business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

septembre 2017 Archives

2017 Sant Mateu

| No Comments

Aquesta crònica no està repassada. Per a informació més fiable, llegiu la del web de cargolins, que també vaig escriure jo: http://www.cargolins.cat/content/festa-major-desplugues-2017

La Festa Major ha estat molt llarga i amb moltes giragonses i trencacolls. Una setmana després del primer dia de festes em disposo a intentar recordar alguns dels fets més destacats des de la meva perspectiva sectària, esbiaixada i demagògica, per a gaudi i gaubança de la penya.

Com dèiem, per a mi festes començaven el dimarts de la setmana passada. L'assaig va ser més aviat regolart i en acabat jugava el Barça, que va apallissar bastant no recordo quin equip. Havent sopat passava per la moscatellada, que per als de cultura populart és l'inici un dia abans de Festa Major. Enguany hi vaig arribar que ja no veia moscatell enlloc, però en canvi els músics no sé si eren més que altres anys però feien molta gresca i amb prou feines se sentia la veu. De manera que també amb prou feines papava llesca dels garrotins de després. En algun moment entre les dotze i la una aproximadament apareixia la poli municipal no sé per què exactament, suposo que per recordar que a la una havien de plegar, i el sector cupaire-radical, que estava representat conspícuament, treien una pancarta amb el 'Sí' de la CUP i entonaven joiosos càntics de desobediència, rebel·lió i sedició (bé, sedició exactament no). A causa d'això, suposo, els munipes van fotre el camp per la banda del Pou d'en Fèlix, però els van rellevar dues patrulles dels mossos per la banda de L'Avenç. Jo ja començava la retirada quan els mossos van anar a parlar-hi que on tenien la pancarta i no sé què més, però ja havia desaparegut i els mossos també van fotre el camp.

Com podeu veure, el primer dia ja hi va haver moviment i això que jo ara per ara només m'assabento de quatre coses espigolades. Podria parlar d'encartellades turbulentes, manifestacions, problemes logístics i altres coses, però això s'allargaria massa i ja dic que només sé el que em va arribant a batzegades. En tot cas, aquest clima tèrbol de festa major es va allargar durant la resta de la setmana amb el punt culminant de diumenge, que va ser bastant desastrós.

Dimecres era el dia del pregó, que comença al Brillas amb l'homenatge al roure per part de les entitats. Hi vem fer el pilar --on després de no sé quants pilars de quatre seguits sense entrar-hi, hi vaig fer d'agulla petita-- amb el licor de ginjoler de festa major regalant-nos les gargamelles, i va començar el seguici interminable camí de l'Ajuntament. Pel camí vem fer més pilarets fins al caminant davant l'Ajuntament. Aleshores era el pregó, amb un pregoner que era esportista de no sé què que suposo que ara viu a Esplugues, i com cada any hi va haver la mandanga habitual: escridassada a la regidora de torn (perquè l'alcaldessa no té collons de sortir), crits de no al Pla Caufec amb els renovats de volem votar i independència, més estelades que altres anys, un moment d'impàs que no sabíem què passava mentre una regidora crec que d'ICV volia penjar una pancarta grossa al balcó que al final va poder col·locar i que deia "Posarem les urnes i aturarem les màquines" --la pancarta va durar menys que una cançó de grindcore a la Closca--, les corrandes del Ferro Ferro, amb el Casellas i David Baigé de convidat, van començar a sonar per fi per eixorivir l'esvalotamenta general, i apa, deixeu-me mirar el programa per recordar què fèiem exactament després d'això. Sí, concerts de Grallioli i Vaderaig a les Tres Esplugues, que no recordo gaire.

