novembre 2016 Archives

2016 Diada de Tardor dels Bandarres

| No Comments

Diumenge (passat) vem acabar la temporada.

Pel camí del Poble-sec hi havia una altra mani indepe sobre la defensa de les institucions catalanes, la democràcia i la pretesa sobirania del poble català. Vaig passar per la plaça d'Espanya a un quart de dotze aproximadament i l'avinguda ja era plena. Però bé, deixem estar la política, no barregem coses ehem ehem.

_DC20556
Volia haver passat pel mercat de Sant Antoni però com que anava ja una mica massa tard vaig aparcar la bici davant la biblioteca Francesc Boix i vaig instal·lar-me en una terrassa a fer un cafè. La gent anava arribant i jo parlava breument de sardanes, que encara no les sé ballar ni crec que n'aprengui mai, però casualment estic llegint el llibre de Jordi Lara que parla de Julis Garretes i Peps Ventures i mira, ho tenia fresc. Això va venir perquè al mig del carrer de Blai uns iaios arrossegaven una sardana de cobla enllaunada que despertava més badalls dels que podíem suportar a aquelles hores de diumenge. Aquesta foto és dels Castellers del Poble-sec:

sardana_Sesé

Va passar una petita cercavila amb capgrossos i nans, ens vem aplegar tots plegats davant la biblioteca, vaig beure una coca-cola, que em notava deshidratat, i vinga, va, som-hi a acabar la temporada castellera d'una vegada.

El pla era tornar a fer 4de8 i 2de7. Ens acompanyaven molt amablement uns 7 o 10 castellers de Sant Feliu per tornar-nos el favor de Cornellà; amb aquestes camises prestades superàvem el topall mínim a partir del qual és diguem-ne segur fer el carro gros i, per tant, tot havia d'anar bé perquè els assajos havien anat raonablement bé. Havíem acabat de descartar el 3de8, perquè si l'haguéssim tirat a plaça ens hauria passat segurament el mateix que als de Sagrada Família, però en tot cas en una situació com aquesta potser podríem haver provat allò que se'n diu prova a plaça o castell desmuntat només per tastar-lo una mica a plaça. En fi, em sembla perfectament bé la decisió presa de tornar-lo a deixar a la nevera un any més, i aviam si la temporada vinent amb la nova Tècnica i la nova Junta hi ha més sort o vés a sapiguer què.

També havíem descartat el 9de7, fet que significa que si agafes els tres millors castells de la colla i els arrengleres i acares amb els de la temporada passada, hem baixat una mica el nivell: ara el tercer castell més valuós és el 3de7 per sota, que val 30 punts menys que el 9de7, pel que he vist a les graelles del @Castellistica. En fi, no deixa de ser una collonada com qualsevol altra.

Per variar, perquè hi han constants que són constants tota la vida, perquè si no no serien constants, érem tercers en l'ordre d'actuació. Algú de Tècnica em va dir que sortíem de 2de7 i així ho vaig escriure a Twitter, però al final, quan va ser el nostre torn, vem sortir de 4de8.

Castellers P Sec_ 15 nov16-3
Foto: Cristòfol Casanovas

Pel mig van alçar castells els Bandarres i els Castellers de la Sagrada Família. Pel que fa als del Poble-sec, van aixecar una torre de set que d'entrada sembla que ha canviat respecte a les que recordo d'altres anys i que, en tot cas, no va pujar de la manera desmanyotadament segura que pujava abans. Ben altrament, va pujar així com més o menys encarcarada i, a la travessada, va perdre ràpidament les mides i va petar. La caiguda a plom va suposar una aturada d'una estoneta si fa no fa llarga.

Diada de Tardor del Poble-sec

En el torn dels Castellers de la Sagrada Família van portar un 4de8 que de bon començament es veia un pèl desmanegat i remenat. L'estructura es va anar defensant i, a la descarregada, va ser una feina d'allò que els pesats de les retransmissions de les teles locals no paren de dir "una defensa titànica" que "els ha fet patir de valent, al límit". El Beumala diria que hi va haver un ball de bastons i ganivetades però que al final --no sé quina collonada hi afegiria, suposo que l'experiència d'altres anys i que era el quart de l'any han portat a bon port un castell que en una altra avinentesa s'hauria esfondrat. També s'ha de dir que hi han colles que no posen taps a les pinyes o n'hi posen molt pocs i deixen uns forats enormes en forma de falca que hem d'omplir castellers d'altres colles.

