Amb una mica de retard escric la whole chronicle of Santa Magdalena's party and whore.
Tot va començar, per a nosaltres, fa molt de temps, juntaires tots i pinyaires que sempre ho donem tot etzètera. Però realment va començar divendres, amb un assaig a la fresca fora de la Nau en què vem tornar a passar el quatre net i vem fer profitoses proves de moltes coses. Però d'això ja n'havia parlat.
El mateix divendres hi havia concert a les Tres Esplugues. Després del pica-pica en què em vaig fotre tres birres així pel morro, vaig pujar-hi i tot va ser bonic i llardós com solen ser les coses que no tenen gaire sentit (hahaha!). I m'hi sentia força bé i no gaire borratxo, si no vaig ebriat.
Dissabte hi havia diversos actes a partir de l'hora del vermut. Jo hi vaig arribar després de la becaina, que havia dormit molt poc perquè havia treballat i etz. Vaig arribar a l'hora que acaba el Tour i com que les partides de botifarra ja estaven començades i no hi havia gaire ambient, vaig entaforar-me a l'Avenç amb el Sergi i la Marta a veure qui guanyava l'etapa, que ja no ho recordo i me la bufa entre molt i bastant. I després al Triviados tinc un percentatge d'esports que cau al 50% gairebé (el percentatge va enganxat al numbru?).
Enguany, a diferència de l'any passat, no es va allargar la sobretaula/carajillada i es va fer plegar a tothom i anar a muntar coses, molt malauradament. Jo vaig aprofitar per passar per casa i no fotre brot i vaig tornar una mica més tard a l'hora de la Processó del Ferro. La Processó va estar molt bé i m'ho vaig passar molt bé. Vaig acabar amb una ceba important. Vaig enraonar amb el Rai per què havíem fet un pilar light i no un de més complicat i etz. També vaig estar xerrant molta estona a l'Eulàlia, que semblo el seu fill adoptiu, i el sopar i la musiqueta va estar molt bé i tothom en fou molt content llevat del nostre estimat mossèn Joan, que Jaume Barri el beneeixi.
L'endemà era la diada castellera de Santa Magda, de què ja he parlat en el seu just moment exacte. Vaig deixar-me el mòbil a carregar dins la Closca a causa d'una desaforada ingesta cervesera i l'endemà, a l'hora de l'aplec de colles pel seguici de Santa Magda el vaig retrobar al seu just puestu exacte.
Com tothom sap, les festes de Santa Magda m'agraden especialment. M'havia demanat festa a la puta feina per poder-hi ser i va estar molt bé. L'Orriols va pronunciar l'homenatge al ginjoler, arbre de fusta mirífica per fer gralles, i tot seguit les colles van anar fent els seus balls propis. Els bastoners estrenaven abillament de gala, l'esbart va remenar-se una mica, nosaltres vem fer el nostre adret pilarot, els diables van cremar a fora, i hi havia els gegants i capgrossos etz.
I vem anar fent via. Els pilarots del camí els feia gent poc habitual, que exhibien rostres somrients com sols i etz. Va ser bonic. El Rai va fer el pilar caminat de davant l'església, el que els Diables ens fan el passadís i se'n foten de nosaltres. De bon començament aquell pilar ja es veia que patiria, estava molt esquenat i va acabar petant enrere. La Susa, que hi pujava, ja hi havia caigut fa dos anys, i els diables per la seva banda seguien enfotent-se'n i etz.
Després de la llenya, foto típica de grup.
El mossèn ens havia amenaçat de no deixar-nos entrar a l'església perquè el dia abans els diables havien cremat enmig o després o jo què putes sé de la missa. Alguns i jo estàvem en contra d'entrar-hi, però el vem acabar fent, em penso que amb un regalet per al mossèn des del pilar. L'Adrià exhibia també un radiant somriure espetegant. I d'altra banda, no vaig poder deixar de pensar en tu, maco, et seguim trobant a faltar.
I a fora els Diables van fer els versots. Feien deu anys: quan jo vaig començar a bellugar-me més pel poble, fa uns deu anys, la colla va néixer, exacte. Eren els temps del Caufec i etz. El moment dels versots m'agrada especialment tot i que potser enguany en esguard de l'any passat van ser una mica més fluixos, tot i que els que es van fer van estar bé. El Jofre no sé què coi va fotre amb les estelades, es van cagar en el mossèn, el Pastor va recitar de memòria any rere any millor, etz. I al nostre president, el Ramon, li van regalar uns cinturons perquè no s'abaixi els pantalons com els seus antecessors. En fi, l'any vinent ja li dedicaran un versot de debò, suposo.
I això va ser tot. Vaig fer la retransmissió via truiter des de @cargolins, que va a petar també a Facebook. És divertit però entre les birres i l'atabalamenta és una mica embullat. A l'Avenç em recriminaven que m'havia discuidat la «i» de «president»: Pep, always drunk.
Santa Magda ja ha passat i ahir va ser el sopar d'istiu de la colla i ara ja comença aquesta putíssima merda d'agost en què hauré de treballar tot el mes 45 hores la setmana etz. una feina de merda etz. que odio visceralment etz.
A lot of photos here i més pel Facebook i altres indrets d'Internet.
A més, teniu els vídeos oficials al canal Youtube de la nostra gloriosa colla cargolina.
Leave a comment