mai 2018 Archives

2018 FM Mollerussa

| No Comments

Mollerussa, Mollerussa, no hi havíem actuat mai. Terra inhòspita del far west, ens en separava del litoral una línia de tempestes que no es decidia a passar de les Borges Blanques. A la plaça de l'Ajuntament unes cigonyes ens miraven des de dalt del cloquer de l'església de l'altra banda de la carretera. El cel estava entranyinat i ullades de sol es combinaven amb vents escarransits de les tempestes que es congriaven les Garrigues enllà.

El Txus havia predit que els autocars sortirien d'Esplugues a les 10.16, però van engegar uns dos o tres minuts abans, només catorze minuts tard. Vem entrar a Mollerussa des de l'autovia, però vem tornar a sortir-ne i hi vem reingressar, o alguna cosa semblant: giragonses i marrades indesxifrables. Finalment vem passar de llarg de l'Ajuntament fins a una rotonda, on vem girar cua fins a la vorera de l'església de l'altra banda de la carretera. L'autocart ens va escopir, mentre que l'altre, el de canalla, havia aparcat a l'altra banda i ja havia evacuat. Entre tot plegat, ens estàvem enfaixant quan les altres colles --Margeners, Lleida, Mollet-- preparaven les pinyes de llurs pilars d'entrada. Les campanes tritllejaven batallades joioses de Festa Major mentre nosaltres, embotint-nos en les faixes o vagarejant, ens ho miràvem cofois de cua d'ull.

Havíem començat malament amb els pilars d'entrada, però això no va ser cap averany de res, ni bo ni malastruc. Érem, com és costum, els últims en l'ordre d'actuació. Sortíem de tres de set. La pinya es va tancar força ràpidament, va pujar força tranquil·lament, estava força quadrat, es va fer amb una relativa lleugeresa, es va descarregar bufant i fent ampolles... Oh, què havia passat? Per una vegada no era jo qui murmurava que havia estat un castell avorrit de tan fàcil com havia estat. Oh!

FM Mollerussa 2018

De fet, un 3de7 és un castell que no ens suposa gaires problemes normalment. A assaig les tímides proves de 3de8 van molt millor que les del 4. També hi ha la xerrada que ens va fer la Tècnica en acabar l'assaig de divendres. No sé què es pot dir per aquí i què no, malgrat que fa la tira d'anys que desbarro. No és cap secret que l'assistència a assaig i plaça enguany és força lamentable, que ens falta trempera o, per dir-ho com ho diu la gent normal, motivació general per venir, passar-s'ho bé i voler fer coses xupiguais. Segons amb qui parles, les raons d'aquesta desesma són lleugerament diferents. Jaume Barri me'n guard a mi de proclamar per què passen les coses que passen, jo que no tinc ni puta ideia de res!

La qüestió és que entre altres coses la Tècnica ens recordava que a plaça darrerament donem una imatge lamentable, que no fem pinya a altres colles i que tanquem les nostres en un desori bullanguer, i que aviam si no fem tanta pena d'ara endavant. Potser per això les nostres pinyes i tot plegat van anar força millor que altres dies. Amb tot, el camí cap a la perfecció encara és llarg i esquerp i ple de trencacolls.

