Ha passat una mica de temps però entre naps i cols no trobava temps per escriure la crònica.
Tot va començar un llunyà divendres de l'abril passat: l'assaig sembla que va anar bé i tota la pesca, però avui he dormit poc i no tinc ganes d'allargar-me gaire.
Dissabte fèiem un pilar dins la piscina amb motiu del trofeu de no sé quin aniversari del Club Natació d'Esplugues, del qual l'ínclit Txus n'és nedador, als màsters, com l'A. Carrasco, que dissabte no hi era, a més del R. Cuadrado, que ja no ve a castells i que també és màster. Just abans del nostre pilaret van fer relleus els màsters, en què competien precisament el Txus i el Ruben. En el segon relleu l'equip del Txus va agafar força avantatge, però cap al quart, per alguna raó que segons el Txus es resumia a «donar peixet», la noia que nedava amb l'equip del Rubén va remuntar i va passar per davant de l'altre; cap a mitja piscina el noi va tornar a remuntar i va guanyar per molt poc.
Oh, quina gran emoció, les curses a la piscina. Els brams de la plebs adotzenada que caramullava les grades retrunyien eixordadors per tot el recinte: uh, oh, m'agrada l'esport.
I tot seguit, després d'haver-hi estat esperant vora d'una hora, posàvem els peus dins la piscina petita, que em cobria fins als malucs o la cintura. Vem tancar la pinya; el pilar mirava una mica de gairell cap a la grada i, com que la piscina fa una mica de baixada per arribar a metre i mig de fondària, teníem tendència a lliscar cap a la dreta (o l'esquerra del baix). Jo hi feia d'agulla petita; va pujar l'Emi xop damunt el baix amb barret de nedar al cap, i tot seguit, portada damunt les espatlles d'algú per no mullar-se, l'Ana s'enfilava al pilar. A continuació, l'Emmel portava també a collibè l'enxaneta. Mentrestant, posaven al cantell de darrere de la piscina uns matalassos per si quèiem no sortíssim cinquanta metres més enllà i ens esberléssim el cap. L'enxaneta va pujar i, tot just quan feia la passa per pujar a les espatlles de l'Anita, li va caure la samarreta del Club de Natació que havia de desplegar un cop fos a dalt de tot. L'Emmel, amatent, la va arreplegar i l'hi va llançar, però malauradament no la va poder agafar: es va ajupir una mica i es va tornar a redreçar. Aleshores l'enxaneta, pensant que ja estava tot venut, va ajupir-se per baixar, però la van fer aixecar-se un altre cop perquè el pilar girés una mica per saludar. Entre tantes pujades i baixades i brandades, a la pinya, que lliscàvem cap avall, ja n'estàvem una mica tips. El públic, d'altra banda, tot i que havia començat amb un silenci expectant, després de l'aleta va esclafir estentòries ovacions blablabla, que no sentíem res més que una tempesta de brams entusiastes procedents de la plebs abjecta i adotzenada. I res, contra tot pronòstic vam descarregar el pilar. L'Emi es va tirar de cap a la piscina i la resta xipollejàvem com nens dins l'aigua. Lleugerament xops, entre aplaudiments encara, vem tirar cap als vestidors, i apa, cap a veure el Barça.
L'endemà havíem dicidit d'anar amb bici a l'actuació de Cerdanyola. Com és costum, jo havia anat a dormir tard i el Dani no va poder agafar la bici. Havia quedat amb el Quique, però la son va ser massa puixant i fins a les onze no vaig sortir del llit. Vaig preparar ràpid les quatre coses i vaig pujar a la bici sabent que hi faria tard.
Aquest cop vaig fer el mateix camí que el de la diada de Ganàpies, però amb molt menys trànsit per Diagonal i Meridiana i sense perdre'm fins a Montcada. Allà, per comptes d'anar en direcció a Ripollet, que és el que vaig fer l'altra vegada, anant per la riera de Sant Cugat, diria, vaig acabar agafant el camí del riu Ripoll, si no vaig errat. Això va fer que hagués d'anar demanant per on collons s'hi anava, i al final vaig trobar el camí del final de Collserola que ja havíem pres un cop per anar no sé on també amb castells.
I allà era jo: eren les 12.30 i les colles ja havien fet els seus pilarets d'entrada i tot just en aquell moment els Castellers de Cerdanyola, àlies Martinets, erigien un 3de7 trontolladís que, enmig de la plebs adotzenada, una mica a mitja distància, no era gaire maco, tot s'ha de dir.