Diada de Tardor del Poble-sec

O sigui que havia passat força estona (l'aturada de la llenya) i havíem vist una torre carregada i un carro gros bastant fet un bunyol. Sembla que aquestes coses no ens afecten gaire i vam anar tancant la pinya. Els segons van pujar i tot plegat feia la impressió que estava com una mica obert, o si més no això és el que van dictaminar segons i no sé si terços i apa, desmuntem la pinya i sant tornem-hi.

Diada de Tardor del Poble-sec

La segona pinya estava efectivament més tancada i les agulles, o si més no jo, estàvem més còmodes. Segons i terços van ser del mateix parer i van començar a refilar les gralles i es va anar bastint el castell amb molt bones mides i molta seguretat. Amb l'aleta el meu segon havia perdut una mica la posició i la descarregada va ser una mica treballada, però en general les sensacions van ser molt i molt bones, de castell molt apamat i "anostrat". El vem descarregar amb una mena d'eufòria arrauxada així una mica disbauxada.

Diada de Tardor del Poble-sec

En segona ronda els Bandarres, que la llenya els havia afectat d'alguna manera, encarrilaven la seva diada de tardor rebaixant pretensions amb el 5de7 i, en tercera ronda, el 4de7 amb agulla. Sembla que encara els resta una diada on podran portar-hi el 4de8 i el que tinguin en cartera (avui que publico això l'han carregat crec que a Gràcia).

Diada de Tardor del Poble-sec

Els Castellers de la Sagrada Família, per la seva banda, continuaven amb l'actuació de màxims i portaven a plaça el 3de8: no li havien fet mai l'aleta i només l'havien provat dos cops, segons em van dir a plaça, i diria que eren dos intents desmuntats. Davant dels nostres ulls es va alçar un tres que era un castell de cartes sota un huracà o un castell de focs de remenadisses i ventallades: és a dir, el van desmuntar amb els dosos que s'hi estaven col·locant o que tot just s'hi havien posat, un tres que en tot cas no tenia gaire futur com a castell edificat sobre terrenys pantanosos durant un terratrèmol.

Castellers P Sec_ 15 nov16-44
Foto: Cristòfol Casanovas


I ens tocava a nosaltres. Després d'un 4de8 molt solvent, el sisè de l'any, era l'hora del cinquè 2de7 més no sé quants de descarregats a assaig (n'he comptat 9 però potser n'he perdut el compte). Vaig entrar de vent petit i vaig tenir la sensació que no acabava d'estar tan còmoda la torre com d'altres d'enguany. Amb tot, va anar pujant, vaig anar sentint tremolors que baixaven de dalt i que s'esmorteïen plàcidament per la pinya, i en general vaig trobar que, si bé no era la millor torre que hem fet mai, el que és segur és que la fem amb molta tranquil·litat. I torno a dir que aquesta és la millor notícia d'aquesta temporada, a banda d'haver poder fet sis 4de8 amb el munt de canvis que hi han anat havent en tots els pisos durant aquest darrer any.

Diada de Tardor del Poble-sec

La vritat és que estàvem força contents. Per a mi ja havia acabat la temporada i vaig anar a fer una cervesa. Mentrestant, els Castellers de la Sagrada Família en repetició de la segona ronda feien un 3de7 per sota que no se'l van menjar amb patates perquè deuen tenir connexió directa amb l'Olimp. Després del 4de7a de Bandarres, els de la Sagrada Família tornaven a provar el 3de8. En aquest cas el déu olímpic els va tornar a assistir, però només fins a l'aleta: com el primer, va ser un recital de batzegades i rebregades que el tronc, en aquesta ocasió, va anar parant estrènuament, com si diguéssim. Hi havia un segon força assegut i tots els rengles tremolaven com fulles ventisses; el cap de colla esperonava la canalla, que sense un bri de por, o això sembla, es va encavalcar i hi va fer l'aleta. Tot just aixecava el braç l'estructura feia figa i, abans de poder fer una passa per sortir-ne, el castell va caure, tal com qualsevol hauria predit només de veure quarts col·locats. Vaig felicitar SaFa per Twitter per fer l'aleta al primer 3de8 i vaig anar a fer una altra cervesa, que una altra llenya tornava a tenir les ambulàncies ocupades.

primer 3de8 carregat dels Castellers de la Sagrada Família

I quan ens va tocar fèiem el 3de7 per sota, l'onzè de l'any. Feia de contrafort de la plena i la sensació era que va pujar tot molt compassat i sense cap problema, és a dir, un 3de7s molt tranquil, segurament el castell més tranquil del dia per nosaltres, malgrat que els altres dos també els havíem fet amb relativa facilitat.