Dijous era el dia tranquil enmig de la tempesta general i ben bé no hi havia res muntat. Abans d'anar cap a assaig al Brillas hi havia un concert d'una cantautora que es fa dir Pogo sobre mi Madre, que ja havia vist aquest any i que no em va agradar gaire. I l'assaig va ser també bastant desastrós, amb proves del quatre molt fluixes, amb més bones sensacions amb el tres i amb el 2de7 que se suposa que tenim per la mà. Més que les sensacions de magrana pansida que oferien les pinyes del 4, el pitjor va ser la manca de gent i la flaire general que no havíem fet prou feina a assaig per tenir prou garanties a plaça. En una altra colla potser amb uns assajos fluixos abans de festes poden descarregar les construccions a plaça, però a nosaltres sempre ens passa que aleshores ens entren tots els nèrvits del món i els fantasmes tornen a aparèixer.

Dijous més valia oblidar-lo i així passàvem a divendres. Crec que era aquí que teníem torn de barraca, i també després de molt de temps em vaig posar darrere la barra, i després va anar passant el temps fins al correfoc/crematasques de Boc de Biterna. Els de Boc feien no sé quants anys --eren al cartell oficial de festes de l'Ajuntament-- i es van currar un cercatasques llarguíssim de més de dues hores que va sortir del Brillas una mica més tard de les 22 h i va acabar més tard de les 24 h a l'Ajuntament. Va ser un correfoc bastant esbojarrat, com sempre, i alhora un espectacle que no vaig entendre o que no recordo. Bé, ara fent memòria recordo, cap al final, una mena de brega de garrotins entre Diables i Boc que em va semblar bastant... no sé, estrany, per dir-ho així. Però com a correfoc m'ho vaig passar molt bé. Després a les Tres Esplugues hi havia més barraques. Hi vem arribar que ja havien començat, amb un correfoc tan llarg, i dels grups en recordo el segon i el tercer, que eren una mica punkis i una mica més punkis. Una mica atabalat per tot plegat i quan ja havien acabat els concerts vaig tirar cap a casa que començava a estar mort.

El dissabte és un dia maco de festes, però poques vegades em llevo pels actes del matí, en què sobretot em fa gràcia el concert vermut. Vaig dinar a casa, vaig descansar una mica més i vaig tirar cap a la cercavila interminable que comença al Pou i acaba al Pou amb una marrada bèstia per tot el Gall i el Centre. Els Diables l'encapçalaven i devien ser ben bé a mil metres de nosaltres, que la tancàvem. A l'entrada del carrer de l'Avenç donaven licor de ginjoles i altres refrigeris i quan per fi vem arribar a la pista vermella, la Isabel Almató ja havia anat anunciant totes les colles que passaven per allà. Les colles de bastons --n'hi havia tres o quatre-- van fer els seus balls primer per rondes separades i després connjuntament, i al final per fi a nosaltres ens va tocar l'actuació.

La Prediada va ser a la mateixa pista vermella del Pou d'en Fèlix on havíem aterrat. Al començament hi havia força gent a causa de la inèrcia de tota la gent que mirava la cercavila de no moure's de lloc si no els empenys a fotre el camp (a sopar, per exemple). Actuàvem amb els Castellers de Gavà, que com tothom sap no són una de les colles més potents del món casteller; això, unit a la dispersió general de la nostra colla, els horaris estranys, la plaça enorme que s'anava buidant, les colles de diables que passaven per allà i tot plegat, va fer que l'actuació fos bastant lamentable.

Anàvem a aquelles hores i començàvem amb dos pilars de quatre. Com que fot molta mandra explicar l'actuació, deixaré que les dades parlin per si soles:

@Cargolins 2p4 4d7 5d7 id3d7 3p4

@CastellersGava p4 id3d6 3d6 p4

Què se'n pot dir, d'això? Primer, que dels castells al final n'estava tan fins als pebrots que ni els recordo. Al quatre hi vaig entrar d'agulla i haig de fer molta memòria per recordar-ne alguna cosa. Al 5de7 feia com de costum de lateral interior de la torre i el sentiment de bellugamenta era incessant. Al 3de7, que també hi anava d'agulla, diria que no li passava gaire res que fos gaire greu, però amb el cansament i l'avorriment i suposo que la desconfiança, el van fer tirar avall amb dosos col·locats i una mica inopinadament. Sembla que tothom n'estava fins als ous i es van estimar més sortir de plaça amb dos castells i prou. Pel que fa a Gavà, bé, diguem que haurien de ser més gent per anar per les places.

