business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

mars 2014 Archives

Assemblea de la CCCC

| No Comments

Hola, bona nit, estimats i bells seguidors d'aquest bell bloch estimat: avui sóc aquí amb una mica de son, sol i avorrit, per explicar-vos com va ser la visita al centre d'Esplugues que vem fer amb la colla amb motiu de l'Assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, la ce al quadrat.

Havíem quedat a tres quarts d'onze a la plaça de l'Ajuntament; jo hi vaig arribar tard però tant era, perquè fins a dos quarts de dotze no érem prou gent per començar a pujar cap a Can Tinturé.

Al final érem més de cinquanta i ens vem dividir en dos grups. Jo vaig passar cap a Can Tinturé a veure el museu de rajola de mostra; la guia ens va explicar per sobre de què anava la cosa i va ser molt superguai. Resulta que Esplugues ha tingut un passat ceramista molt potent, i també que Salvador Miquel col·leccionava rajoles, que va donar a Esplugues en morir, i ara Can Tinturé alberga aquesta col·lecció «única al món» que recorre tots els segles i també peces elaborades a la Rajoleta, a l'altra banda del carrer.

La Rajoleta és l'antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis (o Baucis); aquesta era la seva extensió en el seu moment de màxima esplendor:

Pujol i Bausis, "la Rajoleta"


Ara està engolida per blocs de pisos i la impressió que fa és que l'Ajuntament n'ha respectat el mínim indispensable. Fa llàstima que estigui tan destrossada, però això és el PSC d'Esplugues, un grup de gent que els hi sua la potlla el patrimoni i que encara fa coses rares amb la Baronda, etz.

Després de la Rajoleta vem passar cap al convent, però anàvem molt malament de temps i vem haver de fer molta via. El Jordi Figueras va explicar una mica la història del claustre gòtic i, després, vem poder veure Can Casanovas, un mas modernista que normalment no es pot visitar. Vem veure els horts i els jardins del convent i vem baixar pel carrer Montserrat. A causa del vent, vem dinar a la Closca, on el Pèsol i tota la resta havien preparat el dinar, i amb barra lliure de cervesa gràcies a la Damm.

I mentre la fèiem petar i el Tarrés feia negocis per a la impremta, i em deien alguns de les altres colles que la revista era molt maca, es van fer les quatre, l'hora en què les colles van passar cap a la Baronda a celebrar l'Assemblea. Jo em vaig quedar a veure l'Espanyol-Barça, però vaig passar bastant del partit i vaig estar xerrant i bevent birres.

Vaig dormir i vaig passar a l'altra banda, on em van dir que uns quants eren a la Tasca del Rifenyo. Vaig anar-hi i es van dedicar a fer-me el tercer grau: que si follo molt i que si bec menys. Al Patinet vaig fer les birres i ja era tard i volia ploure.

Aprofitaré per dir el meu parer sobre el nom dels Carallots, els Castellers de Sant Vicenç. En principi, sempre dic que cadascú és lliure de fer el ridícul com vulgui, i si les colles volen començar a posar-se noms risibles, són ben lliures de fer-ho; per això en la nostra Junta vaig votar en contra de vetar-ne el nom. Tanmateix, entenc que si les colles comencen a batejar-se amb noms esperpèntics, com les colles universitàries o els equips de l'NBA, la CCCC vulgui posar-hi fre. Així que comprenc perfectament que es vulgui evitar la proliferació d'aquesta mena de denominacions, i els Carallots han hagut de pagar el preu de ser els primers a qui no se'ls permet dir-se de qualsevol manera i hauran de fer com els Castellers del Poble-sec, que s'autodenominen Bandarres però que oficialment són Castellers. Molta gent opina que la CCCC no s'hi hauria de ficar, però jo trobo que està bé regular-ho una mica. En tot cas, més aviat la meva opinió és que facin el que els hi roti, i per això vaig votar en contra del veto. El que no entenc és tant de rebombori per una collonada com aquesta, però el món casteller és un galliner. I apa, punt.

Fotos i notícia al web.

Diada d'inici del 20è aniversari

| No Comments

Fa un grapat de dies, diumenge, la Colla va començar la temporada, la dels vint anys, i tal i tal.

