Torneig de futbol inter-entitats d'Esplugues

Dissabte passat a la feina ens vem divertir molt, perquè a l'hora de més concurrència una de les caixes es va espatllar, i tota la cua baladrera dient penjaments i dicteris de nosaltres com si res. El cap, com és molt diplomàtic, va arribar a etzibar que en són molt d'incults i que els mentiders són ells.

Sí, jo encara sóc caixer de supermercat. Des d'aquest racó pontifica un caixer de supermercat sense pèl a la cara.

A la tarda va haver-hi torneig de futbol-sala d'entitats d'Esplugues. Com el meu presi m'ha manat que n'escrigui alguna cosa, doncs prest ho faig. Hi havia dos grups de cinc equips cadascun; al nostre hi havia una colla de diables (Boc de Biterna), una altra de diables infantils (Boiets Esquitxafocs), els Pastorets i la colla dels Tres Tombs. Vem quedar segons del grup i només vem perdre contra aquesta última colla, que disposava de professionals del futbol i nosaltres no hi teníem res a pelar, tot i que només vem perdre zero quatre. Així, vem poder passar a la semifinal, disputada contra el líder de l'altre grup, els Atabalats.

Els dels tabals també eren un equip de semiprofessionals, no tan bo, contra el que perdérem tres a zero. Jo em conec força els Atabalats, però aquella gent no l'havia vista mai de la vida (em van dir que eren coneguts del curs de Djambé...). En fi, que per gol average vem quedar millor que el perdedor de l'altra eliminatòria, L'Espluga Viva, que es dediquen en aquesta vida a fer muntanyisme i a vetllar per la cultura tradicional. A la final, els Tres Tombs van batre als Atabats, ja que el seu equip era de llarg el millor del torneig.

En conclusió, que dels equips no professionals, nosaltres fórem els millors, i en conseqüència ens emportàrem la copa del tercer lloc. Pel que a mi fa, juguí de defensa paparra destraler, atès que cap altra cosa no sé fer, i amb botes de bàsquet, atès que no tenia cap altre calçat esportiu més adient. Lloaren el meu braó els companys del meu equip, puix estiguí tostemps arrapat al meu oponent i pressionant tothora. Com a anècdota, el presi, que m'ha encomanat aquest escrit, va sortir de la pista amb un ull de vellut per una pilotada desafortunada (foto blava de l'esquerra). Resulta que aquest ull el té operat diverses vegades, i el pobre va desallotjar ben escagarrinat el pavelló. Però ara està bé, i esperem veure'l a assaig de castells aviat.

Com a darrera anècdota, en Jaume I Cap de Colla (que ja no ho és...) va tornar tard de treballar, cap a les vuit del vespre, per jugar el darrer partit contra els Atabalats. Dos minuts després d'entrar al partit, es va emprenyar per un comentari d'un adversari en un xut de falta en contra nostra, va agafar embranzida i va fúmer una pilotada assassina contra el desgraciat del comentari. Al final es va calmar... però juga molt bé.

I això és tot. Jo dilluns tenia un examen que em va anar força bé, tenint en compte que en tot el cap de setmana no havia estudiat, que les dues setmanes anteriors havia estat mirant de llegir La Vall de l'Issa i que diumenge al matí vaig anar a Cornellà a veure castells.

I salut.