L'únic cop que hi havia actuat, a Cerdanyola, havia estat en la mateixa plaça, que la recordo més aviat deserta i solitària com una vida sense truites. En aquest cas, però, havien aconseguit lligar l'actuació amb la fira del Roser, i era tot un cafarnaüm babilònic que s'abraonava damunt les paradetes o que simplement passejava com un ramat mandrós en cerca de passar el matí pasturant pel carrer.
La flaire de carn a la brasa era força bona però al final semblàvem cargolins rostits, de tanta fumera. Tampoc no hem d'oblidar de fer esment del clàssic venedor de globus: fa temps que no en faig recompte, des que Saballuts Digital van plegar per manca de recursos.
En aquesta foto de dalt, d'altra banda, es veu en Dani el Desertor amb en Quique el Ciclista Abandonat.
Nosaltres érem tercers i vem fer una actuació molt tranquil·la. Com diu una crònica que volta pels puestus:
Els Castellers d'Esplugues, finalment, també han plantejat avui una diada de rodatge. Els Cargolins han obert la seva actuació amb un cinc de set plàcid, tot i que en plena execució han aparegut a plaça gegants a ritme de batucada. S'han apuntat en segona ronda un quatre de set amb l'agulla impecable, i en tercera ronda han descarregat un quatre de set lleuger, probablement apuntant al carro gros. Els del Baix Llobregat han tancat la seva jornada amb un pilar de cinc, seguit de dos pilars de quatre simultanis.
L'Òscar Montserrat per la seva banda diu això:
L'altra colla era la dels Castellers d'Esplugues que a l'espera del carro gros que l'any passat van aconseguir dominar aquest principi de temporada estant rodant els castells de la gamma alta de set. I en aquesta ocasió han descarregat amb bones sensacions el 5 de 7, el 4 de 7 amb el pilar, el 4 de 7. I per acabar pilar de cinc i dos pilars de quatre.
Val a dir que el vem «dominar», el 4de8, un sol cop abans d'istiu, i que tota la resta van ser un altre de carregat i una tirallonga d'intents desmuntats.
L'assaig de divendres havia anat raonablement bé, però sembla que hi havia massa baixes en llocs importants que van impedir de fer, bàsicament, el 3de7 per sota. No érem milions a plaça però teníem una pinya prou sòlida, els castells es van fer amb molta tranquil·litat i res, anem mirant endavant aviam què passa abans d'istiu.
Aquesta vegada, com que havia sortint esperitat de casa per no fer massa tard, no vaig agafar la càmera de retratar (tampoc els pantalons blancs), i per tant vaig fer pinya o vaig estar buscant fotògraf i fent piulades i coses d'aquestes: en tot cas, amb prou feines vaig estar per la diada. Sé que les sensacions amb els Castellers de Cerdanyola no eren gaire bones, i a més van caure dels pilars a final de l'actuació. Els de Barcelona els vaig veure amb molta seguretat amb castells de vuit mirant també cap a reptes superiors.
Segons les estadístiques de què disposem, era el tercer cop que actuàvem a Cerdanyola. La progressió és distreta: el 2002 havíem fet pd4cam, 2d6, 3d6, 4d6, pd4; el 2008, 3d7, 4d7, 5d6, 3pd4; enguany, pd4cam, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5, 2pd4. En la temporada del 2002 vam descarregar en total 4 castells de 7, incloent-hi el primer 4de7a, que no vem repetir fins precisament el 2008. Aquell any vam descarregar 30 castells de 7. L'any passat en vem completar 65: en fi, només és per allò que les coses han anat canviant força amb el temps. Aquí, el 3de7 del 2008 en una plaça pràcticament buida:
La bona gent de Cerdanyola ens convidava a dinar en allò que abans se'n deia «menjar de Valls», que a la nostra colla sempre en diem «de carmanyola» (tot i que no recordo que ho fem gaire per a altres colles, sempre que convidem paga la colla, no els castellers) i que també alguns en diuen «de traje» per allò d'allò. Com que Cerdanyola és a prop de la UAB hi havien joiosos litres de cervesa, que s'escalfava alegrement al solet de primavera. Quan vaig anar a arreplegar la bossa per ficar-hi una xibeca de les que reien totes soles al sol, l'escamot aplegabirres les va fer fonedisses, amb gran tristor per part meva.
El Macià tenia son i, al fons, reposava a l'ombra la meva bici amb el Cardona, que s'ho mirava esbalaït. I res, al final vem tirar cap a casa.
Fotos del pilar aquàtic: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157667674620901
Fotos de la diada: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157667870786515
Hi han més fotos porai d'altra gent, però res, tu, ells no ens enllacen les nostres, doncs que els bombin.
Leave a comment