Els Tres Tombs 2005

Com vaig dir ara fa ben bé un any, la festa dels Tres Tombs es divideix en tres actes diferents: el primer, el mateix dia de Sant Antoni, quan es beneeixen les bèsties; el segon, també aquell dia, consisteix en un sopar de germanor. El tercer és la cavalcada. A Esplugues avui els carros han fet els tres tombs pels carrers.

Dissabte, a les sis, al Casal Cultural Robert Brillas, es va llegir el pregó i tota la pesca. Des de fa tres anys es dedica la festa a un carrer; enguany tocava a la Plaça Santa Magdalena, antiga Plaça de la Llibertat o de la República durant la II República. Na Roser Vilardell, de l'Arxiu d'Esplugues, es va estendre entre dos i tres quarts d'hora en la seva apassionada explicació de l'evolució històrica de la plaça. Molt emocionada, desvetllava secrets amagats trobats a antigues actes municipals i diaris de fa vuitanta anys. Ja per acabar va llegir un fragment d'un text escrit per son pare, present a la sala, qui havia viscut a la plaça. Tot seguit, en Paco, de l'Arxiu (i de la Colla...), va passar un interesantíssim audiovisual de fotos per il·lustrar el que havia estat narrant na Roser. I tot seguit vaig marxar cap al Pou d'en Fèlix per assistir a l'acte contra el Caufec, del qual ja en vaig parlar prou ahir.

Avui ha estat la consumpció pròpiament dita dels Tres Tombs. Cap a tres quarts de dotze he arribat a la Mallola, on hi eren tots concentrats. M'hi he tornat a trobat el batlle, com sempre, i m'ha tornat a saludar. Els de la Plataforma contra el Caufec repartien revistes, i hi havia força gent per allà. Hi havia tingut lloc un esmorzar popular, les taules testimoniaven la voracitat pantagruèlica de la gent. I els carruatges s'han posat en moviment.

Han passat per les Moreres, on a la cantonada del Convent de Montsió un paio abillat de singular manera (un mossèn...) beneïa els animals llençant-los aiga. La comitiva ha baixat el carrer de l'Església fins a Laureà Miró i ha circulat per davant l'Ajuntament i la Plaça Santa Magdalena. Han tombat Carretera de Cornellà avall, passant davant Pons i Termes fins a Isidre Martí i han girat a l'esquerra per Lluís Millet, on començava el circuit dels Tres Tombs. Després han tornat al lloc de partença, però jo ja no hi era.

M'ha agradat en general; la pudor de merda és... bestial –pregones pensades–. Força gent guaitava el seu pas: però no us enganyéssiu pas, molts d'ells només són consumidors passius, i vénen a veure'ls passar sense sapiguer ni què són els Tres Tombs. El seu grau de compromís amb la cultura, les tradicions o el poble és nul. Altres conclusions: de fet, és el primer cop que vaig a aquesta festa, l'any passat me la vaig haver de perdre. I per acabar: molt bufó el ruc català.