business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

septembre 2016 Archives

2016 Cervera

| No Comments

Una setmana més tard de la diada de Festa Major ens tornàvem a posar la camisa per anar a fer castells a Cervera, un puestu que no havíem visitat encara fora d'Akelarres (que segons els diccionaris en bell cathalanesch s'hauria de dir "sabat", mot agut) i universitats variades. De fet, només recordo haver-hi anat per fer-hi un cafè després d'una Fira de Tàrrega fa alguns anys. Cervera venint per l'autopista o autovia o com us dongui la gana de dir (és molt important sobretot si vas cap a Lleida, per no haver de pagar un peatge inútil), venint de Barcelona, és diguem-ne força impressionant, amb l'església o catedral imponent en un penyal que senyoreja amb aires filipescos les planes de secà de la rodalia.

Diada de Festa Major de Cervera

O sigui que apareixíem a la capital de la Segarra per veure què havíem de fer. Jo no en tenia ni puta ideia perquè no havia anat ni a assaig de dimarts ni de divendres, però les flaires indicaven que era un programa de mínims. En realitat, una actuació després de Festa Major un diumenge a la tarda per allà al mig del 'far west' no és la millor pensada per engrescar la patuleia a fer castells.

En aquest sentit, es va dir a principis d'any en una Junta (quan encara anava a juntes) quan es tancava el calendari, que es deixava estar la setmana de l'Onze de Setembre d'abans de festes per aquesta setmana de després perquè així podríem lluitar contra la davallada ressacosa habitual de després de festes. La realitat és que aquesta davallada s'ha tornat a donar d'una manera semblant a la d'altres anys. D'altra banda, aquesta decisió em va emprenyar perquè deixàvem de fer absolutament res per l'Onze de Setembre. Finalment, sembla que d'entrada a Cervera hi havia d'actuar Sabadell, que hauria contribuït a fer una diada més potent, però suposem que devien veure que l'actuació seria feixuga com un ramat de vaques mortes i van declinar anar-hi. Així doncs... Però aviam, prou, qui en vulgui saber més que pregunti a algú altre o que em convidi a una birra.

Si haguéssim acabat actuant amb els Picapolls hauríem estrenat colla per compartir plaça, però al final han acabat venint de manera força inopinada els amichs dels Tirallongues, amb qui no actuem gaire. Així que deixant enrere les tempestes que rodolaven Cardener avall camí de Collserola aparcàvem a la plaça Major de Cervera i cercàvem àvidament ambaixades pakistaneses. Suposem que els pakis devien ser lluny de la plaça Major o que a Cervera no n'hi han, però ningú no en va trobar i tothom en fou marrit i despagat.

A les sis de la tarda sembla que ja hi era la major part de la parròquia, incloent-hi el mossèn de l'església, que xerrava amb feligresos a peu de plaça, i ens aplegàvem joiosos per elevar nous temples cap al cel. D'entrada, els pilarets de quatre, i apa, continuem.

Diada de Festa Major de Cervera

Érem segons en l'ordre d'actuació i començàvem amb un tres de set que de fet no vaig veure patir gaire, per la meva banda estava tranquil i apa, adéu-siau, un altre. No sé si pujava canalla nova o una cosa així, en vaig sentir algunes remors però no vaig demanar-ho.

Diada de Festa Major de Cervera

Tot seguit provàvem el quatre de set, que no hi havia cap raó perquè anés gaire malament. No érem molts però no érem tan pocs, tampoc, malgrat tot. O sigui que em vaig fotre en la meva banda, un altre cop a l'agulla d'esquena a l'Ajuntament, i vaig veure la cara de pomes agres de l'Antonio, que veia que tenia un lateral que no li agrada. Es va posar el Gallo damunt del galliner i apa, terços amunt i aviam si callava el xivarri. Però bé, no va callar gaire, perquè aviat el 4de7 va transmutar els seus propis valors i es va convertir en un superbunyol que es rebregava una mica pertot. Bé, aquesta era la percepció des de dins, que de fora estant no sempre és la mateixa. Per la meva banda sembla que el meu segon estava més lluny o més a prop que el de la seva esquerra, i d'altra banda el lateral que l'Antonio deia que faria figa feia molta figa (i per la seva banda la plaça feia baixada, a més). Això feia que demanessin que la dreta no fotés absolutament res, però en algun moment el segon necessitava mans de la dreta, després em demanava el segon que li fes força amunt als jonolls, i bé, més crits d'esquerra i més polles amb vinagre. En resum, que va semblar en algun moment que fins i tot perillava, però només devia ser una sensació momentània, malgrat la remenada general d'ous d'aquell galliner.

