mars 2018 Archives

2018 Bateig Castellers de l'Adroc

| No Comments

Ahir continuava la temporada castellera. Feia molts anys que no anàvem a Sant Andreu de la Barca; jo només me'n recordo d'una altra vegada, en una de les primeres Trobades del Baix que vaig anar, deu ser la del 2005. Aleshores els Castellers de Sant Andreu vestien de negre i estaven a punt de dissoldre's. Nosaltres estàvem en un nivell que no té res a veure amb l'actual, però llavors les coses eren tan diferents que comparar-les se'm fa molt estrany.

Castellers de Sant Andreu de la Barca

Els Castellers de l'Adroc són la colla hereva d'aquella que va plegar el 2006. És una colla també de Pallejà, el poble del costat, separat de Sant Andreu per una muntanya o puig o turó que se'n diu l'Adroc. O alguna cosa així. Ahir els Castellers de l'Adroc es batejaven: això vol dir que nosaltres i els Carallots els fem de padrins, tot i que "apadrinar-los" en principi no hauria de ser només anar a la seva primera actuació amb camisa, sinó ajudar-los tècnicament en les primeres passes com a colla. Que jo en tingui constància, una mica sí que els hem ajudat, però no tinc prou informació per saber si els hem fet gaire de padrins. Sé que els Carallots havien compartit algun assaig amb ells fa poc, i nosaltres l'any passat. Bé, el cas és que ahir érem a davant del Teatre Núria Espert, en una plaça força gran i força atapeïda, en un matí núvol i fresquet que no parava de plovisquejar.

El dissabte abans hi havia hagut un sopar a la Closca, al qual no recordo qui m'hi va convidar ni com és que hi vaig anar a petar. Hi vaig anar amb sis pebrots verds i vem acabar menjant cus-cus per sopar. Però resulta que era una mena d'ensarronada per preparar o discutir el Dia de la Colla. Ara el grup de WhatsApp del sopar es diu "Dinamització". No sé com és que sempre em fico on no em demanen. El sopar va quedar molt bo i, amb el canvi d'hora i tot plegat, se'ns van fer les cinc de la matinada. A casa encara em va costar una hora adormir-me i ja podeu comptar com vaig arribar a plaça l'endemà.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

Doncs pitjor encara, perquè hi vaig anar amb bici. Estic en baixa forma i el riu estava tot enfangat i ple de tolls: el dia abans havia plogut tot el dia i aquell diumenge anava espurnejant tot el matí. Hi hauria anat per carretera, però hi havia la Volta ciclista i estava tot tallat, em deien. Pel riu s'hi anava bé: força solitari, tot i que arribant a Sant Vicenç dels Horts estava tot ple de diumengers passejant el gos. De bicis, només me'n vaig anar trobant de cara, i això que anava força a poc a poc, entre el cansament, la baixa forma i el fang. Vaig trigar ben bé una hora a arribar a plaça, tot esquitxat de fang fins a les celles. I quan hi vaig arribar ja havien alçat els pilars d'entrada, l'Adroc havia descarregat el primer 3de6 amb camisa i nosaltres enfilàvem el 3de7 de primera ronda.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

El 3de7 el vaig veure força tranquil, a uns metres de distància, potser una mica lent, però des d'on era no vaig trobar que patís gens. De dins estant potser hauria vist una altra cosa. Tot seguit era l'hora del 4de7, que una mica com el de la setmana passada també va perdre mides; els segons treballaven força incòmodes i des de l'agulla no es veia gaire maco. L'acotxadora hi va arribar, el vem coronar i apa, descarregat.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

En tercera ronda havíem de fer el 5de6 i hauríem repetit el repertori d'una setmana abans. Tanmateix, els fats ho impediren: l'Adroc, que havia desmuntat el 4de6 en segona ronda, en tercera va caure abans de l'aleta. Els volia fer la foto amb el mòbil: havia anat força lent, però no semblava especialment malament, però de cop i volta es va enfonsar per dalt quan ja estava a punt de ser carregat. La llenya va picar el Marquès, que va anar a ocupar l'ambulància; sense assistència mèdica, es va acabar l'actuació. De manera que pilarets de quatre per comiat i som-hi.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

L'Adroc ens va donar algun record, vem estar pul·lulant una mica per allà i vem anar tirant cap a unes escoles, on compartíem el típic dinar de germanor en què cada colla s'entaula amb els seus propis castellers. Va trigar força a arribar el dinar i mentrestant va caure una cervesa, la primera del dia, i és que estava molt cansat i, si havia de tornar amb bici a Esplugues, més valia que estigués una mica serè. Amb el pollastre a l'ast va caure la segona cervesa, però no m'acabava d'entrar i vaig haver de llençar mitja llauna al desguàs. Malaguanyada. Ara sí que m'he guanyat l'infern.