FM Mollerussa 2018

En segona ronda era l'hora del temut 3de7 amb agulla. Un dia, algú més savi que jo em va dir que quan una colla comença a sovintejar els tresos amb agulla és símptoma que van mal dades. Ho deia comentant una colla que tenim a prop, un parell o tres de kilòmetres avall. A assaig les pinyes d'aquesta andròmina han patit una estranya mutació, i les agulles de dins, en comptes de posar-nos com sempre just a davant del baix, ens col·loquem més o menys en la intersecció dels braços dels baixos. A assaig l'havíem estat provant darrerament amb la Susa d'agulla petita (és a dir, érem quatre a dins), però a plaça va tornar a desaparèixer, tal com ho fèiem a començament de temporada a la Nau. Totes aquestes coses ara mateix serien llargues d'explicar i no interessen a ningú, però us en puc esbossar un croquis si voleu quan ens vegem. Pel que fa a mi, aquests canvis suposen un reguitzell d'inconveniències difícils de resoldre. En el cas concret d'aquest 3de7a, pel que observaven en termes generals va anar sorprenentment bé; per la meva banda, que feia baixada, a la dreta del pilar, em sentia força desassistit, no tenia prou pressió de radera (m'esquenava), el Pepins a més és més alt i més fort i tendia a tirar-me el pilar a sobre; l'Ignasi anava compensant forces («dreta apreta, esquerra afluixa, esquerra ara apreta una mica només, perfecte», mentre feia ullets a les xicotes de la plaça) fins que vem arribar a un equilibri si fa no fa estable. El baix deia que el Pepins no fotés res, semblava que cauria tot cap a la meva banda, però també semblava que no estava tan malament. Al capdavall, el pilar es va aguantar prou bé, no vaig notar gaires tremolors, a banda de la sensació de buit que tenia a davant i radera per manca de pressió, i apa, primer 3de7a de l'any.

FM Mollerussa 2018

En tercera ronda tocava el 4de7. Al meu rengle, el primeres mans estava sol i els segones i terceres eren de Mollet i Guissona (el quartes sí que era nostre, segons les fotos). Teníem els cordons bastant pelats; una mica lamentable, en efecte, el que tornen a presenciar aquests ulls miops. Pel que fa al castell, només recordo que el segon era en Joan Carles, que va fotre un cop de peu a la crossa que la va deixar estabornida. En Joan Carles, entre no sé quantes altres coses, ha fet kàrate i vés a sapiguer què més. Vaja, que li va fotre un cop de peu de karateka. Vem desmuntar el primer peu, perquè era un rombe i les agulles a més ja estàvem d'aquella manera rectangular, d'espatlles tocant espatlles i les altres dues agulles sortides. Va tornar a pujar, en JKS el karateka aquesta vegada va ser més curós, el castell va anar pujant, el baix es queixava una mica d'en JKS, però estava prou bé; les agulles vem acabar una mica desquadrades a l'estil romboïdal (això ara amb els canvis ortogràfics no porta dièresi), i, a banda d'aquesta mena d'històries, vem completar la cosa i adéu-siau (això ara no porta accent, tampoc).

FM Mollerussa 2018

Per acabar descarregàvem el primer pilar de cinc de l'any, que enguany ha trigat molt a arribar.

FM Mollerussa 2018

I quan em pensava que ja havíem plegat del tot, patapam, més pilars de comiat, ara de quatre. Els Margeners, que devien fer d'amfitrions, que havien estat els primers en l'ordre d'actuació i que havien fet castells de sis, engegaven un pilar rebentabalcons. Lleida en feia dos de normals. Mollet havia caigut del seu pilar de cinc i descansaven. Nosaltres n'enfilàvem dos de quatre, però el de la dreta no va voler pujar i la terça va haver de baixar sense que l'enxaneta ensenyés el nas. L'havíem de donar com a desmuntat? Tots els de la Tècnica a qui ho vaig demanar em van dir que no existia, aquell pilar, i així ho havia fet no constar a Twitter, malgrat que l'insidiós Facebook sí que el va enregistrar. I ara, què? Va existir aquell pilar? Va ser un somni? Quina és la fina membrana que separa la realitat de la imaginació? Misteris de la dimensió desconeguda. En tot cas, en la meva estadística aquest pilar no hi constarà.