Després d'això hi ha el sopar de colles que no sé si abans era de bastoners i prou. Jo fa molts anys que hi anava per al concert folki que fan en acabat. Enguany han canviat el grup i no em van agradar tant com altres anys. Hi va haver els garrotins del final força aigualits en esguard d'altres que recordo. Vés a saber quin hora era, i tenia dues opcions: pujar a barraques, on l'únic grup que coneixia era A Contrablues, o baixar als punkis de les Tres Esplugues, on els coneixia a tots massa. Quan vaig arribar als punkis estava acabant Dilemia. Després tocava, oh sorpresa, Kancer de Sida. Finalment, Blietzkrieg FM, que fan versions punks. Va ser aleshores que vaig pujar a casa. Sobre aquest nou escenari, anomenat Esplurock, hi tinc gaire opinió, però sembla que ha aixecat alguna polseguera amb els de Festes Populars, que organitzen les barraques. En fi, com que ja dic que m'arriben les coses a pessics, qui en tingui ganes que se n'informi per un altre canal. També he sentit que... bé, tant és.

I arribava el gran dia, el de la diada de Festa Major. Venien els increïbles i fabulosos Castellers de Vilafranca i els Capgrossos de Mataró. S'ensumava una diada d'allò més grossa, mai vista a Esplugues, fins i tot l'Ajuntament va afluixar la mosca i va tancar sencera la carretera. Per a més expectació, la Xarxa emetia la nostra diada en directe per a totes les teles locals de Cathalunya. Vilafranca havia anunciat gamma extra, nosaltres podríem repetir la clàssica de vuit, Capgrossos sempre compleix l'expedient a casa nostra... Patapam!:

@cargolins id2d7 2d7 id3d8 5d7 id4d8 v5

@capgrossos 5d8 4d9f 3d9f p6 4p4

@verds 3d9f id4d9f 4d9f 3d8a p7f 5p4

Van passar tantes coses al voltant de la nostra actuació que m'hi podria estar tota la tarda. En fi, començarem amb l'esmorzar de forquilla i ganivet que diria que feien a la Closca després de les matinades. Jo em vaig despertar precisament cap a les 10 i vaig estar fent el ronso al llit, em vaig dutxar i vaig anar directament a l'Ajuntament, on la cercavila típica anava arribant. En aquell moment vem fer el pilar amb el domàs de democràcia, que suposo que ja devia començar a general mala maror entre alguns.

Aleshores continuaven passant coses estranyes. Ja sabíem que els Verds farien tard perquè també volien fer el pilar per la democràcia a la concentració del seu poble. D'altra banda, apareixia una pancarta que anunciava la nostra diada amb publicitat del Pla Caufec (del centre comercial que estan construint ara mateix). Suposo que els devien pagar una part del que cobra Vilafranca. Sembla que els Diables, que ens encapçalen la comitiva per entrar a plaça, van decidir fotre el camp, mentre gent de la nostra colla es conxorxava per despenjar la pancarta, que van fer al cap de poc.

Quan va arribar Vilafranca vem fer els pilars d'entrada; segons el meu mòbil, eren les 12.06 h; és a dir, que Vilafranca va arribar raonablement a l'hora. I a partir d'aquí parlar dels nostres castells se'm fa molt avorrit. La intenció era fer el mateix que per Santa Magdalena en el mateix ordre, i per tant sortíem de 2de7, que no té cap problema en principi. Me'l vaig poder mirar i no semblava que tingués més problemes que altres torres que hem descarregat, però amb acotxador col·locant-se sembla que l'enxaneta no va voler pujar no sé per quina raó.

Doncs ja hi tornem a ser, pensava en un racó cagant-me en tots els déus morts, vius i per néixer. Aquesta vegada també em vaig ficar en la major part de les pinyes de les altres colles i no puc dir-ne res: Capgrossos van fer el 5de8 i Vilafranca el 3de9f. I tocava la segona ronda, on repetíem la torre. Aquesta torre no sé si pujava millor o pitjor que l'altra, però sí que em fa l'efecte que va remenar una mica a la descarregada, però no ho sé. El cas és que ja la teníem un altre cop, però també el cas era que no hi havia gaires bones sensacions a plaça. I aleshores va córrer la brama que la canalla no volia fer el 4de8, o una cosa així vaig sentir, o potser ho he somniat.