Després de demanar sense èxit si algú podia carregar-me la bici al cotxe, i quan tota la cargolinada --vem ser els primers d'abandonar en massa Sant Andreu-- se n'anava, vaig pujar a la bici i cap al poble. En aquest cas sí que vaig poder-hi anar per carretera. Hi havia poc trànsit i no plovia gens o molt molt poc. Vaig passar per sota del túnel de l'Adroc, entre Sant Andreu i Pallejà, on, enmig de la foscor, em va avançar un autobús a tota canya, fent brogit de dinosaure metàl·lic. La pujada de Sant Feliu i Sant Just se'm va fer una mica penosa. Tenia la bici tota empastifada de fang, la roda del radere molt desinflada, l'hauria de posar una mica a punt algun dia. A casa em vaig tirar al llit i vaig dormir un parell d'hores seguides.

Un matí de diumenge de castells, pluja i fang. Va ser una mica diferent pel fet d'assistir a la diada de bateig de l'Adroc: és la tercera colla que "apadrinem", però és la primera que veig com ho fem. El primer pilar el van fer encara amb camisa blanca, però l'enxaneta se la va treure i va ensenyar la seva camisa: és lila (Pallejà) amb ratlles horitzontals i verticals negres (Sant Andreu), que deixen, per tant, quadres liles i negres. És una novetat en el món casteller.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

Des d'aquest racó ombrívol d'Internet els desitgem molta sort i molts encerts en la dura tasca d'obrir-se camí en aquesta comarca tan desagraïda com és el Baix Llobregat: una comarca de merda que té, paradoxalment, 12 o 13 colles, ja m'he descomptat. Moltes colles en terra aspra, salut i molta sort.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

Pel que fa a nosaltres, durant la setmana no vaig anar a assaig per motius diferents: dimarts bàsicament estava emprenyat com una mona i no em venia de gust anar-hi, i divendres, a banda que tampoc no en tenia gens de ganes, hi havia concentracions i actes a causa de l'empresonament de mig Govern i, per tant, em vaig estimar més pul·lular pels puestus. En acabat l'acte amb el Cotarelo vaig passar per un concertet de jazz a Esplugues. En acabat tot plegat, vaig decidir passar una estona per la Closca a saludar, on em van dir que se me n'havia anat l'olla. Després vaig desaparèixer.

Amb aquest compromís per part meva, poc puc valorar res: la colla sembla que avança com sempre a pas de cargol, aviam si en algun moment s'espavila. De l'actuació en si no hi ha gaire res més a dir. Pel que fa a la situació política, és bonic veure com moltes colles anul·len assajos o fan pilarets amb missatges de suport als presos i com nosaltres, com de costum, ens mantenim al marge de l'univers. Aviam si al final serà l'univers qui ens deixarà al marge a nosaltres. Qui ho sap, això, segur que no ens ha passat mai! Salut i castells!

Bateig dels Castellers de l'Adroc:
Castellers de l'Adroc pd4, 3d6, id4d6, i4d6, pd4
Castellers d'Esplugues pd4, 3d7, 4d7, 2pd4
Carallots de Sant Vicenç 2pd4, 3d7, 4d6a, pd4s

Fotos
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157665067595387
Lídia: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157694160483604
Ana: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157689179878540

Més info:
--La crònica que he escrit pel web.
--La crònica dels de l'Adroc.

2018 Barberà del Vallès

| No Comments

Tornem a les cròniques castelleres, va.

Diumenge començàvem una nova temporada, la vint-i-quatrena de la colla i la catorzena meva, i ho fèiem a Barberà del Vallès, on recordo haver-hi actuat una altra vegada per alguna festa del poble, un dia a la tarda que vaig travessar amb bici Collserola per arribar a la plaça de l'Ajuntament. Aquest any no estava per hòsties i hi he anat amb autocart.

Hi vem arribar gairebé amb una hora d'antelació i vaig anar a fer un cafè, que havia dormit una hora aquella nit, que no agafava el son. La plaça de l'Ajuntament de Barberà és molt gran i hi havia poca gent que no fossin els castellers de les quatre colles: Saballuts, Gausacs, Cornellà i nosaltres. Érem quatre colles i nosaltres no érem gaires i els assajos havien anat de manera irregular (ahà) i ja veurem què passa aquest any, però el cas és que fotia força mandra aquesta diada. Però d'alguna manera hem de començar! Ara tocarà anar a Sant Andreu de la Barca, que déu n'hi do! En fi, #seguim.

