business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

juin 2006 Archives

Carrer del Peu de Cabra, tretze

| No Comments

L'ambient al bloc de veïns està enrarit de fa temps, però ara és enxubadíssim malsà miasmàtic. Potser exagero, però la cosa va degenerar el dia de la revetlla en què un desaprensiu va gitar els pops i l'alcohol pel balcó i va esquitxar la terrassa del pis de baix. Ahir la bruixa nana grassa subnormal pujà a queixar-se, però al final tot acabà amb que allò havia caigut de més amunt... i tots contents.

A la una de la matinada, després d'allò, se sentí una fressa metàl·lica i la veu d'uns joves que hi colpejaven. Sortiren veïns que els cridaren, perquè estaven obrint un forat horitzontal de paret a paret a la persiana del bar de baix, per robar alguna cosa. Marxaren increpant els veïns i a tota canya amb el cotxe, i a la poca estona aparegué la Policia Nacional. Quan he anat a comprar el pa i el diari de cada dia, he sentit diverses converses sobre aquest fet.

Per acabar-ho d'arrodonir, avui al migdia es flairava pudor de gas, i ha resultat que la vella del pis vomitat no n'havia passat la clau. I de poc que no volem tots enlaire, focs artificials de cloenda de Sant Joan.

Ara només falta que vingui l'Ibànyez i escrigui un 13 Rue del Percebe.

Nit de Sant Joan

| No Comments

pilarLa revetlla de Sant Joan, la nit més curta, que quan tot just vas pel quart gintònic ja despunta l'alba. Portaren la Flama des del Canigó fins al poble i llegiren l'escrit d'en Josep M. Ainaud de Lasarte, acompanyats de pomada i aigua de València. A dos quarts de deu s'abandonà el pebeter i en cercavila encapçalada pels diables i tancada pels tabalers, férem cap a la plaça roja de la foguera. Pel camí els castellers aixecaren tres pilars, un dels quals caigué malauradament, tot i que benauradament no reportà cap lesió. A la plaça roja dos nens muntanyencs llegiren uns mots i uns versos sobre el foc i la pàtria, s'encengué la pira i els diables es lluïren amb tant de fervor que ruixaren d'espurnes incandescents el darrer pilar que bastiren uns castellers bocabadats i enfurismats davant aquell atac diabòlic. Els quatre pilars dels castellers, com les quatre barres, d'un país que s'enfonsa i que es bleeix. Quan hi vaig ser tornat, de la flamarada de quinze metres només en restaven les cendres, i tothom ja plegava, tot plegat una mica decadent. Al local dels castellers, escoltant els Scorpions, el cap em rodolava tot bevent un nou gintònic, i a l'horitzó ja clarejava.


Foguera

Dissabte passat a la feina ens vem divertir molt, perquè a l'hora de més concurrència una de les caixes es va espatllar, i tota la cua baladrera dient penjaments i dicteris de nosaltres com si res. El cap, com és molt diplomàtic, va arribar a etzibar que en són molt d'incults i que els mentiders són ells.

Sí, jo encara sóc caixer de supermercat. Des d'aquest racó pontifica un caixer de supermercat sense pèl a la cara.

A la tarda va haver-hi torneig de futbol-sala d'entitats d'Esplugues. Com el meu presi m'ha manat que n'escrigui alguna cosa, doncs prest ho faig. Hi havia dos grups de cinc equips cadascun; al nostre hi havia una colla de diables (Boc de Biterna), una altra de diables infantils (Boiets Esquitxafocs), els Pastorets i la colla dels Tres Tombs. Vem quedar segons del grup i només vem perdre contra aquesta última colla, que disposava de professionals del futbol i nosaltres no hi teníem res a pelar, tot i que només vem perdre zero quatre. Així, vem poder passar a la semifinal, disputada contra el líder de l'altre grup, els Atabalats.

pacoEls dels tabals també eren un equip de semiprofessionals, no tan bo, contra el que perdérem tres a zero. Jo em conec força els Atabalats, però aquella gent no l'havia vista mai de la vida (em van dir que eren coneguts del curs de Djambé...). En fi, que per gol average vem quedar millor que el perdedor de l'altra eliminatòria, L'Espluga Viva, que es dediquen en aquesta vida a fer muntanyisme i a vetllar per la cultura tradicional. A la final, els Tres Tombs van batre als Atabats, ja que el seu equip era de llarg el millor del torneig.