La qüestió és que fèiem el tres abans que el quatre. El tres havia anat millor a assaig i potser era més lògic, o vés a saber. No recordo ni fins on va pujar, ni si va remenar ni res; miraré d'informar-me'n abans de penjar aquesta crònica. Ara mateix a la millor foto que tinc no hi ha ni quints col·locats, i el record és que el vam desmuntar de seguida.

Doncs amb el desastre culminant-se canviàvem de castell i provàvem el 5de7, en el qual, per comptes de fer de lateral interior de la carregada de la torre, ho vaig fer de la descarregada, però en tot cas és un lloc on no s'hi veu res i n'estava tant fins la poctlla que no vaig fer l'esforç per informar-me'n.

Després vano de cinc amb un pilar de 4 carregat i més pilars de quatre amb algun de carregat --i mirant d'esquena a l'Ajuntament, fet que va tornar a generar controvèrsia que després de tot això fa mandra d'explicar-- i el pilar rebentabalcons, que també va generar controvèrsia, en aquest cas en sentit oposat a l'anterior (si els dónes l'esquena, després no hi pugis, però vés a saber). El tema polític també estava calent a plaça i quan sortia l'alcaldessa l'escridassaven i en altres moment es cridaven consignes del que vulgueu imaginar.

Una diada bastant emmerdada. I això que, com ja dic, no en sé ni la meitat.

I anàvem cap a la Closca amb el regust de merda de la diada. En conseqüència, l'ambient festiu era escàs en comparació d'altres anys. Hi havia paella per dinar i havent dinat vem jugar a botifarra. La primera partida la vem guanyar bastant clarament, però la segona va ser una desfeta horrible, i és que una era plena de manilles i asos i l'altra eren sets i vuits i cartes que no lliguen, que deien.

Després d'això vem anar fent i vem passar per Dr Prats, i després vaig passar per una cosa que en diuen Duendes con Arte, a Can Vidalet, que encara no hi havia anat cap any i, efectivament, l'ambient no em va agradar gens. Com que estava força cansat vaig decidir que probablement era hora d'anar a dormir.

[Aleshores he vist que Hisenda ha blocat els comptes de la Coordinadora de Colles Castelleres, fet que a mi em sembla aberrant. Diuen que els tenen blocats des del dia 20. En general la major part de les colles han participat en actes obertament independentistes, com la mani de l'Onze de Setembre, i per exemple Vilafranca va desplegar estelades aquest mateix diumenge a la nostra diada sense que ningú no els ho demanés. Si no totes, la immensa majoria està adheria al Pacte pel Dret a Decidir o del Referèndum i també la gran majoria ha desplegat domasos com el de "Democràcia", que nosaltres també hem desplegat, a més d'haver emès els nostres comunicats respectius en contra de les agressions a les institucions catalanes i en defensa de la democràcia. És a dir, suposo que per a l'Estat les colles som també terroristes tumultuaris i proetarres. No sé com acabarà això, però atacar entitats sense ànim de lucre i amb l'únic objectiu de promoure el fet casteller i la cultura catalana em sembla demencial. En fi, que se'n vagin a la merda.]

2017 Dia de la Colla

| No Comments

Dissabte passat hi havia el que hom anomena "Dia de la Colla", jornada en què es fan diverses activitats obertes al poble i tota la pesca. Però anem més enrere i parlem de l'Onze de Setembre, per anar escalfant els ànims.

