Firagost

[Reprodueixo una versió lleugerament escurçada de la crònica d'ahir de Firagost. Així, si algú a l'agost encara roda pel poble, i té ganes de llegir aquest totxo insuportable sobre la Firagost, ja té lectura per cinc minuts.]

He pensat que mentre no em vaig despertant, de mica en mica, puc escriure alguna cosa sobre l'actuació d'ahir a Valls. Primer, la cantarella sobre el documental. Jo no diré que estigui d'acord amb la forma de fer d'aquella gent de Valls, però de vegades m'enlluerna aquella forma de fer per pebrots, amb la força ruda de pagesot i sense tanta depurada tècnica, i amb l'amaniment del vi o del gintònic per fer-ho més rodat. Potser el món ha donat molts tombs, i els vallencs s'hi han quedat una mica enrera, però una mica d'això m'atreu moltíssim més que no pas els castells mil·limetrats i cronometrats fins les mil·lèssimes dels Capgrossos.

Jo penso que el món vallenc és molt diferent al nostre: nosaltres som ciutat dormitori de Barcelona, i ells són camp de Tarragona; nosaltres collem cargols, i ells cullen calçots; allí tenen «classes socials conflictives», per dir-ho suau, que pugen i baixen i es creuen els amos del món, i aquí, bé, aquí també tirem a hippies; i allí porten tota la vida fent castells, i aquí encara no quinze anys. Per això no els entenem, i ells no deuen entendre com podem portar tota la vida fent el 3 i el 4 de 7 sense millorar gaire i sense rivalitat (a tot estirar, aigualida amb Cornellà) i tot i així continuar existint.

Això van ser les primeres reflexions que vaig pensar durant el viatge i a la plaça. Després, vem veure la noia de Quarts de Nou, que per mi és una idiota amb un somriure idiota que només està allí perquè és maca i trempa el món casteller (que va molt cremat), però que és idiota profunda i definitiva. Si això, però, ha de servir per incrementar l'audiència del programa, i així de retop sortim tots afavorits, doncs visca Tevetrès i el maniquí que ens comenta les actuacions.

I llavors més o menys a l'hora va començar la diada, gairebé a quarts de nou, com el programa. Començava la Joves, que com m'havien informat van tirar el 3de8. Van completar amb 4de8 i 2de7 més 2Pde5. Una actuació no gaire lluïda, però que essent els que eren, quatre camises, era el més assenyat. Parlaria una mica de la Joves: aquest any, com sempre, han tingut molt mala sort amb les lesions, i per Sant Joan sense caure es van lesionar vint-i-cinc, i l'altre dia, d'una caiguda de 5de8 inesperada, un altre es va trencar el cap. Ahir eren quatre piules, que en diuen, i potser en una altra ocasió haguessin pogut prémer més l'accelerador, però potser ahir el més adient era no esquitxar de sang la bonica plaça del Blat. Per a això, ja hi era l'altra colla de Valls.

L'altra colla de Valls ha començat amb el 3de9f, força maco, sobretot essent ells. A segona ronda han provat el 3de8 per sota, que ara mateix no sé quants cops s'ha fet, però que sí que sé del cert que ells són els únics que l'han descarregat. És un castell espectacular i realment difícil, i tot i que no gaire maco, fa esbatanar les parpelles per no perdre-te'n detall. Així, la Vella ha anat fent, fins que a la darrera aixecada, que és evidentment la més difícil, ha caigut a plom damunt la pinya. El so ha estat, efectivament, de cosa feixuga, de plom, un cop sec i sord, que no ho negaré pas, ha estat música per les orelles dels muixerrillos que m'envoltaven en aquell moment. Era el segon intent de gamma extra de la temporada: Vilafranca ja ha descarregat el 2de9fm, a les Santes de Mataró, que em vaig haver perdre.

Com a la Plaça del Blat els castells es fan estil Valls, com no podia ser d'altra manera, després de l'intent infructuós la Vella ha repetit ronda però baixant pretensions i han plantat el 2de8f, que no recordo gaire com ha anat, però segurament sense gaires maldecaps. A tercera ronda fèiem apostes: repetirien assalt al 3de8s? Completarien la clàssica de 9 amb el 4de9f? O potser ens engegarien un 4de8a? Doncs finalment ha guanyat la Sílvia i han provat aquest darrer castell. L'estructura del 4 s'ha deformat per tots cantons, per dalt, per baix, pel mig... El pilar, però, estava de puta mare, i a la Vella no li pot caure un 4de8. Així, mentre el tronc s'arrepenjava al pilar (per comptes de fer-ho al revés, sol ser el pilar qui s'equilibra en el 4), s'ha desbastit l'esmentada estructura del 4 i l'espadat preciós s'ha dreçat ert i ufanós damunt les testes de tota la plaça, capcots els Vermells, i entre l'estentori aplaudiment del públic assistent. Descarregat el pilar, vinga aplaudiments. Però que consti que el castell estava fet un manyoc deforme, i que l'únic que hi va valguer la pena va ser el pilar de sis, esplendent ell.

Per acomiadar-se de la seva plaça, els rosats van triar el Pde6. No sé pas si enguany n'han fet cap de 7, algú em deia que sí; jo ni idea, no els segueixo massa. El cas és que, havent ja humiliat la Joves, no calia fer provatures de pilars folrats i van optar pel de 6. El pilaret va pujar maco fins l'aleta, i a la descarregada, tot i seguir estant força maco, es veu que a nivell de segon/terç s'ha vingut enrera, s'ha plegat, i tot se n'ha anat a fotre faves. Llàstima.

El resum és que la Joves, que malgrat havia començat bé la temporada, ara està sota mínims, fent la clàssica de vuit amb quatre camises, quan l'altra colla de Valls et planta gammes extres i et pot descarregar la clàssica de 9 gratant-se els collons. L'únic bo des de la perspectiva de la Joves, al meu entendre, són les dues llenyes de la Vella: així tothom pot anar content, la Joves per això i la Vella perquè ha fet una prova força xula de 3de8s just a començaments d'estiu i tenen molta facilitat per plantar folres i pilars elevats.