FM Mollerussa 2018

Acabàvem els castells i ens convidaven a un pica-pica sense cervesa, un sacrilegi espetegant. O si més no jo no en vaig veure. La gent anava en professó a un supermercat del costat de la plaça Major, on un parell de paios feien versions de Pete Seeger. Hi havien unes tapetes de cargols que no sé per què no vaig demanar, perquè feien molt bona pinta. I lloat sia Jaume Barri, ara que sembla que els Ganàpies actuals han apostatat i han renegat d'Ell. Com si els símptomes de declivi de l'Imperi Ganàpia no fossin prou evidents --amb repetits cultes al parkineo i a credos sectaris arreplegats d'altres cultures herètiques--, ara han donat el tret de gràcia amb la proscripció de la fe a JB. Estic verament atuït i commòs per l'evolució de la història ganàpia: ja res no subsisteix dempeus, el temps tot ho oblitera, només ens resta el plany i la remembrança dels gloriosos temps passats, aquelles rotllanes de gaubança i adoració entorn de JB a la gespa, i rierols i khaimes i libacions de vi del Priorat. Adéu, déus del passat!

FM Mollerussa 2018

Res no en resta. Pel que fa als Cargolins, esperem que la decadència no ens colpeixi tan durament i ens sobreposem a aquests dies de desalè. Tot i que érem pocs a plaça diumenge, sí que és cert que en el tema pinya i ajudar les altres colles vem millorar. Potser és el primer pas cap a alguna banda. La Tècnica també ens va explicar que deixàvem els objectius castellers de màxims per a temps més propicis i que repescaríem el 3de7 per sota, que és un castell que, atès el nivell que tenim ara, ens escau perfectament i, a més a més, té la virtut d'engrescar la gent de pinya.

Dia de la colla 2018

Sobre altres qüestions que han passat aquests dies: hi ha el «dia de la colla» de fa una setmana. No en parlaré gaire perquè al cap i a la fi com és costum en mi ben poc vaig ajudar en l'organització, llevat d'aspectes puntuals, i així em reservo el meu parer. Només volia opinar sobre --sant tornem-hi!-- el tema de la pancarta en suport al noi del CDR d'Esplugues que ha hagut de tocar el dos perquè l'acusen de terrorisme per tallar una carretera. Volia parlar d'aquest cas, però em fa tanta mandra que més val que ho deixi estar, només sap greu l'actitud d'uns i altres i que tot sigui una puta merda. Potser em convé, com diuen, «keep calm and ioga i tal».

FM Mollerussa 2018

Una altra cosa que s'ha de valorar és que he hagut de canviar de camisa. La vella tenia uns tretze anys i mig, estava molt descolorida i amb uns estrips de pam i mig a les espatlles que feien fredat. Vaig estrenar la camisa al Dia de la Colla, però allò no compta.

En resum:
@margeners 2p4 3d6 4d6a 4d6 p4s p4 balcó
@CdLleida 2p4 id4d7 4d7 4d7a 3d7 p5 2p4
@CastellerMollet p4s 3d7 3d6s 2d6 p5c
@cargolins 3d7 3d7a 4d7 p5 p4

L'actuació va ser rapidíssima malgrat l'intent desmuntat de 4de7 de Lleida, la llenya de pilar de Mollet i el nostre peu desmuntat. Les tempestes de les Garrigues no acabaven d'arribar al Pla d'Urgell i ens permetien actuar eixuts i, alhora, sense el bat de sol i la calorada que a migdia pot arribar a fer al far west. I si voleu veure més fotos:

--Lídia
--Manel
--Josep/Mercè

Això ha estat el nostre pas per Mollerussa, valorat amb objectivitat, rigor i pruïja d'escrot. Un primer tram de temporada molt estrany, amb dues actuacions suspeses, a més de la del Dia de la Colla, en solitari (per alguna raó ignota no van poder venir els Margeners...), i aquestes remors i brises com de pluja i tempesta, que no saps si vénen o se'n van. I les cigonyes mirant de dalt del cloquer estant.

FM Mollerussa 2018

Venga, escriguem quatre mots.

