2018 Bateig Castellers de l'Adroc

| No Comments

Ahir continuava la temporada castellera. Feia molts anys que no anàvem a Sant Andreu de la Barca; jo només me'n recordo d'una altra vegada, en una de les primeres Trobades del Baix que vaig anar, deu ser la del 2005. Aleshores els Castellers de Sant Andreu vestien de negre i estaven a punt de dissoldre's. Nosaltres estàvem en un nivell que no té res a veure amb l'actual, però llavors les coses eren tan diferents que comparar-les se'm fa molt estrany.

Castellers de Sant Andreu de la Barca

Els Castellers de l'Adroc són la colla hereva d'aquella que va plegar el 2006. És una colla també de Pallejà, el poble del costat, separat de Sant Andreu per una muntanya o puig o turó que se'n diu l'Adroc. O alguna cosa així. Ahir els Castellers de l'Adroc es batejaven: això vol dir que nosaltres i els Carallots els fem de padrins, tot i que "apadrinar-los" en principi no hauria de ser només anar a la seva primera actuació amb camisa, sinó ajudar-los tècnicament en les primeres passes com a colla. Que jo en tingui constància, una mica sí que els hem ajudat, però no tinc prou informació per saber si els hem fet gaire de padrins. Sé que els Carallots havien compartit algun assaig amb ells fa poc, i nosaltres l'any passat. Bé, el cas és que ahir érem a davant del Teatre Núria Espert, en una plaça força gran i força atapeïda, en un matí núvol i fresquet que no parava de plovisquejar.

El dissabte abans hi havia hagut un sopar a la Closca, al qual no recordo qui m'hi va convidar ni com és que hi vaig anar a petar. Hi vaig anar amb sis pebrots verds i vem acabar menjant cus-cus per sopar. Però resulta que era una mena d'ensarronada per preparar o discutir el Dia de la Colla. Ara el grup de WhatsApp del sopar es diu "Dinamització". No sé com és que sempre em fico on no em demanen. El sopar va quedar molt bo i, amb el canvi d'hora i tot plegat, se'ns van fer les cinc de la matinada. A casa encara em va costar una hora adormir-me i ja podeu comptar com vaig arribar a plaça l'endemà.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

Doncs pitjor encara, perquè hi vaig anar amb bici. Estic en baixa forma i el riu estava tot enfangat i ple de tolls: el dia abans havia plogut tot el dia i aquell diumenge anava espurnejant tot el matí. Hi hauria anat per carretera, però hi havia la Volta ciclista i estava tot tallat, em deien. Pel riu s'hi anava bé: força solitari, tot i que arribant a Sant Vicenç dels Horts estava tot ple de diumengers passejant el gos. De bicis, només me'n vaig anar trobant de cara, i això que anava força a poc a poc, entre el cansament, la baixa forma i el fang. Vaig trigar ben bé una hora a arribar a plaça, tot esquitxat de fang fins a les celles. I quan hi vaig arribar ja havien alçat els pilars d'entrada, l'Adroc havia descarregat el primer 3de6 amb camisa i nosaltres enfilàvem el 3de7 de primera ronda.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

El 3de7 el vaig veure força tranquil, a uns metres de distància, potser una mica lent, però des d'on era no vaig trobar que patís gens. De dins estant potser hauria vist una altra cosa. Tot seguit era l'hora del 4de7, que una mica com el de la setmana passada també va perdre mides; els segons treballaven força incòmodes i des de l'agulla no es veia gaire maco. L'acotxadora hi va arribar, el vem coronar i apa, descarregat.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

En tercera ronda havíem de fer el 5de6 i hauríem repetit el repertori d'una setmana abans. Tanmateix, els fats ho impediren: l'Adroc, que havia desmuntat el 4de6 en segona ronda, en tercera va caure abans de l'aleta. Els volia fer la foto amb el mòbil: havia anat força lent, però no semblava especialment malament, però de cop i volta es va enfonsar per dalt quan ja estava a punt de ser carregat. La llenya va picar el Marquès, que va anar a ocupar l'ambulància; sense assistència mèdica, es va acabar l'actuació. De manera que pilarets de quatre per comiat i som-hi.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

