2016 Diada de Tardor dels Bandarres

| No Comments

Diumenge (passat) vem acabar la temporada.

Pel camí del Poble-sec hi havia una altra mani indepe sobre la defensa de les institucions catalanes, la democràcia i la pretesa sobirania del poble català. Vaig passar per la plaça d'Espanya a un quart de dotze aproximadament i l'avinguda ja era plena. Però bé, deixem estar la política, no barregem coses ehem ehem.

_DC20556
Volia haver passat pel mercat de Sant Antoni però com que anava ja una mica massa tard vaig aparcar la bici davant la biblioteca Francesc Boix i vaig instal·lar-me en una terrassa a fer un cafè. La gent anava arribant i jo parlava breument de sardanes, que encara no les sé ballar ni crec que n'aprengui mai, però casualment estic llegint el llibre de Jordi Lara que parla de Julis Garretes i Peps Ventures i mira, ho tenia fresc. Això va venir perquè al mig del carrer de Blai uns iaios arrossegaven una sardana de cobla enllaunada que despertava més badalls dels que podíem suportar a aquelles hores de diumenge. Aquesta foto és dels Castellers del Poble-sec:

sardana_Sesé

Va passar una petita cercavila amb capgrossos i nans, ens vem aplegar tots plegats davant la biblioteca, vaig beure una coca-cola, que em notava deshidratat, i vinga, va, som-hi a acabar la temporada castellera d'una vegada.

El pla era tornar a fer 4de8 i 2de7. Ens acompanyaven molt amablement uns 7 o 10 castellers de Sant Feliu per tornar-nos el favor de Cornellà; amb aquestes camises prestades superàvem el topall mínim a partir del qual és diguem-ne segur fer el carro gros i, per tant, tot havia d'anar bé perquè els assajos havien anat raonablement bé. Havíem acabat de descartar el 3de8, perquè si l'haguéssim tirat a plaça ens hauria passat segurament el mateix que als de Sagrada Família, però en tot cas en una situació com aquesta potser podríem haver provat allò que se'n diu prova a plaça o castell desmuntat només per tastar-lo una mica a plaça. En fi, em sembla perfectament bé la decisió presa de tornar-lo a deixar a la nevera un any més, i aviam si la temporada vinent amb la nova Tècnica i la nova Junta hi ha més sort o vés a sapiguer què.

També havíem descartat el 9de7, fet que significa que si agafes els tres millors castells de la colla i els arrengleres i acares amb els de la temporada passada, hem baixat una mica el nivell: ara el tercer castell més valuós és el 3de7 per sota, que val 30 punts menys que el 9de7, pel que he vist a les graelles del @Castellistica. En fi, no deixa de ser una collonada com qualsevol altra.

Per variar, perquè hi han constants que són constants tota la vida, perquè si no no serien constants, érem tercers en l'ordre d'actuació. Algú de Tècnica em va dir que sortíem de 2de7 i així ho vaig escriure a Twitter, però al final, quan va ser el nostre torn, vem sortir de 4de8.

Castellers P Sec_ 15 nov16-3
Foto: Cristòfol Casanovas

Pel mig van alçar castells els Bandarres i els Castellers de la Sagrada Família. Pel que fa als del Poble-sec, van aixecar una torre de set que d'entrada sembla que ha canviat respecte a les que recordo d'altres anys i que, en tot cas, no va pujar de la manera desmanyotadament segura que pujava abans. Ben altrament, va pujar així com més o menys encarcarada i, a la travessada, va perdre ràpidament les mides i va petar. La caiguda a plom va suposar una aturada d'una estoneta si fa no fa llarga.

Diada de Tardor del Poble-sec

En el torn dels Castellers de la Sagrada Família van portar un 4de8 que de bon començament es veia un pèl desmanegat i remenat. L'estructura es va anar defensant i, a la descarregada, va ser una feina d'allò que els pesats de les retransmissions de les teles locals no paren de dir "una defensa titànica" que "els ha fet patir de valent, al límit". El Beumala diria que hi va haver un ball de bastons i ganivetades però que al final --no sé quina collonada hi afegiria, suposo que l'experiència d'altres anys i que era el quart de l'any han portat a bon port un castell que en una altra avinentesa s'hauria esfondrat. També s'ha de dir que hi han colles que no posen taps a les pinyes o n'hi posen molt pocs i deixen uns forats enormes en forma de falca que hem d'omplir castellers d'altres colles.

