Esperava la crònica de Saballuts Digitals per fer la meva, però tenen problemes amb els vídeos i fins que no els resolguin no la penjaran. Jo, per la meva banda, no tinc gaire cosa a dir, o sigui que aniré per feina. [Quan ja la tenia l'han penjada i per tant ara retoco la meva]
Actuàvem a una hora força intempestiva, les set del vespre d'un diumenge. És una bona hora per a la gent que surt a passejar: la plaça era a petar i aplaudia molt, fins i tot els nostres modestos castells. Era una plaça allò que se'n diu poc entesa, però amb alguns que sí que en sabien; hi havia l'ambient típic de festes metropolitanes, amb cinquanta paradetes que venien birra i entrepans i escenaris on feien proves de so enmig de les gralles. L'ambient era acollidor però el to tendia a allò de «Compra en Sabadell». Hi havia també un speaker que per sort va parlar poc i que també per sort era dels Castellers de Sabadell. Per cert, el Pujo em va dir que hi havia la Fresita, que no sé qui cony és, i algun altre personatge llardós d'aquests.
Jo hi havia anat, com és habitual, amb bici. Si la població on anem és a menys de 40 km gairebé sempre hi vaig. Si no, m'ho penso força: l'any passat només vaig fer així Arenys de Mar, i a sobre vem haver de tramuntar carenes i etc. A Barberà vaig anar sol: la calor va escagarrinar els pocs cargolins que haurien gosat fer-ho, i els altres o no hi eren o tenien altres excuses. Vaig fer el clàssic camí de les Aigües per Can Borni i vaig baixar per l'ermita de Sant Medir de Sant Cugat i Can Carbonell, per on vaig tombar cap a Cerdanyola. Allí vaig perdre'm un moment, però vaig retrobar-me de seguida: havia mirat el camí per Google Maps i l'Street View i era força fàcil. Hora i mitja per fer uns 30 km no està malament.
I a plaça vaig mudar-me de roba i vaig esperar que comencés la gresca. Vem fer un pilar d'entrada en què la... Izar? hi va pujar per primera vegada, sense comptar un d'aixecat per sota anterior. Per la seva banda, els Saballuts en van fer tres i Xics de Granollers dos: ordenat segons el nivell a plaça, suposo...
Nosaltres érem els tercers, i sembla que darrerament sempre ho som. Començàvem amb el 4de7, que va anar molt tranquil i que tenia el meu segon, el Sergi, estrenant-s'hi. Estava molt clavat i gens nerviós i és digne d'admirá. Felicitats, noi!
En segona ronda enfilàvem el 4de7a, que sembla que també va ser molt tranquil malgrat que hi havia algun desarranjament per la pinya. Per acabar, el 3de7, que es veia molt rodonet però que va patir per algun baix i que també sembla que va anar lent, com la resta de castells i com és habitual darrerament, amb la canalla que es va polint i amb tota la pesca. I pilar de cinc de l'hora dels adéus.
En resum, una actuació amb poques camises a plaça, uns vuitanta no sé si comptant el tronc i segur que no la canalla, amb alguns canvis pels troncs i en posicions de pinya i amb l'Ignasi que va parar els tres castells a segons per primera vegada. És evident que estem una mica estancats i també és palmari que, si seguim assajant com la setmana passada i ens posem les piles, aquest juliol per Santa Magdalena podrem fer alguna cosa de profit. Però caldrà veure-ho.
Pel que fa als Saballuts, no es pot pas dir tampoc que fossin gran nombre de camises però això no els va impedir de repetir l'actuació del dia abans: 4de8, 2de8f, 3de8. Dels castells, no sé ben bé què dir; el primer 4de8 es va desfigurar una mica per quarts i quints, però no va patir gens; el 2de8f, amb una bigarrada soca, es va estirar molt a quarts però es va poder aturar el remolí en una descarregada treballada; el 3de8 el recordo força rodonet i sense res a dir. Van plegar amb el vano de cinc.
I pel que fa als Xics, van seguir la tradició de descarregar el 2de7 als nostres nassos, aquest cop completament clavat; van seguir amb un 4de8 esplèndid i amb un 5de7 d'aquells que són avorrits de veure de tan ben plantats. I com la resta, van fer el pilar de cinc de comiat.
Com a nota curiosa, després que els Saballuts fessin el seu pilar de quatre al balcó al final de tot (em deien que Barberà és la seva tercera plaça i que són, per tant, els amfitrions) nosaltres també en vem fer un, fora de tota lògica.
I poca cosa més. Sembla que seguim sense posar-nos gaire en les pinyes de les altres colles, que no acabem d'engegar mai i que muntem les pinyes i fem els castells una mica massa a poc a poc. Tot va a ritme de cargolí. A diferència del que va passar a la Closca: hi vem arribar força tard i, per tant, el Sergi va posar tan aviat com va poder, sense avisar els que érem a fora, els castells. Vem plegar a les onze i cap a casa a penjar fotos. Informació més verídica amb fotos i vídeos al nostre lloc web.
Leave a comment