Un altre cop tornem aquí. Ja és la tretzena temporada que pul·lulem amb la camisa blau electricista pels puestus i sembla que encara se'ns belluga, que deien.
Doncs res, resulta que quan va començar març vaig decidir que començaven els assajos (havien començat unes setmanes abans) i vaig anar veient que en general hi ha poca gent, llevat d'un divendres puntual, i que sembla que costa tornar a engegar. Hi ha Junta tècnica i administrativa nova i amb joliua i letífica alegria segueix rodant la millor colla castellera d'Esplugues de Llobregat. Segueix rodant i rodolant timbes avall i aviam com acaba la història.
Per demostrar que continuo en bona forma, enguany la revista està arribant tan tard que ja som gairebé a l'abril i encara no està impresa. Avui al matí la impremta m'ha dit que segurament estarà per divendres. Hem batut un rècord, un batut de vainilla amb fruites del bosc i allioli a la llauna.
Però no ens embolicarem més ni ens embrancarem en bardissars esgarrapadissos i anirem de pet a la qüestió. Doncs res, resulta que aquesta setmana passada era l'assaig porta un amic, AKA PUA, que, com bé va dir la Marina, va ser el més desastrós de la història de la colla. Segons la meva aguda anàlisi, a banda de la dificultat per treure'ns la son de les orelles aquesta temporada, que fet i fet una tendència que es va repetint i fins i tot agreujant any rere any, doncs resulta que aquell divendres del PUA va caure el diluvi universal: segons l'observatori Fabra, no havia plogut mai tant a Barcelona un mes de març des que se'n tenen dades. D'aquesta manera, els intrèpids cargolins que van gosar sortir al món real™ es van trobar, per dir-ho planerament i clar i català, una maltempsada, barrundanya, borrufada, torbonada i brufada que fins i tot, a mig assaig, va rebentar una canonada de la Nau, el bonic magatzem ple de merda on l'Ajuntament ens té tirats als afores del poble. D'aquesta manera la Nau es va anar inundant: la canonada rajava fort i sembla que remullava alguns cables o material elèctric i la policia ens va recomanar que fotéssim el camp d'allà.
D'aquesta manera a les 22 hores, en el millor moment del temperi, vam donar per acabat el PUA. Vaig sortir sense paraigua ni altres collonades per l'estil i en els dos carrers que hi ha entre la Nau i la Closca anava tan xop com un pop de mar, de manera que vaig decidir continuar fins a casa, eixugar-me una mica, mudar-me de roba, jeure al llit, agafar el portàtil i fotre'm a clapar amb llamps i trons de fons.
L'endemà era el dia d'anar a fer un taller de canalla a la Fira de la Solidaritat de Can Vidalet, que és un barri d'Esplugues.
I l'endemà de l'endemà era un dia clau: l'inici de temporada.
Aquí hem de dir dugues coses. La primera és que sí, és la millor actuació d'inici de temporada que hem fet fins ara: l'any passat a Sabadell vem fer fins i tot un castell de sis. La segona és que, tanmateix, en la diada Triangular aquesta, que l'any passat va ser a Sant Just, vem fer exactament la mateixa actuació que aquest any: 5de7, 4de7a i 4de7 més pilar de 5. L'única diferència és que dels tres pilars de 4 d'inici, l'any passat un va quedar en carregat, mentre que enguany els hem descarregat tots tres. No sé si la Tècnica va decidir fer també tres pilars per clavar la temporada passada, em sembla una mica curiós, vés a saber, no importa gaire. L'actuació a Sabadell va ser el 20 de març, enguany la primera actuació a Sants ha escaigut el 26, una setmana més tard; la de Sant Just va ser el 3 d'abril, una setmana més tard. Tot això és tan important que ho deixo així obert a interpretacions més refinades.