Jo venia de l'Espanya profunda, a pocs quilòmetres de Catalunya, i no havia anat al darrer assaig. Feia fred i havia plogut per les terres del desert aragonès, però la tornada a la vila d'obertura i harmonia va ser assoleiada i radiant com un matí de primavera. Vaig arribar que descarregaven els pilars d'entrada i vaig posar-me a la pinya, amb jersei negre àdhuc, de segon lateral d'un quatre de set. Com va anar aquell castell? Ni puta ideia. Des del meu racó de pinya vaig sentir que a la descarregada hi van haver avalots i vaig sentir remors de remenada, però jo què putes sé. Al vídeo de la quarta ronda el vaig veure si fa no fa com sempre.

Aprofito per dir que des que sóc a la colla només he faltat a una diada, al Serrallo de Tarragona fa alguns anys, i em sentia estrany pel fet que potser me'n perdria aquesta. Però no sé, em sento com un Jep que necessita vacances.

Així que en Jep vacant va anar a fer una cerveseta a la paradeta que havíem muntant --glòria i llaor a les paradetes de birres castelleres-- mentre les altres colles feien la seva, que no recordo gairebé gens què putes era (poder els de Sants el 7de7, i els poblesequins qualsevol altra cosa de set), fins que va ser l'hora de fer un altre castell, aquesta vegada amb camisa blava, que en Jonàs, diligent i amable com sempre, m'havia dut de la Nau. Era una camisa de les antigues, que m'excitava i tot, però que vaig haver de retornar al capdavall, malauradament. I ens tocava el 5de7.

El 5de7 és el nostre castell insígnia etc. que l'any passat ens va caure per primer cop en molts anys etc. i que els de la Tècnica van trobar que era el castell adient per donar categoria a la cosa, atès que no havíem començat mai cap temporada amb aquesta construcció, i així podíem dir, amb una tranquil·litat pasmosa, que protagonitzàvem el millor inici d'any de la nostra mil·lenària història. En aquest cas em van deixar ser agulla, la meva posició preferida, malgrat que havia fallat als dos assajos de la setmana, un indret privilegiat on vaig veure de puta mare com s'alçava el cinc amb fermesa i com es remenava a la descarregada, amb gemecs d'un baix, el de la rengla, si no vaig errat, que bé pot ser perquè ja fa dies d'allò i no me'n recordo gaire. 5de7 al sac i ben lligat, que aviat és dit, i de camí a la paradeta, que una cervesa m'esperava.

En tercera ronda era el torn del 3de7. Com que m'hi van posar al darrer cordó, vaig aprofitar per fer fotos i veure el castell, que de fora estant em va semblar petri i mansuet, i desconec si tenia més història que això que estic dient. Miraria el vídeo del castell un altre cop, però crec que no s'ha penjat encara (com a responsable de comunicació i premsa potser m'ho hauria de fer mirar), o sigui que la impressió que en vaig tenir és la definitiva per a la chrònica dels feyts.

I alabat sia Jaume Barri.

Per acabar perpetràvem el pilar de cinc. Va pujar amb aquella tranquil·litat, però aleshores el terç va semblar que no ho tenia gens clar: li van lliscar els peus endavant, o això diuen, i va pensar que l'espadat (espadat!) fotria un pet com un aglà, i així el va fer baixar. Mes, nogensmenys, amb la quarta fora, la terça va recol·locar els peus i la Mar va tornar a enfilar-s'hi. Jo em pensava que el desmuntaven de totes totes, però en veient que les gralles, després del desconcert del cas fortuït, reprenien la tonada del toc, vaig tornar al lloch dels feyts i vaig veure que, en efecte, l'enxaneta estava a punt de coronar l'espadat! Vaig fer la foto i em va rondar pel cap el dubte: intent desmuntat o un sol intent? El nostre trúiter deia que intent desmuntat, però després de mirar el vídeo i de parlar amb el cap de colla i la Marta i amb en Jaume Barri, vem arribar a la conclusió que només havia estat un intent, descarregat. I així deu haver quedat per als annals de la història, si a tothom li sembla bé.

Vem anar a la Closca a menjar el pollastre del Cardona i jo vaig passar a dormir, que estava mort, i vaig tornar pel Barça, que va guanyar al Madrit amb polseguera inclosa, i aleshores vaig passar per casa la cunyada, que m'hi esperaven, i aleshores vaig passar per casa, que era de nit i tenia fred i necessitava una mica d'escalfor.