Potser n'escriuré més de quatre. Som-hi. Resulta que dissabte a la tarda actuàvem al barri de la Salut del districte de Gràcia, i per això no sé si allò està reclamat per la gloriosa Vila de Gràcia™ com a territori propi o només és un llogarret als afores de la vila. El cas és que no recordo haver passat mai de Lesseps Gràcia enllà i tenia curiositat per veure com seria la plaça Sanllehy, amb aquest nom tan musical. I què hi havia allà als afores de la gran Vila? Doncs un carrer que feia pujada i en un racó una mena de parc en triangle que dibuixava el revolt d'un altre carrer que feia força més pujada encara. Així, hi havia una mena de paret des d'on es poden atalaiar els castells. Entre jardinets, paradetes festives, carpes, un camió aparcat allà al mig, l'ambulància i els badocs habituals, no hi havia lloc per enfaixar-se, i per travessar el parc per poder desar la bossa calia obrir-se pas a cops de matxet com en una selva esponerosa que...

II Diada de la Salut (Gràcia)

Anem per feina, va. La pluja ens sotjava, però passava rondant pel mar o terra endins i ens oferia una treva. Jo hi havia anat amb la bici i amb l'abric per si espetegava el xàfec anunciat, però durant el camí només van caure quatre gotes i a la plaça vaig arribar xop, però de suor. Em vaig disfressar de barrufet i vaig comprovar astorat que l'estrip de la camisa s'ha fet gros de nit, com els gremlins. Amb gran desconhort hauré de jubilar la camisa que m'ha acompanyat des de fa uns catorze anyets. La vida pot ser molt dura.

II Diada de la Salut (Gràcia)

Doncs amb el cor abatut i la tarda grisa, enxubat en aquella plaça vaig travessar la jungla de faixes i andròmines per arribar al nostre lloc d'actuació. Érem tercers i sortíem de 3de7, però abans vem alçar els dos pilarets de quatre d'entrada. L'enxaneta d'un d'aquests pilars no va acabar d'aixecar-se, per la qual cosa potser el podríem haver donat per desmuntat, però feia força mandra perquè després a Twitter has d'anar arrossegant un "p4+idp4" molt carregós. I res, que era descarregat, hombre ja.

II Diada de la Salut (Gràcia)

El 3de7 com és costum va anar pujant a poc a poc i des de dins es veia bastant mal quadrat i de fora algunes fotos el mostren aixins boterut, però diria que no va patir gaire gens. Els de fora deien que molt bé i molt tranquil, tot i que això, de dins estant no era tan maco. Però apa, un altre tres dit i fet.

II Diada de la Salut (Gràcia)

En segona ronda tocava el 4de7, en aquest inici trepidant de la colla, que va rabent i sallant cap a delitoses zones ombrívoles i rellents on pasturar tranquil·lament i menjar herba com bons cargolins. Aquell quatre es va tancar tan a poc a poc que una mica més i em floreixo, i mentrestant, com també és habitual, els segons no trobaven bé cap mida i ara mig passet cap enllà, ara mitja passeta cap ençà, de manera que van acabar de desquadrar aquell horror arquitectònic. El quatre va anar pujant amb molts problemes al rengle de la meva esquerra; l'agulla que habitava aquella zona no s'entenia amb el baix o el segon i era molt divertit escoltar el culebron. Tan a poc a poc com l'havíem tancat es va carregar i, una mica més rapidet, va baixar. Potser dramatitzo massa el desori d'aquell quatre, perquè n'hem perpetrat de molt pitjors i segurament també de fora estant va semblar que el ventilàvem amb la punta de la poctlla, però, de dins estant, no era tan maco. Però apa, un altre quatre dit i fet.

II Diada de la Salut (Gràcia)

I ara era el torn del plat fort del dia --bombos i platerets--: el 4de7 amb agulla. Ja va començar malament canviant algunes posicions respecte del que deia la pinya que havien enviat per whatsapp; devíem batre tots els rècords de lentitud muntant-lo. Vaig entrar de lateral al pilar del mig i només amb segons col·locats el baix que tenia radera ja bellugava les cames d'aquella manera sospitosa que anuncia la massacre. Quan vaig dir que allò seria una carnisseria, el baix del pilar es va pixar de riure, però les meves paraules van ser profètiques: el baix ja patia abans de carregar, es doblegava i em doblegava les meves cames, allò era una agonia. Però va poder aguantar el xàfec i un sospir d'alleujament va recórrer la pinya com la brisa marina després de la tempesta. Molt poètic m'està quedant això. Pel que fa al pilar, no vaig notar que patís gaire o gens. I apa, ja ho teníem tot fet.