Diada de Tardor del Poble-sec

O sigui que havia passat força estona (l'aturada de la llenya) i havíem vist una torre carregada i un carro gros bastant fet un bunyol. Sembla que aquestes coses no ens afecten gaire i vam anar tancant la pinya. Els segons van pujar i tot plegat feia la impressió que estava com una mica obert, o si més no això és el que van dictaminar segons i no sé si terços i apa, desmuntem la pinya i sant tornem-hi.

Diada de Tardor del Poble-sec

La segona pinya estava efectivament més tancada i les agulles, o si més no jo, estàvem més còmodes. Segons i terços van ser del mateix parer i van començar a refilar les gralles i es va anar bastint el castell amb molt bones mides i molta seguretat. Amb l'aleta el meu segon havia perdut una mica la posició i la descarregada va ser una mica treballada, però en general les sensacions van ser molt i molt bones, de castell molt apamat i "anostrat". El vem descarregar amb una mena d'eufòria arrauxada així una mica disbauxada.

Diada de Tardor del Poble-sec

En segona ronda els Bandarres, que la llenya els havia afectat d'alguna manera, encarrilaven la seva diada de tardor rebaixant pretensions amb el 5de7 i, en tercera ronda, el 4de7 amb agulla. Sembla que encara els resta una diada on podran portar-hi el 4de8 i el que tinguin en cartera (avui que publico això l'han carregat crec que a Gràcia).

Diada de Tardor del Poble-sec

Els Castellers de la Sagrada Família, per la seva banda, continuaven amb l'actuació de màxims i portaven a plaça el 3de8: no li havien fet mai l'aleta i només l'havien provat dos cops, segons em van dir a plaça, i diria que eren dos intents desmuntats. Davant dels nostres ulls es va alçar un tres que era un castell de cartes sota un huracà o un castell de focs de remenadisses i ventallades: és a dir, el van desmuntar amb els dosos que s'hi estaven col·locant o que tot just s'hi havien posat, un tres que en tot cas no tenia gaire futur com a castell edificat sobre terrenys pantanosos durant un terratrèmol.

Castellers P Sec_ 15 nov16-44
Foto: Cristòfol Casanovas


I ens tocava a nosaltres. Després d'un 4de8 molt solvent, el sisè de l'any, era l'hora del cinquè 2de7 més no sé quants de descarregats a assaig (n'he comptat 9 però potser n'he perdut el compte). Vaig entrar de vent petit i vaig tenir la sensació que no acabava d'estar tan còmoda la torre com d'altres d'enguany. Amb tot, va anar pujant, vaig anar sentint tremolors que baixaven de dalt i que s'esmorteïen plàcidament per la pinya, i en general vaig trobar que, si bé no era la millor torre que hem fet mai, el que és segur és que la fem amb molta tranquil·litat. I torno a dir que aquesta és la millor notícia d'aquesta temporada, a banda d'haver poder fet sis 4de8 amb el munt de canvis que hi han anat havent en tots els pisos durant aquest darrer any.

Diada de Tardor del Poble-sec

La vritat és que estàvem força contents. Per a mi ja havia acabat la temporada i vaig anar a fer una cervesa. Mentrestant, els Castellers de la Sagrada Família en repetició de la segona ronda feien un 3de7 per sota que no se'l van menjar amb patates perquè deuen tenir connexió directa amb l'Olimp. Després del 4de7a de Bandarres, els de la Sagrada Família tornaven a provar el 3de8. En aquest cas el déu olímpic els va tornar a assistir, però només fins a l'aleta: com el primer, va ser un recital de batzegades i rebregades que el tronc, en aquesta ocasió, va anar parant estrènuament, com si diguéssim. Hi havia un segon força assegut i tots els rengles tremolaven com fulles ventisses; el cap de colla esperonava la canalla, que sense un bri de por, o això sembla, es va encavalcar i hi va fer l'aleta. Tot just aixecava el braç l'estructura feia figa i, abans de poder fer una passa per sortir-ne, el castell va caure, tal com qualsevol hauria predit només de veure quarts col·locats. Vaig felicitar SaFa per Twitter per fer l'aleta al primer 3de8 i vaig anar a fer una altra cervesa, que una altra llenya tornava a tenir les ambulàncies ocupades.

primer 3de8 carregat dels Castellers de la Sagrada Família

I quan ens va tocar fèiem el 3de7 per sota, l'onzè de l'any. Feia de contrafort de la plena i la sensació era que va pujar tot molt compassat i sense cap problema, és a dir, un 3de7s molt tranquil, segurament el castell més tranquil del dia per nosaltres, malgrat que els altres dos també els havíem fet amb relativa facilitat.

Diada de Tardor del Poble-sec

Per plegar, vano de cinc i, finalment, tres pilars de quatre més.