2017 Dia de la Colla

Aquest era el segon any consecutiu que no actuàvem per la Diada i al final d'alguna manera es va decidir participar amb un pilaret als actes institucionals que organitza l'Ajuntament. Val a dir que nosaltres no hi anàvem mai i a tot estirar hi fèiem l'ofrena floral. És un acte sense suc ni bruc i bàsicament folklòric, al qual, com a partits polítics, només hi van oficialment el PSC i el que era CDC abans, de manera que potser també es podria considerar un acte partidista. D'entitats hi havia l'Esbart i els Bastoners, i nosaltres com a convidats de darrera hora, a més d'una coral d'Esplugues. Vem fer el nostre pilaret sense bandera perquè només hi havia la meva estelada i no ens fotéssim en merders, i apa, una sardana i aviam què havia de dir l'alcaldessa. I l'alcaldessa, en algun moment, devia ficar-se tota sola en un merder --jo no l'escoltava--, perquè el sector diguem-ne democràtic la va escridassar i li va demanar que "volem votar". Això la va fer emprenyar i va demanar respecte i coses d'aquestes. En fi, vem cantar Els Segadors quan va callar d'una puta vegada i cap a fer el vermut. La mani va anar molt bé, amb la major part de colles de tot arreu donant-hi suport, i res, es va fer de nit i cap a casa i aviam què passa aquestes dues setmanes.

Onze de Setembre a Esplugues

Dimarts jugava el Barça i divendres vaig tornar a assaig, que va anar relativament bé però ja vorem què podrem fer per Festa Major. Encara resta tota aquesta setmana... La prova de folre de 2de8 va anar força bé, parlant d'altres temes.

prova de folre

I arribava dissabte amb tot d'activitats preparades durant tot el dia i un munt de gent apuntada que col·laborava en l'organització. Jo em vaig llevar cap a migdia i vaig decidir dinar a casa i a les quatre vaig anar a veure el Barça i em vaig perdre la xerrada del Martí de Saballuts sobre folres. Vaig aterrar a la pista vermella del Pou d'en Fèlix i era hora de fer castells amb Sabadell i Sants.

2017 Dia de la Colla

No sé si es desprèn o no del que he escrit fins ara, però no estava gaire engrescat per fer castells, però bé, em vaig enfaixar i a veure-les venir. De l'assaig de divendres i abans que ens ho diguessin, jo sospitava que faríem 5de7, 7de7 i probablement 2de7, i aquest "probablement" no és perquè el castell tingués cap problema, sinó per raons que no em ve de gust explicar. Érem sorprenentment segons en l'ordre d'actuació --suposo que faltava algú per arribar-- i, després dels pilarets d'entrada, sortíem efectivament de 5de7.

2017 Dia de la Colla

En el cinc, per alguna raó estranya --crec que em van dir que encara hi ha escassetat d'agulles-- vaig entrar-hi d'agulla. Era a la buida del tres i entre l'enrenou habitual es tancava la pinya i pujaven els segons i cap amunt. No el recordo gaire, la veritat: crec que va ser aquest en què el meu segon carregava més d'una banda al baix, però en general la impressió és que es va fer sense gaires més problemes. A les fotos el tres sembla obert sobretot per dalt, però des de dins el record és que va ser un altre 5de7 més; segons les estadístiques, el vuitè de l'any.

2017 Dia de la Colla

Després d'això tocava la truita de set, on vaig tornar a entrar d'agulla pel tres, aquella posició tota esclafada entre les mans de darrere, el baix i les crosses. Des d'aquest indret privilegiat vaig contemplar una truita força tranquil·la i parada, sense gaires esvalotamentes, és a dir, una raresa que fins i tot semblava bona de mides. Ja veus quins miracles ens esperen més insospitats. D'altra banda, era el primer 7de7 de l'any. Tampoc no és que el demanéssim a crits, però apa, ja el tenim, "novetat al Baròmetre casteller" suposo que diria el sonat aquell.

2017 Dia de la Colla

Com que no pregunto gaires coses darrerament no sé per què vem deixar el 2de7 pel final. Estava feliçment de quart lateral lluny dels perills claustrofòbics del nucli del castell, però el que hi havia d'haver darrere meu es va fer fonedís sense dir ni ase ni bèstia i al seu lloc se'm va fotre un gegant de Sabadell, que vaig convidar amablement a passar davant meu. Protegit per les seves espatlles vaig mirar alguna vegada cap amunt i vaig veure una torre molt tranquil·la que, sense més dades, només puc dir que és la desena consecutiva des de Sant Mateu de l'any passat; és a dir, ja n'hem fet tantes, cinc, com al 2016.