L'Adroc ens va donar algun record, vem estar pul·lulant una mica per allà i vem anar tirant cap a unes escoles, on compartíem el típic dinar de germanor en què cada colla s'entaula amb els seus propis castellers. Va trigar força a arribar el dinar i mentrestant va caure una cervesa, la primera del dia, i és que estava molt cansat i, si havia de tornar amb bici a Esplugues, més valia que estigués una mica serè. Amb el pollastre a l'ast va caure la segona cervesa, però no m'acabava d'entrar i vaig haver de llençar mitja llauna al desguàs. Malaguanyada. Ara sí que m'he guanyat l'infern.

Després de demanar sense èxit si algú podia carregar-me la bici al cotxe, i quan tota la cargolinada --vem ser els primers d'abandonar en massa Sant Andreu-- se n'anava, vaig pujar a la bici i cap al poble. En aquest cas sí que vaig poder-hi anar per carretera. Hi havia poc trànsit i no plovia gens o molt molt poc. Vaig passar per sota del túnel de l'Adroc, entre Sant Andreu i Pallejà, on, enmig de la foscor, em va avançar un autobús a tota canya, fent brogit de dinosaure metàl·lic. La pujada de Sant Feliu i Sant Just se'm va fer una mica penosa. Tenia la bici tota empastifada de fang, la roda del radere molt desinflada, l'hauria de posar una mica a punt algun dia. A casa em vaig tirar al llit i vaig dormir un parell d'hores seguides.

Un matí de diumenge de castells, pluja i fang. Va ser una mica diferent pel fet d'assistir a la diada de bateig de l'Adroc: és la tercera colla que "apadrinem", però és la primera que veig com ho fem. El primer pilar el van fer encara amb camisa blanca, però l'enxaneta se la va treure i va ensenyar la seva camisa: és lila (Pallejà) amb ratlles horitzontals i verticals negres (Sant Andreu), que deixen, per tant, quadres liles i negres. És una novetat en el món casteller.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

Des d'aquest racó ombrívol d'Internet els desitgem molta sort i molts encerts en la dura tasca d'obrir-se camí en aquesta comarca tan desagraïda com és el Baix Llobregat: una comarca de merda que té, paradoxalment, 12 o 13 colles, ja m'he descomptat. Moltes colles en terra aspra, salut i molta sort.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

Pel que fa a nosaltres, durant la setmana no vaig anar a assaig per motius diferents: dimarts bàsicament estava emprenyat com una mona i no em venia de gust anar-hi, i divendres, a banda que tampoc no en tenia gens de ganes, hi havia concentracions i actes a causa de l'empresonament de mig Govern i, per tant, em vaig estimar més pul·lular pels puestus. En acabat l'acte amb el Cotarelo vaig passar per un concertet de jazz a Esplugues. En acabat tot plegat, vaig decidir passar una estona per la Closca a saludar, on em van dir que se me n'havia anat l'olla. Després vaig desaparèixer.

Amb aquest compromís per part meva, poc puc valorar res: la colla sembla que avança com sempre a pas de cargol, aviam si en algun moment s'espavila. De l'actuació en si no hi ha gaire res més a dir. Pel que fa a la situació política, és bonic veure com moltes colles anul·len assajos o fan pilarets amb missatges de suport als presos i com nosaltres, com de costum, ens mantenim al marge de l'univers. Aviam si al final serà l'univers qui ens deixarà al marge a nosaltres. Qui ho sap, això, segur que no ens ha passat mai! Salut i castells!

Bateig dels Castellers de l'Adroc:
Castellers de l'Adroc pd4, 3d6, id4d6, i4d6, pd4
Castellers d'Esplugues pd4, 3d7, 4d7, 2pd4
Carallots de Sant Vicenç 2pd4, 3d7, 4d6a, pd4s

Fotos
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157665067595387
Lídia: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157694160483604
Ana: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157689179878540

Més info:
--La crònica que he escrit pel web.
--La crònica dels de l'Adroc.

Leave a comment

About this Entry

This page contains a single entry by JS published on 26 mars 2018 10h39.

2018 Barberà del Vallès was the previous entry in this blog.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en