Diumenge actuàvem a la diada d'Aniversari dels Carallots de Sant Vicenç.
Era el segon cop que actuàvem als Horts de Llobregat: la primera va ser fa dos anys a la Trobada del Baix que vem fer sota pista coberta perquè acabava de caure un xàfec que els ciclistes ens vem cruspir amb patates senceret pels llots de la vora del riu. En aquesta ocasió feia un dia força bonic i esperava el Pepins a la benzinera una estona, però al final no sé quin embolic s'havia fet amb la targeta del Bicibox --tenia la bici al Bicibox del Pou d'en Fèlix i ell viu a la Plana-- i vaig haver-hi d'anar tirant tot sol, tranquil pel riu ple de duminguerus. Crec que vaig fer exactament el mateix trajecte que el de fa dos anys, trencant pel mateix camí del pont i pel corriol vorejant els horts fins a la carretera d'entrada als Horts de Llobregat, per una pista de terra amb un canal d'aigua a l'esquerra. Podria ésser, mes, puix que poc que ho podem assegurar completament, deixem el track i alabat sia Jaume Barri, que vindrà al «dia de la colla» del 10 de setembre.
Ara el repte és anar amb bici a Vacarisses, que no és que sigui molt (40 km), però que sí que té la gràcia que el final és tot de pujada, uns 400 m amunt a partir d'Olesa, i fa força mandra.
Mentrestant arribava a la plaça estranyament baldat pels concerts de Kancer de Sida i Tu Madre Esputa de la nit abans, després del correfoc de Boc de Biterna, i em notava un esprit de pesantor acrescut pel fet que semblava que faltava gent a totes les putes bandes, molts de tronc, i havíem de renunciar si més no al 3 per sota. D'aquesta manera aparcava la bici i anava a resoldre el tema de la tristor, la feixuguesa i la ressaca al bar del costat de la plaça, des d'on vaig veure la cercavila joliua entrar a plaça procedent de l'església. Sempre que he entrat a una església abans d'una actuació ens ha caigut un castell.
Per variar érem tercers i, no recordo si esperant que aparegués algun altre tocatardà, començàvem amb el 4de7. I què n'hem de dir, d'aquest castell? Ni puta ideia, ha passat el temps i no me'n recordo. Jo hi entrava d'agulla de l'Oli i el lleuger record que en tinc és que es va fer sense problemes però que no acabava d'anar còmode del tot, però vés a saber.
En segona ronda enfilàvem el magnífic 5de7, on com és costum vaig entrar de lateral interior de la torre i, per tant, no vaig veure ni fava. Crec que van dir que va anar rapidíssim i sense gens de problemes, cosa que està molt bé, tot s'ha de dir.
Un dels problemes de deixar passar massa temps entre la diada i la crònica és que s'esvaeix el record no només de l'actuació, sinó de l'assaig, i tot es confon en un aiguabarreig tèrbol i turbulent i blabla. Així, ara dubto si aquest divendres va ser que van donar camises de manera extemporània, i també dubto a qui les van donar exactament (fos aquest divendres o un altre), i per tant el que crec que és el que va passar (que les van donar perquè anàvem molt justos de personal i algú dels nous havia de pujar al tronc amb camisa) no ho puc assegurar.
En tot cas, tornaré a rondinar sobre el mateix tema que he rondinat cinquanta mil cops, perquè total rondinar és de franc i no costa diners: la colla no tenia protocol definit de lliurament de camises fa uns anys; es van acabar decidint uns criteris generals per donar-la, que bàsicament eren que fes alguns divendres que hagués vingut el casteller novell, que hagués passat per alguna altra diada i que l'actuació següent al lliurament de la camisa fos local; aquests criteris eren orientatius però més o menys estables; els criteris al cap de poc es van començar a crebantar per alguns motius, entre els quals el suposat motiu d'aquesta setmana; una altra raó era que no es desmotivés ningú entre Sant Mateu i Sant Just amb el Concurs pel mig i altres romanços; l'argument principal per establir el protocol era valorar una mica més la camisa, que no es donés com sempre s'havia fet de qualsevol manera i sense gaires cerimònies ni poctlles; evidentment, amb tantes violacions d'un protocol feble i desnerit «guanyar-se la camisa» continua sent un tràmit sense gaire valor més enllà de pagar el que valgui (i així i tot hi ha mil casos coneguts de castellers que no l'han pagada) i haver vingut a algun assaig i que et necessitin a plaça; evidentment, estic totalment en contra d'això, però què putes hi puc fer?, més que me n'he queixat ja no ho faré. En resum: una altra raó més per què estic fins als pebrots de la Junta en general.
Doncs tornem al cas, que és que era l'hora del 4de7 amb agulla, un castell on durant molts anys he entrar d'agulla al pilar del mig però en què de fa algun temps començo a anar a llocs diferents i menys interessants. Aquest cop sebollit en un lateral vaig mirar amunt algun cop i no hi vaig veure res a destacar, i d'altra banda sembla que s'hi va estrenar l'Emi com a segon del pilar del mig.
Per acabar havíem de fer un vano de 5 del qual me n'havia escapat, amb l'emprenyamenta del Txus.
Després de tot plegat, foto de grup a la plaça de la Vila, polka d'Ours i em feia molta mandra tornar amb bici i vaig aconseguir engalipar el Pèsol perquè me la fiqués al cotxe i tornar amb ell.
Sobre l'actuació de les altres colles, doncs destacarem els castells «emocionants», «dinàmics» i amb mides «estranyes» que ens van oferir els Carallots, una molt bona actuació per a ells que es pot resumir en aquest fragment extret de la seva pròpia crònica:
Carallots comencem les rondes, i a la primera portem per primer cop en aquesta temporada el 3d7 amb l'agulla, es tanca pinya però s'ha de tornar a obrir perquè al nucli no acaba d'estar bé tothom. [...] El castell comença a pujar i cada cop costa més aguantar la mida: "Més esquerra!" "Menys dreta!" "Se'n va endavant!" "Pugeu al Ximo!" Crits i més crits, sembla que no es pugui descarregar aquest castell, però surt l'esperit carallot i l'aconseguim descarregar!!! Com si no s'hagués patit gens el castell, la baixa del pilar comença a cantar i la pinya la segueix, que bé acabar un castell així!
Pel que fa a la Sagrada Família, no ens van fer el 2de7 als morros però sí el 3de7 per sota que hauríem d'haver fet nosaltres. Sense haver-me fixat gaire en SaFa, vaig trobar que ho van fer tot plegat sense gaires complicacions.
A la Closca com de costum va anar passant el temps però, inopinadament, el Pujo va menar el ramat de cargolins cap a la Nau per muntar la xarxa, una tasca que molt solidàriament em vaig estar mirant des d'un banc xarrupant una birra. Al final vem acabar tornant a la Closca per veure un partit que no s'acabava mai. Jo m'adormia, quan va acabar la primera part de la pròrroga no sé com ho vaig acabar fent però vaig desaparèixer d'allà i l'endemà vaig veure a la tele que el Barça havia marcat un altre gol. Potser no va anar exactament així, perquè tenia molta son, han passat tres dies i tot es fa boirós i blabla.
Carallots de Sant Vicenç: p4cm 3d7a 4d7 3d7 v5
Castellers de la Sagrada Família: p4+p4c 3d7s 5d7 4d7 p5
Castellers d'Esplugues: 2p4 4d7 5d7 4d7a v5
Fotos
Josep/Cristina: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668521547971
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668417300462
Mercè: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157666318498733
Leave a comment