II Diada de la Salut (Gràcia)

Pel camí Gràcia havia descarregat el primer 4de8 de l'any, una mica remenat però molt ferm i ben defensat, i en tercera ronda, el 3de8, que va quedar només en carregat. Això va aturar l'actuació una estona; de cop i volta els Castellers de Terrassa van refilar les gralles i patapam, vam poder acabar. En pilars un altre cop no vem fer el de cinc, aquesta vegada sense cap motiu que jo sàpiga. L'actuació completa va ser aquesta:

Final Diada la Salut
@cvg_cat p4 5d7 4d8 3d8c 3p4
@CDTerrassa 2p4 3d7 4d7a 4d7 p5
@Cargolins 2p4 3d7 4d7 4d7a 2p4
#castellers #esplugues

Per una vegada a la vida no em vaig equivocar amb el resultat. Per això qui ho va penjar al Facebook es va descomptar amb els pilars d'entrada. Aleshores els comerciants de la Salut ens convidaven a un refresc. També ens convidaven a musclos, cosa que vaig agrair força. La pluja, d'altra banda, s'havia perdut per una altra banda, així que segons em deien podíem anar a un correbars que circulava per, ara sí, la gloriosa Vila de Gràcia™. La qüestió és que sortia de Lesseps, s'endinsava a la vila per Gran de Gràcia i torçava cap a la plaça del Nord i fotia un milió de giragonses per carrers i places variades. La Banda Patilla s'aturava moltíssima estona a les places i deixava de tocar, i això provocava invasions tumultuoses i abrandades als pakis del rodal, que restaven completament desproveïts de queviures i quebeures en pocs segons. A la plaça del Diamant, en una d'aquelles aturades d'hibernació, després de veure la banda una estona repenjat a l'entrada d'un refugi antiaeri, vaig tornar a pujar a la bici i vaig fer cap als jardins Sagnier, ja en un altre districte, que era on finia el recorregut. Vaig aparcar la bici i vaig fer un tomb per Sant Gervasi: vaig travessar Balmes, vaig passar per Sant Hermenegild, vaig pujar per la Gleva, vaig entrar en un paki de Pàdua, vaig tornar a travessar Balmes, vaig seure a un bar de Copèrnic amb Brusi, vaig sopar... Els veïns tenien pancartes que deien que els jardins són un pipican i que prou de sorolls. Que és un pipican ho vaig comprovar jo mateix. Punxava una punxadiscos punki que punxava música força casposa. La mitjana d'edat era molt jove, i jo em sentia molt vell, allà escoltant la música d'una punki transgènere que posava Nino Bravo. A les dues havien de tancar el xiriguito, abans que els comes etílics fessin massa fressa, i jo vaig pujar a la bici, vaig fer General Mitre amunt, Via Augusta amunt, Bonanova sentit Esplugues... I bona nit.

L'endemà era el dia del Barça Madrid, que no vaig veure gaire perquè estàvem jugant a botifarra. Tot s'ha de dir: el Jordi i jo els vem fotre una pallissa a l'altra parella que encara se sent l'hòstia. Va ser un vespre molt maco. També vaig fer un llançament de bitlles catalanes, i a la primera vaig deixar només una bitlla dreta que és el que se suposa que havíem de fer. Les bitlles fan força terrabastall i segons qui tira pot ser que algú acabi amb el cap asclat.

Salut i castells.

Fotos i fotos.

About this Archive

This page is an archive of entries from mai 2018 listed from newest to oldest.

avril 2018 is the previous archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en