Nostàlgia d'un món que no he conegut

Aquest escut el trobareu arreu on aneu. És un escut de disseny, del segle XXI, esquemàtic i modernet. És un escut que vol ser simpàtic i amable per tothom. És la versió socialista de l'escut de debò, que és aquest:

Les diferències són flagrants. Evidentment, m'agrada molt més el tradicional. Recordo el rebombori que causà el tema de l'escut de Barcelona, però la immensa majoria dels municipis catalans en tenen dos: un d'oficial i un per fer bonic. L'escut maco s'empra com si fos l'únic existent i s'imprimeix a tots els documents que emanen de l'Ajuntament i a publicacions de tota mena: propaganda, informació, invitacions, revistes, webs, etcètera. El tradicional s'amaga dins un calaix i resta a l'oblit, i només algun torrecollons com jo el recorda i el reivindica com a ensenya veritable del poble. En tot cas, accepto una nova versió del tradicional que respecti els elements heràldics i el timbre. El castell no es pot fer fonedís, el blau cel no es pot enfosquir, la mà ha de ser semblant i les quatre barres han de ser quatre barres sobre fons groc com cal.

Si més no, la reconstrucció del nostre escut és coherent amb la política dels socialistes aquests vint-i-cinc anys d'Ajuntament espluguenc democràtic. Esplugues era un poble rural a tocar de Barcelona, poc industrialitzat, que amb la massiva immigració espanyola va créixer exponencialment. Nous barris sencers, abans vinyes o camps oberts, foren bastits desordenadament, sense cap preocupació per conservar l'essència. A més a més, anys abans es construí l'autopista A-2, o AP-2, al damunt d'un dels dos barris històrics, el Raval. Esplugues esdevingué ciutat en deu anys i tot el que representava l'antic escut fou sebollit sota l'asfalt. El poble és mort, igual que l'escut. La ciutat hostil es desenvolupa de bracet amb els nous símbols imposats per la dictadura de la democràcia socialista. Per només cinquanta vots més el PSC hagués perdut la majoria absoluta. Qui perd els orígens per la identitat. No hi ha identitat espluguenca perquè els orígens s'han perdut amb l'escut. I això m'entristeix i em fa plorar.