Festes del barri

Ara són les festes del meu barri, i pagava la pena sortir ahir de casa per veure l'ambient. Fa anys, abans de l'enorme creixement del barri, aquestes festes eren considerades les millors del poble i tothom hi anava i s'ho passava d'allò més bé. Ara, però, la cosa és la que és.

El meu barri no me'l mereixo, és un barri de merda. L'Associació de Veïns és l'única que està a favor del Pla Caufec i guanya el PSOE per majoria seguit del PP a força distància del tercer. El meu és un barri de disseny: noves rambles engespades, grans blocs de pisos nous, zones peatonals, etc. És un barri a la mida del PSOE: gent nova, la majoria castellans, sense identitat de poble, per no dir catalana. Així, quina mena de festes de barri vols?

Així, l'únic que en pot sortir és La Húngara i una legió de killus i andalusos inadaptats picant de mans al ritme de la cantaora de flamenc. Era la una de la matinada tocada, i la rambla era força plena de killus vinguts de fora el poble i de gent de per 'quí, molts dels quals conec de la feina. Després, quan dius "set amb sixanta-vuit eurus" no t'entenen.

La beguda era una mica cara i els cubates no els carregaven. Acabada la Húngara, balls de saló i tot seguit un inepte cantant versions ballables. Amb mon germà vaig estar vagarejant per allà, saludant coneguts i bescantant les glòries de la vetllada. Que els EUA ruixin amb napalm aquesta mena d'actes infames, exhibicions públiques de mal gust colonial, d'una tribu que hauria de tornar als arbres fins que no hagi evolucionat.