Diada de Tardor del Poble-sec

Per plegar, vano de cinc i, finalment, tres pilars de quatre més.

Diada de Tardor del Poble-sec

Es deia a plaça (és un tema recurrent, com es pot comprovar) que el 3de8 carregat val una mica més que el 2de7 descarregat: no gaire més, però prou perquè SaFa fes millor actuació que nosaltres. En tot cas, si continuem amb l'estúpida polèmica de si cal comptar també els pilars o no, com que aquests verds no van fer el pilar de 5 i nosaltres sí, doncs blablabla (en tot cas, també depèn de com comptis els castells, diria que el Concurs, que és la referència en aquest cas, no puntua els pilars de 5, però altres taules basades en aquesta merda sí: un desgavell, vaja). En resum, que després de la caiguda del 3de8 carregat suposo que no es veien amb cor de fer el pilar de 5, no recordo si em van dir que havien patit ells alguna baixa més o menys important o no, i així va ser el final:

@bandarres 2p4 2d7c 5d7 4d7a 2p5 3p4
@CastellersSAFA 3p4 4d8 id3d8 3de7s 3d8c 3p4
@cargolins 3p4 4d8 2d7 3d7s v5 3p4

En resum, nosaltres vam estar cantant com esperitats que «tot descarregat», que no vol dir només aquell dia, sinó també durant tota la temporada. Fora de dos pilars de 4 carregats, que no es tenen en compte, tots els castells que hem dut enguany a plaça els hem descarregat (n'hem desmuntat set més: dos 4de8, dos 5de7, dos 4de7a i un pilar de 5). En total són 97 castells, dels quals 14 de sis: enguany hem remuntat l'estadística d'aquests castells per dues raons: pels bolos comercials (encara ens en resta un, si no m'he perdut) i perquè a plaça hem fet de vegades castells de sis sense tantes reticències com altres anys. De fet, l'estadística que penjo avui, una setmana després de la diada del Poble-sec, diu això:


És el primer any sense llenyes que recordo, hauria de mirar l'estadística per veure si algun altre any ha passat això també.

Als nous de la colla els fem un qüestionari per la revista. Una pregunta típica és: "Com veus la colla l'any vinent" (o en el futur)? La meva resposta ara mateix seria "no en tinc ni puta idea". Només he sentit els mateixos rumors que la plebs sobre qui podria posar-se al capdavant de Junta i Tècnica l'any vinent, no sé si hem estat més gent o menys a assaig de mitjana (però la sensació és que hem justejat), no sé si les estratègies de creixement que es podrien fer es faran o s'han fet o han fracassat o no, no en sé gaire cosa perquè entre altres raons m'he despenjat moltíssim de la Junta aquest any i pel vinent tinc intenció de continuar si fa no fa igual. Enguany durant alguns mesos m'ha fet moltíssima mandra venir a assaig, altres mesos m'he engrescat més, altres vegades estava dormint la mona i fins i tot algun cop he estat allò que se'n diu engrescat com ans solia. Bé, no sé, no em posaré a criticar (ni per bé ni per mal) coses en què al cap i a la fi m'he mantingut al marge. Aquest any hem acabat molt bé, però sempre et quedes amb les ganes de molt més, i per l'any vinent ja veurem què passarà.

