Avui eren les festes del Pedró, barri de Cornellà. Ahir havia estat passant tota la tarda fent birres al local de Castells; a l'hora del Barça va arribar l'Emili i em va confirmar la notícia: els Castellers de Cornellà havien descarregat tot el que havien anunciat que pretenien fer: tres i quatre de set amb agulla i cinc de set. El tres amb agulla era el primer de la seva història; el cinc de set era el primer en dos anys, l'any en què els vam superar. Per això, amb aquestes dues actuacions --la d'ahir al Prat i la d'avui a Cornellà-- semblen obrir-se nous temps a la comarca. Els de Cornellà recuperaran el nivell perdut i viurem un frec a frec interessant al Baix? Jo els veia avui amb poca pinya però moltes ganes i troncs molt ferms. Vist el panorama, aposto perquè almenys per la seva Diada podran repetir l'actuació del Prat, tot i que haurien d'aconseguir mobilitzar més camises per poder anar més folgats.
Doncs això, avui he baixat al Pedró, un barri que no conec gens però que m'ha semblat força ben cuidat i ben urbanitzat. La plaça era força maca però, tot i que eren les festes del barri, la gent devia estar a una altra banda, perquè la majoria dels que hi érem érem castellers. Els Castellers de Cornellà obrien plaça amb el tres de set amb agulla, el segon de la seva història i el segon en dos dies. D'acord amb el que m'han dit, ha anat pràcticament igual que el del Prat: l'enxaneta del pilar encara és una mica matossera i lenta, el tronc del tres aguanta bé, però a l'hora de passar al pilar el fa brandar moltíssim. Per sort, tenen un segon que és una bèstia que atura tot el moviment, i així han completat el castell amb relativa facilitat. A segona ronda em sorprenien amb el quatre de set amb agulla, que m'ha semblat obert per dalt però, en general, molt ferm i sense problemes al pilar. Han plegat amb el tres de set, que sembla que tenia novetats al tronc i que s'ha remenat a terços i quarts i que ha calgut defensar-lo una mica; ja és curiós que el castell més senzill de tots hagi sigut el més mogut. Han acabat, com la resta de colles, amb un pilar de cinc, al que han afegit tres pilars de quatre.
Amb els liles hi havien els Castellers de Sabadell i els de Sant Cugat. Conec força saballuts perquè molts han passat per Ganàpies i així sempre que me'ls trobo tinc per enraonar una estona. Avui el Porxo m'explicava coses molt interessants que es poden aplicar a Esplugues. Bé, els Saballuts encara tenen baixes per l'hòstia amb el tres de vuit carregat, i eren pocs i els ha minat el repertori. Han començat amb el cinc de set, que malgrat la poca pinya ha arrelat fort i s'ha completat amb seguretat. Han seguit amb el quatre de set amb agulla, que també han fet amb la punta de la polla. Degut a les absències, el tres de set no l'han pogut aixecar per sota, com volien, i l'han aixecat de forma "estàndard", amb molts canvis també, i també amb molts nervis: les mides eren dolentes i s'ha bellugat força, però s'ha aturat bé. Em deien els Saballuts que avui les sensacions eren estranyes, com d'estranyament existencialista envers una realitat inaprehensible als sentits humans, esmunyedissa, llenegosa; vaja, com si tinguessin el cap a una altra banda, no gaire concentrats, potser, qui ho sap. El dia també era estrany, hi havia núvols i vent de tempesta però quan sortia el sol feia calor, i etcètera.
Els Castellers de Sant Cugat, que ara es fan dir "Gausacs" com a marca propagandística sui generis, hi anaven també quatre piules, encara més limitats que els altres, i s'han dedicat a fer el tres de set, el de sis aixecat per sota i la torre de sis més el pilar de cinc, tot plegat sense gaires maldecaps però sense anar sobrats, una actuació discreta i tranquil·leta i fins una altra.
Doncs això era la Diada del Pedró. Ara aviam si Cornellà segueix per aquest camí i recupera el nivell de fa uns anys: seria de puta mare per a ells, i per a nosaltres també, així com per a la comarca en general. Dues colles amb tot l'arsenal de set i mig davant per davant... tant de bo!
Leave a comment