avril 2006 Archives

Aquests dies d'absència han estat marcats sobretot per la diada castellera a la Universitat de Girona, de la qual encara me n'estic recuperant. Va ser força animal.

Bé, de Ganàpies érem una desena mal comptats, i encara vem poder fer un 2d5 amb tota la pinya prestada i jo de baix amb en Juanele a sobre, i un 4d5a i un 3d5 de germanor entre nosaltres, els Gambirots i els Emboirats. Vem acabar i començar amb el mateix pilar de quatre.

Els Xoriguers de Girona finalment van haver de conformar-se amb castells de sis, però tots molt macos: 3d6s, 4d6a i 2d6. Van acabar amb un pilar de cinc que va quedar en només carregat. Els Arreplegats van provar un 4d7, però davant la manca de pinya i d'efectius el van desmuntar assenyadament abans que fos massa tard. Van fer la mateixa actuació que els Xoriguers però amb un pilar de quatre de comiat.

En acabat, va començar a poc a poc la festa. Tres xoriguers van mirar d'animar l'ambient davant el micro, cantant cançons de borratxos i d'esplai. Va anar fent acte d'aparició el vi i la cervesa i va anar fosquejant. Vem sopar un entrepà d'alguna cosa que no recordo (hamburguesa i formatge?) i tot seguit, animats per l'alcohol, vem protagonitzar enmig de Montilivi, i amb tot d'estudiants passavolants bocabadats, les més immorals demostracions d'impudícia i poca-vergonya que es deuen haver vist mai a Girona a un recinte universitari. La gimcana va ser molt divertida, ha estat la segona en què m'hi he implicat força. Aquest cop, no per guanyar (vés quin sentit té!), sinó senzillament perquè em venia de gust ser el més degenerat de la colla. Vaig tornar a aconseguir la puntuació més elevada, apuntada a una natja del cul, no recordo per quina marranada.

I bé, massa tard pel meu gust, i molt i molt borratxo, massa, vaig acabar marxant d'allà. Abans vaig passar per ca la Imma i vaig despertar en Ferran. Vaig tornar al campus i vem tirar cap el poble. En René va dur-me fins la Via Augusta alçada Bonanova, on tenia la bici, i a un quart de vuit del matí, l'hora en què ma mare marxava a la feina, vaig ajocar-me al jaç.

En resum, m'ho vaig passar d'allò més bé, vaig aprendre a ballar els Set Salts i vaig tornar amb els perdularis de la Uni, una experiència única que ni que us l'expliqués en vers amb deu mil sonets no l'acabaríeu de copsar en tota la seva magnitud. Cal ser-hi per riure's d'un mateix i de les cares esbalaïdes dels expectadors involuntaris.

[Fotos ací]

Som a la primavera. La bellesa de la natura i del món et fa pensar en coses profundes i transcendentals, com ara la llibertat, el sentit de la vida, l'amor i l'amistat. Així motivat, he escrit aquests rims:

La moca revoltada,
freixura esvalotada,
com amb vida sobtada,
aixeca barricades
a congostes contrades
retenint-ne així aturades
corrues inacabables
de fetoroses caques.
I així, amb borda rialla,
encén crudel la flama
que rabent s'encomana
burxant la rodalada,
i amb joia asilvestrada
talment buina de vaca,
d'estrident tronada
com per Zeus orquestrada,
s'estreny la budellada
amb roncs i grunys i exhal·la
empudegant bravada
que tost s'és escampada
per la natura gaia.

Surt feliç un pet pel cul
en plena primavera,
quina alegria, veges tu!,
però, per la propera,
millor sens tanta fressa.

Avui és Sant Jordi encara, felicitats als jordis i jordines que em llegeixin, espero que us hagi provat la diada. Pel que a mi fa, m'ha provat força.

M'he llevat a quarts de deu i un hora més tard he anat a la Plaça de Santa Magda (de l'Ajuntament) per veure la paradeta d'ERC i dels castellers. He aprofitat per veure una exposició sobre Txèrnobil que fan al Robert Brillas, i per visitar el museu d'Esplugues, a l'edifici de Can Tinturé, dedicat a les rajoles de ceràmica. Avui l'entrada era de franc i en regalaven la guia.

Al voltant d'un quart d'una ha començat la diada castellera, que és del que tracta això. Hem aixecat el primer castell de set d'enguany, el quatre de set, a més d'un 2d6 i un 4d6a. Ha anat com oli en un llum sense masses problemes i amb la sensació de què aquesta temporada anirà encara millor que l'anterior. Estem tots molt contents.

