He recordat el meu primer castell de set. Va ser a la trobada del Baix de fa tres anys, amb en Jaume I de cap de colla al seu primer mandat. Recordo que per aquella època jo no diferenciava gaire entre tres i quatre de set, i em pensava que el salt al quatre de vuit era bufar i fer ampolles. També recordo que aquell primer castell de set em va emocionar molt i em va mantenir en un núvol durant unes setmanes (rellegint aquelles primeres cròniques em moro de vergonya).
I avui hem descarregat el cinquè quatre de set de la temporada. El contrast és gran perquè llavors el castell de set em semblà l'excepció, però el d'avui no m'ha dit res. Avui no he sortit volant en un núvol d'eufòria, sinó que estic emprenyat amb tot, amb el món, i amb tota cosa feta.
No sé què dir del 4de7, perquè l'he vist bé i sense gaire cosa remarcable. Des de la meva privilegiada posició l'he vist bé, més àgil que el de Rubí, i potser no tan ben quadrat, però sí força segur. A la descarregada un quart ha relliscat i m'he vist el castell al cap; però només ha estat una badada. En general, un castell que malgrat tot estava bé. Com aquell dia de fa tres anys, també me n'he sentit molt orgullós, del meu 4de7.
Podria haver anat millor? Sens dubte.
A segona ronda 4de6a, del qual només dic que no hi he entrat d'agulla al pilar.
A tercera ronda el 3deX. Quin castell més estrany. Se'n feien apostes: de 6, de 7? Ningú no sabia, el dubte surava des de divendres. Però en Jaume I s'ha ficat dins la rotllana del 3 i ens ha adreçat uns semblants mots: «Ara en farem el de sis, perquè el de set el podríem tirar però li manca un xic d'assaig, un pèl de figa, un bri de cosa, un no-res de no gaire.»
I ha estat el de 6, que no té història. Potser sí, no ho sé, potser n'ha tingut. Però per mi, no. I aguantava el segon amb un sol braç i amb l'altre podria haver estat fent fotos del pou, però em gratava el [clatell].
En resum, i per censurar-me i no esplaiar-me, dir que si el dia d'avui m'ha deixat aquesta sensació negativa ha estat perquè les meves expectatives eren més elevades del que la realitat ens ha ofert, i tot i que la Colla va bé —de fet cada cop va millor—, sempre volem que tot vagi millor encara. Quan no fèiem castells de set, un 4de7 era el Paradís; ara que el fem gairebé a cada sortida, esclar, demanem encara més.
Diada de Mirasol (Sant Cugat), 2007
Esplugues: Pde4, 4de7, 4de6a, 3de6, Pde5
Saballuts: Pde4, 5de7, 4de7a, 3de7, Pde4
Sant Cugat: Pde4, 3de7, 4de7, 3de6s, Pde5s
fixa't si s'hi ha fixat en Kevin que quan li he demanat com havia anat m'ha dit: hem actuat a Sant Cugat i hi havia en Josep, que no sabia que fos marrec..
ja li fotré crits xD
No comentas la festa major de Santa Magadalena?