business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

avril 2012 Archives

Crònica de la FM de SaFa:
http://www.quartaronda.cat/festa-major-de-sagrada-familia-2012/

Fotos.

Castellers de la Sagrada Família: 4de7a, 5de7, 3de7, Vano5
Castellers de Sants: 3de8, 4de8, 5de7, Vano5c
Colla Joves Xiquets de Valls: id4de8, 4de8, 3de8, 5de7, Vano5
Xiquets de Tarragona: 5de7, 4de8, 4de7a, Vano5

Salut.

Actuació de Sant Jordi, 2012

| No Comments
Doncs ahir actuació de Sant Jordi, la primera a casa de l'any, amb força camises tot i que sempre en podríem ser més i amb un bon ritme de construccions que sempre podria ser més ràpid. No sé si anem millor o pitjor que l'any passat (bé, que anem millor), però el que sí que és cert és que tot podria anar més bé: amb més gent a assaig podríem provar pinyes solvents dels castells que encara són a la ratlla de l'horitzó, i amb més compromís de part de tothom podríem fer moltes més coses, però... després d'un cap de setmana cent per cent casteller i d'haver escoltat algunes opinions més aviat pessimistes per part d'ínclits conspicus castellers d'Esplugues, jo més aviat sóc partidari de no combregar amb llurs parers, car si bé és cert que tot podria anar millor (per exemple, podria guanyar el Barça la Lliga), trobo que seguim en la línia de progressió constant, que no és mai lineal, sinó amb sinuositats, i que pot patir una davallada sobtada de vegades, per exemple d'aquí uns dies a Centelles, en què no tindrem canalla.

Després del proemi, passo a parlar ràpidament de la Diada de Sant Jordi. Tot i que després em diguin que parlo massa de mi, el fet és que estic lesionat per una patacada amb la bici i no podia fer castells, per la qual cosa me'ls vaig mirar de fora estant, darrere la càmera de fer fotos. Això fa que no visqui el castell des de dins, per la qual cosa hi ha detalls que se m'escapen, però alhora tinc una perspectiva més de conjunt gràcies a la distància. Molt bé, perfecte.

Començàvem amb un 5de7, el primer de l'any, que es va alçar amb molta decisió. La canalla, una mica lenta, va contribuir a remenar-lo una mica, sobretot en el moment de passar l'enxaneta, però res gaire destacable: un 5de7 contundent que deixava pas a un 4de7 amb males mides, amb cada rengle mirant a una banda diferent, que no va ser pas gaire modèlic però que, comptat i debatut, es va descarregar també folgadament. Finalment, un 4de7 amb agulla en la línia del cinc: molt segur, amb molt bones mides, i amb el pilar del mig que va girar per saludar a la plaça d'aquella manera que a mi em fa patir força. Per plegar, un vano de cinc que també va girar i que al pilar de cinc tenia l'alineació «b», la del Ferran com a segon. Afegiré que diria que la filla del Jaume Baix va pujar per primer cop tota sola un pilar (el de quatre) i que la Ylènia (s'escriu així, suposo) també es va estrenar, d'acotxadora al cinc, si no vaig errat (que bé podria ser, perquè la canalla no la controlo mai).

Pel que fa a les altres colles, els Bandarres eren els segons en l'ordre d'actuació i van fer un 3de7 força ferm d'entrada, però van haver de desmuntar dos cops seguits el 4de7; semblava que sempre es tancava per quarts i que la canalla no tenia prou confiança per passar. El 5de6 no va tenir gaire història i el pilar de 5 no el vaig veure. Els Castellers de Terrassa van descarregar 4de7a, 2de7, 3de7 i pilar de 5; diria que van fer els castells molt segurs llevat de la torre, que van haver-la de defensar moltíssim: es va entregirar (mot clàssic per parlar de torres) i es va obrir força per quarts. La defensa va ser apoteòsica i em va fer gruar per una colla blau elèctric que sàpiga defensar així les torres.

I fins aquí arribo. No em trobo gaire bé físicament i tinc el cap molt enterbolit, o sigui que punt final.

Fotos.

DSC00375

Tres quarts de vuit, és tard però si no ho faig ara encara ho acabaré deixant per demà. Escric el cony de crònica de dissabte.

