El cas és que la torre ha cedit molt aviat, amb el Català de l'Any a terços que ha petat a la primera, i un folre que feia figa. La impressió era que havia quedat a anys llum de ser descarregat; a més, sembla ser que tenen no sé quins problemes amb la canalla (n'hauran d'anar a buscar...), i en fi, que no era el dia. En repetició l'han descarregat amb les manilles usuals, però amb molts més problemes que dos dies abans a l'Arboç.

D'aquesta manera semblava que l'intent clàssic de 3de10 per Sant Fèlix no acabaria de reeixir. I en efecte, ha pujat amb molt de bellugueig que feia suposar que no el descarregarien i, a més a més, l'enxaneta s'ha fet enrere davant el pasme de la plaça, que no s'ho acabava de creure. Mentre el desmuntaven (l'aixecadora no sé si s'hi havia acabat de posar, si més no gairebé hi era) va tornar a fer llenya. Un intent que, com el de la torre, per un motiu diferent, va quedar lluny. És un clàssic el 3de10 de Sant Fèlix i la conya al voltant d'aquest castell s'eternitza.

En repetició han fet un 3de9f normal; no sé si els havia vist mai per Sant Fèlix amb un castell que no fos de gamma extra, tampoc no hi he anat cada any i tinc poca memòria. En pilars, el de 8, que com sempre ha estat un pepinarro.

Seguien en l'ordre d'actuació els Minyons de Terrassa, que obrien amb un 3de9f molt maco, i seguien amb un 2de9fm espectacular, molt millor que el dels verds, que els ha fet exultar. Jo he entrat en totes les seves pinyes i per tant no els he vist gaire i no puc opinar. Val a dir que els Minyons solien tenir molt mala sort a Sant Fèlix sobretot amb aquest castell; sembla un molt bon any per als malves. En tercera ronda han tirat el 4de9f, que sembla que pujava malament de mides, amb dos rengles molt separats, i que ha calgut lluitar fins al darrer alè ben estrènuament. I en pilars provaven el de 8, que tampoc no sé gaire com ha evolucionat però pel que tinc entès fins fa poc en tenien molts més problemes. No l'he vist però sembla que ha pujat molt girat i que l'han mantingut gairebé fins al final, quan s'ha esberlat abans que l'enxaneta hi posés el segon peu. Llàstima, però en termes generals sembla que els Minyons van a tota canya i que tenen encara molt més camp per córrer. És una gran notícia...

La Colla Joves, que porta un any molt irregular, segueixen a poc a poc la seva remuntada vermella i avui han pogut per fi fer l'aleta a dos castells de nou. El primer tres de nou no l'he vist perquè era a la pinya, però semblava molt esverat i s'ha trencat a la sortida de la canalla, que havia dubtat abans de fer l'aleta. En segona ronda han agafat forces amb un 2de8f prou maco, descartant el 5de8 per qüestió de baixes i per la llenya de l'Arboç, segurament. Han acabat carregant un 4de9f molt bellugat sobretot a la descarregada, que per poc que hagués aguantat una mica més s'hauria descarregat; tanmateix, quan els sisens havien de baixar ha petat. La Joves, doncs, va una mica erràtica, sembla que amb moltes baixes, però tenen encara la segona part de la temporada per remuntar.

La Colla Vella, per la seva banda, estan molt més assenyats que altres anys i es nota: han descarregat els mateixos castells que només han carregat els rivals vallencs força folgadament, sobretot el 4. En tercera ronda han fet el 9de8, que diuen que és de gamma extra però que a mi em sembla una collonada. És espectacular i segurament que molt difícil, però bé. Han plegat amb el pilar de set, que ha petat a la davallada bàsicament perquè el quint s'esquena molt i pren una postura que facilita que acotxadora i enxaneta saltin enlaire; potser no és cosa seva, però des de la meva ignorància em semblava evident.