Una altra cosa que em van demanar ahir a assaig és si havíem començat mai amb el 5de7 alguna temporada. Sense mirar dades diria que sí, i mirant dades confirmo que efectivament sí: en la primera actuació del 2015, a Terrassa, vam fer 2pd4, 4d7, 5d7, 3d7, 2pd4. Podria fer una taula amb el millor castell de cada actuació els darrers anys, però és una mica avorrit... Aviam:
2017: 5de7
2016: 3de7
2015: 5de7
2014: 5de7
2013: 4de7a
2012: 4de7a
2011: 3de7
2010: 2de6
2009: 3de7
2008: 4de7
En resum, hem tingut un nivell semblant en la primera actuació si més no a partir del 2012; durant aquests sis anys només l'any passat vem haver de fer un castell de sis; entre el 2011 i el 2008 els castells de sis sempre hi són presents i van guanyant espai fins que a partir del 2007 són hegemònics fins al 1994, amb actuacions d'algun any que més val oblidar. Però tornem a la cosa.
Als pilarets hi pujava canalla nova i en un dels tres el Masche em van dir que estava com esquenat o alguna cosa que jo què sé, prou feina tenia a fer fotos.
I bé, als Jardins de Can Mantega, allà al mig de Sants, ja sabíem que seríem tercers --això no es pregunta, ja va de soi-- però fins que no vem veure les pinyes al WhatsApp si més no jo no tenia ni idea de què faríem: amb un assaig fallit de divendres, sense haver pogut assajar les pinyes del 4de7a, per exemple, i sense saber quanta gent seríem --no érem gaires-- era tot un misteri. Finalment, per resoldre l'enjòlit, vaig obrir el grup de WA de pinyes i vaig veure què és el que faríem i quines posicions em pertocaven. Vaig contemplar satisfet que l'equip de pinyes actual continua mantenint-me en les mateixes posicions.
I va ser l'hora de tancar el primer castell, que era el 5de7. Entrava de lateral interior de la carregada de la torre, diria, i jo estava força còmode, però no així la resta de la pinya: l'enrenou i el xivarri no paraven, sembla que no hi havia ningú gaire confortable, el tronc sembla que no acabava d'anar quadrat i en resum, prou de xerrar a les pinyes fills de puta. El castell, malgrat tot això, va anar pujant sòlid i el vem descarregar aparentment sense més problemes.
En segona ronda era l'hora del nostre amic el 4de7 amb agulla. Vem tancar el castell a ritme de cargol; tinc el lleu record que anava una mica desquadrat ja d'entrada; el quatre es va anar bastint a ritme feliç i, un cop feta l'aleta, es va anar desballestant també a un ritme diguem-ne escaient. Tot i això, o així i tot, quan l'espadat™ del mig es va anar quedant exempt™ els laterals/agulles/primeres mans que érem allà al mig grapejant les cuixes i el cul del segon del pilar vem anar veient que alguna cosa no anava a l'hora. Així, entre remugades el Macis i les mans que l'aguantàvem vem aturar una rebregrada bastant impressionant que jo no vaig veure gaire però que sí que vaig notar molt. Va ser una defensa èpica, com diuen els epicistes.
Aprés d'aital estrènua batalla vem continuar pensant en la guerra: tocava el 4de7. I què us diré d'aquest castell? Doncs el de sempre: vem tancar la pinya a ritme de cargol, semblava que estava una mica desquadrat tot plegat, el quatre es va anar bastint a ritme feliç i, un cop feta l'aleta, es va anar desballestant també a un ritme diguem-ne escaient. Apa, ja teníem la diada feta. Pilar de 5 i cap a casa.
L'actuació completa:
Castellers de Sants: 2pd4, 5d7, 4d8, 7d7, vd5
Castellers del Poble-sec: 2pd4, 4d6a, 4d7, 3d7, pd5
Castellers d'Esplugues: 3pd4, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5
De les altres colles, doncs no en diré gaire cosa. Els de Sants van fer els castells amb molta tranquil·litat, amb un 4de8 d'aquells on no es mou res, mentre que els del Poble-sec també van fer la seva. Hi ha una crònica amb tots els castells al web de Sants.
Fotos:
Manel.
A. R.
Josep/Ibra.
Carles Paniello.
Vídeo:
Després de l'actuació un bon gruix de Cargolins va passar per la Closca. Jo vaig intentar fer la crònica pel nostre web de castells però la connexió em nava fatal. Havent dinat van posar la pel·li Enxaneta en què no paraven de caure castells. Després vem passar cap a casa. S'hi havia quedat poca gent a la Closca i la pel·li aquesta acabava sent una mica carregosa.
I què més? Diumenge a la Sagrada Família a continar fent-la grossa.
Leave a comment