PostDiada a Roquetes, Sant Pere de Ribes, una plaça on havíem actuat quatre anys abans, en què els de Sitges havien fet un peu de quatre de vuit que em va semblar molt criticable; era l'època en què el casc casteller era imminent, malauradament. Avui, suposo que com aleshores, hi anàvem amb la Festa Major al davant, i per tant estàvem una mica esvalotats.
Començàvem amb el tres de set. Haig de dir que jo només he vist les fotos dels castells, ja que no hem fet quarta ronda al local. Era diumenge ja molt tard, la gent tenia gana i demà treballa i així, com que la gent és tan responsable, a Catalunya, no he vist els castells al vídeo. Així que diré el poc que he sentit i l'encara menys que he vist.
El tres de set, a la meva foto, surt tancat al segon de la buida i a quarts assajant d'obrir-la, però tot plegat recte com un pal; la resta no es veu tan bé. En general, no era el millor tres de la història però passava bé, tot i que se m'ha fet etern. En segona ronda tocava el peix gros del cove, el quatre de set amb agulla. A la foto surt molt tancat de quarts; jo, de baix, sentia que el meu rengle anava una mica tort; la sensació és que les mides del quatre no eren òptimes però que eren, també, passables; ara bé, amb el que no comptava ningú era amb els problemes amb el pilar del mig: segons m'expliquen, ha sigut cosa de dalt, que ha fet com massa motxilla i el dos/acotxador ha caigut endavant. Jo no en tinc ni idea. A la foto no es veu res d'estrany. Hem acabat amb el tres de sis per sota, un simple assaig del de set, que ha sigut avorridíssim i que clamava un pis més. El pilar de cinc amb què hem plegat no l'he vist gens i no en sé res de res de res. En tot cas, ha demostrat que això del quatre amb agulla ha sigut un simple entrebanc quàntic, Heisenberg.
Ara hauria de parlar de les altres colles, però no tinc apuntats els castells que han fet i no sé què dir-ne. Castelldefels m'ha sorprès gratament amb castells de sis més o menys ben fets; diria que han començat amb el tres de sis, que al segon peu ha pujat amb decisió i amb mides correctes però una mica lent; han seguit amb el tres o el quatre amb agulla, que també han assolit amb una certa folgança; i han plegat amb un dos de sis desmuntat, que podria considerar-se el primer castell de set i que, des de molt lluny, no he sabut apreciar bé: amb dosos col·locats i els més menuts pujant, l'han fet baixar, semblava que tremolava força.
La Jove de Sitges crec que començaven amb el tres de set, han seguit amb el quatre amb agulla, una mica tancat de dalt i amb el pilar com un espadat de marbre, i el quatre de set per acabar, que s'ha obert força de quarts per alguna raó i que en algun moment ha perillat i bli bla blu. Si no m'he perdut res, tant els grocs com els bruns han pres comiat amb un pilar de quatre amb senyera.
Fotos aquí. Aquí sota, homenatge a les gralleres que, a casa dels de Sitges, que tenen una escola intergalàctica de grallers, ens tocaven amb gràcia subtil les nostres aletes.
Leave a comment