En fi, la Vella molt bé, Minyons també, llàstima del pilar, la Joves remuntant de mica en mica però molt a poc a poc, mentre que la millor colla del món ha tornat a ensopegar amb les mateixes pedres i m'ha deixat, si més no a mi, un cert neguit: problemes amb la canalla, amb el pilar, amb les manilles a la torre i l'espina cada cop més clavada del 3de10. Són només les meves sensacions i no sé quines en deuen ser les seves, segur que estan molt contents d'haver descarregat el 25è Pde8 i tota la pesca, però en fi, me'n vaig a assaig que hem de fer nosaltres el 4de8.

PD. Vistos els resultats de Sant Ramon, és evident que cal matisar el paper dels lagartos. No he vist els castells, només he llegit Twitter, però el fet que hagin descarregat la segona torre de vuit (sense folre) de la història (la primera la vaig veure un Sant Fèlix de no sé quan) ja diu molt dels verds. Han fet també el 4de9fa, sembla que després d'un intent desmuntat (cosa que segons com podria anar en sintonia amb alguns neguits d'ahir), i han acabat amb el pilar de vuit; en primera ronda feien el 3de9f. Per molt imbècil que em sembli el tarannà general de la colla i tota la pesca, segurament és aquest tarannà el que els fa fer aquests castells i que la resta els gaudim amb una mica de gust agredolç, allò de dir: com en són d'idiotes però que bé que ho fan.

Festes de l'Arboç 2011

| No Comments

Dissabte arribava a l'Arboç a quarts de deu, més o menys, amb la línia R4 de Renfe, procedent de Cornellà, enllestint El mar de Banville. El matí de dissabte havia estat dur, havia dormit poc després de passar per Sants la nit abans i havia hagut d'ensenyar la meva feina --la deixo-- al noi nou, que és també de castells, amb la veu cada cop més perduda. Vaig descansar i vaig avançar la lectura i al final, com sempre, vaig decidir a darrera hora d'anar a l'Arboç. Ho hauria d'haver resolt abans, però entre que no m'entero de les coses i que sóc un cagadubtes, així anem. Vaig començar Odisseu de Bartra i el tren es va aturar a la meva destinació.

El cas és que vaig aterrar a l'Arboç enmig de l'actuació en solitari dels Minyons a la plaça de la Vila. El tren et deixa en una mena de polígon industrial i amb la meva mala orientació em pensava que no hi arribaria mai, però seguint la il·luminació de la Giralda no vaig trigar a penetrar pel centre de la vila. Trobo que estava molt solitària i espectral. Al camp de futbol feien proves de so que reverberaven pels carrers deserts i... bé, stop.

L'actuació de vigílies dels Minyons de l'Arboç va ser erràtica i dubitativa i no deixava gaire bons averanys per l'endemà. No conec exactament la trajectòria d'aquesta colla, que ha estat capaç d'intentar un 4de8 aquesta temporada però que ahir a la seva Diada van acabar amb el 3de7 com a millor castell. Dissabte van protagonitzar un recital d'intents desmuntats, amb la canalla molt esporugida, i uns castells molt feixucs que semblaven proves per al 4de8, amb mides desfetes i una aroma general que apuntava que no ens trobàvem precisament davant una colla gaire seriosa. Semblen els típics de zona tradicional que fan les coses per collons i tradició sense gaire tècnica ni ordre, un esglaó per damunt dels Torraires.

Després de veure el seu pilar de 5 vam anar a sopar al carrer amb amics de tota la vida de l'Arboç del Pau i la resta de cargolins que hi érem, que hi han anat moltes vegades seguides. Quan gairebé havíem acabat va començar el castell de focs i, després de recollir una mica i fer uns gintonets a casa els avis del Pau, vam anar als concerts al camp de futbol. Hi tocaven dos grups de festa major típica, un d'ska de l'Arboç que ho feien força bé i després la Gossa Sorda, força coneguts dins el mundet. Després tocava Lilith, una mena de hard rock castellà amb una cantant rossa de líder que no és que m'agradin molt però estaven bé i van mantenir-me encès fins a les 6 de la matinada, en què la Xaranga ens havia de dur a allò anomenat empalmada. La major part de la gent havia desfilat cap a una altra banda, atès que Lilith, sinistre súcube de la nit, els havia foragitat.