En fi, aquí acabo. Vem començar la temporada amb la polca d'Ours i al Poble-sec també la vem ballar. Vem dinar pel Poble-sec al marge de SaFa i Bandarres (jo vaig anar a menjar uns 'gyoza' perquè els havia vist casualment poc abans en una pel·lícula de Kiyoshi Kurosawa que em va semblar una puta merda) com a bons autistes i, en acabat, vem passar a saludar el Canito, que té la botiga de vins a la vora. Tot seguit vem desembarcar al local dels Bandarres, que començava la festeta amb un DJ. Es va anar allargant la tarda fins que va esdevenir vespre, i quan ja s'enfonsava dramàticament en la nit i decidien anar a sopar per algun lloc del Poble-sec jo vaig fer un capmàs de la meva pítima i vaig trobar assenyat deixar estar aquella tropa i tornar cap a casa, que el carrer de Sants fa pujada. Encara era oberta la Closca, on vaig parlar amb el Macis del Balmon i de llocs on menjar a Cornellà. Finalment sembla que la nit s'entenebria davant dels meus ulls i que tancaven la Closca; tornava a pujar a la bici d'alguna manera insòlita, l'aparcava sorprenentment bé davant de casa i pujava les escales camí del llit, que l'endemà havíem de treballar.

Fotos del Manel (més les del mòbil i algunes altres):
Fotos de la Lourdes

2016 Cornellà

| No Comments

Torno a aquests llocs per tornar a escriure una chrònica després que he suat de fer la de Bunyuel i diria que també la de Sant Just.

Per què tanta desídia en aquests temes? Les respostes poden ser molt variades i certament no les aniré explicant, malgrat que poden ser prou evidents.

Així, després que féssim un altre 4de8 a Sant Just i que tornéssim cinc anys després a Bunyuel, ens posàvem la faixa un altre cop per baixar a la diada dels Castellers de Cornellà, que em passo mitja vida en aquesta ciutat.

El dia abans, com que no en teníem prou, també hi vam baixar, en aquest cas per fer pinya a Sant Feliu, que els faltava un castell per ser considerada per la CCCC colla de set; malauradament, l'intent els va quedar en llenya i no se'n van sortir. L'endemà actuaven a Esparreguera i la sort tampoc no els va acompanyar. Mentrestant, el nostre presi sortia de Cornellà aquell vespre amb un cop al cap i una vèrtebra xerricant.

Com que la vida és molt bonica i no me'n puc estar d'acompanyar els amichs de Cornellà, vaig passar pel seu local a donar la puta tabarra una estona més. Allà (o a plaça, tant és) va ser el Xavi de Cornellà (potser l'he rebatejat, pels noms sóc una nul·litat) que me la va fotre a mi, de manera que va aconseguir una cosa que sembla estranya: em va fer emprenyar força. Jo defenso les meves collonades si cal, però no coses que no crec haver dit mai.

Diada Lila dels Castellers de Cornellà

No em va caldre despertador per llevar-me l'endemà i apa, cap a Cornellà un altre cop. Vaig passar pel seu local un altre cop, que donaven la camisa d'honor a Tortell Poltrona, però hi havia massa cua per entrar i quan vaig ser arribat ja tothom en sortia. En xiroia cercavila travessàvem la Gavarra cap al Centre i pel camí vèiem un ratolí mort, una mena de soterrani ombrívol que sembla que fa de dependències de Ràdio Cornellà, una bici desballestada i la baluerna de l'església de Cornellà, que al final de veure-la cada dia li estic agafant carinyu, però costa una mica. Érem tercers i descartàvem el 4de8 per alguna raó que algú em devia dir però que ja no recordo (suposo que hi faltava algú important en algun lloc).

Diada Lila dels Castellers de Cornellà

Així vèiem passar el 5de7 de Cornellà (en què vaig fer d'escaleta per a mitja colla) i el 4de8 de Xics i començàvem amb el 5de7. La plaça de l'Església de Cornellà (o Francesc Macià, o com es digui aquella plaça) té, com totes, una certa inclinació, fet que ajuntat al tema que jo feia de lateral interior de la torre (és a dir, que estic gairebé sol, només m'ajuda un vent) va contribuir a fer-me suar una mica més del que m'agradaria haver suat. Per la resta, a banda que la torre venia una mica cap a mi, sembla que vam fer un 5 més aviat tranquil, un altre, i aviam què més.

Assaig de 2 de 7 sencer

En segona ronda era l'hora del 2de7, un castell que al final sembla que hem apamat, i segurament això és la notícia més important de la temporada, perquè sembla que si tot va bé en podrem fer com llangonisses a partir de l'any vinent. A assaig n'havíem descarregada una altra (també m'he descomptat, al final, devia ser la vuitena de l'any a la Nau, potser) divendres, i a plaça, on un altre cop entro de vent petit, la sensació va ser de força tranquil·litat. Em va semblar que, en comparació d'altres vegades, els segons tremolaven més, i al vídeo la construcció no semblava tan maca com altres vegades, però és evident que li hem pres la mida i la tranquil·litat.