El 4d7, després d'un peu desmuntat, ha pujat una mica tremoladís. Sent el primer de la temporada, es pot considerar conseqüència dels nervis i tal; tanmateix, veient com han anat els assaigs, i comparant-lo amb els de l'any passat, jo crec que hoch, que potser alguna cosa d'aquestes hi pot haver hagut, però que en tot cas hauria estat el tercer més parat dels cinc que vem plantar el 2005. Vull dir que no ha patit en excés, que tot i bellugadís, no ha sofert batzegades fortes, i ha estat executat més ràpidament que de costum, malgrat continuar sent una mica massa lent.

Feliços per la gesta, tota la resta ha estat molt facilot. El dos de sis ha estat molt i molt quiet, amb quatre cordons de pinya propis i tot. Al quatre de sis amb el pilar al mig hi he entrat a terços; estava una mica molt desquadrat i d'entrada jo, molt entrat. Ho he arreglat una mica i al capdavall no hi ha hagut cap problema. Hem acabat amb tres pilars de quatre simultanis, girats.

El tast que deixa la diada és, com he dit, d'optimisme. En primer lloc, perquè érem força gent, i molts de nous. En segon lloc, perquè es configura un pom de dalt de mides estàndards que és un goig de veure. Ha entrat una nena fa quatre dies que puja àgil i ràpid, i amb la recuperació d'una enxaneta que ja havia reaparegut la temporada passada, hem aconseguit baixar a dosos les nenes de catorze anys que ens coronaven els castells. I en fi, en tercer lloc hi ha molt bon rotllo surant en l'ambient, d'amistat i diguem-ne germanor. Hi ha gent nova amb empenta que ha renovat la sang de l'entitat, hi han ganes i compromís per fer encara una millor temporada.

Sant Cugat ha plantat un 3d7 i un 4d6a perfectes i un 3d6 aixecat per sota que sempre deixa bocabadats el públic no entès, i que els de Collserola dominen a la perfecció. Per acabar, un pilar de cinc molt bonic. Els Castellers de Caldes de Montbui s'hi han presentat amb pocs efectius i han tingut molts problemes per defensar un primparat 4d6, on un dels rengles, sobretot a terços, estava entradíssim, a més d'un 2d6 també bellugadís i un 3d6 millor.

En acabat donaven birres i bosses de patates per les colles. He ballat la famosa polka castellera amb una xiqueta de Sant Cugat que conec de Ganàpies, i he acabat tirant cap a l'Ajuntament per xerrar una estona amb els de la colla de Diables, els castellers i els d'Entrebastidors, el diari alternatiu d'Esplugues de periodicitat indeterminada i en el qual hi he col·laborat redactant alguna coseta. A casa hem dinat de costellada. He dormit i he tornat a l'Ajuntament per ajudar a desmuntar i fer la birra.

[Fotos ací]

Diada de Sant Jordi 2006
Castellers d'Esplugues: Pd4, 4d7, 2d6, 4d6a i 3Pd4
Castellers de Sant Cugat: 2Pd4, 3d7, 4d6a, 3d6s, Pd5
Castellers de Caldes de Montbui: Pd4, 4d6, 2d6, 3d6, Pd4

Ahir, divendres 21 d'abril, quatre membres de la Plataforma Contra el Pla Caufec van encadenar-se al saló de plens de l'Ajuntament d'Esplugues en començar el torn de precs i preguntes del Ple Municipal d'aquest mes. Finalment, després de més de dues hores, van ser desallotjats per la Policia Nacional de manera una mica violenta (notícia, ací).

El dilluns després de Diumenge Sant va entrar una excavadora a la zona nord del Caufec. Més informació sobre aquesta notícia, ací. Resumint, en aquella zona és on hi ha les torres d'alta tensió; se suposa que ha de preparar el terreny per soterrar-les. És també el lloc on anirà la urbanització de pisos burgesos i els dos gratacels mida Windsor de 110m. Part d'aquest terreny va ser cedit com a zona verda en una altra operació cimentera en la falda de Collserola (barri de Ciutat Diagonal), però ara s'ha tornat a incloure en la nova urbanització coneguda com a Pla Caufec.

