Dissabte hi havia tot d'activitats programades per Festa Major, però jo només vaig viure les relacionades amb castells. Havíem quedat cap allò de les 18h al Pou d'en Fèlix per fer la cercavila interminable de cada any, però enguany, per comptes de baixar per Isidre Martí, vam seguir recte per Àngel Guimerà fins al Brillas, on després d'una estona vam començar la Prediada castellera acompanyats pels Castellers de Sabadell. La nostra actuació va ser força ràpida i neta: tres de set, tres de set amb agulla, quatre de set i dos o tres pilars de quatre. La veritat és que com que ha passat una mica el temps i no en vam veure els vídeos i com que estava molt cansat i tota la pesca, no vaig fer l'esforç d'informar-me sobre els castells, i per això fins i tot dubto sobre l'ordre dels castells. En fi, en general van anar bé, ens van ajudar a calmar els nervis una mica i a agafar confiança per l'endemà, que era el dia clau.
Per la seva banda, els Saballuts van fer exactament el mateix que nosaltres però en un ordre una mica diferent, que tampoc no recordo, i amb el pilar de cinc de comiat. Els van fer amb molta solvència i etcètera. Conversava amb alguns saballuts, m'explicaven com han anat els seus castells de vuit, els dos quatres de vuit descarregats i el tres només carregat. Sembla que, partint de la mateixa base d'abans, la nova tècnica ha fet creure a tota la colla que els objectius que proposaven, que eren els mateixos de sempre, eren una cosa possible: els castells de vuit. Doncs bé, potser això és una mica el que va passar amb la nostra tècnica d'ara, que si fa no fa va començar amb els mateixos objectius d'abans, l'embranzida ja hi era, i el que han canviat és una mica la mentalitat i la forma de fer. Potser, no ho sé. I segurament caldria que definitivament desembarquessin a la Junta.
Doncs això era l'actuació de Prediada, i almenys jo estava molt nerviós per l'endemà. Vaig sopar a casa, que era l'aniversari de ma mare, i en acabat vaig tornar a pujar als concerts. Vaig beure moltíssima cervesa, vaig tornar abans que no pogués tornara a pujar a la bici, i fins l'endemà.
Leave a comment