Vam anar travessant els carrers escurant els darrers xarrups dels beures que venia, entre d'altres, l'alcalde de l'Arboç, fins que vam aturar-nos en un lloc on punxaven música paxanguera de merda amb una dona semidespullada que ballava com en una discoteca. Quan vam arribar van fer el Fly on the wings of love i després el Flying free de Pont Aeri, i quan semblava que no podia ser pitjor, van posar-hi la Fiesta pagana. Poc després van donar per enllestida la merda i la xaranga va prosseguir la seva via, amb molta més gent, però nosaltres vam tombar cap a casa els avis a dormir, que ja vorejàvem les 7.

Vaig llevar-me una hora abans per veure els balls a la plaça de la Vila i els versots. Tot això ho havia vist feia alguns anys i tenia ganes de tornar-ho a veure, dins el marc general, i etcètera. Els balls van ser com sempre i els versots van posar-hi foc; els recordava més bons, però comparats amb el que conec de més a prop van ser molt bons. Hi havia molta canya contra el nou ajuntament, que és un pacte del PSC amb el regidor solitari del PP, i amb molts regidors de fora el poble. Un pobre diable va deixar anar un rotllo impressionant sobre alcohòlics anònims amb una Moritz penjada del pal, un altre es va acomiadar després de no sé si 40 carretillades, etc. El més divertit va ser un a dues veus, en què un diable dedicava uns versots al del PP mentre que el segon els traduïa lliurement al castellà, de forma genial. Un cop tot passat va començar l'actuació castellera.

Pel que fa als castells, per no allargassar-me massa, esmentaré en general cada colla. L'actuació va ser ràpida i amb dues colles reforçades i dues afeblides. Els Minyons de l'Arboç van repetir les sensacions del dia abans amb un intent desmuntat de 5de7 bastant fluix, uns castells molt grossos i amb mides molt dolentes i una forma de quadrar els castells i muntar la pinya molt anàrquica. Van acabar amb 3de7 i un 4de7 descarregat després d'un altre intent desmuntat. La Colla Joves també sembla que va mancada de confiança i de camises; van descarregar d'entrada el 2de8f per caure tot seguit amb el 5de8, un castell que havien aconseguit consolidar després d'una llenya xunga per Sant Fèlix de fa un grapat d'anys. El 5, que el teníem davant, va alçar-se més o menys bé, però a la davallada la tremolor va ser constant i, malgrat la ràpida baixada de la canalla, va petar per la part jussana de la torre, que estava molt malament. Hi ha un corrent d'opinió que afirma que la caiguda va ser per les presses de la canalla, però jo no el comparteixo. En fi, que després de la patacada van descarregar un 3de8 sense gaires problemes, i per acabar van fer un pilar de 5 amb el segon en una posició molt estranya que em feia patir una mica.

Pel que fa a la Colla Vella, enguany han començat amb molt més seny que els darrers anys i, sense forçar en excés, estan preparant molt millor els seus castells, cosa que es tradueix en unes construccions força segures malgrat que de vegades vellegin un xic. Per exemple, el seu 5de8, que estava més o menys tan ferm com el de la Joves, però que a la descarregada es va poder aguantar molt millor. En segona ronda van descarregar el 3de9f, que va donar molt bones sensacions, i van acabar amb el 4de8 amb una alineació que, pel que conec, tenia moltes novetats. La veritat és que la Vella està molt millor que la Joves, i ja veurem si hi ha remuntada vermella. D'entrada, ja veurem què fan per Sant Fèlix; els muixerrillos amb prou feines podran fer la clàssica de 9, mentre que l'altra colla té molt més repertori i molta més corda.