Diada de Festa Major de Cervera

Així que anava al bart que lamentablement només venia una mena de voll de santmiquel i anava penjant fotos i collonades, i mentrestant les altres colles feien lu seu i jo em disposava a entrar de lateral interior de la torre d'un 5de6, esdeveniment doblement lamentable perquè la posició a la pinya és poc agraïda i perquè un 5de6 sempre ha estat un castell molt lleig, dels que són més amples que alts, lamentablement oblongs. Si més no, per la meva torre feia de segon el Masche, que no sé si havia fet de segon en algun castell, així que li vaig fer una abraçada per dir-li que el deixaria caure cap a la meva banda. En tot cas, quan va començar a fer la moto el vaig aferrar més fort i més cap amunt perquè el baix no patís, pobret, i mentrestant algú deia que el 5de6 era una postal i descarregàvem el castell. Un 5de6 de postal és un oxímoron, per cert.

Diada de Festa Major de Cervera

Per plegar, dos pilarets de 4 més per tancar el cercle i una cervesa a Cervera i els balls habituals, en què el Pujo em va engalipar perquè ballés la Polka (anatema). I apa, cap a l'autocar, que s'acostaven les tempestes que havíem pogut eludir fins aleshores. Segons el radar, ens trobàvem enmig de les banyes d'un crusant de xàfecs, amb ruixat de llamps i trons a dreta i esquerra. L'autocar avançava una mica més ràpid que el crusant, de manera que el vem acabar encalçant per algun lloc de l'Anoia, on començaven els embussos: entre Igualada i Esparreguera, uns 9 km. Vem avançar a pas de retencions per l'autovia o autopista o com en vulgueu dir fins que vem ser a Esplugues, on sembla que no havia plogut gaire, i apa, a sopar a casa.

Diada de Festa Major de Cervera

Per acabar, avui hi han hagut dues coses que em fan molta mandra dels castells. La primera és el concurs en general i moltes coses de les que implica, i és que al final els castells pels castells vistos per una pantalla amb un comentarista estúpid són exactament igual que el futbol. La segona hi té algun lligam, i és la publicitat sense solta ni volta a l'estil del Barça, que tant se val què collons anunciï. El patrocini de la Damm pot ser discutible perquè tenen arrels franquistes (com tantes d'altres) i han defraudat a hisenda, però la seva àrea d'activitat econòmica no consisteix explícitament a treure la gent del teu putu barri per ficar-hi guiris, ni a finançar l'Estat Islàmic (però bé, en realitat no tinc ni puta ideia del que ha passat, com diuen, i tothom ens hem acabat venent per merdes igual de grosses en algun moment). Algun dia el món casteller s'esfondrarà d'un èxit que l'està començant a engolir, o potser no, però què collons importa.

Barraca Festa Major 16

Apa, a la merda.

De fotos només en tinc les del meu mòbil, ja n'apareixeran d'altres:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157673163113612

Final #fmcervera
@margeners p4 3d7 id4d7 4d7 5d6 p4s
#castellers #Esplugues 2p4 3d7 4d7 5d6 2p4
@Tirallongues 2p4 3d7 4d6a 3d6a p5

[Per cert, avui he sentit el Txus dir [Sirák] al cognom 'Cirach', per fi, després de no sé si quatre anys de fer de cap de pinya ^^]

2016 Festa Major d'Esplugues

| No Comments

Parlem una mica de Festa Major ara que ja ha passat gairebé tot. Avui, però, vénen els Anti-Patiks, després que se suspenguessin tots els actes de festes divendres passat per l'assassinat d'una dona a la Montesa, i de fet demà és el dia de Sant Mateu, per la qual cosa encara no s'ha acabat del tot.

