Som a la primavera. La bellesa de la natura i del món et fa pensar en coses profundes i transcendentals, com ara la llibertat, el sentit de la vida, l'amor i l'amistat. Així motivat, he escrit aquests rims:
La moca revoltada,
freixura esvalotada,
com amb vida sobtada,
aixeca barricades
a congostes contrades
retenint-ne així aturades
corrues inacabables
de fetoroses caques.
I així, amb borda rialla,
encén crudel la flama
que rabent s'encomana
burxant la rodalada,
i amb joia asilvestrada
talment buina de vaca,
d'estrident tronada
com per Zeus orquestrada,
s'estreny la budellada
amb roncs i grunys i exhal·la
empudegant bravada
que tost s'és escampada
per la natura gaia.
Surt feliç un pet pel cul
en plena primavera,
quina alegria, veges tu!,
però, per la propera,
millor sens tanta fressa.
Leave a comment