Traient minuts d'on no n'hi ha em disposo a escriure aquesta chronica de nivell de sisè de Primària.
Continuàvem aquest històric inici de temporada a un dels centres del Parc Temàtic de Barcelona™, la Sagrada Família Inc. D'un veloç cop de bici vaig baixar per la Diagonal i pel carrer del Rosselló, però anava tan veloça la meva bici que em vaig passar el carrer de la Marina i vaig continuar endavant fins que el carrer del Rosselló va morir tràgicament al Clot. De manera que vaig baixar pel carrer d'en Xifré per fer el camí de tornada per Provença fins a la Sagrada Família Inc. Allà vaig aparcar fàcilment, m'hi vaig trobar el Tono i la Merche i vaig anar fent enmig de guiris fins al temple expiatori aquell. Estava pensant què feia quan un guiri ja em preguntava que what the fuck is this, how many teams are you i collonades d'aquestes. Amb el meu anglès magnífic vaig respondre una certera resposta i aleshores ja em veia amb forces d'encetar la gran actuació d'inici del XVè aniversari dels Castellers de la Sagrada Família.
Feia un matí magnífic de primavera, sense calor i fresqueta a l'ombra, i després dels tres pilars d'inici era l'hora de començar la històrica gesta amb un 5de7 marca de la casa. Aquest castell, que deien que era el nostre castell insígnia fa alguns anys i que fem com botifarres, es va quadrar molt millor que el de la setmana passada --tot i que pel que sentia sembla que la rengla i la torre estaven massa separades si més no per la banda on era jo, de lateral interior de la torre-- i va pujar àgil i gràcil, però hi havia un acotxador nou que s'estrenava precisament en aquell castell i que va fer que finalment l'execució fos més lenta i no tan gràcil. També sembla que l'enxaneta era nova en un 5de7. En tot cas, vam clavar un altre coi de 5de7 i a veure què passava en segona ronda.
Com dèiem, hi va haver algunes estrenes de canalla pel terrat del cinc:
En segona ronda passava una cosa molt curiosa. Els Castellers de la Sagrada Família, que fa quinze anyets que porten aquesta camisa d'un verd tirant a quiròfan per les places, després del 7de7 d'entrada duien en cartera un castell insòlit a aquestes altures de la temporada: el 4de8. Amb el record del 3de8 carregat per un pèl de figa en la darrera diada de l'any passat, aquell carro gros semblava una mica arriscat. I el guió semblava que abonava aquesta teoria: van desmuntar dos peus consecutius. A més, entre el segon i el tercer, un guiri de la plaça per la banda de l'estany devia patir un esvaniment, diguem-ne, va ocupar la nostra ambulància i va fer aturar uns quants minuts l'actuació. Al final van muntar un altre peu i va començar a pujar el castell, amb unes mides que no eren les millors del món i unes tremolors constants que afectaven tota l'estructura. Van carregar el castell, van haver d'aturar les batzegades i intentar no perdre les mides, fita que van assolir amb gran goig de la plaça, dels guiris i de déu nostru senyor, que ens contemplava des de la Sagrada Família Inc. Era el 4de8 més matiner de la seva història i a mi em va sorprendre molt, la veritat, o sigui que felicitats. Abans ens plantaven el 2de7 a cada diada i potser ara ens faran el mateix amb el 4de8.
Després del curiós capítol del guiri desmaiat i del 4de8 fimbradís, ens tocava a nosaltres un altre cop. Prosseguíem el periple victoriós amb un altre 4de7 amb agulla, que també va semblar més tranquil encara que el de la setmana anterior: el quatre feia l'efecte de ser tan sòlid com l'altre i en aquest cas, tot i que també va brandar una mica, el pilar es va plantar molt més segur.
En tercera ronda portàvem un 4de7 que no em va agradar gaire des de la posició d'agulla, amb el meu baix que no estava gens còmode, però en general podríem dir que va ser un 4de7 sense més història i aviam quan el fem pujar un pis més. El meu segon era el Rai, que acostuma a fer de terç, i a terços hi havia la Irene, que sembla que no havia fet mai de terça encara, i a quarts la Zoe: tot plegat només per dir que el tronc era una mica estrany i que segur que era una prova per a moltes coses que jo, com és costum amb mi des de fa almenys un parell d'anys, no vaig tenir cap esma ni intenció de demanar a ningú.
Vam plegar amb un pilar de 5.
Per cert, les fotos dels nostres castells, llevat dels pilars d'entrada i el final, les feia l'Ibra, que realment té un braç trencat molt útil.
De coses d'aquesta diada en podria dir moltes més, però ara mateix tinc gana i estic pensant si surto a comprar alguna cosa per brenar o si ja m'espero al sopar, que vés a saber a quina hora faré. Només comentaré lleugerament les altres dues colles. Pel que fa a Bandarres, sembla que els està costant engegar i van fent a poc a poc; van desmuntar el 4de7a un cop (tot i que el van repetir després) i en general fan la sensació que estan picant pedra per més endavant. Pel que fa a Sagrada Família, van fer 7de7, 4de8 i 5de7 en una demostració que estan de putíssima mare després d'una lleugera davallada la temporada anterior, que van acabar en tot cas amb aquell 3de8 suïcida. Tot això és força curiós, també, i ho deixem a consideració de la plebs perquè en faci plat.
L'actuació completa va ser aquesta:
@CastellersSAFA 2p4 7d7 4d8 5d7 v5
@cargolins 3p4 5d7 4d7a 4d7 p5
@bandarres 2p4 4d7 id4d7a 4d7a 3d7 p5
Fotos
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157678798272824
A. R.: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682167472555
Josep/Ibra: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157678798696644
Vídeo de l'actuació:
En acabat hi va haver polca d'Ours, alabat sia Jaume Barri, i aleshores el Quique i jo vam cavalcar els nostres cavalls d'alumini camí d'Esplugues. Tot just començar a pedalar vaig notar una estrebada al múscul abductor o quin sigui i ara encara em molesta, de manera que he deixat estar fer la passejada habitual pel riu, que en tot cas deu estar ple de tolls i enfangat per les pluges del cap de setmana que, lloat sia Jaume Barri, ens van respectar l'actuació.
A la Closca els pollastres van trigar força a arribar. Amb els pollastres va arribar també la Vella d'Esplugues, amb els quals vaig jugar dues partides de botifarra. En la primera vam guanyar el Marquès i jo gràcies a les hàbils jugades que vam orquestrar; en la segona el fat ens va ser advers, així com una recontrada que va fer el Marquès, que ens va deixar 64 punts avall només en la primera mà. Quin desgavell, la mare del Tano.
Després es va organitzar una timba de pòquer mentre un ruixat tempestejava pel carrer.
Va començar el partit del Barça però jo tenia gana i anava una mica tort i a la mitja part vaig sortir a menjar alguna cosa. Quan va haver acabat el partit em vaig submergir en les meravelles oníriques d'un son pregon.
Serem prou gent aquesta setmana i farem alguna passa endavant a Cornellà dissabte, o continuarem amb aquest «inici històric» que sembla més aviat el dia de la marmota? Chi lo sa...
Leave a comment