El fet de comentar com va anar tot allò de divendres és allò que se'n diu balder. Tant se val, en realitat. Es resumeix que es va prendre la decisió unilateral que havia pres l'Ajuntament anteriorment, on governa PSC amb dos regidors de CDC. El parer de la Coordinadora d'Entitats i de la Comissió de Festes, pel que vaig anar pescant el mateix dia per canals diversos, era d'adaptar els actes festius; l'adaptació, en tot cas, va ser la supressió completa d'absolutament tot.

Així que arribaven les 7 del vespre i es feia una concentració amb propaganda socialista i de la CUP per blasmar l'assassinat del dia abans i es feia cap cap als patis del Brillas, on es va celebrar una mena d'assemblea d'aquelles del 15-M. Després de debatre's diverses opcions, es va donar per tancada la deliberació amb la decisió de fer una mani/cercavila reivindicativa i feminista a les 22 h, que sortiria de l'Ajuntament. La comitiva va baixar pel Brillas fins a la Plana i, en comptes de fer cap a Francesc Layret, on havien mort la dona, es va pujar cap a la plaça Gandhi, on tots vem tornar a seure a terra en silenci. Aleshores va sortir d'un bar del costat un familiar de l'agressor, que xisclava coses com presumpció d'innocència i coses així; jo no sé si la nostra diguem-ne assemblea sabia que allà hi treballava aquella persona, però el cas és que la situació semblava força tensa. Al final es va optar per caminar una mica més amunt, fins a la Rambla, i allà fer els quatre actes previstos: lluïment de dol de les colles (nosaltres vem fer-hi un pilar), lectura del manifest, etc. Al final vem tornar al Brillas i es va obrir la barraca fins a una hora no gaire tardana.

L'endemà em vaig llevar relativament tard i vaig dinar a casa, per la qual cosa no vaig anar a cap dels actes del matí, com a bon solipsista: cercaviles infantils, dinar popular i altres qüestions. Al vespre teníem l'actuació de Prediada, i aquí hauria de començar a parlar de castells, però mira, no vaig estar-hi gens al cas. Després dels pilars d'entrada fèiem el 5de7, en què jo tornava a entrar de lateral interior i que no vaig veure gens si va anar bé o malament, tot i que el meu record allà dins és que no hi vaig trobar gaires problemes. En fi, en la mateixa línia vem despatxar 4de7 amb agulla i el 4de7 i vem plegar amb tres pilars de 4 més el típic amb folre de canalla. Després d'això hi havia sopar en algun lloc, correfoc i concerts al costat de l'Isidre Martí, on em vaig instal·lar fins que em vaig haver adonat que no m'aguantava els pets i vaig pirar a casa.

L'endemà em vaig despertar a una hora prou prudent i me'n vaig anar traient la son de les orelles per tornar a l'Ajuntament aviam com anava la cosa. Després de la cercavila habitual Brillas-Ajuntament (de tants cops que hi nem i en tornem per Festa Major, si ho féssim tot seguit d'anar i tornar acabaríem vomitant marejats), vem fer el pilar d'entrada altre cop amb bandera feminista i vem començar l'actuació. Érem primers com a excepció a la regla i començàvem de 4de8, com havíem suposat en la major part de les porres que havien circulat o que havia sentit. Va pujar no sé si nerviós o què, però va perdre la mida molt aviat i avall.

S'havia acordat amb les altres colles que només faríem una ronda de repetició final i, per tant, tot just acabàvem de començar ja anàvem pels pèls. En segona ronda tornàvem amb el 4de8, que pujava si fa no fa bé, però amb força lentitud, fet que va provocar que s'anés desmanegant força ràpidament; al final, una mica res no anava a l'hora i el vem haver de defensar com aquell qui diu al límit o, si més no, amb possibilitats reals que ens el fotéssim per barret, com altres 4de8 que sí que ens hem cofat al cap. Jo, a l'agulla, contemplava impotent com el meu baix s'enfonsava i com havíem d'aguantar una estructura que tenia ganes de fer-se pregar i plegar-se. En definitiva, però, tercer 4de8 descarregat de l'any després d'un munt de problemes que hem tingut de tota mena amb aquest castell.