Deien els que em veien que anava com emprenyat i trist i que rondinava tota l'estona. Bé, rondinava una mica d'esma, per no perdre el costum, però no estava especialment emprenyat ni trist, estava com sempre, que ja deu ser això. El cas és que després de dutxar-me, pentinar-me una mica i tallar-me les ungles, vaig veure que eren tres quarts de sis tocades: la concentració a la plaça de l'Església de Cornellà era a dos quarts de sis i ja anava força tard. Així que vaig calçar-me i en menys de deu minuts vaig haver baixat la Carretera de Cornellà-Esplugues.

I allí vaig haver d'esperar uns vint minuts ben bons que comencés la gresca.

Un cop va haver començat, després dels pilarots de tota la vida --en què, oh sorpresa, s'hi va estrenar una nena molt menuda--, i després de comprovar que queien algunes gotes de pluja malgrat que hi havia moltes clarianes al cel, vaig observar el castell de Cornellà. Com que això té una estructura completament caòtica, una mica seguint la roda (això ho diuen a Rac1 durant els partits de futbol) del grup de grindcore, doncs ara començaré a parlar de Cornellà.

Els cornellanencs (no en sé el gentilici) els havia vist unes setmanes enrere a Gràcia. Els veia millor que l'any passat, havien fet més feina, amb la canalla més rodada i amb alguna nova incorporació al tronc. M'havia dit el meu informador habitual que potser portarien castells de set a la Diada de la República --se celebrava el 14 d'abril, dia mitificat pels segles dels segles, i que guillotinin a tots els fills de puta ja-- (diria que en diuen Diada de Primavera). Tanmateix, segons el mateix informador, no havien acabat d'anar bé els assaigs i, a més, una nena clau estava fora per qüestions diguem-ne familiars. A més, saltava a la vista que eren més aviat justos, tot i que segurament eren prous per fer-ho. Així doncs, després de començar amb dos pilars de quatre (d'això en diuen «analepsi» per la Facultat), van portar un 3de6 que no recordo ja gaire però que diria que va estar molt ferm tota l'estona, amb la canalla una mica lenta. A segona ronda provaven el 4de6a, que de mides per terços era un pèl estrany, també probablement perquè anava força lent: crec recordar que l'enxaneta va haver de suar de valent per pujar els dosos. Van plegar amb un 3de6a en què la rengla es va obrir una mica. En fi, que tampoc no n'hi havia per tant. Dos pilarets de quatre per plegar i bona nit i tapa't.

DSC00303


Natros, que aquí anava, principiàvem la vetllada amb un petri, marmori, granític tres de set: de mides rodonetes i llampants, el tres elèctric em va fascinar des del pou del castell, a l'agulla. Meravella de tres de set! Si llegia a la revista d'una de les colles petites de Tarragona que aposten més pel 3de8 abans que pel 4de8, podé hauríem de prendre'n nota! (això és broma, evidentment). A segona ronda vem portar un 4de7a bell com ell sol: quadrat, per primera vegada a la història, amb l'amplària i les distàncies escaients, només va patir per baix: en efecte, l'Adrià gemegava que esglaiava, cosa que va obligar el segon del pilar a deixar-se anar una mica abans, raó per la qual hi va haver més moviment del previst. Però tot plegat molt bé. Finalment, un 4de7 que també va mostrar unes mides perfectes, estupendes: durant la carregada no es va bellugar gens, i durant la descarregada gairebé tampoc. Només el meu baix, que tenia un segon novatu (precisament l'Adrià, que s'hi estrenava), va patir. I per acabar, un vano de 5 puixant i poderós.

DSC00282


Per la seva banda, els Castellers de Caldes, els Escaldats, van fer castells de sis sense gaires complicacions malgrat que de vegades no eren gaire maques les construccions. La torre de sis que hi van dur va obrir-se una mica i va tremolar força a la sortida, però en general, malgrat alguns detalls antiestètics, van fer un bon paper.

DSC00310


Això ha estat la crònica exprés, perquè tinc pressa i no m'hi puc passar tota la vida. Encara sóc a la maleïda UAB! Però molt millor que la UB i la UPC! On aniríem a parar! Només vull afegir que, acabada l'actuació, els amfitrions ens van oferir un pica-pica de puta mare, un detall molt maco que durant els darrers anys s'ha anat perdent i que cada cop és més infreqüent (començant per la nostra colla, però els pressupostos no estan per alegries). I, per acabar, esmentem el gran estol de grallers que van posar música a les nostres construccions: la colla va creixent en tots els aspectes, i tant de bo tot vagi bé enguany...