PD. La Lourdes es va estrenar de baix al pilar d'entrada. Segons el Txus, «la iliana es va estrenar enxaneta al pilar de 4, i el cuatrecasas de baix al tres, i la rosa com a terç al 4... i crec que ningú mes.... I jo al baix que escoltava gemegar era el de la torre.... a veure si es que gemegaven tots els baixos??!!!!!». En el punt aquest dels gemecs, segons el Jonàs era el de la plena. Jo estava a la buida i diria que vaig sentir-ho a la meva dreta.

Assemblea 2014

| 1 Comment

Una temporada més comença de debò amb l'Assemblea General Ordinària de la Colla, enguany molt tocatardana i amb la Junta Directiva que encara té un any més de mandat. Així doncs, la gràcia de l'Assemblea era escoltar les explicacions del president i del cap de colla, i els tres punts inclosos en l'ordre del dia: la quota obligatòria, l'adhesió al dret a decidir i la participació o no al Concurs.

Pel que fa a la primera part, en Ramon va posar èmfasi en el tema social, en la implicació i la vitalitat de la colla, va parlar una mica de com s'ha fet l'any passat i com pinta la vinent, que és la del 20è aniversari, en la qual vol fomentar la «cultura castellera», per exemple amb la ressuscitació del butlletí, la creació d'un espai a la Nau d'informació etc., i amb l'Escola de Castells, que va lloar dues vegades o tres durant el seu parlament. També va parlar de la neteja dels locals, per la qual cosa es vol organitzar uns escamots rotatius d'unes vint persones que ja veurem com aniran, i de l'economia de la colla, per a la qual cosa va introduir el tema de la quota obligatòria, de què es va parlar a bastament més endavant. En general, considera que el 2013 ha sigut una molt bona temporada, però la 2014 ha de ser encara millor.

En Lluís va analitzar l'apartat tècnic, que l'any passat va tenir alguns punts polèmics, els quals va repassar. Va repetir que no hem fet per primera vegada castells de sis a plaça, va dir que ha estat una bona temporada però que no n'estan satisfets perquè no s'han aconseguit els objectius plantejats, o si més no, no tots. Aquí va repassar alguns punts polèmics: els assajos de 5de7a i 3de8 d'inici de temporada, «que no anaven enlloc» i que van donar pas al 3de7s, 4de8 i 2de7. Va parlar de la canalla, però vaig badar i no sé què va dir exactament; aleshores va parlar dels troncs i dels problemes de comunicació que hi ha hagut i del cas del 2de7; tot seguit, va constatar que les pinyes han sigut molt nombroses i va justificar que, després de Vilafranca, en què érem més camises que uns Xicots que van portar-hi castells de vuit, va adonar-se que teníem prou potencial per provar aquests castells en totes les places, cosa que efectivament es va fer: de Sant Mateu al Poble-sec en totes les actuacions vam provar el 4de8 o el 2de7. Això va donar pas al cas del 4de8 de Sants, uns aclariments que a mi continuen sense satisfer-me i que m'ho deixo estar per no seguir desbarrant. En la presentació del 2014, a banda d'altres qüestions, va remarcar que aquests dos castells seran l'objectiu principal des del primer dia i, d'altra banda, va explicitar el plantejament de la Tècnica sobre el Concurs, que és el mateix de sempre.

A diferència de Minyons de Terrassa, que voten aquestes valoracions i presentacions del projecte, nosaltres no ho fem i així ens vam poder estalviar qualsevol altre maldecap, i vam passar directament a votar el Concurs. Les posicions sobre això són exactament les mateixes que fa dos anys: en Rai va prendre la paraula per pronunciar exactament les mateixes paraules que aleshores, llevat d'allò dels hippies de merda, amb l'únic argument nou que, si molta gent hi està en contra ara mateix, és perquè al 2012 ens va anar malament, però que ara ja n'hem après. L'únic portaveu que es va alçar contra el Concurs va ser en Pujo, que va parlar de les característiques i format del Concurs, etc. la votació va resultar 64 a favor i 29 en contra. La meva opinió sobre el Concurs està aquí i aquí i no ha canviat gens.

Pel que fa al tema de la quota obligatòria, va acabar 71 a favor, 8 en contra i 16 en blanc o nul. D'això no parlo més perquè no acabaré mai.

