business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

juin 2009 Archives

Diada a Sant Just

| 3 Comments

Una gran calor canicular escombrava la plaça de Joan Maragall, a Sant Just Desvern, on tres colles érem citades al pic del migdia: natrus, els grans Cargolins, i els Bordegassos de Vilanova i els Castellers d'Esparreguera. La plaça era una olla bullent amb espàrrecs granes i cargolins bords. A l'hora de dinar, de dues a tres, ja estaria l'àpat cuit.

Com a vermut tots plegats ens vem prendre un pilaret de quatre, que va quedar calentonet com un llonguet acabat de treure del forn. Llavòrens natrus, primers en l'ordre d'actuació, preparàrem un 2de6 ben condimentat que ens quedà al punt en tots els aspectes, el bon gust del qual ens féu exultar el pap de cara a la resta de la teca dominical. D'aquesta manera servírem el plat fort del dia, un 4de7 amb molts ingredients nous a segons, assenyaladament el Gallo, que atorgà molta personalitat al conjunt i féu lligar tota la resta. El 4de7 quedà esplèndid, malgrat l'escassedat d'altres ingredients, com ara llorer, pebre i sal, a banda que els fogons cremaven bojament sense possibilitat d'abaixar el foc. Així, encaràrem el segon plat amb un 5de6 una mica de circumstàncies, que potser deixà un regust una mica fat al paladar dels selectes comensals. El plat sortí del forn una mica estrafet i massa cuit, i a taula la seva presentació no era la més atractiva. Però què hi farem! No sempre es pot menjar caviar! Aprofitem aquesta experiència per millorar els ingredients i la preparació pel proper dia, que segur que llavors serà l'enveja del Bulli! En fi, per postres, tres pilars de quatre, un dels quals aixecat per sota, com una mena de vano de 5, que és el que veritablement ens haguéssim volgut cruspir per postres: però què hi farem! La propera...

Feta la crònica gastronòmica, parlem molt breument de les altres dues colles. Esparreguera, amb moltes baixes, només va fer castells de 6, amb alguna petita dificultat en algun moment, però en general sense problemes. Aviat tenen la seva festa major, a què segur que hi arriben amb tots els efectius. Pel que fa als Bordegassos, venien també amb pocs efectius, certament millor dotats que Esparreguera i potser amb una mica més que natrus (tot i que a mi no m'ho semblava); tanmateix, van posar el llistó molt alt: van haver de desmuntar dos 5de7, van caure en un intent de 4de7a que va fer vessar una mica de sang i va damnificar el cap de dos innocents cargolins, van descarregar per fi un 4de7 obertíssim que feia patir, i van acabar finalment amb un 3de7 com déu mana, més un pilar de 5 sense problemes. No sé si em llegirà algun bordegàs, però el meu consell és que assegureu més els castells. Però cadascú per allà on l'enfila.

I això és tot. Salut i païu bé la diada.

Cargolins: Pde4, 2de6, 4de7, 5de6, 2Pde4, Pde4s
Bordegassos: Pde4, id5de7, id5de7, i4de7a, 3de7, 4de7, Pde5
Esparreguera: Pde4, 4de6a, 3de6s, 2de6, Pde4

Diada a Can Vidalet, 2009

| 1 Comment

Avui, com dirien per l'Empordà, sota una estuba ofegadora actuàvem al pot de les essències baixllobregatines, a Can Vidalet. Quin nom més simpàtic, quines antigues masies catalanes has infantat, i quins carrers massificats has vist proliferar, plens de merda i maltempsades meridionals. Ah, Can Vidalet!

Després del primer pilar de quatre per saludar el món, girat a una i altra banda amb braó exultant, hem enfilat, al primer peu, el quatre de set amb l'agulla. Oh, què m'estàs explicant, Josep, que hem tornat a fer el 4de7a, i ja, tan aviat? Doncs en efecte, l'hem fet. Sembla ser que fora dels típics desarranjaments, l'estructura del quatre ha estat molt bé, sense patir gens; el pilar s'ha bastit prou bé i s'ha exhibit com un llamp enmig d'un llac d'aigües tranquil·les, fulminant. Si bé ha semblat que el segon tenia algun petit problema amb la pinya, s'ha recuperat bé i s'ha descarregat el 4de7a a la perfecció. Oh, albíxeres!