En conclusió, que dels equips no professionals, nosaltres fórem els millors, i en conseqüència ens emportàrem la copa del tercer lloc. Pel que a mi fa, juguí de defensa paparra destraler, atès que cap altra cosa no sé fer, i amb botes de bàsquet, atès que no tenia cap altre calçat esportiu més adient. Lloaren el meu braó els companys del meu equip, puix estiguí tostemps arrapat al meu oponent i pressionant tothora. Com a anècdota, el presi, que m'ha encomanat aquest escrit, va sortir de la pista amb un ull de vellut per una pilotada desafortunada (foto blava de l'esquerra). Resulta que aquest ull el té operat diverses vegades, i el pobre va desallotjar ben escagarrinat el pavelló. Però ara està bé, i esperem veure'l a assaig de castells aviat.

Com a darrera anècdota, en Jaume I Cap de Colla (que ja no ho és...) va tornar tard de treballar, cap a les vuit del vespre, per jugar el darrer partit contra els Atabalats. Dos minuts després d'entrar al partit, es va emprenyar per un comentari d'un adversari en un xut de falta en contra nostra, va agafar embranzida i va fúmer una pilotada assassina contra el desgraciat del comentari. Al final es va calmar... però juga molt bé.

I això és tot. Jo dilluns tenia un examen que em va anar força bé, tenint en compte que en tot el cap de setmana no havia estudiat, que les dues setmanes anteriors havia estat mirant de llegir La Vall de l'Issa i que diumenge al matí vaig anar a Cornellà a veure castells.

I salut.


La victòria és dolça... tot i que sigui el tercer premi

Copa

Diada de FM de Cornellà 2006

| 3 Comments

Avui és dia d'Estatut. No n'he parlat gens perquè tot el llarg procés m'ha avorrit moltíssim. Molt de tacticisme i partidisme, política fastigosa per part de tots. En part a causa de la instrumentalització del meu vot, i perquè tenia alguns dubtes, he estat a punt de no anar al col·legi electoral. Finalment, he votat nul, perquè ni estic a favor ni hi sóc en contra: el procediment en si no m'agrada, el sistema és antidemocràtic, i per tant he votat antisistema.

Ho he fet després d'assistir a la diada de Cornellà del Corpus, on anaven Minyons i Vilafranca. Està molt bé aquesta diada perquè les dues millors colles es troben per primer cop a la temporada i sempre hi ha rivalitat entre elles.

En fi, després d'entrar a plaça amb un pilar caminant, han començat els verds amb un 5d8 que ha estat molt bé i molt maco. Els Minyons han respost també amb la catedral, millor fins i tot. Parlant de catedrals, en aquella hora feien missa especial del Corpus a l'església de Santa Maria de Cornellà i no parava d'entrar i sortir gent amb banderoles i tubes i trompetes, i un enfilall de iaios beneïts.

A segona ronda les dues colles han descarregat el 3d9 amb folre, totes dues sense problemes i molt macos. A tercera, també s'han copiat i han aconseguit el 4d8 amb agulla, que en tots dos casos han quedat molt maques a les meves fotos. Per acabar, dos pilars de set cadascuna. Aquí, Vilafranca també molt bé, però Minyons a la descarregada ha patit unes batzegades molt fortes de nivell de terços, el qual s'ha començat a girar molt cap a l'esquerra, amb el folre inclòs, fins que se n'ha anat avall. Una llàstima.

Pel que fa a Cornellà, 5d7 molt treballat i tres i quatre de set resolt molt més fàcilment. En conclusió, una diada molt interessant en què les dues colles més en forma s'han vist les cares, on ha sortit millor parada Vilafranca, que són uns màquines. Aviam si es posa interessant la temporada, tot i que els verds són d'una altra galàxia i, com facin com l'any passat, tornaran a regnar sense complicacions.

Fotos aquí

Diada de Festa Major de Cornellà
CdVilafranca: Pd4cam, 5d8, 3d9f, 4d8a, Pd7f
Minyons: Pd4cam, 5d8, 3d9f, 4d8a, Pd7f(c)
Cornellà: Pd4cam (c), 3d7, 5d7, 4d7, Pd5

Pd7f caient

L'estiu de l'anglès

| No Comments

He llegit L'estiu de l'anglès, de Carme Riera. Està bé, és una novel·leta d'una tarda que serveix per escampar la boira entre tant i tant i tant d'estudi (no exagero, no...). Va de la Laura Prats, que vol aprendre anglès i se'n va a fer un intensiu a una casassa incomunicada amb una dona desequilibrada, a Anglaterra. És una història per passar el temps, que no crec que tingui gaire més lectura que les evidents.

