De vegades estàs pletòric però el dia no acompanya i acabes igualment xafat. Avui el dia ha estat pletòric però jo estava fet caldo per la farra d'ahir, i no he gaudit gaire de la bona diada.
Anàvem a Molins un grapat de cargolins per alçar els modestos castells al nostre abast. Veient el panorama, i comparant-lo amb d'altres amb un nombre d'efectius semblant, em temia que acabéssim fent una actuació de sis i prou. A assaigs hem completat proves de quatres de sis nets (sense pinya), i a més avui teníem prou quarts i terços (que sempre en falta algun), però tot i així encara m'he sorprès gratament quan han anunciat que tiraríem el quatre de set, després del quatre de sis amb el pilar al mig, al qual hi he pujat amb la ressaca i les hores de son perdudes, i que no ha patit massa.
El quatre de set l'hem hagut de desmuntar quan ja havien pujat terços. No en sé gaire del seu estat perquè feia de crossa, però pel que comentaven estava millor que la versió definitiva. A la segona s'ha hagut de desfer el peu perquè els segons remugaven. A la tercera, per fi, el castell s'ha anat enlairant, desquadrat molt de segons però força millor de terços en amunt. Si us fixeu a la foto, el rengle que està d'esquenes fa una essa molt interessant... Pel que m'han explicat el castell encara aguantava, hi ha hagut dues rebrincades fortes, sobretot en baixar la canalla, que han fet perillar en algun moment l'estructura. Al final s'ha descarregat i tots contents francament, i jo el primer, per la senda dels castells de set.
Pel que fa a mi, m'he retrobat amb la claustrofòbia. Quan era petit mon germà i jo ens amagàvem a llocs tancats i estrets i, depèn de com, era difícil de sortir. L'angoixa de l'aire, que sembla que s'acabi; la irracionalitat de no sapiguer si sortiràs abans d'ofegar-te, o de si cabràs pel forat per on has entrat... Sota l'aixella d'en Dídac avui m'ha tornat aquesta por idiota, se m'ha accelerat la respiració i ho he passat força malament. I la son i la ressaca no han ajudat. Però s'ha completat, i l'alegria interior, malgrat no l'exterioritzi, compensa amb escreix tots els mals tràngols.
A tercera ronda hem tirat el tres de sis que ha estat pur tràmit, i per acabar hem fet un pilaret de quatre. Com sóc objector de pilars de quatre me l'he mirat de lluny i n'he pres la foto, i au, a dinar amb les altres colles.
Sobre les altres colles, destacar els Matossers de Molins de Rei, els amfitrions, que n'han sortit molt contents. Sobretot perquè han tornat a fer l'aleta del tres de set, malgrat només l'hagin pogut carregar. La llenya ha estat molt lletja, s'ha despenjat el pom de dalt i l'ha seguit la resta del castell. Alguns de la nostra colla que feien pinya han pres mal, i una nena dels Matossers s'ha clavat un cop al cap però no sembla que sigui greu. L'altre fet destacable ha estat el seu pilar de cinc, el segon descarregat del seu historial, que han celebrat amb ampolles de cava i crits de joia.
La tercera colla en l'ordre d'actuació eren els del Riberal, del Rosselló, que han aixecat castells de sis.
La meva ínclita valoració de la diada és que macagondéu, hem completat el tercer quatre de set d'enguany. Si ja ens atrevim a tirar-los fora de casa amb la pinya justa, això em fa albirar un final de temporada força maco i em fa sospirar per una de més llarga. Ens resten tres actuacions, encara, totes fora, espero que vagin molt bé. Un altre factor que em fa ser optismista és una prova de pilar de cinc de l'assaig d'aquest divendres passat, que també em fa delir pel putu espadat de cinc, que el tenim molt apartat. Finalment, una darrera cosa m'engresca: el cap de pinyes m'ha dit que el quatre de set era en vistes a alguna cosa superior. Li he contestat sorneguer si era pel quatre de vuit, però ell m'ha respost seriós que tenen en projecte el quatre de set amb l'agulla. I jo encara estic a quadres, però sobretot escèptic, com amb el pilar de cinc.
En fi, que estic molt content i ja friso per la propera diada, aquest dissabte a Sant Andreu a la trobada del Baix. I de la diada d'avui, poca cosa més a afegir, només que els amfitrions ens han donat dinar, quatre euros per uns macarrons i mandonguilles, i que després de la becaina se m'ha passat la ressaca. No begueu vodka de garrafa.
I per últim, al dinar he telefonat a un de la Joves que m'ha amargat una mica la diada. Han caigut al quatre de nou amb folre, van encadenant les llenyes i Sant Úrsula és aquest diumenge. Que s'espavilin.
Diada de Molins de Llobregat
Esplugues: Pd4cam, 4d6a, 4d7, 3d6, Pd4
Matossers: Pd4cam, 2d6, 3d7(c), 5d6, Pd5
Riberal: Pd4cam, 3d6, id3d6a, 4d6, id2d6, 2Pd4
Leave a comment