Finalment, sobre el dret a decidir, la votació va ser 55 a favor, 12 en contra i 27 en blanc.

I ara a veure si ens hi entenem. Es diu de totes les maneres possibles que la colla és apolítica, però fet i fet ara rellegia els estatuts, dels quals tinc una còpia a casa, i no ho he vist per enlloc:

Assemblea 2014

Fa dos anys vam aprovar el Reglament de règim intern, en el qual sí que hi surt això:


Reglament de Règim Intern

Art. 1. - PRINCIPIS GENERALS

La Colla de Castellers d'Esplugues és una agrupació castellera oberta a la participació de totes aquelles persones interessades en l'activitat de fer castells, sigui quin sigui el seu lloc de residència.

És una associació de caràcter pluralista, en el sentit més ampli del terme: social, cultural, religiós i polític. Per aquest motiu, en cap cas participarà en actes de caire partidista i s'abstindrà de prendre posicions d'aquest caràcter.

La Colla pretén organitzar-se i dirigir-se de la manera més democràtica i participativa possible.


En general, s'ha entès que els valors democràtics i catalans no es discuteixen i que per adherir-se a una qüestió simplement democràtica no calen assemblees extraordinàries. En tot cas, per a coses que poden entendre's com a partidistes o polítiques, sempre s'ha consultat la colla.

Ahir votàvem adherir-nos a la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat; aquí se'n pot llegir una notícia. Com a punt destacat de la notícia, copio això:


D'acord amb l'esperit i les línies mestres d'aquell Pacte [Nacional pel Dret a Decidir] s'ha creat la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat (TPDD), amb l'objectiu de treballar per fer possible la màxima coresponsabilitat de tota la ciutadania de la comarca en la defensa de la voluntat de la majoria de ciutadans de Catalunya de decidir sobre el seu futur institucional mitjançant una consulta democràtica, és a dir, del Dret a Decidir.


Estrictament, adherir-nos a la Taula no requereix ni tan sols una votació en Assemblea, perquè és una qüestió purament democràtica. Com que es pot considerar que és partidista perquè hi ha partits que no estan a favor de la democràcia bàsicament perquè consideren que el poble de Catalunya no té dret a fer res, és altament recomanable consultar la colla per escoltar les diferents opinions.

Això no treu que, bàsicament, estiguem parlant d'un tema de democràcia general. No adherir-se amb l'argument que es fa política és fer encara més política que no adherir-s'hi. Sostenir que hem esdevingut independentistes és una parida.

I després també hi ha el tema que la colla «només fa castells». Si la colla només fa castells, aquí us quedeu. La colla, en principi, a més de fer castells intenta fomentar la participació dels seus integrants de manera activa i coresponsable; segons el Reglament:


Art. 2.- FINALITATS

Els objectius de la Colla són:

a) Practicar, ensenyar i difondre la tradició castellera

b) Realitzar totes les activitats socials necessàries que permetin una millora del nivell casteller de l'Entitat i dels serveis a tots els components de la Colla.

c) Contribuir al desenvolupament personal dels associats mitjançant aquestes activitats.


En general, algú que està a la colla i només fa castells, pot ser molt bo tècnicament però per a mi és un mal casteller. Una colla de castells hauria de permetre desenvolupar la cultura participativa de què parlava en Ramon al començament; és una entitat cívica en què els components es comprometen no només a fer pinya. És el «civisme» ben entès que sembla que molta gent no acaba d'entendre.

Els que diuen que adherir-se al dret a decidir és partidista, els puc comprendre però no hi estic gens d'acord. Una entitat cívica, assembleària i catalana no pot estar en contra d'un dret democràtic bàsic del seu país. Una colla, com a entitat cívica, no pot estar al marge de fets tan generals com aquest, de la mateixa manera que participem en la vida sociocultural del poble i fem coses que segur que al PSC no li agraden, però les fem igualment. Dir que tot és política és un tòpic, i hi ha coses més polítiques que d'altres, i en tot cas l'Assemblea és sobirana i decideix si vol anar al Concurs o tirar-se d'un precipici.

I a la puta merda.

About this Archive

This page is an archive of entries from mars 2014 listed from newest to oldest.

décembre 2013 is the previous archive.

avril 2014 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en