I per fi escric la crònica de diumenge, tres dies més tard, a la franja en què la memòria comença a dissipar-se irreversiblement. Així que anem per feina i esperem que em deixin tranquil a aquesta puta hora de la nit.
Actuàvem amb Barcelona, Cerdanyola i els Minyons de Terrassa a la Rambla del Raval com l'any passat, una diada en què ens va caure el 3de7s. Enguany amb quatre colles i començant a les 12.30 en ple període canicular tot semblava indicar que les passaríem putes, i així va ser.
Tal com no deia la nota de premsa, teníem les baixes de cinc vents més o menys titulars, de manera que malgrat ser prouta pinya i força colla en general, no vem poder plantar el 5de7, que és el que hauríem volgut i el que havia anunciat el cap de colla al final de l'assaig de divendres amb el «però» aquest de «si som prous». (Prous i prouta són antinormatius com tothom sap; d'altra banda prous vol dir «pròcer» o «prohom» i dir «si som prous» significa ser gent així amb dos collons tal com fou en Tirant lo Blanch etc.) (No he sapigut mai puntuar aquests parèntesis i tal.)
No vem ser prous en el sentit que vulgueu i per tant vem descartar el 5de7. En aquest moment és quan tots els dubtes m'assalten i podria visualitzar el vídeo que ahir va penjar el Ramsès al nostre eximi canal de Youtube, però la resposta és no. Així que me la jugo i dic que vem començar amb el 4de7a, i seguint jugant-me-la diria que va anar relativament bé sense gaires problemes de cap mena, però ho recordo molt vagament malgrat que malgrat que era ja més de la una encara anava sobri. (Potser va ser aquí que el tronc era lleuger estil terços de quatre de vuit a segons; probablement.)
El 3de7a va ser el nostre segon castell si no vaig gaire errat. La pinya va ser encara més infernal que l'anterior: moltíssima calor, uns castells que es munten molt a poc a poc, diria que aquest al segon peu, i molts etcèteres. Recordo aquella pinya especialment nefanda, però a banda d'això em penso que tota la resta va anar raonablement bé, però no en tinc ni idea.
La diada s'havia allargat força sobretot a la primera ronda, amb intents desmuntats si no m'erro de Barcelona i Minyons. Feia moltíssima calor, érem quatre colles i nosaltres com de costum anàvem a poc a poc. A més a més hi havia un speaker. En aquell moment vem enlairar el nostre 4de7 amb una alineació experimental amb molts canvis, suposo que per curtir (això és catanyol; hauria de dir «bregar» o el que fos) gent de tronc com el Sergi, que anava a segons, o el Jonàs, a terços, i vés a sapiguer qui a quints. El cas és que fos pel motiu que fos el tronc es va rebregar moltíssim; el meu segon, que era dels habituals, a la descarregada estava molt malament, molt tort i no sé si assegut i tenia molts números de saltar. Es va poder descarregar, però... SORPRESA! Intent desmuntat la tècnica va anunciar.
Tothom amb qui vaig parlar em va confirmar que allò era descarregat o, a molt estirar, en l'estil minyonístic, només carregat, atès que l'enxaneta va baixar pel mateix cantó que s'havia enfilat. Mirant les fotos, veig que l'acotxadora no tenia ben posat el peu. A més a més, com que hi havia nervis, sembla que diverses ordres de baixar es van superposar i, malgrat que l'enxaneta estava ben col·locada tot i que no havia fet l'aleta, es va prendre aquesta insòlita decisió en la història moderna del fet casteller. Els Cargolins, sempre innovadors. A la foto, agafada d'Instagram (bitxo1970), el Jonàs esfreixurant-se.
Com que la diada era una puta merda i com que fotia una calda de collons i no s'acabava mai, quan vaig sentir que havíem de repetir el coi de 4de7 dels trons em vaig cagar en tota la puta cort celestial, que deu ser una cort de porcs. Vaig enviar el tweet oficial que confirmava la malaurada nova i vaig esperar el torn de repetició per tornar a la caldera de l'avern a fer la pinya d'un altre 4de7 del dimoni. Un castell que no va oferir més resistència, amb una alineació molt més habitual, i a la merda. A la foto es veu que aquí sí que vem fer l'aleta...
I per acabar portàvem a plaça la gran notícia de la jornada, el segon pilar de cinc. Fruit de força assaig, el Macis va parar a segons el pilar de cinc. Després de la retirada del Ferran havíem perdut el segon pilar i és una notícia boníssima per si mai falla el Jordi o el que sigui. Estava de segon o tercer lateral del pilar del Macis i el vaig veure molt tranquil i de puta mare i de puta mare, doncs.
En fi, llevat de les fotos d'IG i dels dos pilars, avui he fet servir les que em va enviar la Gemma després que li passés l'emprenyada per la nostra nota de premsa, que contenia un lleuger error sibil·lí sobre la causa d'haver descartat el 5de7. Un error molt més petit dels que dec haver comès en aquesta hòrrida chrònica sense solta ni volta, demagògica i plena d'estultícia.
De les altres colles em sap greu no parlar però ha passat el temps, estic molt cansat i no tinc ganes d'escriure. Només destaco el pilar de 7 final dels Minyons, bestial. I bona nit.
Leave a comment