Amb tot plegat no semblava que poguéssim fer gaire més que tres i quatre de set més algun castell de sis, que va resultar ser el cinc. I ara podríem parlar dels castells, però... quina mandra!

Vem fer un pilar de quatre de dol per la mort del Didac, fa algunes setmanes. El Didac va deixar de venir a castells fa unes quantes temporades per coses de salut i ja feia temps que no el veia. Feia de baix i segon normalment, algun cop havia fet de segon damunt meu; era força gros, havia jugat professionalment a rugbi i havia fet mil coses. En fi, era un tros de pa i ens teníem força estima, sap molt de greu el que li ha passat.

Santa Magdalena 2006, Esplugues de Llobregat

Després del pilar de dol, que les gralles de Sant Feliu ens toquen diferent de com ho feien les nostres quan en teníem, les altres colles feren llurs espadats, per exemple:

Castellers d'Esplugues a Barberà del Vallès

Val a dir que amb la nova manera que tenen de fer pinyes, amb l'app aquesta dels Moixis, no em puc escapolir dels pilars d'entrada i sortida, fet que m'emprenya bastant perquè són moments que aprofito per gestionar Twitter i les fotos del mòbil. Què hi farem! Érem tercers en l'ordre d'actuació i sortíem del 3de7:

Castellers d'Esplugues a Barberà del Vallès

Des de l'agulla el vaig veure molt tranquil; era un dels tresos de set avorrits que de tant en tant anem fent per les places. Diria que el meu segon no acabava de estar còmode amb la pinya, però no hi va haver cap problema. Sembla que es va allargar una mica per coses de canalla, però aquí no va representar gaire problemes.

Al castell següent, el 4de7, sí que va suposar problemes. En aquest cas es va allargar moltíssim més i els possibles desarranjaments es van destarotar més, l'estructura va remenar una mica i diria que un dels baixos patia com un desgraciat, fet que va afegir una mica més de suc al remenat de bolets. Però res, tu, una mica d'aguantar el castell i llestos!

4de7 Cargolins

Entre el 3 i el 4 els Saballuts van fer un 7de7 on em vaig ficar a la pinya, però ben aviat les remors d'enjòlit van esdevenir brogit d'estupor per una llenya que semblava imminent, ja des d'abans de les dues aletes. Allò que de sobte la pinya es posa en tensió i la plaça està com electritzada i tal. No vaig veure res, em van dir que el terç o quart de la rengla es va plegar o va treure el cul o alguna cosa així i que tal. Tinc aquesta foto:

Castellers d'Esplugues a Barberà del Vallès

El nostre 5de6 diria que a banda d'alguna estrena a tronc i una mica l'enrenou habitual, no va tenir gaire més història, però bé, no en tinc ni ideia.

Castellers d'Esplugues a Barberà del Vallès

I els dos pilarets d'arreveure.

Castellers d'Esplugues a Barberà del Vallès

I ja podíem tornar a Esplugues. Vem dinar, vem veure els castells i el Barça, i aleshores resulta que hi havia una Junta d'aquestes intempestives de després d'actuació, que per mi són horribles: entre que no havia dormit i que ja tenia algunes birres, no hi fotia res allà. I res, segur que ho fan molt bé sense que jo hi dongui pel cul.

Vet aquí el relat verídic i veritable dels fets esdevinguts diumenge passat en la primera actuació de la temporada 2018. Suposo que com a primera actuació de l'any ja fa el fet. Els assajos no sé com valorar-los perquè cada any diem que cada any som menys gent que l'any abans però cada any millorem els castells de l'any anterior, si fa no fa. Si sóc fidel a la tradició, diria que ha desaparegut molta gent i no n'ha entrat gaire, però què sé jo, segur que s'arregla d'alguna manera. Per exemple, divendres podria anar a assaig, però hi ha concert hèvit a 9 Barris i ara no sé què fer. Ja veurem. Diumenge apadrinarem els de l'Adroc a Sant Andreu de la Barca, aviam com anirà la cosa.

I lloat sia Jaume Barri!

Diada inici temporada Saballuts a Barberà Vallès
@saballuts 2p4, 5d7, 7d7, 3d7, vano de 5
@gausacs 2p4, 2d7,5d7, 4d7, vano de 5
@Cargolins p4dol, 3d7, 4d7, 5d6, 2p4
@CastCornella p4, 3d7, 4d6p, 3d6ps p4


Fotos
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157692906388601/
Lídia: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157694677129985/

About this Archive

This page is an archive of entries from mars 2018 listed from newest to oldest.

novembre 2017 is the previous archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en