Calçots

Feia temps que no menjava calçots. No els recordava tan bons, cagondéu. Encara tinc el regust a la boca... Potser eren una mica massa petits, però bé, ha estat molt bé.

Hoc, era la calçotada castellera: com si fóssim xiquets de Valls allà tots cruspint aquest regal de la natura. Mai acabarem, els de la Catalunya Vella, d'agrair certes tradicions als del Camp de Tarragona: com els castells, com les calçotades. Com algú pot sobreviure aliè a tot això? Són coses incomprensibles.

Abans de la teca hem jugat un partidet de futbol: ja ho dic, que enguany estic jugant més a aquest esport que durant els darrers cinc anys. Jo, com no sé fer cap altra cosa, sóc el típic defensa destraler que de tant en tant assisteix de gol a l'adversari i marca en pròpia porta; però bé, en termes generals no he jugat tan malament xD.

Tenia por que plogués i fes fred, i un altre cop els metereòlegs han exagerat: feia calor i tot, he estat molta estona només amb una samarreta. Ha fet un dia magnífic, d'un cel blau estúpid amb nuvolets de cotó ben macos. Només em sobrava la ressaca d'ahir: perquè anit va ser una nit molt estranya. Ja sol passar quan bec una mica més del compte amb mon pare, també tip de cerveses. I va ser, al capdavall, molt i molt positiu (una tasca d'arqueologia espluguenca i familiar).

I renoi, que en són de bons els maleïts calçots!