DSC00264


Salut i castells.

Fotos

@CastCornella: 2P4, 3d6, 4d6a, 3d6a, 2P4
@Cargolins: P4, 3d7, 4d7a, 4d7, V5
@escaldats: P4s, 3d6, 2d6, 3d6a, P4

Actuació a Manresa, 2012

| No Comments

Dia radiant per començar l'abril i la temporada castellera, que després de molts mesos d'aturada torna amb tota la seva força. Per Twitter arriben notícies d'altres places: el 4de8 de Sagals, el tercer carro gros de l'any de Barcelona, i en general les colles molt en forma, seguint l'empenta de la temporada passada. Els Tirallongues de Manresa van fer la mateixa actuació que nosaltres, i nosaltres era el primer cop que començàvem l'any amb tres castells de set. I això que els averanys no eren gaire positius: semblava que anéssim al cementiri, amb això dels corbs:


DSC00011

Els autocars eren força estrets i incòmodes, però què hi farem: vem arribar igual de bé a Manresa; en arribar, els Tirallongues feien dos pilars de quatre a la Rambla, segurament procedents d'alguna cercavila. L'speaker deia que descarregaven dos pilars de tres: beneïda ignorància! Segurament, tot plegat amb motiu del Diumenge de Rams, dia en què van aclamar Jesús per crucificar-lo pocs dies més tard, segons diuen les escriptures...


DSC00043

Vem haver d'esperar uns tres quarts d'hora que arribés l'ambulància, que no sé si venia de Granollers. Nosaltres érem els tercers en l'ordre d'actuació. Després del pilar de quatre d'inici --que vem aixecar mirant al revés de les altres dues colles-- fèiem el 3de7, un castell que no va suposar cap mena de resistència, tot i que va alçar-se un pèl lent. Com sol passar, a inici d'any se sol rodar canalla nova i tal, i això és el que va alentir encara més el 4de7, que malgrat tot vem descarregar també sense gaires problemes. En tercera ronda portàvem el 3de7a, un castell relativament lleig que no es pot dir que m'agradi gaire, però que a manca de més camises --havíem hagut de descartar el 4de7a per aquesta causa durant el cap de setmana, i el 5de7 ja a l'assaig de divendres: anàvem tan justs que gairebé m'hi foten de crossa-- és el que vem acabar fent. Segons les meves percepcions a dins el castell, va pujar força desmanegat: deia el segon del pilar, per exemple, que va estar empenyent la rengla perquè no caigués endavant. Així i tot, durant la carregada es va mantenir més o menys ferm; tanmateix, a la descarregada, quan els membres del pilar van deixar la rengla, el tres va fotre una sotragada forta i sobretot a terços el castell es va plegar bastant, que es va anar desarmant entre molts bellugueigs. Deia una quarta que es pensava que acabaria saltant... Al seu torn, el pilar també brandava que era un gust, però entre la pinya i els pilaners el vem poder parar. I apa, dosi de tensió superada. Per plegar, un Pde5 sense gaire història en què, en tot cas, vaig veure el segon una mica estil «superman», inclinat endavant. I això va ser la història.

DSC00073

Els Tirallongues van fer exactament la mateixa actuació que nosaltres, fet que va tocar els collons d'algú, que volia VÈNCER GUANYAR DERROTAR HUMILIAR els amfitrions (tot sigui dit des del respecte i tal i tal). Causalment, van tenir gairebé els mateixos problemes que nosaltres: un tres i un quatre de set força tranquils (diria que al quatre la canalla es va fer un petit embolic i els dosos es van estirar massa, però bé), mentre que el 3de7a també va patir molt de moviment, tot i que no tant com el nostre. També van plegar amb un pilar de cinc prou maco.

DSC00055

I els Minyons de Terrassa van fer una actuació molt bona amb un 2de7 molt parat que feia ràbia, un 4de8 força tancat per dalt i un 5de7 que, segons semblava, tenia una canalla molt nova. Un dels dosos havia vingut al Quarta Ronda i és una crack. I van acabar amb un vano de 5. Durant l'execució del 2de7 va aparèixer una legió de romans, i és que era, com ja havíem dit, Diumenge de Rams. Ja veurem si avancem a pas militar o si empasseguem i caiem a la bassa. Qui sap!

DSC00048

More photos.

About this Archive

This page is an archive of entries from avril 2012 listed from newest to oldest.

mars 2012 is the previous archive.

mai 2012 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en