Diada Lila dels Castellers de Cornellà

Amb el 4de8 descartat ens tocava fer el 3de7 aixecat per sota. És el desè de l'any, n'hem fet uns quants menys que l'any anterior, però tant se val. No sé exactament com va anar el castell: em va semblar que en tramitàvem un més, però potser no va anar tan bé com recordo.

2016-11-06 13.41.46

Poc abans de nosaltres els Castellers de Cornellà també n'havien fet un, el primer de l'any i el primer en molts anys (segons la CCCC, el darrer 3de7s descarregat és del 2001; pel mig l'havien provat sense sort tres cops més). El d'ahir va fer patir una mica perquè va semblar que pujava molt lent i amb força rebregades, però ho van poder controlar i moltes felicitats per a ells.

3 de 7 aixecat per sota dels Castellers de Cornellà

Què més dir? Vam fer un vano de 5 en què em vaig ficar a la pinya perquè, tot i que no acostumo a fer-ho, el vaig veure massa desguarnit de camises blaves. Per la seva banda Cornellà tornava a descarregar un pilar de 5 que han hagut de renovar, i els Xics també ho feien. En resum:

Final #DiadaLila
@CastCornella 5d7 3d7s 7d7 p5
@XicsGranollers 4d8 7d7 3d7 p5
#Castellers #Esplugues 5d7 2d7 3d7s v5

Fotos del Manel i algunes més.

Diada Lila dels Castellers de Cornellà

Sembla que per punts, que és molt important això, vam quedar pels pèls per davant de Xics, però en tot cas no he agafat la calculadora i em sua bastant la poctlla. La gràcia ahir era haver pogut portar-hi el 4de8 i, si tot hagués anat més bé, a veure si ens arribava el 3de8. No ho segueixo de prop però sembla que el 3de8 s'haurà de tornar a esperar un anyet més (si no canvia tot aquesta setmana i s'arrisquen a portar-lo al Poble-sec aquest diumenge). La veritat és que alguns teníem força ganes de portar el 4de8 ahir a Cornellà i és una mena de feina que també resta pendent.

I res més, per fi s'acaba aquesta temporada tan refotudament llarga, en què per primer cop he desconnectat de la Junta gairebé del tot des que m'hi vaig anar ficant fa més de deu anys. Una temporada força estranya per mi en diversos sentits que no crec que calguin explicar. I ara tocaria fer la revista, suposadament, però em fa massa mandra i no sé què faré.

Quan va acabar la diada vaig fer una birra amb gent d'ERC de Cornellà i, com que començava a fer fresqueta, al final vem dicidir fotre el camp. Amb la bici xino-xano vaig arribar a l'entrada de l'Institut Francesc Macià, on s'aplegaven cornellanencs per dinar i fer la seva festa. L'any passat m'hi vaig quedar i enguany no tenia gaires intencions de fer-ho, però m'hi vaig trobar l'Atance que sí que volia entrar-hi per fer unes cerveses. Malauradament, ens feien pagar 15 euros dinéssim o no dinéssim tant sí com no: quina manca de flexibilitat, per déu. En fi, que no volíem pagar 15 pàvuts i els vem deixar allà amb la seva festa tan tranquils, i cap a la Closca.

I a la Closca hi van passar dues coses destacables. La primera és que vem fer la partida de botifarra perfecta: 110 a 0, aproximadament. Els "ells" ens van regalar totes les manilles i asos i a més algunes errades gratuïtes, i tot plegat va acabar resultant en un Txus-Jep vencedors cum laude. Sobre aquest fet, afegiré que sí, normalment només parlo de botifarra quan guanyem nosaltres; quan perdem em descuido de recordar-ho. Això ho dic perquè el Gallo i el Rai són els encarregats de recordar-m'ho després a assaig. Ahir, però, ells no van jugar.

La partida de botifarra perfecta

L'altra cosa a destacar és que el Barça va guanyar el Sevilla en una remuntada força maca. Quan vaig arribar a casa estava bastant fet caldo.

About this Archive

This page is an archive of entries from novembre 2016 listed from newest to oldest.

octobre 2016 is the previous archive.

mars 2017 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en