Tot va començar dijous. Hi havia diada d'Arreplegats, que tenia l'al·licient que volien fer el primer no sé què amb no sé quantus. La torre aquesta de vuit emmanillada va pujar bé però sembla que s'obria pel que serien quarts o quints, i a la descarregada l'enxaneta suposo que esverada amb les tremolors va acabar enduent-se el pom de dalt: l'hòstia va ser típica de torre, estimbada a plom damunt la soca. No sembla que prenguessin mal, però se'n van haver d'anar amb ambulància o una cosa per l'estil dos o tres de dalt i es va aturar l'actuació força estona.
Pel que fa a la resta, els AZU havien fet d'entrada un 3de8f molt parat i després del 2de8fm, malgrat l'aturada i el canvi d'enxaneta a darrera hora etz., un 4de8 molt maco, i un munt de pilars de 4 --la llenya havia afectat pilaners importants. Les altres colles em van sorprendre fort perquè deixes de mirar el món universitari i en un any han fet una passa enorme endavant. Dues colles de color llampant de les que no sé com es diuen (Passerells i Engrescats) van fer el 4de7, i els Xoriguers (que sembla que han passat èpoques més bones) el van haver de desmuntar dues vegades. En general, doncs, qualsevol colla d'aquestes que ha aparegut com bolets fa castells de set o manté el nivell amb castells de sis amb garanties mínimes. Pos molt bé. Aquí, l'Albert que ara ve a castells que sembla que és d'una colla de colors llampants:
Vaig sortir esperitat del Campus Nord de la UPC per arribar al bolo que fèiem Esplugues al MNAC. Vaig fer 25 minuts tard però encara ens van fer esperar un hora més. Les actuacions comercials són així com tot, i no hi ha res a dir, a banda que sembla que van quedar molt contents. En acabat vaig acabar passant per la festa dels Arreplegats i tot es va fer molt confús.
I dissabte era Teià. Malgrat que estava força baldat, vaig anar-hi amb bici. Tenia el vent en contra, per la Diagonal encara s'hi anava bé, el camí de Sant Andrià per la costa del Maresme és més o menys mig fastigós i mig maco, malgrat el temps mig rúfol i el passeig de Montgat, que t'hi obliguen a no anar-hi amb bici. Ja vaig dir en el seu moment que em sembla paranoic que no t'hi deixin passar amb bici. Evidentment, em vaig passar pel folre dels collons la interdicció, malgrat els 80-300 o no sé quants euros de multa amenaçats. Un cop al Masnou era l'hora de trobar el camí cap amunt a Teià, que és el moment que em vaig perdre una mica, cercant a Google Maps. El camí cap amunt després de més de 25 km, en el meu estat de parrac arrugat, va servir per fer-me esfetgegar i esfreixurar. I res, que al final vaig arribar a dalt de tot i encara tinc les cames encarcarades.
Doncs per hidratar-me vaig fer una birra i vaig anar deixant passar el temps fins que vem començar. L'actuació va ser rapidíssima. A les 18.10 els Capgrossos ja enfilaven el seu castell, que era un 5de7 així sense problemes. Nosaltres començàvem amb el 4de7, que el record és que es va fer i desfer sense gaires complicacions, malgrat que per la meva banda, d'agulla, sempre hi havien moviments i descuajaringamentes petites.
Fèiem el 3de7 per sota en segona ronda. A assaig hi havia fet d'agulla, però a plaça hi vaig tornar de contrafort. Va pujar tranquil·lament, amb quarts va semblar que li costava més de pujar, la darrera aixecada em va semblar més lleugera, i apa, aturada de trontollades i descarregat fàcilment. Em deien que és dels «bons», dels que s'han fet més bé. Jo n'estic molt content, sobretot perquè em va deixar els pantalons blancs ben bruts.
Sembla que hi havien d'arribar alguns tocatardans típics, que devien baixar de la figuera, i es va deixar pel final el 5de7. Érem amb prou feines dos cordons pelats; darrere meu, un capgròs s'estenia ample per cobrir un espai immens de buit pinyaire. Així que va passar allò que passa de vegades amb poca pinya: s'obre com una magrana, el tronc es desquadra, tot remena com el mal de sant Pau. Jo feia com de costum de lateral interior de la torre, on no s'hi veu res. Vaig mirar un moment amunt i per la finestra de braços i cames vaig veure un terç o un quart ballant samba. No sé si hi va anar d'un pèl que no ens el vem menjar, tot plegat era un xivarri típic de gent que no calla. Pos molt bé, Teià és molt bonic.
Per alguna raó, no vem fer pilar 5. Havia sentit pul·lulant que potser era perquè no havíem fet els pilars de 4 d'entrada. Bé, tant és. L'actuació havia anat ràpida com un llamp i en menys de dues hores havíem plegat. Mentre feien els castells Capgrossos amb prou feines tenia temps d'anar a trobar la càmera i les ulleres, enviar les fotos per Trúitert i tota la pesca. Evidentment, birres entrerondes eren del tot defeses. I pel que fa a Capgrossos, van fer el 4de8 com a millor castell, un 7de7, que ens recorda que les truites són coses que fan patir però que poden ser boniques, i el 5de7 del començament, que va semblar immaculat. Pos això.
Vem tornar a Esplugues, vem sopar, al final vem passar per Sant Feliu, l'endemà era la Fira d'Entitats, el Barça va mig guanyar la lliga... I a fotre faves.
Fotos:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157665746923164
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157665749391464
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157665759486493
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157667506411050
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157665761887763
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157665748995784
Leave a comment