Finalment, els Castellers de Vilafranca van tornar a demostrar que són fastigosament bons i fastigosos en general. Van començar amb un 3de9f parat com una puta pedra, perfecte, com si fos fàcil, i van seguir amb la que em diuen que és la quarta torre de 9 de l'any, sembla que el rècord històric abans de Sant Fèlix. Recordo un any que en van fer moltíssimes, no sé si 10 o 12 o potser m'ho estic inventant, aviam quantes en fan enguany. Aquesta torre va començar brandant una mica per folre i manilles, amb una soca arreplegada per tota la plaça i entaforada sota el folre, com ja és habitual. Mentre es dedicaven a fer això, va passar el Català de l'Any cridant perquè el deixéssim passar i al primer peu, amunt. Malgrat el típic moviment de balandreig, la torre es va fer amb una solidesa insultant i espectacular, i es va descarregar també com si fos la cosa més senzilla del món. Aleshores van començar a bramar els seus càntics hooliganescos, amb la incorporació nova d'un «uh-uh-uh» que es fon d'allò més bé amb els xiulets d'una part de la plaça que troba que semblen idiotes. Val a dir que mentre ells feien el mico, la Gloriosa Colla Vella since 1801 muntava les seves pinyes, un parell de les quals vam veure davant per davant en un balcó de la plaça gràcies als contactes del Pau, que té família a cada carrer del poble. En fi, van plegar amb un 4de9f també espectacular, i un pilar de 7 sense cap mena d'entrebanc, i és que són fastigosament bons...

Un cop acabada l'actuació vam anar a dinar. La mare del Pau muntava un tiberi també espectacular, amb no sé quants plats i alts contactes del món culinari, tot i que jo anava a dormir a casa els avis. Hi vaig tornar, amb una mica més de veu, per fer el gintònic, i aleshores vam veure passar la cercavila, amb tots els balls típics. Vam netejar una mica la casa dels avis, moment en què l'Anna es va quedar atrapada a l'ascensor intern de la casa; abans que s'estengués el pànic claustrofòbic i el drama sentimental amb el Jonàs adreçant-li mots amorosos, va aparèixer el germà del Pau amb la clau de l'ascensor i va poder sortir just quan deia que estava a punt de despullar-se perquè hi feia molta calor. Va ser el moment en què vaig mirar pel balcó i vaig veure que hi havia un escamot cargolí a la plaça sopant i prenent unes birres. I tot seguit vam anar a veure els actes de la carretillada.

Jo no hi havia estat mai i era una cosa que em venia força de gust presenciar. Van encendre l'església, postal magnífica amb focs artificials i tota la pesca que en tot cas trobo que en esguard de la crema de la catedral de Sant Feliu queda una mica enrere. El Pau ens menava cientment per estar sempre a primera fila en cada episodi; vam poder contemplar els balls en un lloc privilegiat, amb els bastoners picant que feia goig i el ball de pastorets, els quals van pronunciar uns versots. Abans, el ball de gitanes, que dansaven amb moltíssima traça, també van dir els seus versos, en un dels quals un gitano va demanar a una pastoreta de rínxols suaus que es casés amb ell. Em vaig emocionar i tot. Tot plegat era molt típic i molt maco; els versots, si tenen mala hòstia, sempre és constructiva i dirigida, bàsicament, contra l'Ajuntament --quina diferència.

Vam agafar lloc a una distància mitjana de la carretillada. Després del ball parlat amb els 10 manaments i el pecats capitals i l'arcàngel i tota la pesca, vaig veure per primer cop aquest espectacle infernal de foc i tenebres. Com que estàvem una mica lluny només ens queia el plugim constant de cendres; realment espectacular.

