Dues setmanes després del malaurat Concurs, tornàvem a casa, a Sant Just, amb les piles carregades i castells de gamma alta de set en cartera. L'humil cronista, com és costum, no havia anat a assaig, i per tant no sabia què faríem a plaça, o sigui que va agafar la bici amb intenció d'arribar d'hora a Can Ginestar, demanar pels castells i voltar una mica per les paradetes de Sant Just al Carrer, però... pel que em van explicar, fa uns quatre anys van separar això de les Festes de Tardor de Sant Just al Carrer diuen que per un error de l'Ajuntament, i d'aleshores ençà que es fa separat. El meu goig en un estoig, doncs: vaig anar a llegir una estona a la plaça de l'Ajuntament i en tornar vaig estar parlant amb el Quique de les nostres batalletes i amb l'Alfons i la Sílvia, i em van dir el que suposaven que faríem i etc.
I entre etc. i etc., van anar arribant els cargolins i els bandarres i els sagals i el recinte de Can Ginestar es va anar omplint i el Rai va dir que faríem el pilar de l'Alfons a tres quarts, però ja eren tres quarts menys dos minuts i el pilar de l'Alfons el vem fer bembé a les 12 tocades, i després vem fer dos pilarets més, i lloat sia Jaume Barri, era el torn del 5de7.
D'ençà que no vaig a assaig que no faig d'agulla i per fer les cròniques haig de preguntar molt més que abans perquè no veig els castells. Diumenge també vaig tornar a portar el trúitert de la colla i del cinc vaig dir que era el quart de l'any, «amb algunes estrenes al tronc, però molt segur i ferm», que el que vol dir és que pel que sembla hi havia algú de canalla nou i el Jordi a segons. Jo estava de segones laterals a la torre, a l'exterior de la descarregada, que suposo que és on es devia estrenar el Jordi, i vaig notar algunes tremolors i alguna veu que li havia agafat la moto... Però a banda dels nervis de les estrenes, el cinc tenia bones mides i era molt segur i ferm, com deia a trúitert, i el vem descarregar sense cap problema.
No va anar exactament igual el tres per sota de segona ronda. Jo estava de tercer aixecador però bàsicament vaig aixecar els braços i vaig mirar com anava pujant: l'aixecada dels terços/segons va ser realment espectacular, complement desgavellada, si més no a la buida del tres, que és on era jo, que ja em veia l'Emel a sobre. Vem acabar de col·locar-hi els baixos amb el segon que tenia la cama dreta volant i tot aquell rengle amb més revolts que la baixada dels Karts de Sant Just. Però bé, entre pinya i tronc vem poder aturar la remenada i mantenir una mica compacta aquella cosa. Un castell dels que creen afició, que diu el tòpic.
I després d'aquell tres amb escoliosi tocava el 4de7 amb agulla. La meva intenció era escapar de la pinya en algun castell, però és que érem tan sols tres cordons i m'hi vaig haver de posar de terceres mans. A darrere, un sagal feia l'escaleta a tots els que havien de pujar pel rengle. No recordava la bella sensació que et trepitgin les grenyes els peus dels troncaires. La sensació allà fet un sandvitx va ser molt tranquil·la i avorridota i tot. Pel que deien, el quatre ja estava obert per segons i terços de bon començament, però bé, sembla que a banda d'això no va presentar cap més problema.
Per plegar, un altre pilar de cinc i apa.
Les altres dues colles no tenien gaires efectius i van fer entre castells bàsics de set els Sagals...
I els de sis els del Poble-sec.
Per cert, que els Bandarres fan pogos després del típic càntic de «Som poblesequins» o no sé què, un pogo al qual em vaig afegir amb gran deler i delit. I cap a la Closca a dinar, hi havia paelles que havia estat fent l'Antonio i el Tono com a grans xefs cargolins.
En acabat, a veure la tragèdia del Barça al Bernabeu; l'aparell que han comprat per veure el futbol pirata no funcionava bé i van ser els Sagals qui ens van treure les castanyes del foc perquè ells sí que paguen el futbol. Però abans que acabés el partit ja estàvem muntant els DJs, amb les germanes Brau i després l'Espada, i vem fer unes ballarugues els d'Esplugues amb Sagals i Poble-sec fins que es va fer de nit, i ja havíem fet algun altre pogo i havíem estat arreglant el món i tot és molt bonic quan fas castells però sobretot després de fer-ne quan parles amb la gent de la colla, de les altres colles i del poble i visca la terra i puta Espanya.
Tornaré a fer cròniques? No ho sé pas. Només he anat a dos o tres assajos en tota la temporada, estic desconnectadíssim de tot, hi ha gairebé mitja colla que no conec, no puc preveure quins castells farem a plaça (evidentment, perquè no vaig a assaig) i mil coses més. Però potser sí que hi tornaré. De fet, ja havia fet la del Concurs, però estava pensada per a la revista, que s'està cuinant de mica en mica. En tot cas, visca la terra i puta Espanya.
Festes de Tardor de Sant Just:
Cargolins: p4 2p4 5d7 3d7s 4d7a p5
Sagals d'Osona: 2p4 3d7 4d7 5d6 p5
Bandarres: 2p4 3d6 3d6a 4d6 p5
Amb el temps que ha passat ara tampoc em cuido jo de les fotos, però les que he fet servir són meves (les de les altres colles) i de la Lídia (les de la nostra colla). Són aquí, però segur que aviat n'hi haurà moltes més.
Leave a comment