Així, i com que als assaigs no hi va prou pinya, hem hagut de renunciar a més castells de 7 per poder provar construccions més ambicioses de cara a les properes actuacions. En concret, hem provat el 5de6, que pel que he vist a l'assaig el tronc està molt bé, i el 2de6, que també ha vist proves molt bones però que abans d'anar més enllà caldrà assegurar molt. Aquests dos castells han estat proves clares per alçar-los un pis més; al 5 no hi han pujat terços, i a la torre el pom era molt lleuger.

A pilars hem descarregat el vano de 5. Després de l'hòstia a Sant Cugat amb aquesta estructura, hi havia una certa incertesa sobre el que podria passar. Avui, però, la pinya era molt més nombrosa i hi havia molta més seguretat. En tot cas, tot just després de l'aleta, la pinya ha aturat una batzegada assassina que ha estat a punt de fer petar pels aires el pilar de cinc. Mes, oh!, ha estat controlada, i el segon ha estat pres per la pinya i llençat a l'aigua de la font. Albíxeres!

Això ha estat gairebé tot el que jo podia dir. El viatge de la Colla s'enfila per tresqueres elevades per gaudir de nous cims a les muntanyes benaurades. Albíxeres!

Esplugues: Pde4, 4de7a, 5de6, 2de6, Vano de 5
Figueres: Pde4, 4de6a, id4de7, 4de7, 5de6, 2Pde4

Diada al Bruc

| No Comments

Un mes més tard, tornàvem a posar-nos la camisa blava per anar a fer castells. Fugint dels col·legis electorals aterràvem al bell municipi anoienc del Bruc, amb vistes magnífiques a Montserrat, a l'Ordal i a l'Autopista, envoltats de timbalers, geganters i barretinaires que celebraven l'efemèride del Timbaler del Bruc, qui foragità els gavatxos traïdors i efeminats que van permetre l'edició en català i van importar el liberalisme a Catalunya.

Érem poquets i amb prou feines teníem gent per tancar el 4de6a. Força limitats, doncs, hem començat pel 2de6, no especialment pletòric: si bé la torre no acostuma a presentar problemes, aquest cop ha calgut lluitar-la més del que és habitual. A segona ronda el 3de7, que de mides no estava massa malament i que ha anat prou ràpid, però que en tot cas ha calgut defensar força, també a nivell de pinya. Si bé no tremolava massa i si bé no ha patit en excés, tampoc no ha estat massa lluït --però d'aquí a dir què és el que fallava, ho portem magre, ja que no disposem de declaracions ni fotografies.

A tercera ronda hem afrontat el 4de6a, que ha de ser el de 7 d'aquí set dies. De pinya anàvem massa curts i la prova no ha estat massa lluïda, tampoc, però aquest castell no ha rondinat tant com els altres dos, o si més no ha semblat molt més plàcid.

I, per finalitzar, un altre pilar de cinc, el cinquè de la temporada en cinc diades, cosa que és realment excepcional en nosaltres: és la primera temporada de la nostra història en què el despatxem a cada ocasió. Cal dir, però, que en la sortida anterior ens havia caigut (era un vano, el segon vano cargolí de la història) i que aquest d'avui ha emanat sensacions d'inseguretat i d'haver de suar la cansalada. Hem notat un segon molt bellugadís i desequilibrat que ha hagut de pencar molt per salvar-lo. Potser exagerem, però diguem que no ha estat el pilar de cinc més sobrat del món.

Lluny queden, però, aquells castells descarregats «a la vallenca», «vellejants», com flams d'ou i assolits al darrer alè. Ara els castells, generalment, es descarreguen sense tants escarafalls. Però, si volem esfondrar el nostre sostre, podrem seguir així? Ja veurem si reneix l'esperit vallenc --del qual jo sóc admirador dins uns límits, malgrat que jo mateix no prediqui amb l'exemple-- i aguantem estoicament els vents de futures maltempsades.

Esplugues: 2de6, 3de7, 4de6a, Pde5
Moixiganguers: 4de7a, 5de7, 4de7 Vano de 5.

About this Archive

This page is an archive of entries from juin 2009 listed from newest to oldest.

mai 2009 is the previous archive.

juillet 2009 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en