Per protestar contra l'inici del procés a la zona nord (perquè a la zona sud, de Ca n'Oliveres, tocant al barri de Pubilla Cases de L'H, les obres van començar fa més d'un any), alguns membres de la Plataforma contra el Caufec ahir van lligar-se, en acabar-se el Ple i obrir-se el torn de precs i preguntes, a la barana de fusta que separa el públic de l'escenari d'aquell teatre. L'objectiu era aconseguir el compromís escrit de l'equip de govern perquè suspengués l'execució del projecte urbanístic fins que es resolguin els tres processos judicials pendents (dos contenciosos-administratius i un recurs de cassació al Tribunal Suprem).

Els regidors socialistes i peperus van decidir marxar en bloc, restant-n'hi els d'ERC, CiU i IC-V. El saló de plens, complet de gom a gom amb ciutadans que donaven suport a l'acte, va ser desallotjat a la força en arribar la Policia Nazional, a empentes, rodolons i algun cop de puny a la cara. Va ser foragitada tota càmera de premsa, i finalment van poder tallar les cadenes amb cisalles especials.

Cap regidor del PSOE va voler dialogar. El Pla Caufec continuarà endavant perquè en quinze anys que dura el conflicte mai s'han plantejat allò de consultar el poble.

Vull afegir que, de tota manera, el PSC-PSOE està legitimat a no escoltar ningú més que Sacresa i el seu propi melic mentre vagin guanyant les eleccions per majoria absoluta. Té tot el dret a governar com vulgui ajudat per la seva publicitat goebbleriana, per polítiques populistes, o per la ignorància de les iaies andaluses, que gaudeixen de molts parcs de merda nous on seure a xerrotejar sobre la Rocio Jurado amb les altres tafaneres llardoses rebregades.

La democràcia és això. És aguantar l'estultícia de la majoria ignar que trepitja els drets dels altres. Per què el que decideixi la majoria ha de ser el que es dugui a la pràctica? I si resulta que a la majoria no l'importa que la muntanya que mai no ha visitat en els quaranta anys que porta visquent al poble acabi desapareixent sota el ciment? Per això hem d'acceptar-ho?

Jo no crec gaire en la democràcia. Jo no crec gaire en res, ni tan sols en la legitimitat de la Plataforma contra el Caufec per defensar la causa que creu (i que crec) justa. Potser la democràcia és el mal menor, però aquest mal menor m'està destrossant el meu estimat poble.

El PSOE-PSC, socialistes hipòcrites de centre-dreta, populistes, demagogs, manipuladors, tirans, governen com el Sheriff del poble a còpia de cop de puny sobre la taula, recolzats en un vot normal totalment automàtic, desideologitzat i desinformat. Per fortuna, el seu electorat mor literalment a poc a poc. Perdreu la vostra majoria algun dia. Algun dia, si existeix l'Estat de Dret a aquesta merda de país, anireu a la presó, desgraciats.

Avui per fi hem començat la temporada. Quan segons el rànquing ja han actuat més de la meitat de les colles, i esperant que les de zona tradicional comencin a rodar, nosaltres hem actuat a Sant Cugat, a la plaça de Pere Sant.

En cercavila hem tirat des de la Rambla del Celler fins Pere Sant passant per davant del Monestir. Jo estava amb quatre hippies més fent la birra veient desfilar la filera verdiblava. Una mica a correcuita hi hem arribat sense temps per enfaixar-nos pel pilar d'entrada.

Bé, avui ha estat una diada d'aquelles sense història que només ha servit per agafar rodatge i encarar la diada de Sant Jordi. Jo havia pronosticat tres, quatre i quatre de sis amb l'agulla, l'actuació més bàsica que es pot fer. Vaig pensar que potser aixecaríem la torre, perquè no hem assajat el quatre amb l'agulla, però finalment hem acabat amb aquesta cosa.

Ens faltava força gent, alguns que són de vacances, d'altres treballant i uns altres han desaparegut. També hi ha hagut molta gent nova a terços i canalla, en què hem estrenat acotxadora i ara s'albira un pom de dalt més decent. Tot plegat continua sent esperançador.

En fi, jo he pujat al quatre de sis, en què m'hi he avorrit d'allò més. Per mi el 4d6 és el castell més lleig que hi ha, i més els nostres. Els castells no han patit gens perquè és gairebé impossible patir amb aquests tràmits, i au, fins el 23 d'abril.

Sant Cugat, per la seva banda, ha plantat tres castells de set sense problemes, acomplint amb els seus objectius de temporada de completar-los en una mateixa diada abans de Setmana Santa.

[Fotos aquí]

Diada a Sant Cugat
Esplugues: Pd4, 3d6, 4d6, 4d6a, Pd4
Sant Cugat: Pd4, 4d7a, 4d7, 3d7, 2Pd5