N'hi ha que, quan no saben com descriure alguna cosa, diuen que "no hi ha paraules per fer-ho", o que és "indescriptible", etc. A mi ja se m'han acabat les paraules, ja no sé què esprémer del meu cap. Realment, sento que els castells em regalimen per les orelles, la qual cosa demostra que m'he espremut massa el cap pensant en aquestes coses. Però bé, ara solquem els aires en un núvol oníric, com si diguéssim, i ens dirigim cap el nostre anhel i el nostre Olimp. Anit, mentre no podia dormir, pensava que potser d'aquí uns anys recordarem aquests dies amb nostàlgia d'uns temps millors. La Colla va tan bé, i sembla que haurem de fer coses tan grans aquest any, i el següent, que de pensar-ho m'emociono i la llagrimeta malda per sortir, i desitjo que tot continuï així i cada cop millor.
Doncs res, ja hem dit les mariconades de rigor, posem fil a l'agulla. De sortida hem plantat, per fi, la Bèstia Negra de l'any passat, el 3de7. Ara, recordant la Bèstia Negra, m'adono de què hi havia moltes maneres de tornar-la a escometre, i potser hem decidit la que donava més garanties. Hem estat domesticant el Monstre, el Leviathan, el Llop assassí, durant molts mesos, amb l'sprint final d'aquestes últimes setmanes, a mort. Fins i tot, quan semblava que ja teníem el Llop amansit totalment, i arraulit en un racó per passejar-lo pel Vallès com un gosset estúpid, vem decidir que encara calia ensinistrar-lo millor perquè dongués la poteta també a les altres colles. El cas és que, per fi, al Gall l'hem tret a passejar, i ha donat la poteta i s'ha assegut quan l'hem dit que s'assegués, i ha anat tan de puta mare que al final ha semblat que potser no calia domesticar-lo tant.
Però l'hem descarregat! L'any passat, només en vem fer un, a Figueres, que va anar molt bé. La primera temporada de la Sílvia en va ser un de descarregat i un altre de carregat. Enguany ja el tenim al sac abans d'istiu, amb molta confiança i molt maco, esperant poder-lo exhibir pertot arreu, de Montblanc a Figueres. Estem fins i tot pensant en descarregar tres castells de set en una sola diada, cosa que no hem fet mai, a més del pilar de cinc. Tot sembla tan idíl·lic... Ja torna la llagrimeta.
A segona ronda hem descarregat el 4de7, que pel que sigui també ha anat bé, i tot i que podria haver anat millor, com sempre, repeteixo que ha anat bé i aquest cop sense batzegades perilloses. Ara ja despatxo els 4de7 com si fossin 4de6... Recordo que l'any passat només a Figueres vem aconseguir descarregar dos castells de Set en una sola diada, i que no és cosa que féssim gaire sovint —fins ara!
A tercera ronda el 2de6, i estàvem a un pas d'igualar la nostra millor actuació, la de Figueres de l'any passat. Només —només!— ens mancava el Pde5. El Pde5 és cosa sèria, sempre ens ha costat força, i li tenim gran respecte. També l'havíem estat assajant, però jo no havia notat tanta insistència com amb el Tres. Tanmateix, les darreres setmanes el Pilar havia avançat molt, amb proves importants descarregades (pilars de quatre nets), amb la cirereta de divendres: Pilar de Cinc descarregat a assaig, al carrer de l'Església, gairebé sense buscar-lo, més tard de les onze de la nit. L'enxaneta va posar-se dreta, a l'assaig, i va fer-ne l'aleta i vam completar-lo com aquell qui res, entre incrèduls i exultants.
Doncs res, el 2de6 s'ha entregirat una mica, però tot molt bé. Al Pilar, però, ja s'ensumava la tensió. Ha anat pujant, jo notava el Ramon una mica enrera, estava massa recte potser. Ha anat pujant i veritablement estava molt parat fins l'aleta. Llavors, tot baixant-lo, han començat les tremolors fins que el pilaret ha petat cap endavant i adéu-siau.
Ha estat, però, la segona millor diada de la nostra història, pel que tinc entès. Com diuen, ens hem tornat tan exigents que estàvem, almenys jo, una mica pansits pel pilar. Però, oh quins dos dies més feliços, divendres i dissabte! Quines perspectives s'albiren! Com creix la Colla! Quines pinyes més maques, més ben tancades, més serioses! Quins troncs tan macos! Que n'és de maco, tot! Que en seran de grans, les coses que farem aquest any!
Solcant l'aire en el núvol oníric...
Diada del Gall 2007
Esplugues: Pde4, 3de7, 4de7, 2de6, Pde5(c)
Cornellà: Pde4, 3de7, 2de6, 4de6a, Pde4
Torraires de Montblanc: Pde4, 3de6, 4de6, 3de6a, Pde4
[Més fotos, aquí]
Quina crònica més maca, collons!!! Ara, ja puc donar per tancat el cap de setmana, tranquil...i a dormir.
Salut i Força, Visca els Cargolins...i tot un seguit de coses que em venen al cap. Jo també estic en un núbol.
Gràcies per tot. Ens veiem...
No comentas la festa major de Santa Magadalena?