Vaig anar a la casa d'una amiga i vem estar jugant al parxesi, com deia el meu profe de Sociologia. Va ser maca la conversa, l'hagués continuada indefinidament, però enemics indeterminats ens assetjaven per les finestres de les tres o quatre plantes de l'edifici. Tot era fosc i diguem-ne... trist. El més trist és que els meus fantasmes m'enviïn contínuament a les finestres a empaitar ombres que no existeixen.

Vaig enllestir el llibre a un quart d'una de la matinada, és normal que afectés el meu món oníric.

Batlle nou a Esplugues

| No Comments

Ahir el batlle d'Esplugues va renunciar a l'alcaldia en favor de la fins aleshores Primera Tinent d'Alcalde, la Pilar Díaz. L'abdicació era programada a quarts de vuit, i cap a les set ja hi havia un grup de gent, majoritàriament joves, a les portes de la Casa de la Vila amb la intenció d'assistir al Ple Extraordinari. Dissortadament, calia invitació per entrar-hi, i ningú no ho sabia. Tanmateix, molta gent n'havia aconseguit per canals diguem-ne privilegiats, de manera que molts van haver de quedar-se a fora, amb els vint munipes i les dues patrulles de la Nazional. De tota manera, jo també tenia enxufe, i així que vaig trobar el regidor d'ERC, en Figueras, vaig aconseguir colar-m'hi, malgrat la meva motxilla amb la placa del Mercedes i els parxes heavies, i la samarreta d'Iron Maiden i la cabellera de dos pams deixada anar.

El saló de plens era curull de gom a gom, molts van quedar-se a fora i van televisar l'espectacle per unes pantalles que havien instal·lat dins del consistori. La sessió va ser força avorridota, però amb alguns moments estel·lars. Del que es va dir, dues coincidències bàsiques entre tots els grups municipals llevat del PSC, per descomptat: u, que no hi ha motius de pes per trencar la promesa de no abandonar el càrrec a mitges; dos, que l'abdicació és partidista. I encara diré més: tres, en Palacín ha estat molt humà en el tracte i dialogant amb els altres partits. Ara bé, també hi van haver crítiques, sobretot de part d'ERC, CiU i IC-V, que anaven pel cantó de què del programa electoral promès, se n'ha acomplert poca cosa, i que no s'ha escoltat gaire la societat civil (entitats, ciutadans).

En Palacín va donar les gràcies a tot déu, en castellà. Va dir que havia vingut feia quaranta anys a la recerca d'un futur millor, de Berlanga del Duero a Esplugues del Llobregat, i que havia d'agrair a tothom el suport donat. Aleshores votacions, els sociates votaren Pilar Díaz; els ecosociates, la seva candidatura; ERC i CiU, en blanc; mentre que el PP s'abstingué. Felicitacions a la nova batllessa i alguna altra crítica en el mateix sentit, a banda d'algun emocionat perquè es fa justícia femenina al càrrec. Aleshores va parlar la Pilar Díaz, agraint a tot déu i fent un repàs al programa que volen desenvolupar, en aquesta legislatura i en la propera. Molt segura de sí mateixa, moltes promeses, algunes ja en marxa, em van venir ganes de votar PSC. Va recordar un familiar seu afusellat durant la Guerra Civil «por ser fiel al partido, a su partido», així com també la seva repulsa visceral vers Franco, va parlar d'en Palacín en castellà i va dir mots com ara «Seré l'alcaldessa de tots i totes, dels qui m'han votat i dels qui no. Hem obtingut grans victòries a les urnes, que mai no han representat cap xec en blanc, i seguirem per aquesta via i comptarem amb el parer de tots els grups municipals, de les entitats i de la ciutadania. Seré una alcaldesa al peu del carrer, tenint cura del dia a dia...» Ja veieu, entraven ganes de votar-la. Va amanir-ho tot amb el rotllo feminista de què cobren menys i no estan ben representades, i que moren en mans dels seus homes, i va acabar assegurant que governarà amb «honor i dignitat» i que esmerçarà «els millors anys de la seva vida» pel servei al poble.

