Hola, bona nit, estimats i bells seguidors d'aquest bell bloch estimat: avui sóc aquí amb una mica de son, sol i avorrit, per explicar-vos com va ser la visita al centre d'Esplugues que vem fer amb la colla amb motiu de l'Assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, la ce al quadrat.
Havíem quedat a tres quarts d'onze a la plaça de l'Ajuntament; jo hi vaig arribar tard però tant era, perquè fins a dos quarts de dotze no érem prou gent per començar a pujar cap a Can Tinturé.
Al final érem més de cinquanta i ens vem dividir en dos grups. Jo vaig passar cap a Can Tinturé a veure el museu de rajola de mostra; la guia ens va explicar per sobre de què anava la cosa i va ser molt superguai. Resulta que Esplugues ha tingut un passat ceramista molt potent, i també que Salvador Miquel col·leccionava rajoles, que va donar a Esplugues en morir, i ara Can Tinturé alberga aquesta col·lecció «única al món» que recorre tots els segles i també peces elaborades a la Rajoleta, a l'altra banda del carrer.
La Rajoleta és l'antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis (o Baucis); aquesta era la seva extensió en el seu moment de màxima esplendor:
Ara està engolida per blocs de pisos i la impressió que fa és que l'Ajuntament n'ha respectat el mínim indispensable. Fa llàstima que estigui tan destrossada, però això és el PSC d'Esplugues, un grup de gent que els hi sua la potlla el patrimoni i que encara fa coses rares amb la Baronda, etz.
Després de la Rajoleta vem passar cap al convent, però anàvem molt malament de temps i vem haver de fer molta via. El Jordi Figueras va explicar una mica la història del claustre gòtic i, després, vem poder veure Can Casanovas, un mas modernista que normalment no es pot visitar. Vem veure els horts i els jardins del convent i vem baixar pel carrer Montserrat. A causa del vent, vem dinar a la Closca, on el Pèsol i tota la resta havien preparat el dinar, i amb barra lliure de cervesa gràcies a la Damm.
I mentre la fèiem petar i el Tarrés feia negocis per a la impremta, i em deien alguns de les altres colles que la revista era molt maca, es van fer les quatre, l'hora en què les colles van passar cap a la Baronda a celebrar l'Assemblea. Jo em vaig quedar a veure l'Espanyol-Barça, però vaig passar bastant del partit i vaig estar xerrant i bevent birres.
Vaig dormir i vaig passar a l'altra banda, on em van dir que uns quants eren a la Tasca del Rifenyo. Vaig anar-hi i es van dedicar a fer-me el tercer grau: que si follo molt i que si bec menys. Al Patinet vaig fer les birres i ja era tard i volia ploure.
Aprofitaré per dir el meu parer sobre el nom dels Carallots, els Castellers de Sant Vicenç. En principi, sempre dic que cadascú és lliure de fer el ridícul com vulgui, i si les colles volen començar a posar-se noms risibles, són ben lliures de fer-ho; per això en la nostra Junta vaig votar en contra de vetar-ne el nom. Tanmateix, entenc que si les colles comencen a batejar-se amb noms esperpèntics, com les colles universitàries o els equips de l'NBA, la CCCC vulgui posar-hi fre. Així que comprenc perfectament que es vulgui evitar la proliferació d'aquesta mena de denominacions, i els Carallots han hagut de pagar el preu de ser els primers a qui no se'ls permet dir-se de qualsevol manera i hauran de fer com els Castellers del Poble-sec, que s'autodenominen Bandarres però que oficialment són Castellers. Molta gent opina que la CCCC no s'hi hauria de ficar, però jo trobo que està bé regular-ho una mica. En tot cas, més aviat la meva opinió és que facin el que els hi roti, i per això vaig votar en contra del veto. El que no entenc és tant de rebombori per una collonada com aquesta, però el món casteller és un galliner. I apa, punt.
Leave a comment