En tercera ronda fèiem el que donàvem per descomptat que faríem en segona ronda, el 2de7 malastruc que només havíem descarregat feia dos anys també per Festa Major. La nostra colla és tan estrambòtica que, si fins aleshores només n'havíem completat un a plaça i un altre a assaig, durant la darrera setmana d'assaigs el vem tornar a descarregar dos cops amb xarxa. En resum: en tenim ja 5, dels quals només en compten 2.

Així, amb força confiança i un reguitzell de canvis de terços en amunt respecte a les torres anteriors (em nego a passar llista del tronc i canalla, que ho facin els de tècnica), tornàvem a portar la pubilla dels castells, que en diuen, que és ben puta, com tothom sap, i ben traïdora, i com sembla que no es cansen de repetir els de tècnica, no avisa quan s'esberla i s'ha de fer amb suavitat i amor amb una mica de mala hòstia. Bé, al final acabarà quedant un al·legat masclista, això, en el pitjor any per fer-ho. La cosa és que el 2de7 va pujar xino-xano: molt xino-xano, el castell va pujar amb calma, es va coronar amb tranquil·litat i es va descarregar amb la mala hòstia d'allò que per fi la tornem a fer, cagoncristo. Tothom estava molt content i jo mirava l'hora i considerava que ja podíem trencar la llei seca.

En la ronda de repetició fèiem el 3de7 aixecat per sota, que si ara en tingués ganes miraria estadístiques i aquestes coses, però que com que no en tinc només diré que em va semblar que a la penúltima aixecada, aquella que és més filla de puta, no s'acabava de fer a l'hora, però mira, com diu tothom per aquest món, li tenim prou presa la mesura, es va aturar bé tot, va acabar de pujar rodonet, o això sembla en algunes fotos, i el vem acabar de petar.

Per acabar, tres pilars de 5, collonada per la qual diuen que hem fet millor actuació que no sé quina (hem igualat la nostra millor actuació, comptant punts, pel que sembla), i tot seguit els rebentabalcons.

Així doncs, què més n'hem de dir? Vem passar a la Closca i vem dinar; la botifarra amb va semblar poc però mira, què hi farem. Comentàvem la jugada, miràvem els castells i rajava vi i cervesa de porrons i barrils pagats. Acampàvem en una taula Candi i jo contra Jonàs i Josefina, als quals vem apallissar sense contemplacions en una partida de botifarra sense misericòrdia. Mentrestant sembla que l'Arita va fer un ball molt divertit damunt la barra, que va acabar amb un saltiró gràcil cap enrere que segons el vídeo era pabernosmataopaco, i al final es decidia tancar la barra i passar al Cotxe Rojo, on quan hi vem arribar ja no li restava gaire cosa, o sigui que vem acabar pujar a les Tres Esplugues, on em vaig acabar de torrar, pel que sembla.

Quin resum podríem fer d'aquest primer tram després de vacances? Quin balanç en podríem fer, sense ficar-nos en més jardins? Vist amb una lleugera perspectiva, s'han aconseguit superar els mil problemes que teníem per continuar fent 4de8 i recuperar el 2de7. En general, la solució ha estat tècnica, perquè socialment no sé jo si ha millorat gaire. Com diuen en una crònica porai, els Cargolins estem lleument estancats d'uns anys ençà. En això hi té a veure que ens costi molt augmentar la massa social. Això significa bàsicament que tendeixen a treballar sempre els mateixos; això vol dir, per exemple, que la Junta no pot arribar a tot arreu i no es fan coses que es podrien fer. Les causes per les quals no acabem de créixer són nombroses i no em ve de gust analitzar-les més. Hi han qüestions, per exemple la famosa implicació amb el nostre poble i amb altres colles castelleres, que hi podrien ajudar. Ho dic perquè eren crítiques que pul·lulaven aquests dies. En fi, que no vull escriure més. Es poden fer mil coses per la gent que entra, per arribar a gent nova, per arrelar més en la societat, pel que tu vulguis, doncs fes-ho i apa. Jo seguiré rondinant en el meu racó ombrívol amb una cervesa a la mà.

About this Archive

This page is an archive of entries from septembre 2016 listed from newest to oldest.

juillet 2016 is the previous archive.

octobre 2016 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en