2017 Dia de la Colla

Després fèiem el pilaret de cinc i encabat una prova de folre a plaça. Les proves a plaça són una cosa que no m'ha agradat mai, però mira, si mai volem fer el 2de8f poder és el que toca. Ens van tornar a ajudar a fer la prova bàsicament els Saballuts, que són molt bona gent. Les sensacions generals no van ser tan bones com les d'assaig de divendres, malgrat l'ajuda de Sabadell, i ja veurem si la feina d'enguany es materialitza abans que torni a tenir grenyes.

Sobre l'actuació completa, va ser aquesta:
Castellers de Sants 2pd4, 3d8, 2d8f, 4d8, v5
Castellers d'Esplugues 3pd4, 5d7, 7d7, 2d7, pd5
Castellers de Sabadell 2pd4, 3d8, 2d7, 4d8, pd5

Com es pot veure, els Borinots van fer la tripleta de vuit, i els Saballuts, la clàssica. Suposo que són els nostres objectius a curt i a mitjà termini: repetir la clàssica per Sant Mateu si tot va bé i estrenar la tripleta quan el folre aguanti la torre en un futur indeterminat que esperem que no sigui gaire llunyà. I una altra cosa curiosa, i és que aquesta actuació que per mi és una mica grisa i sense pena ni glòria, és de fet la tercera millor que hem fet enguany segons no sé quina puta taula de puntuacions del Concurs de Tarragona. Les altres dues han estat les que han vist els dos únics 4de8 d'aquesta temporada fins al moment. Res, que m'ha fet gràcia veure-ho.

Sobre les fotos:
--Manel + mòbil: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157686835569443

Era l'hora de sopar i els intrèpids i estrenus cargolins paraven taula i cuinaven botifarres mentre jo feia una birra al paki de baix i deliberava si menjava un durum o un entrepà de botifarra. Va guanyar botifarra i al final en algun moment va tocar Arkadia Sound. Hi havia força ambient però com que no he estat a l'organització no sé si s'han acomplert expectatives. Després hi havia La Mulata, i en un moment no gaire tardà de la nit vaig desaparèixer.

I això va ser el meu Dia de la Colla, que més aviat va ser un tarda-vespre, just a una setmana de Festa Major, amb els totpoderosos i puixants Castellers de Vilafranca que ens meravellaran amb els seus gamma extra espectaculars i el repertori magnificent de gegantines torres humanes, i amb els Capgrossos de Mataró, que també ho fan molt bé i des de fa uns quatre o cinc anys ens fan castells de 9 a la nostra plaça, per la qual cosa almenys jo els estic agraït. Demà dimarts assaig, dimecres pregó, dijous assaig especial i a partir de divendres gresca nonstop.

Apa, salut i castells.

2017 Diada del Mercat del Clot

| No Comments

Doncs au, tornarem a fer la crònica castellera de la cosa.

No he escrit res de la sortida a Laudio perquè va ser tot un merder de cercaviles, castells, garagardoa, txosnak i tota la pesca. Havia passat també per l'Aste Nagusia de Bilbo i ja vaig arribar a Laudio bastant fet caldo. Per la revista ja buscarem algú que tingui ganes de parlar del tema.

Laudiako jaiak 2017

La setmana passada, tot just tornats d'Euskadi, vem començar assajos. Dimarts vaig allargar les vacances i divendres, que ja era setembre, vaig tornar a la Nau. Hi ha escassedat d'agulles i al pou del castell hi tenia companyia inusual. Tot i que no érem gaire pinya la prova de folre no va anar malament i aviam si va agafant forma. El «folrem Sant Just» sembla poc probable però vés a saber. Obrien la Closca després d'assaig per sopar i per jugar a botifarra, en què els fats ens van tornar a ser adversos. A més, cal dir que jo no tenia la nit més inspirada, divendres. Així i tot, vem arribar al final empatats a 48, però la darrera mà va ser desastrosa i dissortada i ens va enfonsar en la misèria.