I així, després de tot plegat, vaig tornar amb el Paco en cotxe, gairebé mut, molt cansat i una mica begut, i a casa a descansar...

FM de Gràcia, 2011

| No Comments

Després de visitar les festes de Gràcia una nit que es va fer dia en què havia de treballar al matí, avui he passat al migdia per veure una actuació que acostumo a no perdre'm cap any, tot i que de vegades faig campana.

No sé ben bé quines colles hi van cada any, però la Vella és força constant i em penso que la Jove de Tarragona també. Altres anys hi havien anat els Minyons, que avui eren a Igualada amb els Moixiganguers, els quals han fet l'aleta al seu tercer 4de8 de la història, el primer d'aquesta temporada i el segon consecutiu que queda en carregat. Com que van a molt bon ritme és segur que en faran més aquesta temporada i que el tornaran a descarregar. Va ser la primera colla que ho va fer al primer intent, l'any passat si fa no fa després d'estiu.

Però tot i que l'actuació d'Igualada ha estat bé, Gràcia està a 20 minuts amb bici, malgrat la calor i el munt de guiris de merda a la plaça de la Vila. És una actuació que compta també amb molts rodaplaces habituals; tot i que no n'he buscat, n'he trobat uns quants, com si fossin cargols. El Pau m'ha trobat a mi i hem anat a un racó amb ombra, just al costat de la Vella, amb uns quants cargolins més.

No he apuntat res i no he tingut ganes de fer fotos així que només diré les meves impressions. Els de Gràcia han començat amb el 4de8, que en general ha anat molt bé, amb algun problema poc important conseqüència bàsicament d'una acotxadora molt petita i molt lenta, i en segona ronda han provat la seva inèdita 2de8f. Ha pujat força ferma però amb dosos col·locats ja es veia que només la carregarien. N'han fet l'aleta i han començat a baixar, i llavors tot ha trontollat molt i ha acabat petant per segons/terços. Han acabat amb el 3de8, que diria que l'han hagut de defensar una mica a la baixada. Un cop a baix, els graciencs estaven eufòrics. Gràcia és una colla que sempre m'ha agradat i que, a més, té molts ganàpies.

Pel que fa a la Vella, com que la teníem al costat podíem veure com tremolaven els seus castells en primera línia d'esquitx. Han començat amb un 5de8 típicament vellejat, que saps que el descarregaran malgrat que estava fet una pena. Han continuat amb el 3de8, que en comparació ha estat una roca, i han acabat amb un intempestiu 9de7, que no sé si és per fer-lo d'un pis més a Sant Fèlix o per quina raó l'han fet, amb tres enxanetes i tal. El cas és que hagi estat pel que hagi estat, ha estat l'única colla a plaça que no ha fet l'aleta a tres castells de 8. Així i tot, segons les puntuacions dels collons, han fet uns 100 punts més que Gràcia.

També hi actuava la Jove de Tarragona, que han fet el 3de8 en primera ronda, en segona un 5de8 molt més parat que el de la Vella, i per acabar una torre de 8 també força maca; a plaça he sentit el típic comentari de «una mica entregirada», però ben aguantada en la descarregada. Els tarragonins venien d'haver fet per Sant Magí 3 i 4de9 i per tant això d'avui no els ha representat gaires complicacions. Ara veig que la Jove porta almenys tres cops seguits venint a Gràcia i que la Vella en feia almenys dos que no venia.

Totes les colles han acabat amb pilars de 5.

Així que he pres la bici i he tornat a casa; entre dos i tres quarts de tres hi arribava. Una actuació molt ràpida en què hem vist fer Història, que ha produït un rau-rau i mal de panxa a la Júlia. D'aquí un mes ens toca a nosaltres, aviam si llavors no tenim mal de panxa...

About this Archive

This page is an archive of entries from août 2011 listed from newest to oldest.

juillet 2011 is the previous archive.

septembre 2011 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en