Aquesta és la meva crònica en tres paràgrafs. A la sortida esperava molta gent que no hi havia pogut entrar. Cada cop que sortia una autoritat, com ara la Tura, en Rañé, en Palacín o la Pilarín, escridassada i arròs i paperots que volaven. Ahir vaig assistir a una nova actuació del circ municipal, en què els pallassos representaven una nova funció que no té gaire gràcia, mentre que els espectadors, enfurismats, deien el nom del porc als cínics actors. Resta un any per les eleccions municipals, prou temps per instrumentalitzar la batllia per tal de projectar la imatge de la Pilar. Ara sortirà a totes les fotos i a tots els mitjans, i tindrà una part de la campanya electoral finançada amb cabals públics. La veig, si més no, més preparada que en Palacín (que per cert, seguirà de regidor d'ensenyament...), però de tot això ja en vaig parlar. Nou alcalde, però tot igual.

Diada a Finestrelles 2006

| No Comments

Ahir diada a Finestrelles, encara pitjor que la de l'any passat. No sé què passa per Finestrelles que hi ha escampada general. Pot ser que vagin de casament o tinguin un altre compromís a una altra banda, aquesta és època de celebracions i festes a dojo. Un exemple és que ahir, a més de les festes de Finestrelles, eren les del barri de Can Vidalet, i a més se celebrava la Festa de la Percussió al parc d'aquí sota i uns concerts a Can Cadena, ja a les dotze de la nit.

La diada va ser encara més accidentada que la de l'any passat, en què unes noces a l'hotel taronja de sota ens va fer aturar una estona perquè les gralles molestaven. En aquesta ocasió l'Ajuntament va comunicar malament l'hora a les ambulàncies, que van haver de marxar quan encara restava una ronda i els pilars. Va ser la cirereta en aquesta actuació per oblidar.

Nosaltres vem poder fer tres i quatre de sis. Van anar massa bé, perquè que vagin massa bé vol dir que els vem fer amb la punta de la polla, i que amb tres cubates cadascun els haguéssim descarregat igual. Jo vaig pujar de terç al quatre [censored] en què vaig mirar d'adoptar una bona posició, mirant de corregir un petit problema que consisteix en abocar-me un colló de mico cap endavant. Jo crec que ho vaig fer prou bé, llevat del començament potser, però a les fotos surto molt bé.

En fi, aleshores els ambulanciaires ens anunciaren que tocaven el dos, i va ser on es va acabar la diada. Ens acompanyaven els Xerrics d'Olot i la Jove de L'H, les quals, totes dues sumades, no aplegaven gaire més de cinquanta camises. Val a dir que nosaltres no elevàrem un pis més alt, a banda de per les nostres pròpies baixes, per la poca pinya aliena. Els primers van ser els d'Olot, que van haver de desmuntar dos cops el dos de sis. Va dir-me un que conec dels universitaris que tenien baixes a tots els pisos... doncs segurament l'aixecadora no era l'habitual, perquè va trigava tres minuts per enfilar-se de la pinya fins al pom de dalt. A l'últim van descartar la torre i van plantar un tres de sis també amb forces problemes. I aquí es van quedar. L'H, per la seva banda, van apuntar-se un tres de sis i un tres de sis amb l'agulla, i prou. Tot seguit, vem fer un vermutet, o pica-pica/piscolabis, als jardins de Cal Suís que ja és del poble. I alguns s'hi van quedar a la festa/sopar que organitzava l'AVV de Finestrelles, i d'altres se n'anaren.

Una llàstima que aquesta actuació hagi estat tan trista per tot plegat. Ara fins d'aquí un mes no hi ha res de programat, i segur que farem castells de sis. Anàvem força bé, però aquesta aturada i aquesta merda d'actuació ens frena durant més d'un mes. Et c'est tout, mes amis, au revoire.

[Fotos ací]

Diada a Finestrelles
Esplugues: Pd4, 3d6, 4d6
Jove L'H: Pd4, 3d6, 3d6a
Xerrics: Pd4, id2d6, id2d6, 3d6
[Suspès per absència d'ambulància]

About this Archive

This page is an archive of entries from juin 2006 listed from newest to oldest.

mai 2006 is the previous archive.

juillet 2006 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en