De manera que sortia el sol dissabte i teníem junta multitudinària, però em vaig llevar massa tard i vaig anar directe al Clot, on actuàvem amb els Castellers de Barcelona. No em sona que hàgim actuat mai a la plaça del Mercat del Clot, o sigui que podríem dir que vem estrenar plaça nova per a nosaltres. Hi havia cercavila des del local de Barcelona, però jo me'ls vaig esperar fent una coca-cola i menjant alguna cosa (ja veus com ens hem de veure). Va arribar tot déu i apa, a enfaixar-se un altre cop.

Diada del Mercat del Clot 2017

Era una actuació d'aquelles de treure's la son de les orelles després de vacances i no érem gaires camises a plaça, i així ens vem prendre la cosa amb tranquil·litat. Vem sortir de 3de7, que va ser el 3de7 més parat i aturat i sense cap mena de res que recordo, tot i que segurament en devem haver fet algun altre com aquest. Des de l'agulla me'l mirava amb avorriment i tot, després de les emocions del 3de8 de Santa Magadalena. El castell estava com una roca tot i que l'acotxadora va pujar molt a poc a poc i el va alentir bastant. Doncs res, un altre 3de7 i a fer una altra cosa.

Diada del Mercat del Clot 2017

L'altra cosa era el 4de7 i també va pujar completament parat i sense cap problema, malgrat que la sensació és que segurament no era tan petri com l'anterior, però sí tan avorrit com el 3. Hi havia com a mínim molts canvis a la pinya, amb gent poc habitual a tot arreu, però no es va notar gaire o gens.

Diada del Mercat del Clot 2017

En tercera ronda sortia de l'agulla i em fotia de lateral interior del 5de6, que és la meva posició habitual als cincs i també és un lloc on costa de saber com va el castell. La sensació de galliner es va mantenir i l'estructura es va completar també sense cap problema.

Diada del Mercat del Clot 2017

Per acabar, el pilarot de cinc.

Diada del Mercat del Clot 2017

Pel que fa als de Barcelona, no acostumo a parlar de les altres colles perquè ja estic bastant curat d'espants i això de les camises d'onze vares sona bastant arnat i resclosit. La sensació que em van fer, sense parlar amb ningú de Barcelona, és que també anaven a mig gas i que els va servir per agafar rodatge i embranzida per més endavant. També hi ha la chronica del Tete de Barcelona que potser aclareix detalls tècnics i altres qüestions que jo ignorava.

L'actuació completa va ser aquesta:
Castellers de Barcelona 2pd4, 3d7s, 2d7, 4d7, 2pd4
Castellers d'Esplugues 2pd4, 3d7, 4d7, 5d6, pd5

Fotos:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157688083084286
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157688548203705

Els Castellers de Barcelona ens convidaven a un entrepà de botifarra a la mateixa plaça. Alguns se la van menjar allà, i d'altres, com que era d'hora, se la van cruspir a la Closca o on fos. Vaig mirar de trascolar una birra, vaig pujar a la bici i vaig desfer el camí diagonal amunt fins al parc de Cervantes, on fent la pujada vaig notar que aquest istiu m'ha destruït bastant. Van posar el partit d'Espanya-Itàlia, però els italians devien estar dormint. A la mitja part vem posar els vídeos dels castells, que van generar una expectació colossal, i no gaire tard vem tancar.

Ara tenim aquesta setmana lliure, en què no fotrem una puta merda per l'Onze de Setembre com a colla de merda que som, i anar fent cap a l'invent del dia de la colla la setmana vinent i festa major l'altra. Pel que he sentit, ja veurem què podem portar per Sant Mateu, però mentrestant suposo que caldrà anar a assaig i aviam què construïm.

Salut, castells i que les partides de botifarra us siguin propícies llevat de quan jugueu contra mi.

About this Archive

This page is an archive of entries from septembre 2017 listed from newest to oldest.

juillet 2017 is the previous archive.

octobre 2017 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en