I diumenge passat tornàvem a les places.
S'havia anul·lat una actuació per pluja, i una altra per la mani dels presos polítics, a la qual vem anar com a colla per primera vegada. Cosa que sembla increïble després de tants anys: ara només ha calgut una reunió de Junta per esmenar una trajectòria que fins ara havia estat impertorbable. Quines coses que passen en aquesta vida.
Esdevinguts una colla castellera normal, jo tornava a assaig amb una mica més d'assiduïtat per continuar veient com som molt poca gent a assaig, circumstància que feia que ni puta ideia de què faríem diumenge a la primera actuació a casa.
Vem donar les dues primeres camises de l'any a castellers que feia mil anys que vénen a la colla, sobretot l'Orlando, vem passar per la Closca i aviam què passava. Dissabte hi havia el Pablo Hasel a Esplugues demanant que fotin un tiru a l'Àngel Ros i després el Barça va guanyar la Copa de futbol aquesta amb un partit molt maco com els de l'època daurada de Guardiola. Ja podíem anar a dormir i tal.
L'endemà va sortir un sol radiant de primavera per contemplar els nostres meravellosos castells. Aixecàvem un pilaret de quatre amb bandereta per començar a la plaça de l'Ajuntament, que han renovat lleugerament, amb més espai per a passejar-hi, sense cotxes i sense tantes terrasses, i d'altra banda és el segon any seguit que fem aquesta diada en aquesta plaça. La veritat és que s'agraeix sortir del Robert Brillas de tant en tant, i ara la plaça està una mica més maca, malgrat que és el que és. Érem primers en l'ordre d'actuació i bastíem el primer 5de7 de l'any. Jo hi era d'agulla i personalment el vaig veure molt tranquil, sense gaire enrenou i ben parat, ja veus quines coses.
En segona ronda no entrava d'agulla al quatre amb agulla i per tant no vaig veure bé el castell. El record és de remor i no gens tan bé com l'anterior, però com que no el vaig veure i després no vaig preguntar, no en tinc ni idea. També era el primer 4de7 amb agulla de l'any, i és que aquest enguany les coses sembla que costen més d'engegar que altres enguanys, i que malgrat que cada enguany diem que pel que hom opina anem perdent llençols en cada bugada, potser aquesta és la bugada crítica. Vés a saber, de moment anem assajant els castells de l'any passat, aviam si en algun rampell d'aquells que passen cada any així de cop i volta comencem a tenir els castells. Ara per ara la qüestió és anar rodant molta gent i aviam què passa.
En tercera ronda era el torn del 4de7, que aquest sí que el recordo bastant més bregat, però tampoc no gaire. Al cap i a la fi, entre la canalla que es va polint i els recanvis per tots els pisos, la qüestió és anar picant pedra.
En pilars també estrenàvem el de cinc, però l'enxaneta es va enredar amb els cabells de la quarta o acotxadora, no sé mai com s'ha de dir això en un pilar. S'hi va enredar amb un botó de la camisa amb el monyo; em va recordar una vegada, quan jo encara pujava, que a la Vanessa li va passar el mateix amb la meva tofa rulla i em va arrencar un floc de cabells del clatell tot baixant. Em va fer força mal, allò, i em va ensenyar la importància de posar-se el mocador al cap. El cas és que aquesta vegada, l'enxaneta, que ja pujava a poc a poc, en entrebancar-s'hi no va acabar de fer les passes, es va quedar fent la motxilla alguns segons, com ajonollada, i va acabar desmuntant el pilar. Una petita desgràcia que no va més enllà.
I tres pilarets de quatre, que van pujar una mica descompassats, i cap a dinar a la Closca, que convidàvem els Bandarres i els de Lleida a paella. Jo tenia dinar familiart i m'ho vaig perdre, però pel que sento va ser tot un èxit, els bandarres se'ns van tornar a beure qualsevol cosa fermentada o destil·lada. Jo, per la meva banda, vaig immergir-me en un altre marasme particulart.
Què més dir-ne? Ben poca cosa, ja ho he anat fent per aquí espigoladament. L'única cosa que puc afegir és que potser caldria una mica més d'engrescament general, però cap idea de com fer-ho. Ara, parlant espigoladament amb gent d'ací i d'allà, sembla que és un sentiment força estès. No ho sé, diumenge després de l'actuació sembla que tothom s'ho va passar molt bé. Ja veurem.
Després està el tema de Twitter, que no sé quantes actuacions fa que no piulo una actuació sencera sense cap error.
@Cargolins pd4 5d7 4d7a 4d7 idp5 3p4
@bandarres 2pd4 3d7a id5d7 5d7 4d7 p5 2p4
@CdLleida pd4 4d7 4d7a 3d7 p5 3p4
He penjat les fotos a Flickr però no les he passades per FB/TW, també per una mica de mandra:
Mani: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157668241536198
Sant Jordi 1: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157696045593515
Sant Jordi 2: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157668190958108
I això és tot de moment. L'assaig d'ahir dimarts va anar si fa no fa com sempre, el de divendres em penso que no hi podré anar. I lloat sia Jaume Barri.
Leave a comment