Diada de Tardor del Poble-sec

Es deia a plaça (és un tema recurrent, com es pot comprovar) que el 3de8 carregat val una mica més que el 2de7 descarregat: no gaire més, però prou perquè SaFa fes millor actuació que nosaltres. En tot cas, si continuem amb l'estúpida polèmica de si cal comptar també els pilars o no, com que aquests verds no van fer el pilar de 5 i nosaltres sí, doncs blablabla (en tot cas, també depèn de com comptis els castells, diria que el Concurs, que és la referència en aquest cas, no puntua els pilars de 5, però altres taules basades en aquesta merda sí: un desgavell, vaja). En resum, que després de la caiguda del 3de8 carregat suposo que no es veien amb cor de fer el pilar de 5, no recordo si em van dir que havien patit ells alguna baixa més o menys important o no, i així va ser el final:

@bandarres 2p4 2d7c 5d7 4d7a 2p5 3p4
@CastellersSAFA 3p4 4d8 id3d8 3de7s 3d8c 3p4
@cargolins 3p4 4d8 2d7 3d7s v5 3p4

En resum, nosaltres vam estar cantant com esperitats que «tot descarregat», que no vol dir només aquell dia, sinó també durant tota la temporada. Fora de dos pilars de 4 carregats, que no es tenen en compte, tots els castells que hem dut enguany a plaça els hem descarregat (n'hem desmuntat set més: dos 4de8, dos 5de7, dos 4de7a i un pilar de 5). En total són 97 castells, dels quals 14 de sis: enguany hem remuntat l'estadística d'aquests castells per dues raons: pels bolos comercials (encara ens en resta un, si no m'he perdut) i perquè a plaça hem fet de vegades castells de sis sense tantes reticències com altres anys. De fet, l'estadística que penjo avui, una setmana després de la diada del Poble-sec, diu això:


És el primer any sense llenyes que recordo, hauria de mirar l'estadística per veure si algun altre any ha passat això també.

Als nous de la colla els fem un qüestionari per la revista. Una pregunta típica és: "Com veus la colla l'any vinent" (o en el futur)? La meva resposta ara mateix seria "no en tinc ni puta idea". Només he sentit els mateixos rumors que la plebs sobre qui podria posar-se al capdavant de Junta i Tècnica l'any vinent, no sé si hem estat més gent o menys a assaig de mitjana (però la sensació és que hem justejat), no sé si les estratègies de creixement que es podrien fer es faran o s'han fet o han fracassat o no, no en sé gaire cosa perquè entre altres raons m'he despenjat moltíssim de la Junta aquest any i pel vinent tinc intenció de continuar si fa no fa igual. Enguany durant alguns mesos m'ha fet moltíssima mandra venir a assaig, altres mesos m'he engrescat més, altres vegades estava dormint la mona i fins i tot algun cop he estat allò que se'n diu engrescat com ans solia. Bé, no sé, no em posaré a criticar (ni per bé ni per mal) coses en què al cap i a la fi m'he mantingut al marge. Aquest any hem acabat molt bé, però sempre et quedes amb les ganes de molt més, i per l'any vinent ja veurem què passarà.

En fi, aquí acabo. Vem començar la temporada amb la polca d'Ours i al Poble-sec també la vem ballar. Vem dinar pel Poble-sec al marge de SaFa i Bandarres (jo vaig anar a menjar uns 'gyoza' perquè els havia vist casualment poc abans en una pel·lícula de Kiyoshi Kurosawa que em va semblar una puta merda) com a bons autistes i, en acabat, vem passar a saludar el Canito, que té la botiga de vins a la vora. Tot seguit vem desembarcar al local dels Bandarres, que començava la festeta amb un DJ. Es va anar allargant la tarda fins que va esdevenir vespre, i quan ja s'enfonsava dramàticament en la nit i decidien anar a sopar per algun lloc del Poble-sec jo vaig fer un capmàs de la meva pítima i vaig trobar assenyat deixar estar aquella tropa i tornar cap a casa, que el carrer de Sants fa pujada. Encara era oberta la Closca, on vaig parlar amb el Macis del Balmon i de llocs on menjar a Cornellà. Finalment sembla que la nit s'entenebria davant dels meus ulls i que tancaven la Closca; tornava a pujar a la bici d'alguna manera insòlita, l'aparcava sorprenentment bé davant de casa i pujava les escales camí del llit, que l'endemà havíem de treballar.

Fotos del Manel (més les del mòbil i algunes altres):
Fotos de la Lourdes

Leave a comment

About this Entry

This page contains a single entry by JS published on 20 novembre 2016 16h53.

2016 Cornellà was the previous entry in this blog.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en